SEGONA JORNADA. NOVELA OCTAVA.

Lo conde de Amberes, acusat en fals, va al exili; dixe a dos fills seus a diferéns puestos de Inglaterra y ell, al torná de Escocia, sense sé conegut, los trobe en bon estat; entre com palafrené al ejérsit del rey de Fransa y, reconeguda la seua inossénsia, es restablit al seu primé estat.

Mol van suspirá les Siñores per les diverses calamidats de la hermosa dona: pero ¿quí sap quina raó movíe los seus suspiros? Potsé ne ñabíe que per anhel de tan frecuentes nupsies en ves de per llástima suspiraben. Pero dixán aixó pel momén presén, habénsen alguna enrit per les raderes paraules de Pánfilo, y veén per elles la Reina que la seua novela habíe acabat, se va girá cap a Elisa y li va di que continuare en una de les seues; ella, fénu, va escomensá :

Al sé lo imperi de Roma dels fransesos als tudescos transportat, va náixe entre una nassió y l’atra grandíssima enemistat y ágra y continua guiarra, per la que, tan per a deféndre lo seu país com per a atacá als atres, lo rey de Fransa y un fill seu, en tota la forsa del seu Reino y jun en los amics y paréns, van organisá un grandíssim ejérsit per a marchá contra los enemics; y abáns de que an alló se ficaren, per a no dixá lo Reino sense gobern, sabén que Gualterio, conde de Amberes, ere un home noble y sabio y mol fiel amic y criat seu, y com tamé coneixíe lo arte de la guerra los pareixíe an ells mes apte per a les coses delicades que per a les fatigoses, an ell al puesto de ells van dixá com a vicari general sobre tot lo gobern del Reino de Fransa, y sen van aná a les seues campañes.

Va escomensá, pos, Gualterio en juissi y en orden lo ofissi encomanat, sempre consultánli totes les coses a la Reina y a la seua nora; y encara que a la seua custodia y jurisdicsió habíen sigut dixades, com a les seues Siñores y prinsipals en lo que podíe les honrabe. Ere lo dit Gualterio hermossíssim de cos y teníe uns coranta añs, y mol amable y cortés, y ademés de tot aixó, ere lo mes galán y lo mes delicat caballé que an aquell tems se coneguere, y lo que mes emperifollat anabe.

Va passá que, están lo rey de Fransa y son fill a la guerra, habén mort la dona de Gualterio y habénlo dixat en un fill y una filla, encara minuts, y sense dingú mes, frecuentán ell la corte de les dites Siñores y parlán en elles frecuenmen de les nessessidats del Reino, la dona del fill del rey va ficá en ell los seus ulls y considerán en grandíssim afecte la seua persona y les seues costums, en amagat amor se va inflamá per nell; y veénse jove y fresca y an ell sense dona, va pensá que siríe fássil fé realidat lo seu dessich. Y pensán que cap cosa se oposabe an alló mes que la vergoña de manifestálay, se va disposá del tot a desfés de la vergoña, y están un día sola y pareixénli adecuat, com si atres coses en ell parlá vullguere, va enviá a per nell. Lo conde, que no sospechabe lo pensamén de la Siñora, sense tardá gens sen va aná aon ella; y sentánse, com ella va volé, en ella damún de un llit, a una cámara los dos sols, habénli ell preguntat per qué lo habíe fet vindre, y ella callán, al final, espentada per l´amor, tota roija de vergoña, casi plorán y tremolán, en paraules entretallades, aixina va escomensá a di: 

- Mol volgut y dols amic y siñó meu, vos podéu, com home sabio, fássilmen vore cuánta es la fragilidat dels homes y de les dones. Per está lluñ lo meu home no puc yo als estímuls de la carn ni a la forsa del amor oposám, y están yo sola, les fleches del amor m´han portat a enamorám. Vos sou digne de sé amat per una dona com yo, y tos ting pel mes hermós, lo mes amable y mes galán y lo mes sabut caballé que al Reino de Fransa pugue trobás; y tal com yo puc di que sense home me vech, vos tamé sense dona. Pel que yo tos rogo, pel tan gran amor com es lo que tos ting, que no me neguéu lo vostre, que la meua juventut, com lo gel al foc, se consumix per vos. Al arribá an estes paraules li van vindre als ulls tantes llágrimes que ella, que encara intentabe rogáli mes, se va encaná y no va pugué parlá mes, y baixán la cara y plorán, a la faldeta del conde va dixá caure lo cap. Lo conde, que ere un lealíssim caballé, en mols serios renecs li va escomensá a rependre lo loco amor y a rechassála perque ya al coll volíe tirásseli, y en juraméns, afirmán que preferiríe sé descuartissat a fé tal cosa contra lo honor del seu siñó y lo seu.
La Siñora, olvidán l´amor y cabrejada li va di:

- ¿Sirá, pos, roín caballé, burlat aixina per vos lo meu dessich? Voléu fém morí. Y dién aixó, se va ficá les máns als pels, despentinánsels y esturrufánsels, y después de habés esgarrat lo vestit per la part del pit, va escomensá a cridá fort:

- ¡Ajuda, ajuda, que lo conde de Amberes vol forsám!

Lo conde, veén aixó, y tenín mes temó de la enveja dels cortessáns que de la seua consiénsia, y tenín po de que se creguéren la mentira de la Siñora, se va eixecá y tan depressa com va pugué, de la cámara y del palau va eixí y va escapá cap a casa seua, aon, sense péndre datre consell, va ficá als seus fills a caball y montán ell tamé, tan a escape com van pugué sen va aná cap a Calais. Als brams de la Siñora van córre mols, y veénla y coneixén la raó dels seus crits, no sol van doná fe a les seues paraules, sino que van afegí que la galantería y les adornades maneres del conde habíen sigut una excusa per a pugué arribá an alló. Van córre, pos, cap als palaus del conde per a arrestál; pero com no lo van trobá an ell, los van saquejá tots y después hasta los solaméns los van fé solsí (assolá).

La notíssia va arribá en les huestes al rey y al fill, que, mol enfadats, a perpetuo exili al conde y als seus dessendéns van condená, prometín lo rey una grandíssima recompensa a qui viu o mort lay portare. Lo conde, apocadet perque, sén inossén, al fugí, se habíe fet culpable, va arribá sense donás a conéixe o sé reconegut, en sons fills a Calais, va passá a Inglaterra y en pobres vestits va aná cap a Londres, aon abáns de entrá, en moltes paraules va adoctriná als dos minuts fills seus, y sobretot en dos coses: primera, que soportaren lo estat pobre al que sense culpa de ells la fortuna los habíe portat, y segona, que en máxima prudénsia se guardaren de manifestá a dingú de aón eren ni fills de quí, si amaben la seua vida.

Ere lo fill, de nom Luigi, de uns nou añs, y la filla, que teníe per nom Violante, ne teníe uns sat. Segóns lo que permitíe la seua tendra edat, mol be van compéndre la lecsió del pare, y en lo comportamén u van mostrá después. Y per a que alló milló puguere fes li va paréixe cambiáls los noms; y aixina u va fé, y va cridá al chic Perotto y Giannetta a la chiqueta; y entrán a Londres en pobres vestits, igual que veém fé als pordiosseros fransesos, se van dedicá a pidolá limosna. Y están per cassualidat en esta ocupassió un matí a una iglesia, va passá que una gran dama, que ere dona de un dels mariscals del rey de Inglaterra, al eixí de la iglesia, va vore al conde y als seus dos fillets que demanaben limosna, y li va preguntá de aón ere y si seus eren aquells dos chiquets. A lo que va contestá que ell ere de Picardía y que, per un delicte de un fill mes gran, habíe tingut que fes vagabundo en aquells dos, que eren seus. La dama, que ere piadosa, va ficá los ulls en la mosseta y li va agradá mol perque hermosa y gentil y agrassiada ere, y va di:

- Bon home, si vullgueres dixá que vingue en mí esta filleta teua, perque té bon aspecte, la enseñaré de bona gana, y si se fa dona virtuosa la casaré al tems que sigue convenién, de manera que viurá be.

Al conde mol li va agradá esta petissió, y va contestá que sí, y en llágrimes lay va doná. Y habén aixina colocat a la filla y sabén be a quí, va pensá no quedás allí, y demanán limosna va atravessá la isla y en Perotto va arribá hasta Gales no sense gran esfors, perque no estáen acostumbrats a caminá a peu. Allí ñabíe un atre dels mariscals del rey, que gran estat y mols criats teníe, y a la seua corte lo conde y lo fill, per a ressibí algo de minjá, mol se aturáen. Y están an ella algún fill del mariscal y datres sagals de gen noble, jugán an algúns jocs de sagals com conillet a amagá, y atres de córre y de saltá, Perotto va escomensá a ajuntás en ells y corríe tan depressa o mes que consevol dels atres. Veénlo alguna vegada lo mariscal, y agradánli mol la manera y los modos del sagal, li va preguntá quí ere. Li va di que ere fill de un pobre home que alguna vegada a demaná limosna veníe allí. Lo mariscal va fé cridá a son pare y li va demaná al mosset, y lo conde lay va consedí, per mol disgust que tinguere separánse de ell. Tenín, pos, lo conde lo fill y la filla colocats, va pensá que no volíe quedás mes a Inglaterra y sen va aná a Irlanda, y arribán a Stanford, se va colocá com a criat, y fée totes les faenes que un criat o un palafrené fan, y allí sense sé may reconegut per dingú, a disgust y en patiméns se va quedá mol tems.

Violante, cridada Giannetta, en la noble Siñora a Londres va aná creixén en añs, en estatura y en bellesa, y en tan favor de la Siñora y del seu home y de consevol atre de la casa y de consevol que la coneguere, que ere cosa maravillosa de vore; y no ñabíe dingú que les seues costums y les seues maneres mirare que no diguere que teníe que sé digna de tot be y honor. Per naixó, la noble Siñora que la habíe ressibit de son pare, sense habé pogut may sabé quí ere ell, se habíe proposat casála honradamen segóns la seua condissió. Déu, just protectó dels mérits dels demés, sabén que ere dona noble, y portabe sense culpa la peniténsia del pecat de un atre, u va disposá de esta manera: per a que a máns de un home vil no parare la noble jove, té que créures que, lo que va passá, ell per la seua misericórdia u va permétre (permití).

Teníe la noble Siñora en la que Giannetta vivíe un fill únic del seu home a qui ella y lo pare mol amaben, tan perque ere son fill com perque per virtut y mérits u valíe, perque ere mes cortés y valén y arrogán y hermós de cos que cap atre. Teníe uns sis añs mes que Giannetta, y veénla hermossíssima y grassiosa, tan se va enamorá de ella que no vée res mes que an ella. Y com imaginabe que ere de baixa condissió, no sol no osabe demanála a son pare y a sa mare per dona, sino que tenín temó de que lo renegáren per amá a una dona de baixa estofa, lo seu amor portabe amagat. Aixó lo estimulabe mol mes que si lo haguere descubert; y va passá que per massa pena se va ficá dolén, y grave. Habén sigut cridats diferéns dotós al seu cuidado, y no podén trobá la seua enfermedat, tots juns desesperaben de la seua salvassió; pel que lo pare y la mare del jove teníen tan doló y melancolía que mes gran no hauríe pogut tíndres; y moltes vegades en piadosos rogs li preguntaben la raó del seu mal, als que o suspiros per resposta donabe o se desmayabe. Va passá un día que, están assentat jun an ell un meche jove, pero ple de siénsia, y tenínlo agarrat pel bras an aquella part aon busquen lo pols, la muñica, Giannetta, que, per respete per la mare, li servíe, per alguna raó va entrá a la cámara a la que lo jove estabe gitat. Cuan lo jove la va vore, sense di cap paraula o fé cap gesto, va sentí en mes forsa al cor lo ardó amorós, pel que lo pols va escomensá a palpitá mes fort del acostumbrat; lo meche u va notá y se va extrañá, y va está cotet per a vore cuán rato durabe aquell fenómeno. Al eixí Giannetta de la cámara los latits se van calmá, pel que li va paréixe al meche habé entés algo de la raó de la enfermedat del jove; y poc después, com si algo li vullguere preguntá a Giannetta, encara aguantán al dolén pel bras, la va fé cridá. Ella va vindre; encara no habíe entrat a la cámara cuan lo pols se li va torná a abalotá al jove, y cuan ella sen va aná, lo pols se va afoná. Pareixénli al meche tindre plena sertesa, se va eixecá y portán apart al pare y a la mare del jove, los va di:

- La salut del vostre fill no está als reméis dels meches, sino en máns de Giannetta, a la que, tal com hay vist per serts signos, lo jove vol encara que ella no sen haygue donat cuenta pel que yo vech. Ya sabéu lo que teniu que fé si voleu la seua vida.

Lo noble siñó y la seua dona, sentín aixó, se van ficá conténs per una part, ya que se podríe salvá al fill, pero mol los penabe tindre que donáli a Giannetta a son fill per dona. Ells, pos, sen van aná al dolén, y li va di la Siñora:

- Fill meu, no hauría cregut may que me amagáres algún dessich teu, y espessialmen veénte, per no tíndrel, fluixejá. Grássies que nostre Siñó se ha apiadat de tú, y per a que de esta enfermedat no te mórigues me ha amostrat la raó del teu mal, que no es datra cosa que un exessiu amor que séns per alguna jove, sigue qui sigue ella. Y en verdat, de manifestá aixó no hauríes de avergoñít perque la teua edat u demane, raro seríe que no estigueres enamorat. Pel que, fill meu, no te amagos de mí, descubríxme en confiansa lo teu dessich, y la melancolía y lo pensamén que tens y del que esta enfermedat ve, aviáls fora, y consólat y convensíxte de que res ñaurá per a la teua satisfacsió, que tú me demanos, que yo no faiga si está a les meues máns, perque mes te vull que a la meua vida. Fot a fora a la vergoña y a la temó, y dísme si puc fé algo pel teu amor. Lo jove, sentín les paraules de sa mare, primé va tindre vergoña; después, pensán que dingú milló que ella lo podríe ajudá, li va di aixina:

- Mare, res me ha fet tíndretos amagat lo meu amor mes que habém donat cuenta de que la mayoría de les persones, después de entrá en añs, no volen enrecordássen de habé sigut joves. Pero com que en aixó tos vech discreta, no sol no negaré que es verdat alló de lo que tos hau donat cuenta, sino que tos faré manifest de quí; en la condissió de que me prometigáu que tot lo que estigue a les vostres máns faréu, y aixina podréu sanám.

A lo que la Siñora, confián massa en que passaríen les coses com ella creíe, li va contestá que en confiansa lo seu pit li obriguere, que ella sense tardá se ficaríe en acsió per a que ell lo seu plaé tinguere.

- Madama - va di entonses lo jove - , la alta hermosura y les loables maneres de la nostra Giannetta y lo no podé manifestálay ni féla apiadás del meu amor y lo no habé osat may manifestáu a dingú me han portat aon me veéu: y si lo que me hau prometut de un modo o atre no se fa, estáutos segura de que la meua vida sirá curta.

La Siñora, a qui li pareixíe milló consolál que renegál, sonrién li va di:
- ¡Ay, fill meu!, ¿aixina que per naixó te has dixat ficá tan dolén? Consólat y díxam a mí fé, y te curarás.

Lo jove, ple de esperansa, en mol poc tems va mostrá signos de grandíssima millora, pel que la Siñora, mol contenta, se va disposá a intentá lo modo en que puguere cumplís lo que li habíe prometut; y cridán un día a Giannetta, en bromes y discretamen li va preguntá si teníe algún amán. Giannetta, tota colorada, va contestá:

- Madama, a una donsella pobre y treta de casa seua, com soc yo, y que está al servissi de un atre, com fach yo, no se la demane ni li está be serví a Amor.

A lo que la Siñora va di:

- Pos si no lo teniu, volém donáton un, en lo que contenta vigáu y disfrutéu la vostra bellesa, perque no es convenién que una damissela tan maja com vos sou estigue sense novio. A lo que Giannetta va contestá:

- Madama, vos, traénme de la pobresa de mon pare, me hau criat com a una filla, y per naixó lay dec tot; pero no tos voldría contentá en aixó, creén que me fach be. Si tos agrade donám un home, an ell enteng voldre y no a datre; perque si de la herénsia de mons yayos res me ha quedat mes que la honra, enteng guardála y observála tan com duro la meua vida. Estes paraules li van paréixe a la Siñora mol contráries a lo que volíe conseguí per a cumplí la promesa feta a son fill, encara que, com dona discreta, mol estimare al seu interió a la donsella; y li va di:

- Cóm, Giannetta, si monseñor lo rey, que es un jove caballé, y tú eres una hermossíssima donsella, buscare al teu amor algún plaé, ¿lay negaríes?

Y ella de repén li va contestá:

- Forsám podríe lo rey, pero may en lo meu consentimén. La dama, veén lo seu ánimo, va dixá de parlá y va pensá ficála a proba; y li va di a son fill que, en cuan estiguere curat, la faría aná en ell a una cámara y que ell se ingeniare en conseguí de ella lo seu plaé. Lo jove no va está contén de cap manera y de repén va empijorá mol; veén aixó la Siñora, va manifestá la seua intensió a Giannetta pero, trobánla mes tossuda que may, contánli al seu home lo que habíe fet, encara que du los pareguere, de mutuo consentimén van pensá donálay per dona, preferín a son fill viu en dona que no li corresponíe que mort y sense cap dona; y aixina, después de moltes históries, u van fé. Giannetta se va ficá mol contenta y va agraí a Déu que no la haguere olvidat. Lo jove se va curá, se van selebrá les nupsies, y mes contén que cap atre home va escomensá a donás bona vida en ella.

Perotto, que se habíe quedat a Gales en lo mariscal del rey de Inglaterra, creixén mol, va trobá la grássia del seu siñó y se va fé hermossíssim de persona y mol valén, mes que consevol atre que ñaguere a la isla, tan que ni als torneos ni a les justes ni a consevol atre assunto de armes ñabíe dingú al país que valguere lo que ell; pel que per tots, que lo cridaben Perotto lo picardo, ere conegut y famós. Y aixina com Déu no habíe olvidat a san germana, va demostrá igualmén tíndrel an ell al pensamén; perque, sobrevinguda an aquella comarca una pestilén mortandat, que a la mitat de la gen se va emportá, sense contá que grandíssima part dels que van quedá van escampá, per temó, a datres comarques, pel que tot lo país pareixíe abandonat.

En esta mortandat lo mariscal lo seu siñó y la seua dona y un fill seu y atres mols germáns y nebots y paréns tots van morí, y no va quedá mes que una donsella ya en edat de casás, y entre algúns atres criats, Perotto. Frenada una mica la pestilénsia, la donsella, com ere home honrat y valén, en plaé y en lo consell de algúns llauradós que habíen quedat vius, per home lo va péndre, y de tot alló que an ella per herénsia li habíe tocat lo va fé siñó; y poc tems va passá hasta que, enteránsen lo rey de Inglaterra de que lo mariscal habíe mort, y coneixén lo valor de Perotto lo picardo, al puesto del que mort habíe lo va ficá y lo va fé mariscal seu. Y aixó es lo que va sé dels dos fills del conde de Amberes, dixats per nell com a perduts. Ya habíen passat devuit añs desde que lo conde de Amberes, fugín, sen habíe anat de París cuan, sén habitán de Irlanda, habén patit moltes coses a la seua vida misserable, veénse ya vell, li va vindre lo dessich de sabé, si puguere, qué habíe sigut dels seus fills.

Veénse del tot cambiat de aspecte, y sentínse mes fort pel mol ejercicio que li tocabe fé, mol mes del que fée cuan ere jove, sen va aná, pobre y mal vestit, de aon mol tems habíe estat, cap a Inglaterra, y allá aon a Perotto habíe dixat se va adressá, y va trobá que éste ere mariscal y gran siñó, y lo va vore sano y fort y hermós, lo que li va agradá mol, pero no va volé donás a conéixe hasta sabé qué habíe sigut de Giannetta. Pel que, ficánse en camí, no va descansá hasta arribá a Londres; y allí preguntán cautamen per la Siñora a qui habíe dixat la seua filla pel seu estat, va trobá a Giannetta dona del fill, lo que mol li va agradá; y totes les seues desgrássies passades va tindre per poca cosa, ya que vius habíe trobat als seus fills y en bon estat. Y dessichós de puguéla vore va escomensá, demanán limosna, a arrimás a la vora de casa seua, aon, veénlo un día Giachetto Lamiens, que aixina se díe lo home de Giannetta, tenín compassió de ell perque apuradet y vell lo va vore, va maná a un dels criats que a casa seua lo portare y li donare de minjá, lo que lo criat va fé de bona gana.

Habíe Giannetta tingut ya de Giachetto uns cuans fills, dels que lo mes gran no teníe mes de vuit añs, y eren los mes hermosos y los mes grassiosos chiquets del món, y cuan van vore minjá al conde, tots juns se li van ficá en rogle y van escomensá a féli festes, com si per amagada virtut hagueren sabut que aquell home ere son yayo.

Ell, sabén que eren los seus nets, va escomensá a demostráls amor y a féls caríssies y cussigañes; pel que los chiquets no volíen separás de ell, per mol que los cridare lo maestre que los vigilabe. Giannetta, sentínu, va eixí de una cámara y va aná cap allí aon estabe lo conde, amenassánlos en pegáls una surra si no féen lo que lo seu mestre volíe. Los chiquets van escomensá a plorá y a di que volíen quedás en aquell home honrat, que los volíe mes que lo seu mestre; del que la Siñora y lo conde sen van enriure. Se habíe eixecat lo conde, no com pare sino com mendigo, per a saludá a la filla com a Siñora y un maravillós plaé al vórela habíe sentit a l´alma. Pero ella ni entonses ni después li va conéixe de res, perque estabe mol cambiat, vell, canós, barbut, prim, moreno, y pareixíe un atra persona que lo conde. Y veén la Siñora que los chiquets no volíen separás de ell, sino que al vóldrels separá ploraben, va di al mestre que los dixare quedás un rato mes. Están, pos, los chiquets en lo home honrat, va passá que son pare de Giachetto va torná, y pel mestre se va enterá de alló; pel que, com despressiabe a Giannetta, va di:

- Dixéulos en la roína ventura que Déu los dóno, que són imache de aon han naixcut: per sa mare dessendixen de vagabundos y no ña que maravillás que en los bohemios los agrado está. Estes paraules va escoltá lo conde, y mol li van dóldre; pero arronsánse de muscles va patí aquell despressio com mols atres ne habíe patit. Giachetto, que habíe sentit les festes que los fills li féen al home honrat, es di al conde, son yayo, encara que li va desagradá, tan los amabe que, abáns de vórels plorá va maná que si lo home honrat volíe quedás per a fé algún servissi, que fore ressibit. Ell va contestá que se quedaríe de bona gana pero que no sabíe fé res mes que cuidá caballs y bésties de cárrega, a lo que tota la seua vida s´habíe dedicat. Donánli, pos, un alazán, cuan lo habíe arreglat, se ficabe a jugá en los chiquets. Mentres la fortuna aixina com se ha contat conduíe al conde de Amberes y als seus fills, va passá que lo rey de Fransa, consertades moltes tregües en los alemáns, (tedescos), va morí, y al seu puesto va sé coronat lo fill, de qui ere dona aquella per qui lo conde habíe sigut perseguit. Éste, habén expirat la radera tregua en los tudescos, va escomensá un atra cruga (crúa) guerra, y a la seua ajuda, lo rey de Inglaterra va enviá molta gen a les órdens de Perotto lo seu mariscal y de Giachetto Lamiens, fill del atre mariscal. Lo conde hi va aná, y sense sé reconegut per dingú se va quedá al ejérsit durán mol tems com a palafrené, y allí, com home de pro, en consells y obres, mes del que li corresponíe va ajudá.

Va passá durán la guerra que la Reina de Fransa se va ficá dolenta grave; y veén ella mateixa que se moríe, arrepentida de tots los seus pecats se va confessá devotamen en lo arzobispo de Rouen, que per tots ere tingut per home bo y santíssim, y entre los demés pecats li va contá lo gran mal que per la seua culpa habíe patit lo conde de Amberes. Y no sol se va contentá en contáu, sino que dabán de mols atres homes de pro va explicá com habíe passat, rogánlos que en lo rey intersedíren per a que al conde, si estabe viu, y si no an algún de sons fills sels restituíre lo seu estat; y mol después, ya finada la seua vida, honrosamen va sé sepultada.

Y contánli al rey la confessió, después de algúns dolorosos bufits per les injuries fetes sense raó al valén home, u va fé publicá y pregoná per tot lo ejérsit, y ademés per atres parts, lo bando de que a qui sobre lo conde de Amberes o algún dels seus fills li donare notíssies, siríe recompensat maravillosamen, perque ell lo teníe per inossén de alló que lo habíe fet expatriás per la confessió feta per la Reina y enteníe restituíli lo estat que teníe y aumentálay. Estes coses va sentí lo conde transformat en palafrené y veén que eren verdat, se va adressá a Giachetto y li va rogá que en ell y en Perotto aniguere, perque volíe amostráls lo que lo rey estabe buscán. Reunits, pos, los tres, li va di lo conde a Perotto, que ya teníe lo pensamén en descubrís:

- Perotto, Giachetto que aquí está té a tan germana per dona; y may va tindre cap dote; y per naixó, per a que tan germana no estigue sense dote, vull que sigue ell y no datre qui obtingue lo benefissi que lo rey prometix, que es mol gran, y que te declaro com fill del conde de Amberes, y a Violante, tan germana y la seua dona, y a mí, que lo conde de Amberes y lo vostre pare soc.
Perotto, sentín aixó y miránlo fíxamen, enseguida lo va reconéixe, y plorán se va aviá als seus peus y lo va abrassá dién:

- ¡Pare meu, siguéu mol benvingut!

Giachetto, sentín primé lo que habíe dit lo conde y veén después lo que Perotto fée, se va extrañá mol y tanta alegría teníe que apenes sabíe qué se teníe que fé; pero donán fe a les paraules y avergoñínse mol de les paraules ofensives que habíe fet aná en lo conde palafrené, plorán se va dixá caure als seus peus y humildemen de totes les ofenses passades li va demaná perdó, y lo conde, mol benignamen, eixecánlo de peu, lo va perdoná.

Y después de contás les aventures de cadaú, y habén plorat y habénse alegrat mol juns, volén Perotto y Giachetto vestí al conde, de cap manera se va dixá, sino que va di que primé se teníe que obtíndre la recompensa prometuda (promesa), y que tal com estabe vestit sel emportare.

Giachetto, pos, en lo conde y en Perotto se va presentá al rey y li va oferí portáli al conde y a son fill si, segóns lo bando publicat, vullguere recompensál. Lo rey rápidamen va fé portá una maravillosa recompensa dabán dels ulls de Giachetto y va di que se la emportare si de verdat li amostrabe, com prometíe, al conde y als seus fills. Giachetto entonses, fénse atrás y ficán a dabán de ell al conde, lo seu palafrené, y a Perotto va di:

- Monseñor, aquí están lo pare y lo fill; la filla, que es la meua dona y no está aquí, pronte vindrá en la ajuda de Déu.

Lo rey, sentín alló, va mirá al conde, y per mol cambiat que estiguere, sin embargo después de habél mirat una mica lo va reconéixe, y en llágrimes als ulls, al conde, que achinollat estabe, lo va fé ficá de peu y lo va abrassá y lo va besá, y amigablemen va ressibí a Perotto; y va maná que lo conde en vestits, criats y caballs y arnesos fore convenienmen provit, segóns requeríe la seua noblesa, cosa que inmediatamen se va fé. Ademés de aixó, mol va honrá lo rey a Giachetto y va vóldre sabéu tot sobre les seues aventures passades. Y cuan Giachetto va agarrá la gran recompensa per habé mostrat al conde y a son fill, li va di lo conde:

- Tí estos dons de la magnifissénsia de monseñor lo rey, y enrecórdaten de di a ton pare que los teus fills, nets seus y meus, no són per part de sa mare naixcuts de cap mendigo. Giachetto va agarrá los dons y va fé vindre a París a la seua dona y a sa sogra; va vindre la dona de Perotto; y allí en grandíssima alegría van está en lo conde, al que lo rey habíe restituít tots los seus bens y lo habíe fet mes alt del que ere abáns; después, cadaú en la seua venia sen va entorná a casa seua, y ell hasta la mort va viure a París en mes honor que may.

NOVENA

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA SÉPTIMA.

Ludovico li descubrix a doña Beatriz lo amor que li té; ella envíe a Egano, lo seu home, a un jardí, disfrassat com si fore ella, y se gite en Ludovico, que se eixeque y li fot una palissa a Egano al seu jardí.

Esta invensió de doña Isabela contada per Pampínea va sé per tots los de la compañía tinguda per maravillosa. Filomena, a la que lo rey ya li habíe manat que continuare, va di: Amoroses siñores, si no me engaño, crec que tos contaré una história no menos bona. Hau de sabé que a París va viure un home noble florentino, que, per la seua pobresa, se habíe fet viachán, y li habíe anat tan be en lo comers que se habíe fet mol ric. Teníe de la seua dona un fill únic, al que li habíen ficat de nom Ludovico. Y per a que continuare la noblesa del pare y no se dedicare al comers, no lo habíe son pare volgut ficá en cap negossi, sino que lo habíe colocat jun a datres hómens nobles al servissi del rey de Fransa, aon moltes bones maneres y bones coses habíe adeprés. Y están allí, va passá que serts caballés que tornáen del Sepulcro, mesclánse en una conversa de los joves entre los que estabe Ludovico, y escoltánlos raoná entre ells sobre les dames hermoses de Fransa y de Inglaterra y de atres parts del món, va escomensá un de ells a di que de tot lo món que ell habíe voltat y de totes les dones que habíe vist, may ne habíe vist cap tan guapa com la dona de Egano de los Galluzzi de Bolonia, de nom doña Beatriz. En lo que van está de acuerdo tots los seus compañs, que tamé la habíen vist a Bolonia; y escoltán aixó Ludovico, que encara no sen habíe enamorat de cap, se va inflamá en tan dessich de vórela que en atra cosa no podíe fixá lo pensamén; y del tot disposat a aná hasta Bolonia a vórela, y quedás allí si ella volíe, li va doná a entendre a son pare que volíe aná al Sepulcro, lo que va conseguí en gran dificultat. Ficánse per nom Aniquino, va arribá a Bolonia, y tal com va volé la fortuna, al día siguién o en son demá va vore an esta Siñora a una festa, y li va pareixe mes hermosa de lo que habíe pensat; per lo que, enamoránsen de ella, se va proposá no anássen may de Bolonia si no conseguíe lo seu amor. Y pensán cóm su faríe, va dessidí que, si puguere colocás com a criat del home de ella, que ne teníe mols, igual podríe passá lo que dessichabe. Venuts los seus caballs, y colocats los seus criats de manera que estaben be, habénlos manat que faigueren vore que no lo coneixíen, habén fet amistat en lo amo de la fonda aon estáe, li va di que de bona gana entraríe com a criat de algún siñó de be, si sen podíe trobá algún; a lo que va di lo posadé: - Tú valdríes com a criat de un home noble mol apressiat an esta terra, que se diu Egano, té mols criats, y tots los vol pareguts a tú; yo li parlaré.

Y com u va di, aixina u va fé; y va colocá a Aniquino a casa de Egano, y al amo li va agradá mol. Tan be lo va serví que éste se li va encariñá, y sense ell no sabíe fé res; y ademés li va encomaná lo gobern de les seues coses. Va passá un día que, habén anat Egano a cassá en falcóns, y quedánse Aniquino a casa, doña Beatriz, que del seu amor no sen habíe acatat, encara que an ella li agradáe, miránlo an ell y a les seues maneres, moltes vegades lo habíe alabat; se va ficá a jugá en ell al ajedrez, y Aniquino, que volíe agradáli, se dixabe guañá dissimuladamen, de lo que la Siñora faie maravilloses festes.
Y habénse apartat de vórels chugá totes les dames de la Siñora, dixánlos jugán sols, Aniquino va soltá un gran suspiro.

La Siñora, miránlo, va di:

- ¿Qué tens, Aniquino? ¿Tan te dol que te guaña?

- Siñora - va contestá Aniquino -, algo mol mes gran que aixó ha sigut la raó del meu suspirá.
Va di entonses la Siñora: - ¡Ah! Dísmela, si me vols be.

Cuan Aniquino se va sentí «si la volíe be» com sobre totes les coses la volíe, va soltá un atre suspiro mol mes fort que lo de abans, per lo que la Siñora un atra vegada li va demaná que li diguere quina ere la raó de los seus suspiros.

A lo que Aniquino li va di:

- Siñora, crec que tos molestará si to la dic, y ademés ting temó de que u contéu a un atra persona.
A lo que la Siñora va di: - Segú que no me molestará, y pots está segú que res de lo que tú me digues li charraré a dingú may.

Entonses va di Aniquino:

- Pos com aixina me u prometéu, tos u diré.

Y en llágrimes als ulls li va di quí ere ell, lo que de ella habíe sentit y aón, y cóm de ella se habíe enamorat y cóm habíe arribat allí, y per qué habíe entrat com a criat del seu home; y después, en humildat li va demaná que si podíe sé tinguere piedat de ell y li guardare este secreto y dessich; y que, si no volíe fé aixó, que, dixánlo está en lo traje y disfrás que portáe, li permitiguere amála. ¡Oh, dolsó única de sang boloñesa, que digna de lahors has sigut sempre en estos casos! may te vas enorgullí de les llágrimes y los suspiros y sempre has sigut sensible a les súpliques, y als amorosos dessichos doblegable; si yo tinguera dignes lahors per a alabát, may se voríe satisfeta la meua veu.
La noble Siñora, al parlá Aniquino, lo mirabe; y donán plena fe a les seues paraules, en tanta forsa va ressibí per les seues súpliques lo amor a la men, que tamé ella va escomensá a suspirá, y después de uns cuans suspiros va contestá:

- Dols Aniquino meu, anímat: ni dons ni promeses ni lo festejá de nobles o siñós (aixó que hay sigut y soc festejada per mols) may ha pogut moure lo meu ánimo tan que ne vullguera an algún; pero tú, en tan poc tems com han durat les teues paraules, me has fet mes teua que meua soc. Vech que mol be te has guañat lo meu amor, y per naixó te lo dono y te prometixgo que te faré gosá de ell antes de que acabo esta nit que ve. Aixina que, cap a mija nit, vindrás a la meua alcoba; yo dixaré la porta uberta; saps a quín costa del llit dórmigo; vindrás allí, y si estic dormín, sácsam hasta que me desperta, y te consolaré de tan llarg dessich com has tingut; y per a que tu cregues te besaré.

Y ficánli un bras pel coll, amorosamen lo va besá, y Aniquino an ella. Dites estes coses, Aniquino, dixán a la Siñora, sen va aná a cumplí algunes de les seues obligassións, esperán en la alegría mes gran del món que arribare la nit. Egano va torná de la cassera, y cuan va acabá de sopá, com estabe baldat, sen va aná a gitás, y la Siñora detrás de ell; y com habíe prometut, va dixá la porta de la alcoba ajuntada. A la hora que li habíe sigut dita, va acudí Aniquino y en cuidadet va entrá a la alcoba, va tancá la porta per dins, va aná al costat aon dormíe la Siñora, li va ficá la ma al pit y va vore que no dormíe. Ella, cuan va notá que Aniquino estáe allí, li va agarrá la ma en les dos seues y lo va aguantá fort, donán voltes al llit, y despertán a Egano que dormíe; al que li va di:
- No vach volé dit res perque estáes cansat; pero dísme, Egano, ¿a quí tens tú com a milló criat y mes leal de los que tens a casa?
Va contestá Egano: - ¿Qué es assó, dona, que me preguntes? ¿No u saps? No ña ni ha ñagut may datre del que mes men fiara o me fía o vullga, del que men fío y vull a Aniquino. Pero ¿per qué me u preguntes?
Aniquino, sentín a Egano y que parláen de ell, habíe estirat moltes vegades de la ma cap an ell per a soltás, pensánse que la Siñora volíe engañál; pero ésta lo habíe agarrat mol be y lo aguantáe de manera que no podíe soltás.

La Siñora li va contestá a Egano, y va di:

- Yo te u diré. Yo creía que ere com tú dius, y que te ere mes fiel que los atres, pero me ha engañat, perque cuan ten has anat avui a cassá, ell se ha quedat aquí, y cuan li va pareixe be no se va avergoñí de demanám que consentiguera en fé lo seu gust; y yo, per a que esta cosa no tinguera que probát en massa probes, y per a fétel tocá y vore, li vach contestá que me pareixíe be y que esta nit, passada la mija nit, aniré al jardí y lo esperaré a la soca del pi. Yo no porto cap intensió de anáy, pero si tens ganes de vore la fidelidat del teu criat, pots fássilmen, ficánte damún alguna de les meues robes y al cap un vel, aná allá baix a esperál, que estic segura de que acudirá.
Egano, sentín aixó, va di: - Convé que lo veiga.

Y eixecánse com va pugué a la oscurina, se va ficá alguna roba de la Siñora, y se va tapá lo cap, se va atansá cap al jardí y deball de un pi se va ficá a esperá a Aniquino. La Siñora, cuan lo va sentí ya fora de la alcoba, se va eixecá y va tancá la porta per dins. Aniquino, que habíe passat molta temó, y se habíe esforsat en escapás de les mans de la Siñora, y mil vegades an ella y al seu amor y an ell mateix habíe maldit, veén lo que al final habíe fet, va sé lo home mes felís que may va existí; y habén la Siñora tornat al catre, se van despullá y juns van chalá durán un bon rato.

Después, pareixénli a la Siñora que Aniquino no se teníe que quedá mes rato, lo va fé eixecás y torná a vestís, y aixina li va di:

- Dolsos labios meus, ara agarra una bona gayata y vésten al jardí, y fen vore que me habíes requerit per a tentám, com si fora yo mateixa, insultarás a Egano y mel esbatussarás be, y de aixó se seguirá después mol mes plaé.

Se va eixecá Aniquino y va aná al jardí en una bona vara de oró a la ma. Cuan va arribá al pi y Egano lo va vore víndre, se va alsá com si vullguere ressibíl en grandíssima festa, y va eixí a trobál; a lo que va di Aniquino:

- ¡Ah, dona roína, aixina que has vingut! ¿Y te has cregut que yo volía féli al meu siñó esta afrenta? ¡Sigues mil vegades mal vinguda!

Y alsán la gayata, lo va escomensá a esbatussá com a les sigroneres.

Egano, al sentí aixó y notá la gayata a les costelles, sense di res mes va escomensá a fugí, y detrás de ell Aniquino, encara dién:

- Fora, que Deu te porto a la desgrássia, mala pécora; per sert que demá lay contaré tot a Egano. Y Egano, tan pronte com va pugué sen va entorná a la alcoba, y la Siñora li va preguntá si Aniquino habíe acudit al jardí.

Egano va di:

- Ojalá no hi haguera anat, perque creén que eres tú, me ha batut en una vara y me ha dit les mes grans injuries que may se han sentit díli a una dona roína. Yo me extrañaba mol de que ell te haguere dit aquelles paraules en ánim de fé algo que me portare la vergoña; u ha fet perque te va vore alegre y amable, y va volé probát.

- Entonses - va di la Siñora -, alabat sigue Deu perque a mí me ha probat en paraules y a tú en obres; y crec que podría di que yo soporto en mes passiénsia les paraules que tú les obres. Ya que tanta lealtat te té, ña que tíndrel en estima y honrál.

Egano va di:

- Per sert que dius la verdat.

Y después de alló, Egano creíe que teníe la dona mes leal y lo criat mes bo que may habíe tingut un noble; y aixina, después, moltes vegades Aniquino y la Siñora sen van enriure de este fet, y van tíndre molta mes fassilidat per a fé alló que los donabe plaé, tan tems com Aniquino va vullgué quedás en lo seu amo Egano a Bolonia.

lleidatà - català

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet

Disponible a :

La Fnac, el centro por excelencia que aúna cultura y tecnología, ofrece a todos sus públicos una gran variedad de productos relacionados con la música, la lectura, los videojuegos o la tecnología, para que saques el mayor provecho a tu tiempo libre.

Abaralla's: ( Asbaralla's).
Abarrerar: Parar, aturar.
Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es va fotre de cap als abarters".
Abotonar: Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa així"...
Aburnar: Empaitar, (Tossar), ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en sec".
Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes.
Acometre: ( Acassar).
Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on naa".
Aconsigar: ( Acassar).
Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per mostrar afecte.
Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo acostipat".
Acotrassar: (Fargar).
Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal los rinyons".
Actrís:Actriu. "Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a Lo que el viento se llevó?"
Acutit:Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val re, astà molt acutit!".
Adelanto: Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos".
Adés: Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i tripons pel bullit".
Afaram: Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram realment es va asfarair". ( Matalot).
Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina cure lo mal de cap. -Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest" sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo" era més intel.ligent que ser "llest".
2) Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo", i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així: "afedelisto!".
Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament.
Afedelòstia: Com Afededéu però amb més mala llet.
Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.
Afedeneu: Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu.
Afortar: Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm los cordills". "Aforta l'arradiet".
Afuar: (La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés que surton a pasturar".
Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit.
Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar".
Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!".
Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo amun tros de pastel".
Agon: ( Aon).
Agullar: ( Antagullar).
Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i, ah txiquets!, Tots a córrer!!"
Àige: Àger.
Aigualera: La rosada de la matinada.
Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.
Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina".
Aixuar: Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no agafaràs un acostipat de l'òstia".
Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto.
Albatàrric. Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri.
Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré".
Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp".
Alendar: Alenar, respirar.
Alicòptero: Helicòpter.
Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores...
Am: 1) En, ex: "Am part tens raó".
2)Amb, ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí".Ambafar: Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar tip com un lladre.

Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si és alt aquet txiquet!".Ambastar: Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de cosir.Ambastida: Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la fatxada".
Ambentar: Afalagar, tirar floretes.
Ambitats: Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon ambitats".
Ambusteria: Mentida, cosa no certa.
Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi pal tractor".
Ampacadora: Màquina que serveix per fer feixos de palla.
Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla".
Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar contra l'abre".
Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó".
Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va ampegar l'acostipat".
Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.
Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a ploure alego".
Ampic: Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló de Farfanya ia us farem un truc".
Ampiocat: Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar a fútbol perquè astae ampiocat".
Ampostada: ( Palmar).
Amplear: Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella truca'm que l'amplearé jo".
Amplenar: Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir.
Amporlanar: (Barbens, Anglesola) Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a l'hora prové de la ciutat nord-americana. Imagineu-vos com n'és d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els Esporlans.
Ampressió: Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada que'm fotrà totes les pomes anlaire".
Amprimeria, a l': Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero després s'ha anat aumplint de gent".
Amprimenceria, a l': ( Amprimeria, a l').
Amprimir: Imprimir, ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me txanae la màquina aquella".

Ampudegar: En el sentit de molestar algú a altri.
An ves de: En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que vol".
Ancabat: Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc fenya".
Ancanteri: Entés com a "ésser un encantat", ex:"No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns ulls... mausssss, quins ulls que fot!"
Ancants, los: Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves (pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres t'havien de desencantar.
Ancaparra's: Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos".
Ancavalla's: Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que ancavallats astan alli a l'hort".
Ancebar: Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt":
Ancòrdio: Un destorb, ser un mal de cap.
Ancontres: ( Amcontes de).
Andebades: ( Andebaldes).
Andebaldes: Debades, fer les coses perquè si.
Andicció: Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos per lo de la pesta porcina aquella".
Andiot: 1) (en sentit figurat) Moniato.
2) Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal, només feiem que aconseguir-lo".
Andivinar: Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una andivinansa".
Aneular: Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són pitits que s'aneulen".
Anfós: On fos.
Anfuronar: Acció d'anar darrere d'una femella.
Angabanyar: Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com l'anorac".
Angolfa o Angorfa: Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no fotin nosa".
Ànguila de vàter: Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. ( Pop d'aigüera).
Animorar: Enamorar, ex: "Fot un bo que animore".
Anlaire: 1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire".
2) Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire".
Anlluciar: ( Lluciar).
Anorabona: Enhorabona.
Anou: Nou (la fruita).
Anquet: Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet puesto ham d'anar?".
Anrecordar: Recordar.
Anradere: Endarrera.
Anredar: Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot que t'ambarcaré".
Anreulat: Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a terra".
Anruna: La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que pols!"
Ansacte: Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte! Lo de la camisa blava".
Ansaijar: Assajar.
Ansou! : Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no hi ha dingú??".
Ansufatar o Ansofatar: Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els pressiguers".
Ansundemà: ( Aundemà).
Antagullar: Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos astan antagullant".
Antrepussar. Ensopegar.
Antxovat: Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la Bordeta de bon matí has d'anar antxovat".
Antxumar: Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que m'amprenye".
Antxumenia: (Txuminia).
Anverenar o Anvirinar: Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los sulfats".
Aondé?: On és?
Aparar: Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo gasoi".
Apàriat: Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun lloc.
Àpit: Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit amarguegen".
Aplucar: Aclucar. "Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve el joc de "la pluca".
Apretar: Pitjar, prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del món!!!".
Aquestos: Aquests.
Aquet: Aquest.
Aquídellà: En cap lloc en concret (Porai), ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a distreure'm".
Aragall: Marca que deixen les rodes dels cotxes.
Àrbit: Àrbitre, també s'accepta la variantàrbrit, ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis".
Arguillat: Brut.
Arie: Aire.
Aringada: Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm, ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i només fai que beure."
Armós: Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina, afededéu que no s'assemble gens a son pare".
Arraventar: 1) Trinxar o fer malbé quelcom.
2) Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant córrer".
Arreclau: (Reclau).
Arrecollons: Igual queArrecony, però en masculí.
Arrecony: (Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si t'angantxo!".
Arrecular: Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo tractor i no sigo que et txafi".
Arreculat: 1)Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt arreculats".
2)Retardat mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo tan arreculat...".
Arremolcar: Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple.
Arrifar: Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?"
Arrofeixar: ( Arropenjar).
Arrofredat: Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple desembre".
Arromangar-se: Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt.
Arropenjar: Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que ton oncle acabe de pintar."
Arroplegar: Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes les aulives".
Arruixat: Arrauxat.
Asbafegar: Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un gran esforç, esbufegar.
Asbalsar: Enfonsar, afonar.
Asbaralla's: Barallar-se.
Asbregar: (Almenar) (Asfregar).
Asburiac: (Murissec).
Asbutifarra's: Fer-se mal, amb ferida oberta.
Ascafanyit: Esquifit, poca cosa. (Sirilleta).
Ascandall: 1)Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una pedregada.
2)Sel.lecció del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més grossots".
Ascalestro: Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un ascalestro!!!"
Ascar: 1)Buscar, cercar.
2) Posar ham a la canya per anar a pescar.
Ascardillar: (Os de Balaguer) (Ascatxigar).
Ascatxic: Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat.
Ascatxigar: Esquitxar.
Ascaufar: (Ascofar).
Ascartxinar: (dialectalisme almatretenc) Esquitxar.
Asclatassoner: Empipador.
Ascofar: Escalfar, també es diu acalentar.
Ascremalletes: Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per penjar l´olla.
Ascunilla's: Amagar-se.
Ascupinar: Escopir.
Ascursió: Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a voltar porai d'ascursió".
Asfarair: Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la tardor vaiga amb màniga curta".
Asfilagartxar: Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de cusi'ls".
Asforrar: No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia.
Asfregar: Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los calçotets al safareig que sino no martxe la pudo".
Asfuga's: Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a ansufatar los aumellés!".
Asfuriar: Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer asfuriar los asparavers."
Asfurriagallines: Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals a la vora passava el tren.
Asgolfa: (Angolfa).
Asguirtxar: (Ascatxigar).
Asmaiat: Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan rato sense jalar".
Asmall: Destralada (directament).
Asmari: (propi del Omellons) Armari.
Asmolls: Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a la brasa.
Aspabil: Espavila't, ex:"Aspabil que fotem tard".
Asparaver: Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns asparavés que me foten bastanta mala pinta".
Aspàric: Espàrrec.
Aspartenya: Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit calçat.
Aspategar: Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem futut a la txera":
Aspentar: ( Aspenteijar).
Aspenteijar:Empényer. "Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en diuen "amputxar".Aspényer: (Aspenteijar)
Asperadrap o aspedadrap: Cinta de roba adesiva, ex:"Si no calles te fotré un bossí d'asperadrap d'aurella a aurella".
Aspertxar: (Ascatxigar).
Aspertxellar:Fer esquitxos amb aguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots Sants lo mossén va espertexellar tot lo simintiri, i als que hi erem també mon va tocar"
Aspitós, estar: Estar cofoi, content.
Aspolla's: Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots mania"
Asporgar: Podar.
Asprés, fer: Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de treure la llum?"
Asquerar: Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae tant pansit ia comence a asquerar".
Assebar: Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà l'aigua".
Assera: Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't txafon!".
Asseregat: Assedegat, quan hom té set.
Assipar: Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta nit no se t'atançarà cap paa".
Assussegar: Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo tren home!"
Astamoir: Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha astamoit la mosca aquella collonera."
Astararany: (propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya)
Astarracada: Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex: "Es va fotre una santa astarracada tot baixant del castell".
Astarrossar: Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va astarrossar a l'acera."
Astaste: Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de compra't aquet relotge si no tens quartos."
Astauvins o Astaulins: (Estauvi).
Astenasses: Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer un apanyo."
Astigos: S'empra com a negació de astaste: "no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io"
Astijores: Tisores.
Astirabec: Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat d'astirabecs amb un ou debatut".
Astirores: (Astijores).
Astollador: La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera.
Astopenc: Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs durs per exemple.
Astrintxonar: Estrinxolar, esbocinar.
Astrolic: Entremeliat.
Astulzí: Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et mascararàs d'astulzí".
Astuviar: Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de profit".

Astutx: Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que pintarem".
Asvaporar: Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no s'asvapore".
Asventat: Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un asventat".
Asvuliac: (Murissec).
Atapit: Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits, poder que nem a una més gran".
Atarrossat: Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera."
Ataubar: (en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat".
Atigos!: Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui quiet.
Ativoca's: Equivocar-se.
Atopetar-se: Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que ve".
Atre: Altre, el femení és Atra, i els plurals atros i atres.
Atxum, beure: beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic trobar lo boc del porró babat".
Atxurar: Arreglar,en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben atxurat a la boda del Nasi".
Atxutar: Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's fa fosc i vol ploure"
Aubà: Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va !
Aubada: L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la sortida del Sol.
Aubaga: Obaga, lloc ombrívol.
Aubagés,l': Albagés.
Aubarda: Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran aubardes".
Aubat: Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó.
Aubenc: Terra fèrtil, humida.
Aubert: Obert.
Aubergi: (Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc
Aubergínia: Albergínia.
Aubesa: Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos d'Aubesa.
Aubricoc: Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc.
Aufals: Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què menjon".
Aufarrat: Ou ferrat.
Aufegar: Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego".
Aufendre: Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós".
Aufensible: Aufendós.
Aufés: Alfés.
Auficina: Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de por".
Auforja: Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les auforges!!!".
Aulivé: Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels arbres.
Auliva: Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les famoses aulives arbequines que fan l'oli tan bo.
Aulor: Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..."
Aumella: Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels calçots?".
Aumellé: Ametller, arbre de l'ametlla.
Aumit: Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida".
Au món: Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món".
Aumplir: (Amplenar)
Aumosta: Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les mans".
Aun: (Aon)
Aundemà: A l'endemà. / en son demá, ensondemá /
Auperar: Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han aspallat més de lo que astae".
Aurella: Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o", en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au".
Auralita: Material de construcció ondulat emprat per cobrir taulades.
Aurellanes: (Aurilletes).
Aurellaunes: Obrellaunes. / obrilates /
Auridor: (Aurellaunes). De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó (llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la botella de vi i n'ham d'ancetar unantra".
Aurilletes: És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la coca de sucre. Famoses les aurelletes de Cal Murillo a la plaça Sant Joan.
Aurinar: Pixar en vocabulari culte.
Aurineta: Oreneta, també s'usa la variant Gruneta.
Aurir: Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!"
Autallada: En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que et dic i ia faràs cap."
Avamba o Auamba: (Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau.
Averar: Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal que no hi arribe".
Avere o Avore: A veure. 
Avespa: Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius d'avespes".
Avorar: Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de frente i ancara mos fotrà un susto!".
Axara's: Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa, i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar aquella paa de siguida es va axarar".

Babadero: Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l jarsé"
Babosa: Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.
Bacsacada: Moviment brusc, sacsejada.
Badejo: Bacallà. / abadejo /
Bafurós: Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat /
Baixant: (Maixant).
Bajoco/a: Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan vol!"
Baldador: Gronxador. La variant Columpi no s'accepta ja que és un castellanisme.
Baldar: Gronxar.
Baldi: (Galleta).
Baldring-baldragues, ser un: Ser un trapella.
Ballofa: Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita quina ballofa m'ha surtit".
Banc: L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus".
Banc del Sinofós: Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per l'artrosi...", "Si no fos pels anys...".
Banqueta, la: Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el riu a Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels rius, canals, sèquies...
Bardo: Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa, sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies".
Barrada: Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) /
Barral, lo: (Silló).
Bassinet: (Bassí).
Bassí: Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato".
Bastanta: Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer regar lo bancal".
Batam: Clatellot, mastegot, bufa, ventallot.
Batissac: Precipici.
Bauba: adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet (ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la bauba aquella! Tot li fa sa mare."
Becanyeta: Becaina, migdiada.
Besito: Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà paga".
Biciclista: Ciclista.
Birinar: Berenar.
Bisenfí: Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de terra, i traslladar-lo cap a una altra banda.
Bitxo: (intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho  /
Blabàs: Peix de riu semblant al salmonet.
Blair: 1)Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex: "Avui fa un sol que blaix." 2) Anar ple de picades de mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben blait!"
Blavar: Acció de fer blaus, pegar fent mal.
Bò: Ordre per a que el ruc s'aturi.
Bolló: Pellarofa del blat.
Boranit: Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al caixó!".
Bordonera: Fumera. Gran quantitat de fum.
Boria: Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) /
Borinot, al: Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para.
Bot de pernes: Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal d'aigua"
Botar: Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va botar foc i se va donar a la fuga".
Botés: Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a Botés".
Brassal: Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques cassolanes, tant per fregar o rentar la roba.
Brillo: No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!! Brillo d'aquí" / úspen ! /
Bucoi: Recipient de grans dimensions. Carretell.
Bueno: Bé, i tant!
Bultra: Bosc de riu.
Buixir: Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de buixir".
Buli: És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny.
Burtxongar: Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu és: burtxongada).
Butirí: 1)De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí".
2)Cosa petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet pintinat semble un butirí".

Caaaa: Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà. - Caaaaà, no veus que ia es pose ras".
Cavà: (Cuba).
Cabana: (sentit figurat) (Moniato).
Cabanera: Camí de muntanya pels ramats i el bestiar.
Cabdellada: Col. Cabessudo: 1) Tossut. 2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au venga que anirem al passacalles a els cabessudos". 3) També és pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup".Cabiró: Cigar, puro.
Cadolla: Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les roques, gorg.
Cagasses: Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la decantació en les fàbriques d'oli.
Cagarella: Porgadures del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues.
Cagos: Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos":
Caixer: (Almenar) (Banqueta).
Caixó, anar al: Anar a dormir.
Caldar: Suspendre.
Caletro: (Sanderi).
Calistro: Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos.
Calitrau: Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mate"
Callar: Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!".
Camacu: Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament anomenats Pixapins o Diesels. / què maco ! vore "farigolero" /
Camalluent: Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de Tactel.
Camí: Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot l'aigua de la fassera".
Campetxano: També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio molt campetxano".
Campos, los: Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un tomb".
Candau, tirar el: Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar que caiguin els fruits.Candonguer: Lent.Cantamanyanes: Persona amb poca credibilitat. Ex:"No li fotos cas que aquest és un cantamanyanes".Canyardo: Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del ked. Canyot: Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que serveixi d'adob. / rostoll /
Caparra: Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos.
Capçal: Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los morros".
Capcer: Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany".
Capçot: (en sentit figurat) Moniato.
Capellà: Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut.
Capiguer: Caber.
Capitonya: Tombarella.
Capradera: Construcció de pedra.
Caraba, ser la: Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia són la caraba."
Caragolina: Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola /Carallet: Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo.
Carallindo: Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No veus que ia'stá tot tancat i barrat?"Carejar: Amagar les pomes al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al damunt.Carnús: En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que carnús".Carpesano: Carpeta d'anar a estudi.Carrantxó, pujar a: Pujar a coll i bé.Carreró: Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels camins.Carrincló: Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig", "bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada ("arruixada").Cascaballico: (Colló de Flare).Casibé: Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".Cassigall: 1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls".
2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls). Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? -Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls"
Cassola de Tros: Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina, caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o Alcoletge.
Castell, lo: La Seu Vella, que no és un castell.
Catarroja,a: És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats, crides "catarroja Pere" i aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila de Catarroja a l'Horta valenciana.
Catipè: Mal aulor.
Catitomba: (Capitonya).
Catxap: Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és un lludrigot.)
Catxar: Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni.
Catxassa: Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la tarde"
Catxaup o Catxú o Catxup: Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup.
Catxifollat: Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per asmorzar".
Catxipanda (o Cutxipanda): Samfaina.
Catxumbeca: (Capintonya).
Catxurro: Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes. Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, esdevenia la categoria de joc.
Cera: (Assera).
Cini: Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va agradar ni molla"..
Cintaislant: Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer l'empalme".
Círcol: Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol".
Cisca: Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que ham de comprar los pebrots i les aubergínies per escalivar"..
Clafoll: Pela exterior de l'aumella. / clofo /
Clamor: Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la clamor".
Claro!: És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a les pecines!"
Clasca: La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols.
Claviller: Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar al metge".
Cloresterol: Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar cansalada pel cloresterol."
Coca Enramada: (Coca de recapte).
Coca de recapte: Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa.
Codís: Còdol, en anglès Rolling Stone.
Codonyac: Codonyat, espécie de compota de codony.
Colagró: Acidesa, ardor d'estòmac.
Col.leigit: Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre coses.
Colló: (Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi, desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa tia."
Colló de flare: Espécie de pruna.
Collons d'Andares: Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!".
Comèdies, les: Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles per les festes majons. "Quenon començat encara les comèdies?".
No confondre amb "anar a la funció". Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més seriosa, o adulta.Comparativa: Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues).
Complir: (Amplenar).
Conto que: Crec que, m'assemble que, ex:"Conto que són les tres, me'n vai cap al caixó".
Consagrat: Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill eh?."
Cor: Corre, ex: "Cor! que fots tard!"
Coranta: Quaranta.
Corder: Xai, be.
Corna: La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura, que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou bona. / cona, del latín *cŭtĭna, derivat de cutis, pell /
Corralina: Corral dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino») /
Cort: Cor.
Cotxe dels calçots: Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava aquest negoci tenien el malnom dels calçots.
Cotxo: 1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho /
2) Porc, verro.
Crivell: Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses /Cuba: Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".Cuculladra marina: Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de ponent a l'hivern.
Cucumassa: Tipus de bolet.
Cuentos: Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc prous maldecaps".
Cultivador: Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada.
Cumplir: (Amplenar).
Cunya: Cuina.
Curra: Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la terra.
Daixonses: Això d'aquí.
Dallonses: Allò d'allà.Davons: (Allavorens).Debatut, (ou): Ou batut.Debodebò: De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /Defora, nar al: Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo tractor".Demés, los: Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat foten la mesdiada".Dentrar: Entrar, nar cap dins.Derreng: Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores derreng".Desabotonar: Desbotonar.Desaigüe: Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel desaigüe".Desantés: Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te el llit! hombre ia...". / desentés, desentesa /Desbrostimar: Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo.
Des de luego: Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no trobo ara com posar-ho.
Desembullonar: Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra.
Desfondre: Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a l'istiu".
Desjecte: Descuidat amb l'aspecte personal.
Despedregadora: Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues, que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi cultivar.
Despusaí: Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans d'ahir.
Despusdemà: Passat demà.
Dessustanciat: Sense substància. Persona que només diu rucades.
Destraler: Persona que ho fa malbé tot.
Destrossar: Descordar, desbotonar.
Desumflar: Desinflar, ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar a amprimar lo tros".
Desvaguerat: Persona que està rato sense fotre res.
Devall: Davall.
Diferiència: Diferència.
Dijaus: (Ribera del Sió) Dijous.
Dillums: Dilluns.
Dimats: Dimarts.
Dingada: (Aringada).
Dingú: Ningú, ex: "No hi ha dingú"
Disme: Digues-me.
DKV: Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia agafaré la DKV".
Dixar: Deixar.
Draparie: Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li darem aquets cassigalls".
Dumenge: Diumenge.


E
Encà: Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del tros."
Engrassir-se: Engreixar-se.
Ensamar: Reservar
Entoldat: Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante dret"
Entxuminia: (això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera /
Envedrit: Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura.
Ermo: Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos".
Erreclau: (Reclau).
Equits: Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del Espediente Equits?".
Escassapenes, a l': Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs en aquet bosc"
Escaufar: (Ascofar).
Escarrantxes: Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar per les escarrantxes."
Escarriar: (Juncosa) Espolsar
Escremalls: Cadena on es penjen les olles als focs a terra.
Escurrípies: (Escurrualles).
Escurrualles: Sobres de menjar.
Esmuriac: (Murissec)
Esporret: Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat.
Estauvi: Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas que aquet casso de betxamel cremo la taula"
Estragat: (Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc atxecar-me del sofà."
Estudi, anar a: Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús.
Et: (Aquet).
Eu: Sí (afirmació), en el sentit de corroboració, equiliquà..
Faldetes: Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes fins dalt de tot".
Faltat: Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.Faram: Es tota mena d'animals de corral.
Farfanya: Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar a farfanya. Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera).
Fargar-se: Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se.
Farigolero: Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.
Fassera: Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny. D'aquesta paraula prové l'expressió Animal de Fassera, que realment no és gaire bo que t'ho diguin.
Fato: Menjar.
Femer: Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen, femé de fem /
Fenya: Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té fenya".
Fenyotes: Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han d'anar fent apanyos.
Fernando: Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto abaix a Fernando.". Com a curiositat podem comentar que aquest substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix a, es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà abaix.
Festesmajons: Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de festesmajons".
Fítsat!: Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera".
Fixo: Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me".
Flare o Flari: Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels flares".
Flas: Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del senglar".
Flèndit: Joc de boles.
Flica: Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la cunya":
Flòtil: Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto ple de flòtils!"
Fora'l Pont: Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar a dins a Lleida, com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps que quedava el barri bastant lluny.
Forniga: Formiga.
Forniguer: Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot el dia es veu.
Fotre: Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal.
Fotre el Camp: Anar-se'n.
Frigir: Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?".
Fullar nius: Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als abres.
Funció, anar a la: Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més seriós que "anar a les comèdies".
Fúria, amb: Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai més res de bó."
Fúria, donar: Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que girigue".
Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos furro i vine amb naltros."
Gabina: Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se canviae dintre les gabines".
Gaburro: Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines.
/ A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) / Galdir: Menjar, fotre's fart.Galdós: Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i pringat.
Galipàndia: Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una aixeta."
Galleta: Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré d'aigua".
Gamusinos: Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt que a l'atre costat de cresta m gamusinos".
Ganassot: Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex: "Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i l'airgamboys."
Gandutes: Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les entranyes.
Ganyims: Tonyina amb salmorra.
Garatx: Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb la gelada que fot demà no s'angegarà".
Gargantxó: Nou del coll, gargantella.
Garie: Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai garie".
Garrotín: Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans. Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra), "Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón", "Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota", "Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste "Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó "Garrotín Vell": "Lo Canona farà de jutge, / el Parrano de consejal, / el Faliti d'alcalde / i el Bollons jutge de pau. / I al Perilleta, per ser més pinxo, / lo farem municipal".Garrut: Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al garrut".Gasiosa: (Grassiosa).
Gasoi: Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota fora".Gatita (Torregrossa): Diadema dels cabells.Gelaó: Fredor. / geló /
Gènit: Geni, caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa asfarair".
Gentilles: Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt ferro".
Gep: Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para aquest.Gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal"Gil: Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!"Gigir: (Lligir).Giner: Gener, ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen candelabros de les taulades".Ginoll: Genoll. S'accepta la variant jonoll. / Ginocchio en italiá /Ginollons, nar de: Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel passillo de casa". / A ginollóns cullía codoñs, codoñs cullía a ginollóns /Gitano, fer: Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo /
Gomàtic: Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta /
Goreit: Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondária de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondária. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret /
Gosseria: Mandra, peresa.
Granera: Escombra. Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt burrim".Grassiosa: Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".Gremial, la: El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel situada en dita baixada.
Gribi, fer: Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá /
Grípia: Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us dins de l'expressió Fer cara de grípia referint-se a quan algú està emprenyat i fa morros.
Guertxina, fer la: Guinyar l'ull.
Guia: Branca d'un arbre.
Guié: El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és com un estòmac.
Gumflar: ( Umflar). / unflá /
Guinera, jugar a la: El joc de cuit i amagar, "l'escondite".
Guixir: (Buixir).
Hole!: Hola.
Hòmens: Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí Homines.
Ia: Ja. / ya /Iagurt: Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur.
Indivil i Mandoni: Cabdills ilergetes que van defensar Lleida / Ilerda / de tots els cartaginesos i romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.Io: Jo. / yo, en italiá io (acento a la i)  /Istiu: Estiu.
Jac: Pallissa. "Te fotré un jac d'hòsties que t'aspavilaré". / Palissa, bufeteo /Jaca: Gec, peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't la jaca fill, ves que no t'arrofredos".Jalar: Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i berberetxos".Jalo: Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant jalo que acabarem farts com a tosinos." / tocinos, tosinos o tossinos ? /Jarsé: Jersei.Javier: Xavier.
Joca, caçar la: Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius, perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats /
Jóvens: Joves. Igual que passa amb Hómens, aquí es conserva el plural llatí Juvenes. Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta llatina, quan correctament hauríem de dir Termes.
Juador: Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador".
Juar: Jugar.
Jubilats, los: La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats que vai a fer la butifarra".
Juet: (Juguet).
Juriol: Juliol.
Juguet: Joguina.
Jusgats: Jutjats.
Keds: Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes.
Llangonissa: Llonganissa.
Llangost: Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima) de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto.
Llaó: 1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze".
2) Lleó, el rei de la selva.
Llaó pelada, ser de la: Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja no).
Llapissós: Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt llapissosos". / apegalós, en grassa, brut /
Llàpits: Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llápis /
Llaurer: Llorer. / lloré /
Llectua: Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam / Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. /
Lleit: (Baix Segre) Llet.
Lleme o Llemen: Llémena, ou del poll del cap.
Lletrero: Rètol, cartell.
Lleure. (Ren).
Llicsó o Llicsió: Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif LLETSÓ, Sonchus oleraceus,
etimologia: probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissoun i la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65).
Lligir: Llegir.
Llimpiar: Netejar, ex: "Quin siroll / soroll / més raro me fot lo llimpiaparabrises".
Lliró: (difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar, cagalló.
Lloper: Gos llop.
Llord: Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de Lleida).
Lluent: Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia".
Llúsio: Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com són). / Lucio, lucio perca, mare de llus /
Llussiar: Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y en aragonés https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo  ¿Quién nos luciará as rellas?/ 
Llustrós, estar: Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / tíndre lustre, llustre /
Lluvia: Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de l'ull.
Lo: Article ponentí.
Lule: Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al luleque después quede tot oliós".
Maals: Maials.
Magolar: Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar.
M'ai: M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m´hai, m´hay /
Maixant: Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment determinat, interpretat com inepte, curt.
Malajandí: Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV". / vore génit /
Malament rai!: Expressió usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de la paraula rai, indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de Lleida. / rai en aragonés /
Malaprosavia: (Maixant).
Maletilla: (Alguaire) Vividor i una mica delinqüent.
Malmirrós: Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què. Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde plorant"
Malmoclar: Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo pentinat!"
Malúria: Sensació de dolor, malestar.
Mançana: Poma. / mansana /
Mando: Comandament a distància.
Mandonguilla: Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles /
Mangala: El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et fotrà cop de mangala". / gayata, gallata /
Mangrana: Magrana.
Mània: Màniga. / mánega /
Mànic: Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!".
Manoquilla: Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica /Mansana: Poma.Manta: Gandul, gos, ex: "Ta germà és un manta, per no atxecar-se del sofà casibé se pixe a sobre".Mantecado: Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me vai fotre un mantecado de llimó i auricoc".
Manya, donar-se: Donar-se pressa.
Maralt: (Belianes) Malalt.
Mardà: Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella/
Mardassot: (Matalot).
Marraco: Bèstia típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!.
Marturi: Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo marturi de quan plore."
Matalòs: (Moniato).
Matalot: Persona gran i patosa. També Onso vol dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la paraula Afaram s'usa més en animals. / 

desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sambalandrán, patós, torpe, sense garbo /

Matapagesos: Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi més.
Matapans: Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners sense raça.
Mau o Maus: Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament nem!" / mau, miau /
Maular: Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no parae de maular". / maulá, maullá /
Mecà: Contracció de mecagon. / me cago en /
Mecagon: Prefix.
Melós, melosa: Carn tendra, fina.
Meltxó: El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més lo Meltxó".
Memòria, caure de: Caure d'esquena.
Menjarobes: (Ragolí).
Mèno: (Vallfogona de Balaguer) (Videll)
Mensatge: Missatge. / mensaje, missache /
Mentidós: Mentider.
Merjendona: Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del capellà.
Mesdia: Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada /
Meua: Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua.
Micromina: Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet tall".
Migigos: I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!".
Milic: Melic, llombrígol.
Minjar: Menjar.
Miquerensa: Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgel, abáns del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos /
Miqueteta: Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a ton padrí".
Miquirrineta: Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex: "Posa'm una miquirrineta més de sal".
Missa: S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la missa del poble".
Mitjastorbo: Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al Simplici de mitjastorbo".
Mixó: Ocell, altrament anomenat Muixó.
Móixo: Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard que no mos quedessim móixos si fem lo redícol".
Mocosa: Llanega, això és un bolet.
Molla: Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla d'aigua".
Moltor: (Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de moltor d'aquells". / buitre /
Momineu: Montmaneu, tossal més alt del Segrià.
Mondongo: Les butifarres que es fan quan se mata el porc.
Monejar: Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot sense sapiguer d'on ve".
Monesteri /Monasteri: Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al monesteri de Poblet".
Moniato: Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat, un badoc, ex:"No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets un moniato!" / moniato (boniato) /

racó esquerra daball de ves : moniato 

Mos: Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collóns /
Mosenguart: Negació curiosa de Sisquere, ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!".
Mossa: Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun lloc. / mossa = sagala /
Mossada, fotre una: Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten".
Mossar: Mossegar. / mossegá, fótre un mos /
Mosta: (Aumosta) / 

aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada /

Mòtit: Mou-te!!!
Muladar: Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!"
Mullarero: (Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic).
Mullina: (Remulladé).
Muixó: Ocell.
Munta: Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un urbano m'ha fotut una munta".
Muricec: Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de la llengua literària medieval.
Murtra: (Alcanó) (Cagasses)
Mussienc/mussienca: Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles mangranes, que són mussienques"
Mustegar: (zona de la Segarra) Mastegar.
Mutis: Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu mutis eh?".
Naltres: Nosaltres, s'accepta la variant naltros o natres o naltres. / natres, natros /
Nar: Anar.
Nau: (a la ribera del Sió) El número 9.
Navegar: Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i ancara navegue porai!".
Némoni: Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni /
Neru, de: S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per avall.
Nictarina: Nectarina.
Nimai: Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que li fas, ex: "-Vols vindre am io? -No. -Pos ni mai!".
Ninai: (Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota /
Nirviós: Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós /
Noa: Noia. / chiqueta, sagaleta /
Nonyà: Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá /
Nyambonissa: (Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc /
Nyenya: Llenya.
Oh pus: Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos /
Oli, a quant va l': Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general" s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es veu que la gràcia era el més fina possible.
Ollà: Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta.
Onso: Personatge gros, Matalot.
Orqueria: Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc.
Ort: Or, el metall noble.
Ortera: Cassola.
Ostaclà: (...), ex: "-Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit.
-Ostaclà, tut penses que cada dia és festa"
Ostieta: Variant garriguenca d'Ostiqueta.
Ostiqueta!: Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex: "Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!"
Paa: Femení de paio.
Pac a: (Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia t'arreglaré io!".
Pacència: Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos".
Padar: Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom, ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara /
Padellàs: 1)Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un canut.
2) Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc, que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra aquella"
Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi o iaio.
Padrinet: El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.Paer en cap: Alcalde, cap de la Paeria (ajuntament). A Cervera també en tenen.Palillo: Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un tros de melsa de corder als quixals".
Palissa: Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!"
Palmar: Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de l'angolfa"..
Palometa: Bitxo alat que per les nits van a la llum.
Palometes: Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo siroll de quan mastegues". / palometes de panís /
Palosanto: Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui /
Palot: Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet /
Palter: Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de vaca, ojo aon txafes!"
Pam i toc, el: Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i toco".
Pamtomata: Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata /
Paio: Un noi, el femení és paa. També s'usa el mot "pao".
Palet, al: Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial però ara no el sé.
Panillets: Dolç típic de Tots Sants, panellets.Paracon: Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i "compte". Vigila, ull, al tanto!Paracontar: Tenir curar, anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que és molt fondo". / para cuenta ! /Paregut: Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai vere l'atre dia".
Parte: Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / tv3% / que ia deuen fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que rebia el telenotícies a la UHF.Pasta: Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de pastes".Pastisser: Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques de recapte!!!".
Patac, de: De sobte.
Pataca: Patata (tubercle).
Patacons: És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap per avall.
Pecina: Piscina.
Pegalosa: Un tipus de bolet. / babós o mataparén /
Pegamastre: (Os de Balaguer) Pegat, xapussa.
Pell, Ser: No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que si t'agafen ets pell!"
Perea: (Gosseria).
Perilló: Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de les orelles.
Pèrro: Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut mai a sa mare". / gos /
Pertxe: Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí mos toque baixar les aumelles de mon oncle del pertxe". / perchi /
Pertxis: Portxos, corrua de columnes.
Pesquis: Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".Pesto: Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo". També: "Tret de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat anca'pesto". / puesto /Peuada: Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades que acabo de passar lo ródex":Picassor: Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un malestar...".Pila: Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni el profe te coneixie".Pinte: Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de viatge".Pinyo ficso: Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo ficso". / de piñó ficso o fixo /Pitit/a: Petit/a. / minut, menut /Pitxina: Petxina. / pichina, pichines /Pitxinel.lis: Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la canalla a vere los pitxinelis!".Piuet: Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor d'aquells antics, aquells de pereta.Plaa: Platja.
Plapa: Clapa.
Pluca, la: (Almatret). El joc del pilla-pilla.
Pobrenora: Una part de les gandutes.
Poder: Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai eh?".
Polígano: Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a Balaguer sempre passo pel polígano".
Pop d'aigüera: Insult antic, expressió no gaire amistosa.Popar: Mamar, xuclar.Popes: Pits, mamelles, ex: "Guoita quines popes fot aquella paa". / boobs en inglés /Porai: 1)En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai porai".
2)Aproximadament, ex: "Mos veiem porai a quarts de tres".
Portell: Tros d'espona enderrocada.
Portante: Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai, ehh?".
Pos: Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una fusta, ex: "La pos de planxar".
Potacari: Apotecari, farmacèutic dels antics.
Potada: Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa".
Preant: Persona arrogant, tibada.
Prèmit: Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir lo balcó més guarnit del barri".
Premso: Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les vaques que ia fa rato que les sinto que no callen".
Prèssic: Préssec.
Professó: Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los armats".
Prou!: En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat de la paraula segons el contexte). Prouta: Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per amostissar la collita". Pudent: Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males intencions!". Puesto: Lloc, ex: "No't mogos del puesto". Purgador: Sedàs, traste que serveix per filtrar.  / porgadó /Puó: Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros". Puguer: Poder. / pugué, podé fé algo /Pus: (veieu Pos).

Quartejar: Llaurar per quarta vegada. Quartines: Cortines. Quera: Corcó, persona que no calla, carrau. Quereijar: Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijora quereijant-se dels seus perillons!" Qui sóc io!: És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria: "Quet dic io!". És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io" vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala llet acollonant del pare.
Una expressió també paral·lela emprada per la mare és: "Mira que li diré a ton pare, ehh!!!", que també teu el seu efecte. Quixal: Queixal. Radere: Darrere. / detrás, radera es última castellá, darrera català /Rael: Rel, arrel, ex: "Les raels d'aquet abre són comestibles". / raíl, arraíl /Rafoll: Clasca de les castanyes. Ragolí: Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra variant és Dragolí. Raiel: (Linyola) (veieu Rael). 
Rama: Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor no passe". Raonéixero reconéixer: Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als moixons. 
Rascaculs: Tobogan. 
Rasgum: Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a la gola". Rastoll: Rostoll. 
Re: Res, ex: "No hi ha re per jalar". 
Reballuga: Baldufa. 
Reclau: Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc reclaus amb la cua ben alta". 
Recollons: Collons però amb més força. 
Redéu: Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa, ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li veu lo bragué". 
Redícol: Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol". 
Redó: Rodó. 
Regalícia: Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al cul". Regina: Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors per fer a la cassola. 
Regué: Rec que havia abans del canals. 
Reixos: Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?" 
Relotge: Rellotge. 
Remulladé: Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé quan se dutxe...". També es diu Txafader. / se esquixe al safarech, chafardé es bachillé /
Ren: Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. 
Rentaplats: Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de fotre los plats al rentaplats". 
Reparo: Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem". Rescaldó: Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc no hi toca el sol (és una cosa així). 
Restoller: Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar. Retasia: Retafia. 
Reu: Arada. 
Revenzillada: Dolors forts al ventre. 
Rinyó: Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una freixura." Rispa: (Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un rispa, astà al tanto de tot." 
Robí: Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens plens de robí". Robinós: Brut. 
Ródex: Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex que lo terra del ressibidó astà molt brut": 
Rogle: Una mica de lloc, ex:"Astàem assentats en aquell puesto pero casibé no teníem rogle" 
Rollar: Tallar la llenya en bucins petits. 
Rondallero: Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt rondar. 
Rossangos: (veieu Ascurrualles). 
Rosser: Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita la sangartilla com pren lo sol al roser".. 
Rostar: Morrejar-se dos éssers. 
Rotobato: Màquina agrícola que serveix per triturar la terra. 
Ruada: (veieu Aigualera). 
Rubina: Riuada. 
Rubiola: Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola". 
Runar: 1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te runarà".
2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te sinto eh?". 
Saboc:Moniato. 
Sadolitxa: Sajolida. Es una herba medicinal. 
Safatà: Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa per encendre els focs a terra. 
Safranòria: Pastanaga. / safranória, safandória, té lo coló del safrá, etc /
Saginero: (veieu Gamusino). Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques. 
Saldroc: Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs". 
Salencios: Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de Lleida, d'Alcarràs cap avall). 
Samfanya: Samfaina 
Sammiquel: Cervesa. 
Sanderi: Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir sanderi, ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi, sobretot cap a Sudanell. 
Sangartilla o Sargantilla: Sangartana. Llengardaix. / sargantana /
Sanglot: Singlot. 
Santirono Santuron: Cinturó 
Sans, juar als: Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de mà s'havien de girar bocamunt. 
Sapatilles: (veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart /
Sàpiguer o sapiguer: Saber. 
Sapustrejar: Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit. 
Sàput: Gripau. Sarabastall: (veieu Saragatada). 
Saragatada: Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?". Sarpada: Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives." 
Sartell: (veieu Txapo). -se: -vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota". Secla: Sèquia. Canal de reg. 
Senatxo: Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?". 
Sentruit: Morat degut a una pessigada o a una enganxada. 
Sereny: Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny que hai trobat!" 
Seringuna: El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera. 
Seroll: (veieu Siroll). 
Servar: Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui. 
Sicla: (veieu Secla). 
Silló: Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". 
Silloneta: Silló petit normalment fet de fang. 
Simàforo: Semàfor. 
Simintiri: Cementiri. / sementeri, fossá /
Sinforós: Quisquillós. 
Singueta: "Canica", ex: "Juem a singuetes?" 
Sintir: Sentir, ex: "No sinto res". 
Sinyó: Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". 
Sinyoret: Libèl.lula. 
Sípia: Sèpia, animal del mar. 
Sirilleta: Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un sirilleta!" 
Siroll: 1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2)Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard hi haurà siroll". Sisinyó: Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula, ex:"-Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. -Sisinyó". 
Sisquere: 1)Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". 2)Al menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!". 
Sixanta: Seixanta. 
So queo su que: Només que. Sembla ser un reducció de sino que. 
Sobinyar: Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per nar al tros". 
Sopera: Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro. 
Sospauma: (Os de Balaguer) (veieu palmar) 
Subsurador: Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. 
Suca: (Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar". Sucarrim, Fer aulor a: Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada. Sustens: Sostenidors. 
Tabardano: Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc d'un sembrat". 
Taboll: (Aitonisme) Habitant d'Aitona.
Tacó: Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré". 
Talabissot: Tros de llenya. 
Tallacebes: Bitxo que viu en horts de cebes. 
Tamborinot: (Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el que s'empesca. 
Tamé: També, ex: "Caragol bové io tamé vindré". 
Tardaor: Tardor. 
Tarde: Tarda. 
Targa: Tàrrega. 
Tarrons: Torrons. / tarró, turró /
Tartany: Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric. 
Tascó: Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana." 
Taup: Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de les safranòries." 
Taüt, plaça del: S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa de posar els morts. Tea: Tronc dur 
Telaranys: (Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña /
Tenir de que: Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en català tenir que). 
Teraranya: Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña /
Tercejar: Llaurar per tercera vegada. Terrerols: Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i quan hi ha humitat, són molt bons. Tiatre: Teatre, també s'usa Triatre. 
Timó: Farigola. / Vore farigolero /
Tin: Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi haigui per tots" 
Tints: Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex: "Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat a estudi". 
Titonet: (veieu Sirilleta). 
Tocacampanes: (Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines, Repicacampanes... 
Tocinets: (Almatret) Calamars farcits. 
Tomata: Tomàquet. 
Tomet: Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". 
Torcar: Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex:"Torca-li lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". 
Toronja: Taronja. 
Torterol: Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo torterol". 
Tos: Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano". 
Tossino: Porc, verro. 
Totxo: (veieu Mangala). També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses les d'Alcarràs). 
Tou: Arna d'abelles feta d'un troc buidat. 
Traballoques: Un paio patós, que no té gens d'agilitat. 
Traficó: Persona que es belluga molt, que no para quieta. Traitó: (Ivars d'Urgell) Tractor. 
Tramuja: Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja, que pastarem!" Traste: 1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal traste, sempre puteige a son germà". 2) Objecte. Ex: "Aquesta habitació està plena de trastes". 
Travessar lo pont d'asquena: Morir. 
Trebol: Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol que quan atxeco lo porró les veig totes". 
Trenc: Tren (en zones de l'Urgell sobretot). 
Tresella: Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar. 
Trincola: Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella, esquila en castellá /
Tripó: Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripóns tamé a Beseit; sofrigit /
Trit: Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa crec-crec". 
Trola: Mentida. 
Trolero: Mentider. 
Tronc/a de Nadal: El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar. Trons de la Sila: Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada, equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del bancal". 
Trossar: Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera). 
Truc: Esquetlla molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem per on volte". 
Tunda: (Os de Balaguer) (veieu Bardo) 
Tuno, ser un: Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el funcionariat". 
Turbera: Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta turbera que fot acabaràs colgat!".

/ La TX es CH /

Txafader: (veieu Remullader). 
Txafatolls: Sapastre, pocatraça. 
Txamflà: Xamfrà. 
Txamberga, fer les coses a la: Fer les coses de qualsevol manera. 
Txampú: Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. 
Txampullejar: Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap. 
Txapel: Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere si s'ampegue". 
Txapo: Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" 
Txapo, fer: Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex: "Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha aprovat res". Txerar: Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no txere gaire bé". 
Txeringa: Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul al crio". Txicolate: (En algunes zones de la Noguera) Xocolata. 
Txilar: (Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos que me faràs malbé les aurelles". Txinalla: Canalla, quitxalla. 
Txinar: Astirar los cabells. 
Txiquet/a: Noi/a. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". 
Txiribec: Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair". 
Txiscar: Canyís. 
Txisclet: Xiclet, goma mastegable. 
Txollar: Tallar el cabell. 
Txolles: Grenyes. 
Txompo: Poc àgil. 
Txono: (Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones, ex: "Canvia't la samarreta que astà txona": 
Txulla: Carn magra de porc. 
Txumillo: (veieu Remulladé). 
Txuminia: Ximeneia. 
Txuneda: Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros). Txupons: Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han d'esporgar per donar força a les branques productives 
Txurivia: Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo. Txurrac: Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre".
Txusplar: Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs asborronar". Txut: Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es diu txut a l'espectador del joc de la butifarra. 
Txutar: Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut. 
Txutxeries: Llaminadures. 
Umflar: Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". 
Vacacions: Vacances. 
Vae: Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio. Ex:
<Pep> Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!!
<Joan> Vae! 
Vaige!: Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae. Vailet: Filferro electritzat per a guardar les vaques. 
Valent/a: Molt/a, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos asbalsarem al passar an la DKV". 
Vàlguer: Valer. 
Valtres: Vosaltres, s'accepta també valtrosi vatrosi vatres. 
Vaqueijar: Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant". 
Vas: Got. 
Vastrús: Estruç. / avestrús /
Vataquío Vataquit: Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!" 
Veijos: 1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" 
2)Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!". 
Venicí: Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. 
Ventatja: Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del seguro i no mos caldrà cullir". 
Ventrellada: (Pla d'Urgell) (veieu revenzillada) 
Vereno: Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno /
Verra: Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El masculí és Verraco. 
Verraco: Masculí de verra. 
Videll: Vedella. 
Vime: Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer cistelles. Virdic: Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat. 
Viritato vritat: Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat /
Voligana: (veure Palometa, però les que volen no les que es mengen.). 
Wano, guano: Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono". Ex:"Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el mot "bono". / Lo guano es fem de muixóns, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /

https://www.ccma.cat/324/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-recull-la-forma-de-parlar-de-lleida/noticia/611405/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lo_nou_diccionari_lleidat%C3%A0-catal%C3%A0

http://catalallengua.blogspot.com/2017/10/fragment-de-lo-diccionari-lleidata.html

https://surtdecasa.cat/ponent/entorn/paraules-i-expressions-tipiques-de-ponent

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-ja-esgotat/video/2824130/

https://www.facebook.com/LoDiccionari/

https://www.editorialfonoll.cat/producte/lo-diccionari-lleidata/

https://www.onomastica.cat/lo-nou-diccionari-lleidata-catala/

https://www.domestika.org/es/projects/47637-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140409/54405628227/lleidata-facil-libro-catalunya.html

http://directe.larepublica.cat/llibre/35842/diversos-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

https://www.teleponent.cat/lo-diccionari-lleidata-arribara-llibreries-sant-jordi/