Mostrando las entradas para la consulta finestró ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta finestró ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

Temps de Franja ,2010, número 97, L'ou de la serp, Joaquim Montclús

Temps de Franja ,2010, número 97, L'ou de la serp, Joaquim Montclús
Franja Viva ha ficat este texto a la seua página de facebook

Temps de Franja ,2010, número 97, L'ou de la serp, Joaquim Montclús



El passat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca (es del Mezquín) de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d'haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa —a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme—, amb crits contra 'el català' i l'exhibició de cartells on s'afirmava que ells defensaven el 'chapurriau' , una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat…/aixó chapurrear en castellá/

origen-terme-chapurriau.html

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l'actuació d'una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d'aquestes característiques no s'organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d'intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d'una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de 'modalitats' locals, o, pitjor encara, una mena d'engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s'ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de 'Temps de Franja'— a finançar actes dedicats 'a fer soroll contra el català' per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP.

Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l'Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s'amaga de dir que si arriben a manar treuran l'obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del 'divideix i venceràs'. /Així u hau fet en lo aragonés/ I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari.

Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d'unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d'interessos inconfessables.

El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n'amaguen—, la voluntat de fomentar l'odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l'antisemitisme. D'aquí l'inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d'intransigència i de manca d'acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se.

En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l'acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l'àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l'Estat espanyol s'imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals —si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques—, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.

Algunes fotos del acte trobades a internet, google images




Somos de Aragón y no hablamos catalán, todos juntos a luchar

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, J.M, blog lo finestró


Eixe cap pelat es lo de El Bola


Ne falte alguna ....




Carles Terés Bellés



http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/licantropia-de-carles-teres-es-presente-al-liceo-dalcanyis

http://edicions1984.files.wordpress.com/2013/04/terc3a9s-alcanyis.jpg?w=584&h=866


PRESENTACIÓN LIBRO
El jueves 25 de abril, a las 20 h, tendrá lugar en el LICEO presentación del libro “Licantropia”, premio Guillem Nicolau 2011 del Gobierno de Aragón.
El libro, escrito en catalán, empieza con la peripecia espeluznante que vive un misionero en las montañas del Alto Matarraña, en pleno s. XVIII. Ya en nuestros días, estos hechos interferirán irreversiblemente en la idílica vida de un urbanita afincado en el pequeño pueblo de La Pobla de Llobosa.
El libro, que ya va por su segunda edición (la tercera si contamos la del Gobierno de Aragón), está teniendo críticas excelentes por parte de la prensa, que resaltan además su riqueza dialectal y la descripción de los agrestes paisajes de la comarca.
Una oportunidad de acercarse a este universo misterioso, y, porqué no, a las modalidades del catalán habladas en los pueblos del Matarraña.
La presentación irá a cargo de Ignacio Micolau, bibliotecario y técnico de cultura del Ayuntamiento de Alcañiz, Ramón Mur, periodista y del autor, Carles Terès.
La presentación tendrá lugar en la SALA MULTIUSOS del LICEO ( Espacio de Creación Artística ) de Alcañiz a las 20:00 horas del jueves día 25 de abril.


Descendent de pares de la franja del meu cul emigrats a Barcelona, va créixer al barri de la Verneda/Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó).
És membre actiu de l'Associació Cultural del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja del meu cul, de la qual n'és també el coordinador.
Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.
Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.
Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.
L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984, Barcelona, 2013 (Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en català l'any 2013.
La traducció al castellà, Licantropía, ha estat publicada per Gara d'Edizions, Saragossa, 2015 (colección viceVersa, 9. ISBN 978-84-8094-409-0). 
El traductor ha estat Chusé Aragüés.

licantropía, Carles Terés Bellés, llops, lobos

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia. 

Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja del meu cul, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja del meu cul, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t (Soróllatela no) o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007).
Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel•la.


Carles Terés Bellés, licantropia, llops, homes llop

Referències

Modifica

  1.  «Biografia Carles Terès». Edicions de 1984
  2.  «L'esmolet». [Consulta: 20 octubre 2014].
  3.  Guillamon, Julià «Udolant, els llops s'entenen». la Vanguardia, 27-03-2013, pàg. 6pàg.7
  4.  «Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terés finalistes al Premi Crexells». ateneubcn.org, 14-03-2014. 

Enllaços externs

Modifica


Terés Antolín




Carles Terès, diseñador gráfico, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.
Celia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School). 

Terès & Antolín ayuda a empresas e instituciones a crear marca, a través del diseño, desarrollo y aplicación de la imagen corporativa. Creamos buenas ideas y las comunicamos.
Desde Alcañiz (Teruel) damos servicio a la provincia de Teruel, Aragón, Cataluña, C. Valenciana, etc.
La imagen corporativa de una empresa es vital, ya que es lo primero que se percibe de ella. Es su identidad, su tarjeta de presentación ante el mercado en general y el rostro visible que retienen sus clientes.
La imagen corporativa nos ayuda a crear la Identidad Corporativa, por tanto, debe lograr un equilibrio entre la comunicación y la estética.
El servicio que ofrecemos permite a nuestros clientes competir en las mejores condiciones: su éxito es nuestro éxito.
Estas son las credenciales de nuestra empresa:
Creatividad contrastada
Experiencia profesional (desde 1978)
• Estrecha y fluida colaboración con el cliente
Control sobre todo el proceso gráfico
Seriedad en plazos de entrega
• Excelente relación calidad-precio
Coherencia en cada trabajo
Todo ello es posible gracias al equipo humano de nuestra empresa y a la red de colaboradores y proveedores con los que trabajamos.
Esto nos ha hecho merecedores de la confianza de más de 500 clientes.
Equipo
Carles Terès, diseñador gráfico, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.
Celia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School). 
  • LO FINESTRÓ DE QUINA GRÀSSIA, JOSEP MIQUEL GRÀCIA SABATER: Carles Terès guanyador del Premi Guillem Nicolau
  • Comarques.nord: Carles Terès guanye el Guillem Nicolau amb ‘Licantropia’
  • Los VIII premios Vila de Penarroija per Carlos Sancho al Finestró de Quina Gràcia
  • 8 de juñ, Licantropía, de Carlicos Terés Bellés, Premio Guillermo Nicolau 2011
  • catalanistes de Morella: Carlos Terés Bellés acabe de ressibí lo premio Guillermo Nicolau en catalá de Pompeyo per la seua obra Licantropía

  • Servicios
    Identidad corporativa
    • Investigación de mercado.
    • Naming
    • Eslogan
    • Imagen corporativa: Logotipos y aplicaciones
    • Catálogos, folletos, trípticos, carteles, etc.
    • Imagen de producto: Etiquetas, packaging, fotografía de producto.
    • Redacción publicitaria (copy)
    • Anuncios de prensa
    • Exposiciones
    • Señalética
    • Ilustración y fotografía
    Marketing y Comunicación
    Plan de Marketing
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos empresariales
    • Estrategia empresarial• Plan de acción
    Plan de Comunicación
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos de comunicación
    • Estrategia de comunicación
    • Plan de acción
     WEB-Comunicación online
    Construimos el website más apropiado para cada cliente, teniendo en cuenta todos los factores:
    • Presupuesto disponible
    • Usabilidad
    • Adaptación a todos los dispositivos (diseño responsive): smartphone, tablet, ordenador...
    • Posicionamiento
    • Valores a transmitir (identidad corporativa online)
    • Optimización de contenido (textos, imágenes...)
    • Integración en redes sociales (Facebook, Twitter, Google...)
    • Funcionalidades: tienda virtual, gestores de contenido, aplicaciones virtuales...
    Para conseguirlo trabajamos tanto sobre plantillas (más económicas) como construimos webs exclusivas a medida. En cualquiera de los casos, tenemos sumo cuidado en aplicar escrupulosamente la imagen corporativa y comunicar correctamente los contenidos. Le dedicamos todo el tiempo necesario. 
    Editorial
    • Colecciones: concepción, diseño, maquetación
    • Revistas: diseño, maquetación, producción, distribución
    • Libros: diseño, maquetación, producción
    • Corrección lingüística y de estilo
    Producción gráfica
    • Coordinación y organización de la producción: Fotografía, ilustración, impresión, etc.
    • Obtención y negociación de presupuestos, determinación de plazos de entrega y niveles de calidad a los proveedores
    • Creación, maquetación, digitalización, realización de pruebas y originales
    Servicios complementarios

    • Traducciones
    • Agencia de publicidad: Creación, concepción y desarrollo de campañas publicitarias. Gestión de medios


    Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens

    https://finestro.wordpress.com/2017/01/18/entrevista-del-moviment-franjoli-a-quim-arrufat/

    Lo finestró es lo blog de J.M. Gracia Zapater, de La Codoñera.




    Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un partit proetarra, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarraña. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Cataluña com tantes altres famílies de la zona.
    Quim Arrufat: “La independència de Cataluña no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”.

    Joaquín Arrufat , Valjunquera, Matarraña, els ports, CUP


    Marcel Pena, lo pena de Marcel :

    -Quina relació tens amb el Matarraña?

    Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarraña. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

    La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarraña no és el centre de res; està en mig d'Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta.

    -El Matarraña és una mica com la Franja del meu cul, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.


    Artur Quintana, amiguet dels de la CUP


    El procés de comarcalització de l'Aragó va voler imitar les comarques de Cataluña i la Comunitat Valenciana, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles chapurriauparlants fora del Matarraña. D'aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua cagalana no era un element determinant a l'hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

    -Què falta a la Franja del teu cul per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?

    Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarraña respecte a Cagaluña, i que ha provocat l'èxode massiu que pateix.


    Ignacio Sorolla Vidal, amiguet dels de la CUP


    Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Cataluña pel fet del xoc de nazionalismes que al Matarraña s'ha alimentat molt. A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.


    És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a España. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé, Cataluña mos robe". 


    No, el Matarraña no s'enfonsa per culpa dels catalans, què més vullguessim, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, a Cagaluña tenim autovies i autopistes, i fins i tot Francisco Franco Bahamonde ens va colgar de calerons. El discurs franquista ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de Països Cagaláns.





    -Quin paper hi hauria de jugar l'Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Cagaláns com a referència, en aquesta recuperació?

    http://agonfilosofia.es/index.php?option=com_content&view=article&id=259

    Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua com feia Hitler i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l'Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarraña, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures... A la Franja del meu cul, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s'endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l'únic que pot reconstruir la idea dels Països Cagaláns a la Franja del meu cul.

    -També s'ha intentat fer des de Cagaluña, però les iniciatives encetades mai han acabat d'assentar-se.

    L'aterratge d'institucions culturals catalanistes a la Franja del meu cul sempre s'ha fet pensat des d'una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja del teu cul. El meu pare , Esturrufat, va ser membre fundador de l'Ascuma, l'Associació Cultural del Matarraña, però se'n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Al IET ara hi tenim a un catalanista de renom, Carles Sancho Meix, de La Vall del Tormo.

    Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials españoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja del meu cul.

    -Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja del teu cul.



    Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja del meu cul. Un tipus d'iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja del meu cul en l'exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals. Fins i tot Òscar Adamuz, del moviment franjolí, què és de Santa Coloma, rebatejada per ell.

    Estación Valjunquera, tren, vías
    Estació de Valljunquera (Font)


    -La creació d'estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?

    Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l'activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions chapurriauparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s'ha d'establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja del meu cul.


    Francesc Xavier Escudero és la nostra esperança des de Beceit


    -A part de la llengua, el chapurriau, què més uneix el Matarraña i les comarques veïnes?

    El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes en chapurriau. Trobem un tipus d'agricultura molt típic d'allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.


    Ascumites assentats


    -Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el català com a llengua oficial?

    El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l'Estat español, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. 

    M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarraña hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat, és invasió lingüística. Per tant, és un recurs discursiu.



    Paco Escudero balle sardana al ritme de tambor i bombo


    -Però hi ha gent que reivindica que l'Aragó és trilingüe.

    Això no té res a veure amb entendre l'Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple, i a ser possible eliminar el castellà del currículum escolar per a defendre la llengua, com vol fer la ANC a Cataluña. Això només s'aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja del meu cul.


    Bernat Corremón


    -És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja del meu cul només ideològicament?

    Això és un problema que sobrepassa la Franja del meu cul. A España, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen quatre realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia, Beseit i els Països Cagaláns, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l'Estat español. Això seria plurinacionalitat.
    I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o català, l'idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d'aquesta negativa, i esperarem asseguts fins què aixó canvii. No ens oblidem del àrab i el rumà, què també haurien d'esser idiomes vehiculars.

    -Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja del meu cul?

    No n'hi ha a la Franja del meu cul ni pràcticament a la resta de Països Cagalans llevat del Principat per una raó: l'acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Cagaláns és un procés lent. Quan al Principat s'activa l'independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.

    Tot i així, hi ha molta gent de la Franja del meu cul que participa en l'Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Cagaláns.


    Ascuma a Calaceit


    -Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?

    Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Ses Illes i la Comunitat Valenciana no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s'hagi fet independentista. A les Illes i al antic regne de València la burgesia local es va afiliar al PP, a Alianza Popular, FE de las Jons,  i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Espanya ens Roba, però Franco ens donava la mamella, i què grossa què era. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Cagaláns.

    -Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Cataluña i la resta dels Països Cagaláns?

    Primer s'ha de superar l'actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Cagalans. Si s’assoleix la independència de Cataluña, España en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica. Això provocaria que molta gent a ses Illes i al regne Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta España o apropar-se al model de la República Cagalana. Tabarnia ho te clar, romandrie a España.

    -Molta gent de la Franja del meu cul pensa que amb una frontera estatal s’acabaran les relacions amb Cataluña.

    El concepte clàssic de l'estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Ni tan sols Trump a USA. Tenim l'exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Cataluña Nord i de la del Sud.
    A no ser que España prohibeixi per als territoris chapurriauparlants tot allò de la Cataluña independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.
    A més, que Cataluña va acollir molta emigració aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

    -El que sí que podria passar és que la independència de Cataluña sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris chapurriauparlants.

    En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República cagalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l'Estat español pot tenir un dels principals problemes, perquè Cataluña tensarà positivament la resta de comunitats chapurriauparlants. Esclatarà quan esclati la corda, jo no hi estaré, aniré a Suïssa amb l'Anna Gabriel, és tant guarra al llit com al parlament.

    -Com per exemple?

    S'hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja del meu cul ho és bastant més que Saragossa. A la República cagalana, Barchinona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta, i unicornis a la hípica del Eixample....

    -Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.