Mostrando las entradas para la consulta llansol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llansol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

Meche y menescal de Valderrobres

A la vila medieval de Valderrobres, a prinsipis del siglo XX, vivíen a la mateixa casa del arrabal, a dos pisos diferéns, dos germáns, un meche, al que li díen Lodotó y l´atre veterinari, de nom Menescal.

Los dos eren mol volguts al poble natal de Elvira Juana Rodríguez Roglánya que la vida de los animals en époques de roba justa ere tan apressiada com la de les persones, sense uns ben just podíen alimentás los atres.

Casi totes les cases teníen bestiá y animals per a minjá, produí lleit y derivats, collada, flans, formache, carn y pells. Inclús alguns de estos animals y datres salvaches se quedaben com a mote o insignia de una familia: matabous, matallops, lo conill, capaburres, etc.

Se criaben gorrinos, gorrines, conills, conilles, cabres, cabrits, cabróns o chotos, ovelles ullades y palomes, cordés, borregos o mardáns, pichóns, coloms o palomes, gallines, galls, pollastres o polls (ñabíe un ball en este nom), polles, pites, lloques, patos, los que fóten en la
pata, gansos (sobre tot a Queretes), ganses, oques, ocos no ne ñabíen, codornius o gualles, vaques, terneres, terneros, jónecs, bueys, bous, de los que se apartaben los millós com a sementals, com los famosos ejemplás de la fábrica de les faixes, que se alquilaben per a montá vaques als pobles de la roglada, per ejemple, a la lechería de Tomás del Rufo de Beseit, aon les vaques sempre teníen los ulls plorosos perque les tocaben tots los díes les mamelles pero sol portaben al mascle una vegada al añ. Lo mateix passabe a la vaquería de Raboseta, a la vora del cup de la séquia majó, l´olla, al escomensamén del passeo de los cañerets. Un tros mes abán, uns añs después se faríe la festa del ábre, se van plantá diferéns tipos de ábres, potsé algún pi tamé. Ña una fonteta an eixa replasseta.

Un día, al mas de Cresol, una vaca que teníen se va escapá del ras espentán un poste de fusta corcat y querat y va eixí a una finqueta del veí, plena de romigueres y herbes delissioses y aromátiques, romé, timó, pipirigallo, trencanugos, pero tamé ñabíe cañota, que es una herba espessialmen perillosa per als bovinos, moltes vegades se moríe la res y dixabe a una familia
sense res.

Aquell mateix día, al carré Parras, a una casa mol estreta a mitat de la costa, se va ficá dolenta una agüela de 91 añs, la tía María Sarmén de casa Reventatruites, que habíe traballat tota la seua vida com una mula, al monte, al martinet, a les mines de Beseit, tan a la María Dolores com a la Maruja. Habíe sigut modelo de faixes y corsés a la fábrica de Valderrobres, pero los añs la habíen dixat arrugadeta y pansideta com una pansa de cap d´añ.

An aquell tems encara no se minjabe raím, y mol menos sense pepites, sino panses de moscatell secades al estilo romano, passa en latín, damún de cañíssos a la esgorfa, daball del tellat. An aquella casa tan estreta sol cabíe un cañís al perchi; com proveníen de La Portellada li dieben aixina a la algorfa, y los de Valderrobres los quirdaben extrangés, ya que es lo mote de los del portell. Lo nom de Reventatruites los veníe perque la caseta del Portell, al carré Curt, ere tan minudeta que a la cuina no teníen puesto ni per a voltá la truita, aixina que aviáben per la enchumenera amún la truita y esperaben en la paella al balcó. Alguna vegada erraben y la truita se empastrabe al carré Curt, y de ahí los va vindre lo nom. La mayoría de vegades ensertaben a enchampála y quedabe un regustet a fullí, pero en bona gana tot es bo, y si algo teníen entonses, ere fam.

La escala interió de la casa ere tan estreta y empinada que no la podíen traure en camilla entre dos homes, y tampoc van pugué assentála a una cadira de vime o sarguera de casa lo sistellé y baixála, perque los escalóns eren massa perillosos, aixina que la van tindre que baixá per fora desde una finestrota en una curdiola, una maroma y colocada a un llansol com lo día que la sigüeña la va portá 91 añs atrás a la casa del mas de dal de La Portellada.

A baix al carré estabe un dels fills, mosso vell de 55 añs, fort y hermós, calvo com una bola de billar o un bolo de riu, y a dal una filla casada en lo hereu del mas del Cresol, espentán la corda per a que la mare puguere baixá sense pegás al cap o a les fluixetes cames a la paret de pedra rebossada de blavet y cals. Lo home de esta agüeleta fée uns mesos que sen habíe anat als atres de una enfermedat mol común an aquella época y encara avui en día, lo mal de Repén.

A baix a la replasseta esperabe lo forense, que no ere meche ni res, pero teníe un Ford Model A y li díen aixina; ell portaríe a la agüela a casa del meche.
Allacuanta no ñabíe ambulatori ni sentro de salut, ni ambulánsies; lo meche visitabe per les cases en lo seu maletín de cuero artifissial que putíe a pentaclorofenolato, pero la semana de abáns li habíe futut un ataque de gota y no podíe sorollás, aixina que li portaben als passiéns a casa, y may se habíe vist una passién en tanta passiénsia com la tía Reventatruites.

Cuan van arribá a la casa, la van pujá a cascarrulles hasta lo pis de Lodotó, que ere lo segón pis, y lo meche la va está auscultán, preguntán, escoltán y reconeixén durán un cuart de hora. La va vore tan delicada y casi picán la fulla de la dalla en martell y encrusa que sol se va atreví a resseptáli un reconstituyén consentrat a una sola ampolla per a allargá uns díes mes lo inevitable. Los va di als fills que la teníen que sacsá antes de péndressela, y que eixa medissina li donaríe ganeta. Si empijorabe, que vinguere algú a avisá, pero que no la portáren, perque al seu estat, torná a baixála per la paret de fora podríe tindre un funesto resultat.

Van portá a la agüeleta hasta lo carré Parras en lo Ford Model A, van aparcá a la vora de los actuals apartaméns Santa Águeda, y desde allí en una carretilla de fusta costa amún hasta lo brancal de casa. Allí la van colocá en cuidadet al llansol y lo fill desde baix va estirá de la corda de la
curdiolahasta la altura de la finestreta. La filla y lo forense van conseguí féla entrá a la habitassioneta y la van gitá al seu llitet, al que no se podíe ni tombá a un costat. No se sap cóm dormíen cuan vivíen los dos agüelets.

Per sort, habíen sentit que al Mas de Barberáns, a una agüela a la que li habíen resseptat una ampolla de sacsá antes de péndressela, li habíen futut un meneo an ella en tanta energía que sels va quedá en brassos, aixina que en este cas van sacsá la ampolla y no a la agüela, van trencá lo cap de la botelleta, y li van doná la medissina, mes amarga que un gintonic de bitter lemon en fel, y mes áspra que una serba verda.

A la finqueta tocán al Mas de Cresol, la pobre vaca que se habíe futut una fartanera de cañota y habíe begut aigua de un manantial paregut a la Fon Mala de Beseit, estabe tombada an terra, unflada y traén espuma per la boca.

Un pastó de casa Beret, de nom Pepe, portabe eixe día les ovelles a pasturá an aquella finca en lo seu fiel gosset Komtú, y desde lluñ va vore un gran bulto que no va pugué reconéixe hasta que va aná abansán lo bestiá, que anabe desplay esperán a una ovella que habíe criat fee uns minuts. Lo gos, Komtú, se va minjá la plassenta, va rotá, Pepe li va di “está mal pero descanse lo animal”, y van tirá abán en direcsió al bultot extrañ, que ya anabe agarrán la forma de un bóvido.

En cuan va vore a la pobre vaca en un cólic de campeonato, viva encara, se va encandilá, se va ficá les dos máns al cap, va tirá la gayata an terra y va eixí corrén cap al mas tocánli los talóns al cul, intentán avisá a los masovés del grave acsidén de la vaca. Komtú se va quedá vigilán lo ramat, y en un guau va avisá a les ovelles blanques que pararen cuenta en la cañota, bueno, a les negres tamé, ya que Komtú no ere rassista com lo gos de Arturo Quintana.

Avisats los amos del mas, Pepe va torná a la finca y ells van eixí a escape cap a la casa del veterinari, a peu, resán per a trobál allí y que no estiguere a un atra masada o per algún corral. Lo van trobá y, después de donáli a entendre lo cas, rápidamen se van ficá en camí, tot lo rápit que se pot aná en abarques de goma als peus per camíns pedregosos y a vegades costa amún. Si arribe a passá al Mas dels Aubellóns, no hagueren arribat hasta la nit.

Cuan van arribá aon estabe la vaca lechera, que no ere una vaca consevol, donabe lleit merengada y ere una vaca mol salada, va vindre del mas de Tolón, mol sonrienta y de coló lila, encara vivíe, pero Menescal los va di que siríe difíssil salvála.
Estabe unflada com un bot, fluixeta, entressuáda. Lo veterinari li va inmovilisá les barres, la dentadura, va embutí un tubet de goma per lo essófago, va abocá oli de oliva virgen extra de arbequina prensat en fret en un embut de eixos que se ficaben los llocos al cap, y va escoltá en cuidadet a vore si eixíe aire del interió de algún dels cuatre subestómecs de la vaca. Va ixí una miqueta de aire pudén, que recordabe la auló de ous podrits o a les bombetes de pólvora que portaben los exiliats a Valénsia al mars cuan volén escapás de les mascletades y les falles de San José, modelo de pare y home, patrono de los fustés, ingenieros y traballadós en general, no confundí en lo patrono dels pirómanos, San José de Arrimatea.

Lo veterinari va sorollá lo cap horissontalmen de un costat al atre (signifique negassió menos a Bulgaria, aon signifique afirmassió), va fé un sorollet esclafín la llengua contra les dens y va di unes paraules que sol entenen los catalanoparláns: “no la salvarém”.

Va rentá les ferramentes y les va arrepetá en cuidado al maletín, li va doná la ma viscosa al amo de la vaca com si de un te acompaño en lo sentimén o péssame se tratare, y li va di que no li cobraríe res, ya que prou pérdua ere despedí a Cordera, pos aixina se díe la vaca, com la de Pinín y Rosa. Los va intentá reconfortá diénlos que a vegades la providénsia obre milagres, y que si veíen alguna siñal de milloría anigueren a casa a avisál, pero que se prepararen per a lo pijó. Los va doná la esquena com la estatua de Fondespala, fon de espala, y va empéndre lo camí de casa.

A casa de la agüela estabe amanín la sena la filla, estaben tamé lo seu home, del mas de Cresol, y lo fill de 55 añs. Borraines en pataca de primé, en un rach de oli de la torre Gachero, abadejo dessalat que portabe un de Valderrobres de la seua tenda o botiga de Barchinona cuan anabe al poble; per a beure, grassiosa “copet”, Arrufat, rebaixada en vi Portal de Bergós, que se fee mol prop de casa, y per a la agüela una truita a la fransesa en una den de all y un corrusquet de pa.

La medissina li habíe fet agarrá ganeta, y justet al primé mos de pa per a acompañá la omelette o truiteta, va y li salte una den de les pales, a lo que la agüeleta se va di “pronte escomensám, consevol día los pedré tots”, y después de unos mossets mes, se li va afluixá un quixal, se ni en va aná garganchó aball, y se va embossiná.



Va pugué quirdá una mica y aixina va avisá als fills y al gendre que senaben al minjadó, a una taula redona tan minudeta que Arturo (lo rey, Quintaneta no, encara que li agrade mol la Ginebra) se haguere pixat de rissa en sol vórela. Van acudí enseguida a ajudála, y mentres la filla li manabe al seu home que aniguere a casa Lodotó volán, lo fill intentabe desatascála y reanimála, foténli tans cops a la esquena que casi la cruix.

Va arribá lo hereu del mas de Cresol y va cridá al timbre del veterinari en ves de tocá lo del meche. Se va assomá Menescal al balcó embolicat en una bata, y com ya ere tan de nit com a la boca del llop dels Ports, no lo va reconéixe, y preguntán “¿qué passe?” y contestán ell “ara mo se ha embossinat”, com teníe la mateixa veu que son pare, l´amo de la vaca del mas de Cresol, y los dos germáns meche y veterinari tamé parlaben casi igual, se va armá lo embolic.

Va di Menescal:

- “¿Encara ha minjat mes? No mu puc creure. Ya no ña res a fé, passéuli lo gaviñet y al menos aprofitéu la carn. -

Y en estes paraules sen va aná cap al carré de les parres, y sitán les paraules lay va contá a la seua dona, y ella del susto casi pert lo fill que esperaben per a Nadal, y lo fill mosso vell encara seguíe pegánli a sa mare a la esquena en la palma de la ma uberta, perque Heimlich encara no habíe naixcut com per a habé inventat la maniobra.

Y después de este cas, a Valdarrores y a tota la comarca del Matarraña, cuan dos germáns eren meches o menescals, no van viure mai mes a la mateixa casa. 


Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * Publicado en el "Butlletí de Dialectología Catalana", IX, 1921, págs. 69-72.

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés .

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desideri Lombarte. Pero escomense a escriure mes paregut a com se parle al seu poble, Peñarroya de Tastavins, roya, roja en aragonés. Tan Matíes com Desideri NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.

Copy paste de la seua web :

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / Cuántes desde 1196 ?



Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bo

A
adés, adv.: ara fa poc.
afant, m.: afany, tribulació.
aladre, m.: arada.
albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.
albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.
alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.
apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.
esclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.
aubelló, m.: desaiguador o claveguera.
averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.

B

bacó, m.: porc; xorc.
bada, f.: escletxa.
/ balagosto /
baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.
bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.
bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.
bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.
batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.
bellota, f. gla.
bocinada, f.: cop, bufetada, etc.
borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.
borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.
bos, m.: el morrió dels gossos.
botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C
cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales
calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá
canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.
canella, f.: aixeta.
cantal, m.: pedra o roc.
canut, m.: canó de posar agulles.
caramanyola, f. carabassa vinera.
carassa, f.: careta de disfressar-se.
cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija
carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.
cartró, m.: petita canastra de vímets.
catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet
cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.
còdol, m.: pedra cantelluda.
cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.
convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.
cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.
cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.
curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.

D
desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou
desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.
devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.
dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.
dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia

E
eix!: interjecció per a significar fàstic.
eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.
emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo
engordir, v.: engreixar.
engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá
enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.
enze, m.: animal tomany.
ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet
escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.
escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.
espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig
espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit
eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés

F
facilon, adj.: fanfarró, presumit.
faldetes, f.: faldilles.
falòria, f.: mentida, engany.
falló, adj.: enutjat.
fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?
feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa
folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.
forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.

G
gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.
gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla, còfia. / a Valderrobres , mote de Granja Briansó y família
garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.
garrut, adj.: garrell.
gavarnera, f.: roser bord.  / picaesquenes , paregut a la romiguera
gel, m.: aigua glaçada.
gema, f: rovell de l'ou. / yema
gom, adj.: ple. / de gom a gom
gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa
granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al dcvb podeu vore que ix País Valencià, ya veeu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per mossen Alcover , mallorquí
GRUPA f.
Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J
joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques , cloques o gallines ponedores
jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura. 2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.
jupa, f.: gec.
justador, m.: l'armilla.

LL
llanda, f.: llauna.
llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos.
llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo
llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera
lleus, m.: pulmons.
llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M
/ malea / brosquill
malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)
malfarjat, adj.: mal endreçat.
manducar, v.: menjar.
mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña
manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà. / títul de un llibre editat per la Ascuma de Calaseit
manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa
massetja, f.: fona. / masecha , honda como la de David contra Goliat
milorxa, f.: grua.
moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot
moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.
morca, f.: solatge de l'oli. / solada

P
peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.
picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol
pigota, f.: verola. / viruela
pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.
pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.
priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló

Q
quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita
quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu.

R
rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels
ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."
recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.
renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés , ringlera, renglera, línia recta
reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.
ribàs, m.: marge.
romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ...

S
saduritja, f.: sajulida.  / saduricha , ajedrea en castellá
saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera
sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.
sus!: crit per a esquivar els gossos.
sutja, f.: l'engrut de la llana. / suncha

T
taleca, f.: saca, sac, sarró.
tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.
teca, f.: porquería. / brutíssia
toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.
tort, m.: borni.
totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho

V
verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre.
verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.
vespra, f.: vigília d'una festa.
vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.

X , en  chapurriau CH
xarc, m.: bassal. / charco
xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc
xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes
xorlo, adj.: mal vestit.

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos laberinto, laberintos
labio, labios labio, labios
labor, labors labor, labores
laborable, laborables laborable, laborables
laboral, laborals laboral, laborales
lactán, chiquet que mame lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera Zorrilla de Valjunquera
Lambada – cagada de Lambán (bambán), presidén de la DGA lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, laméns lamento, lamentos
Lamentá, lamentás lamentar, lamentarse
lamentánse lamentándose
Lámpara, lámpares Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán lapidando, apedreando
lateral, laterals lateral, laterales
latí (v) bategá latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor latir, bombear el corazón
latíe latía
látigo, látigos (vore surriaca) látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs latido, latidos
laúd, laúds laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos) cánticos de laudes
lavandería lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet la he hecho
lealíssim lealísimo
lealmen lealmente
lealtat lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases. lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero lechero
lechero, lecheros lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol) lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións lección, lecciones
lecsións lecciones
lectó, lectós lector, lectores
lectura, lectures lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses legañosa, legañosas
legítim, legítims legítimo, legítimos
legítimamen legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
lejía, lleixiu lejía
lenguaje lenguaje
lensería, roba interió lencería, ropa interior
lenta, lentes lenta, lentas
lentamén lentamente
lentitut lentitud
lento, len lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat León – el león del Maestrazgo
leona leona
leprós, leprosos leproso, leprosos
leprosa, leproses leprosa, leprosas
les las
letanía, letaníes letanía, letanías
letargo letargo
levadura, llevat levadura
leve leve
leves leves
ley, leys (latín lex) ley, leyes
Li le
liá liar
liál liarlo
lián (g) liando
liberá liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar
liberal liberal
libéral libéralo, líbralo
libéral libéralo
liberalidat liberalidad
liberalisme liberalismo
liberalmen liberalmente
liberals liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats libertad
Libránla, lliuránla librándola
Libránlo, lliuránlo librándolo
libránme librándome
librat, lliurat librado
librátos, lliurátos libraros
libre, lliure, libres, lliures libre, libres
libremen libremente
libres libres
licor, licors licor, licores
líe lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol) lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano liga (pierna)
ligat (ha) ligado (ha)
ligeramen ligeramente
ligeresa ligereza
ligeret, ligerets ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes ligerita, ligeritas
ligero ligero
ligeros ligeros
límit límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
limitaben limitaban
limitadíssim limitadísimo
limitadíssima limitadísima
limitat limitado
límits límites
limo, fang limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá liquidar
líquida, líquides líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids líquido, líquidos
Lira, lires Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó Lirón, lirones


lissensiats licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau lista, listas
listín de teléfonos listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit listo de inteligencia – estar listo
literal literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental literario, literarios
literária, literáries literaria, literarias
literatura, literatures literatura, literaturas
litro litro
litros litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx ladra
lladre, lladres ladrón, ladrones
lladres ladrones
lladrits ladridos
llágrima, llágrimes lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes lágrima, lágrimas
llágrimes lágrimas
llagrimeta lagrimita
llagrimetes lagrimitas
llagrimosa, llagrimós Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota lagrimón
llagrimots, llagrimotes lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines golosina
llaminé, golut, llépol goloso
llana, llanes (vore suncha) lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata” hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos saltamontes
llansa, llanses lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos lanzar, brotar (árbol)
llansabe lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols sábana, sábanas
llanuda, que te llana lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’. simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure. lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua largo, extendido
llarcs largos, extendidos
llardé (dijous, dichous) lardero (jueves)
llarga, llargues larga, largas
llárgamen largamente
llargária, distánsia, extensió longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela) Almendra largueta
llarguirut larguirucho
llarguíssim, llarguíssims larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes lástima, lástimas
llatí, latín latín
llatina, latina, llatines, latines latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré labrar, arar
llaurabe labraba, araba
llauraben labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g) labrando
llaurat (bancal), llaurada (era) labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals) labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa) Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos. lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores lavadora
llaván (g), rentán lavando
lláven lavan
llavores entonces
llavors entonces
llebre, liebre liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí) leían
llechín (g), lligín leyendo
llechís, llich, llix lee
llechisco, llixgo leo
llechisen, llígen leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc legumbre, legumbres
llei, ley ley
lleis, lleys, leys leyes
lleit, lleits, llet, llets leche, leches
lleitós, lleitosos lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite) lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga) longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses longanizas
llengües lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes lentejas
llentíes, llentilles lentejas
llentilles, lentilles lentillas
lleña leña
Llepá llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades lamer
llepáe, llepabe lamía
llepáli lamerle
llepán (g) lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !) letrado
lletrats letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells letrero, letreros
lletres letras
lletreta, lletretes letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’ masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe quitaba
llevaben, lleváen (traíen) quitaban
llevades quitadas
lleváe, llevabe quitaba
lleváen, llevaben quitaban
lleváles quitarlas
lleváli quitarle
lleván (g) quitando
llevánlos quitándoles
llevantabe levantaba
llevantada levantada
llevantaren levantaran, levantasen
llevantaríe levantaría
llevantás levantarse
llevante levanta
llevaré (llevá) quitaré, ver llevá
llevaríe quitaría
llevássela quitársela
llevássels quitárselos
Llevat – tret – levadura Quitado – levadura
lleváu quitáis
lleve quita
llevém quitamos
lleven quitan
llevo quito
llevon quiten
lleys, leys leyes
llibertat, libertat libertad
llibre, llibres libro, libros
llibre, llibres libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes libreta, libretas
llich lee
llíches lees
llichí leer
llichíe leía
llichíen leían
llichíla leerla
llichín (g) leyendo
llichís lee
llichquere, llichguere leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó almez, latón
llidoné, llidonés árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc atar, ligar
lligaben ataban
lligabes atabas
lligada atada
lligada, lligades atada, atadas
lligáe, lligabe ataba
lligáen, lligaben ataban
lligál atarlo
lligála atarla
lligáles atarlas
lligám atarme
llígam átame
lligán (g) atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns) anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare atara, atase
lligarem atáramos
lligarém ataremos
lligaren ataran, atasen
lligaríe ataría
lligaríen atarían
lligássel atárselo
llígat átate
lligat, lligats atado, atados
lligats atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. leer
lligida leída
lligíe leía
lligíen leían
lligíla leerla
lligíli un cuento a un chiquet leerle un cuento a un niño
lligín (g) leyendo
lligínles leyéndolas
lligirá leerá
lligirán leerán
lligirás leerás
lligiré leeré
lligit, lligida , lligits, lligides leído, leída, leídos, leídas
lliguen atan
llíguen atan
llígues atas
lliguéu atais
lliguéulo atadlo
lliguéutos ataos
Llima, llimes lima, limas
llimó, llimóns limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc limpiar
llimpiabe limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe limpiaba
llimpiáen, llimpiaben limpiaban
llimpiál limpiarlo
llimpiála limpiarla
llimpiáles limpiarlas
llimpiáls limpiarlos
llimpiamen limpiamente
llimpián (g) limpiando
llimpiaríe limpiaría
llimpiás limpiarse
llimpie limpia
llimpien limpian
llimpies limpias
llimpiesa limpieza
llimpio limpio
llimpios limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes linterna, linternas
llinterneta, llinternetes linternita, linternitas
llintiarna linterna
llis, llisos, llisa, llises liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats licenciado, licenciados
llises lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa nube pequeña
llissó, llissóns lección, lecciones
llissoneta, llissonetes leccioncita, leccioncitas
llissóns lecciones
llista, lista lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá tabla de madera
llisura lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris literario, literarios
llitet, llitets camita, camitas
llits camas
lliurá, librá, lliurás, librás librar, librarse
lliurarán, librarán librarán
lliure, libre, lliures, libres libre, libres
lliures, libres libres
lliuro, libro libro
llixgo, llixco leo
llixgue lea
llíxguen lean
llixguera, llixquera leyera, leyese
llixguere (ell) leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus) loba
llobes lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells) lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca Clueca – loca
Lloco, loco loco
llocos, locos locos
Llodo, fang lodo, fango
llogá alquilar
llogán (g) alquilando
llogué alquiler
llom, lloms lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta loma, montañita, collado
llomillo, solomillo lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá ! rienda, riendas
llonganissa longaniza
llonganisses longanizas
llop lobo
llops lobos
lloques cluecas
lloques, loques Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre sucio, pesado
lloré laurel
lloré, llorés laurel, laureles
llorés laureles
lloses losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques) loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum reluciente (de luz)
lluentó fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero ligero
llugera, ligera ligera
llugo, después (luego) luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís,
Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)
Lucir -
brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída lucida
lluíe lucía
lluíen lucían
lluít lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao Luz – estar loco
llumenária, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta lucecita
llumenetes lucecitas
llumera, travessé, viga, barró viga de madera
llumeres vigas de madera
lluminária, llumenária destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa luminosa
lluminosidat luminosidad
lluminosos luminosos
llums luces
lluna luna
llunes lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás lejos, alejar, alejarse
lluñá lejano
lluñanía lejanía
lluñáns lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada. merluza, pescadilla – lucio
llustre lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos lustroso
Llustrosa, llustroses lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen loablemente
loánla loándola
local, locals local, locales
localisá localizar
localiso localizo
locals locales
locamen, llocamen locamente
loco, lloco loco
locomossió locomoción
locos, llocos locos
locura locura
locures locuras
locutori, locutoris locutorio, locutorios
lógic, lógics lógico, lógicos
lógica, lógiques lógica, lógicas
lograbe lograba
lográn (g) – lo gran Logrando – el grande
lograt, lograts logrado, logrados
logro, logros logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals longitudinal, longitudinales
longitut, llargária longitut
los los
lotería, loteríes lotería, loterías
lucha, luches lucha, luchas
luchada, luchades luchada, luchadas
luchadó, luchadós luchador, luchadores
lucháe, luchabe luchaba
lucháen, luchaben luchaban
luchán (g) luchando
luchare luchara, luchase
lucharé lucharé
luchat, luchats luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc) lúdico, lúdicos
lujo, lujos lujo, lujos
lujós lujosos
lujuria lujuria
lujuriosa, lujurioses lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs lustro, lustros, cinco años