| t'agüelo, ton yayo | tu abuelo |
| t'amagarás | te esconderás |
| t'entenguen | te entiendan |
| t'ha dixat | te ha dejado |
| t'has amagat | te has escondido |
| t'hay entés | te he entendido |
| ta mare | tu madre |
| tabá, tabáns | tábano, tábanos |
| tabaco | tabaco |
| tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor |
| tabalada, trompada, hóstia | trompazo |
| tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido |
| tabáns | tábanos |
| tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra |
| tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez |
| tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez |
| taberné | tabernero |
| tabernes | tabernas |
| tabernés | taberneros |
| tablero, tableros | tablero, tableros |
| tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas |
| tablón de anunsis | tablón de anuncios |
| taburet, taburets | taburete, taburetes |
| tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar |
| taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna |
| tacada | manchada, herida |
| tacál | mancharlo |
| tacála | mancharla |
| tacañería | tacañería |
| tacáre | manchara, manchase |
| tacaríen | mancharían |
| tacás | mancharse |
| tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa |
| tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo |
| tacha, taches | clavo, clavos |
| tacha, taches | clavo, clavos |
| tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados |
| tacó, tacóns | tacón, tacones |
| taco, tacos | taco, tacos |
| tacte, tacto | tacto |
| tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra |
| tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas |
| tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) |
| talante, talán | talante |
| talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante |
| taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco |
| talecada, trompada, hóstia | trompazo |
| talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión |
| tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes |
| tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar |
| talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas |
| tallabe | cortaba |
| tallaben | cortaban |
| tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) |
| tallades | cortes de carne, chuletas |
| talladó de magre | cortador de jamón |
| talláe, tallabe | cortaba – tallaba |
| talláli | cortarle |
| tállali | córtale |
| tallán (g) | cortando |
| tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes |
| tallánli | cortándole |
| tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado |
| talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza |
| taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres |
| talles (verbo tallá, tú talles) | cortas |
| tallos (cuan) | cortes (cuando) |
| taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta |
| talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. |
| talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes |
| Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera |
| tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón |
| tamé | también |
| tampoc | tampoco |
| tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta |
| tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar |
| tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra |
| tancabe | cerraba |
| tancaben | cerraban |
| tancada | cerrada |
| tancades | cerradas |
| tancáe, tancabe | cerraba |
| tancáem, tancabem | cerrábamos |
| tancáen, tancaben | cerraban |
| tancáes – tancabes – tancades | cerrabas |
| táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas |
| tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla |
| tancamén | cierre, cerramiento |
| tancán (g) | cerrando |
| tancánla | cerrándola |
| tancánse | cerrándose |
| tancará | cerrará |
| tancaré | cerraré |
| tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase |
| tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen |
| tancás | cerrarse |
| tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas |
| tanco | cierro |
| táncon (que mos) | que nos cierren |
| tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar |
| tanque | cierra |
| tanquém | cerramos |
| tánquen, tanquen | cierran |
| tans | tantos |
| tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar |
| tantejáben | tanteaban |
| tantejátos | tantearos a vosotros |
| tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros |
| tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos |
| tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas |
| tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha |
| tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar |
| tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) |
| tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones |
| tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar |
| tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas |
| tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear |
| tapabe | tapaba |
| tapaben | tapaban |
| tapada | tapada |
| tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas |
| tapáe, tapabe | tapaba |
| tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita |
| tapál | taparlo |
| tapáls | taparlos |
| tapán (g) | tapando |
| tapánla | tapándola |
| tapánli | tapándole |
| tapánlos | tapándolos |
| tapánse | tapándose |
| tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas |
| tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! |
| tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias |
| tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar |
| tapissada, tapissat | tapizada, tapizado |
| tapó, tap | tapón |
| taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar |
| taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos |
| taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas |
| tarántula, tarántules | tarántula, tarántules |
| tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear |
| tararejáe, tararejabe | tarareaba |
| tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda |
| tardáen , tardaben | tardaban |
| tardán (g) | tardando |
| tardansa | tardanza |
| tardará | tardará |
| tardaríen | tardarían |
| tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea |
| targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas |
| tarongé, tarongés | naranjo, naranjos |
| taronja , taronges | naranja, naranjas |
| tarot | tarot |
| tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro |
| tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra |
| tart (es, arribém) tard | tarde |
| tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel |
| tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) |
| tartíe | no paraba quieto – no decía nada |
| tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo |
| tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito |
| tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) |
| tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito |
| tassa, tasses | taza, tazas |
| tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno |
| tassada de tassá | tasada |
| tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras |
| tasseta, tassetes | tacita, tacitas |
| Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos |
| taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas |
| taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar |
| tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas |
| tauló, taulóns | tablón |
| taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos |
| taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista |
| tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones |
| té (ell, ella) | tiene |
| te de roca | té de roca |
| te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde |
| teatral, teatrals | teatral, teatrales |
| teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros |
| techo, techos | techo, techos |
| teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla |
| tecleje (él, ella) | teclea |
| técnic, técnics | técnico, técnicos |
| técnica, técniques | técnica, técnicas |
| tegua, teua | tuya |
| tegües, teues | tuyas |
| teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre |
| teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata |
| teixó, teixóns | tejón, tejones |
| tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido |
| tela, teles, telá | tela, telas, telar |
| tele, teles | tele, teles |
| telecomunicassións | telecomunicaciones |
| teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos |
| telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos |
| telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas |
| teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos |
| telepatía | telepatía |
| telepática, telepáticas | telepática, telepáticas |
| telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos |
| telescópicamen | telescópicamente |
| telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio |
| televisió, televissió | televisión |
| télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) |
| tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas |
| tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería |
| tello (joc) - Tello apellit | juego del tello |
| teló, telóns | telón, telones |
| tema, temes | tema, temas |
| temátic, temátics | temático, temáticos |
| temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que |
| temén (g) , tenín temó | temiendo |
| teménsu (ell, ella) | temiéndoselo |
| teménu | temiéndolo |
| temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado |
| temeridat, temeridats | temeridad, temeridades |
| temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa |
| temíe (se) | temía (se) |
| temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores |
| temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica |
| temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio |
| temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas |
| tempestat, tempestats | tempestad, tempestades |
| tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa |
| templabe | templaba |
| templadamen | templadamente |
| templámos | templarnos |
| templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar |
| templansa | templanza |
| templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple |
| temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad |
| templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo |
| temporada, temporades | temporada, temporadas |
| temporal, temporals | temporal, temporales |
| temporalidat | temporalidad |
| temporalmen | temporalmente |
| temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera |
| tems | tiempo |
| ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir |
| tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite |
| tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo |
| tenás | tenaz |
| tenasses | tenazas |
| tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas |
| tenassidat | tenacidad |
| tenda, botiga | tienda, botica |
| tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos |
| tendénsia | tendencia |
| tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla |
| tendes, botigues | tiendas, boticas |
| tendeta | tiendecita |
| tendetes | tiendecitas |
| tendra, tendres | tierna, tiernas |
| tendramen | tiernamente |
| tendre, tendres | tierno, tiernos |
| tendresa | ternura |
| tendreses | ternuras |
| tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! |
| tendretes | tiernecitas, tiernecicas |
| tendríe, tindríe | tendría |
| tendríen, tindríen | tendrían |
| tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos |
| tendríssima | tiernísima |
| tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas |
| tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores |
| tenen, ténen | tienen |
| tengut, tingut | tenido |
| tenía | tenía |
| tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista |
| teníe | tenía |
| teníem | teníamos |
| Teníen | tenían |
| teníes | tenías |
| teníeu | teníais |
| tením | tenemos |
| tenín (g) | teniendo |
| tenínla | teniéndola |
| tenínlo | teniéndolo |
| tenínme | teniéndome |
| tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho |
| tenínse | teniéndose |
| tenis | tenis |
| teníu | tenéis |
| teníume | tenedme |
| tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor |
| tens | tienes |
| tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar |
| tensió, tensións | tensión, tensiones |
| tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas |
| tentá | tentar |
| tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos |
| tentada | tentada |
| tentadó, tentadora | tentador, tentadora |
| tentán (g) a la sort | tentando a la suerte |
| tentassió | tentación |
| tentassións | tentaciones |
| tentat, tentats | tentado, tentados |
| teñí, tintá (roba) | teñir, tintar |
| teó (negre com un) | tizón (negro como un) |
| teóns | tizones |
| teoría | teoría |
| teoríes | teorías |
| terápia, terápies | terapia, terapias |
| térbol, térbols | turbio, turbios |
| térbola, térboles | turbia, turbias |
| terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana |
| tergiversá | tergiversar |
| terme (munissipal) | término (municipal) |
| termes | términos |
| terminal | terminal |
| terminals | terminales |
| termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas |
| ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal |
| ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero |
| ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras |
| ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros |
| ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura |
| terra, terres | tierra, tierras |
| terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes |
| terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño |
| terrassa | terraza |
| terrasses | terrazas |
| terraza, terrassa | terraza |
| Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud |
| terrenals | terrenales |
| terrenes | terrenas |
| terreno, terrenos | terreno, terrenos |
| terres | tierras |
| terrestre | terrestre |
| terrible, terribles | terrible, terribles |
| terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica |
| territori, territoris | territorio, territorios |
| territorial, territorials | territorial, territoriales |
| terror, molta temó, molta po | terror |
| terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica |
| terrorífics | terroríficos |
| terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño |
| ters | terso |
| tersé | tercero |
| tersera | tercera |
| tersera | tercera |
| terseres | terceras |
| tersés | terceros |
| tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar |
| térsio | tercio |
| tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana |
| tertúlia | tertulia |
| tertúlies | tertulias |
| tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral |
| tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros |
| tessoro, tessoros | tesoro, tesoros |
| testadó, lo que fa lo testamén | testador |
| testamén, testaméns | testamento, testamentos |
| testiga | testiga |
| testigo | testigo |
| testigos | testigos |
| testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas |
| testimoni, testimonis | testimonio, testimonios |
| testimoniaben | testimoniaban |
| testimonis | testimonios |
| tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen |
| tetris | tetris |
| teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas |
| teula, teules, tella, telles | teja, tejas |
| teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados |
| teules | tejas |
| teus | tuyos |
| texto, texte, textos, textes | texto, textos |
| tía | tía |
| tiala, tela | tela |
| tiandra, tendra | tierna |
| tiandre, tendre | tierno |
| tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra |
| tibia | tibia |
| tibiamen | tibiamente |
| tibio | tibio |
| tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso |
| tientos | tientos |
| tiessa | tiesa |
| tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido |
| tigre, tigres | tigre, tigres |
| tilín | tilín |
| timbrasso | timbrazo |
| timbre | timbre |
| timbres | timbres |
| tímida, tímides | tímida, tímidas |
| tímit, tímits | tímido, tímidos |
| timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo |
| timonet, timonets | tomillito, tomillitos |
| timós | tomillos |
| tin, ti ! | ten, toma ! |
| tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas |
| tinalles, tenalles | tinajas |
| tinc, ting | tengo |
| tindrá | tendrá |
| tindrán | tendrán |
| tindrás | tendrás |
| tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote |
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener |
| tíndrel | tenerlo |
| tíndrela | tenerla |
| tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta |
| tíndreles | tenerlas |
| tíndreli | tenerle |
| tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas |
| tindrém | tendremos |
| tíndretos | teneros |
| tindréu | tendréis |
| tindría | tendría |
| tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina |
| ting, tinc | tengo |
| tinga | tenga |
| tingám | tengamos |
| tingáu | tengáis |
| tinguda | tenida |
| tingudes | tenidas |
| tingue | tenga |
| tinguére | tuviera, tuviese |
| tinguérem | tuviéramos, tuviésemos |
| tingut, tinguts | tenido, tenidos |
| tiniebles | tinieblas |
| tinta, tintes | tinta, tintas |
| tinté, tintés | tintero, tinteros |
| tintinejá | tintinear |
| tintineján | tintineando |
| tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo |
| tiñosos, que tenen tiña | tiñosos |
| tío | tío |
| tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías |
| tións, teóns | tizones |
| tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos |
| típic | típico |
| tipo - classe | tipo - clase |
| tipos | tipos |
| tíra ! | tira, alante, arrea, etc |
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar |
| tira, tires | tira, tiras |
| tirabe | tiraba |
| tirada | tirada |
| tirada | tirada |
| tirades | tiradas |
| tirades | tiradas |
| tiráe o tirabe | tiraba |
| tiráen o tiraben | tiraban |
| tíral, tírals | tíralo, tíralos |
| tírala, tírales | tírala, tíralas |
| tirán (g) | tirando |
| tiránlos | tirándolos |
| tiránloshi | tirándoselos |
| tiráns | tirantes |
| tiránse | tirándose |
| tirásseli | tirársele |
| tirat | tirado |
| tirats | tirados |
| tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu |
| tire | tira |
| tirém | tiramos |
| tiren | tiran |
| tiréula | tiradla |
| tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío |
| tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre |
| tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos |
| tiron | tiren |
| tiros (que tú) | tires (que tú) |
| tírria, aversió | tirria, aversión |
| tisores, estisores, estirores | tijeras |
| tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones |
| títul, títuls | título, títulos |
| titulá | titular |
| titulada, titulades | titulada, tituladas |
| titulat, titulats | titulado, titulados |
| tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo |
| to, tono, tó | tono |
| toalla, toalles | toalla, toallas |
| toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) |
| tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa |
| toc de campana, toque | toque |
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 |
| toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias |
| tocabe, tocáe | tocaba |
| tocaben, tocáen | tocaban |
| tocada | tocada |
| tocades | tocadas |
| tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal |
| tocál | tocarlo |
| tócal, tócala | tócalo, tócala |
| tocála | tocarla |
| tocáles | tocarlas |
| tocáli | tocarle |
| tocán (g) | tocando – muy cerca de |
| tocánme | tocándome |
| tocaríe | tocaría |
| tocaríen | tocarían |
| tocat | tocado |
| tocats | tocados |
| tocayo, que té lo mateix nom | tocayo |
| tochet | palito |
| tochets | palitos |
| tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo |
| toco | toco |
| tocon | toquen |
| tocos | toques |
| tocs de campana, toques | toques |
| toga, togues | toga, togas |
| tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana |
| toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos |
| tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar |
| toleránsia | tolerancia |
| tolerarém | toleraremos |
| tolerás | tolerarse |
| toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río |
| tolls | pozas |
| tols, t'ols faréu | os los haréis |
| tomata, tomates | tomate, tomates |
| tomatera, tomateres | planta del tomate |
| tomates | tomates |
| tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito |
| tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate |
| tombá | tumbar |
| tombabe, tombáe | tumbaba |
| tombaben, tombáen | tumbaban |
| tombada | tumbada |
| tombán (g) | tumbando |
| tombánse | tumbándose |
| tombare | tumbara, tumbase |
| tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse |
| tombat | tumbado |
| tómbat | túmbate |
| tombats | tumbados |
| tombo | tumbo |
| tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) |
| ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre |
| tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento |
| tono, tonos (sonido) | tono, tonos |
| tons pares | tus padres |
| tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías |
| tontamen | tontamente |
| tontechá, tontejá | tontear |
| tontecho, tontejo | tonteo |
| tontejá | tontear |
| tontería | tontería |
| tonteríes | tonterías |
| tontes | tontas |
| tontet, tontets | tontito, tontitos |
| tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas |
| topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra |
| toparéu | toparemos |
| tope | tope |
| topes | topes |
| topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse |
| topetáe, topetabe | topaba |
| topetat | topado |
| topetéu (tos) | topáis |
| topéu (tos) | os topáis |
| topí | puchero de cerámica |
| topíns | pucheros |
| topo (yo me) | yo me topo, encuentro con |
| topografía | topografía |
| toponímia | toponímia |
| toponímic | toponímico |
| toponímica | toponímica |
| toponímiques | toponímicas |
| toque – toc – ell toque | toque – él toca |
| toquen | tocan |
| toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas |
| toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos |
| toquéu | tocáis |
| toquiñá, toquiñás | toquetear |
| toquiñánse | toqueteándose |
| toquitiá, toquetejá | toquetear |
| torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) |
| torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz |
| tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. |
| tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos |
| tordolets | tortolitos |
| torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear |
| tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle |
| torna | vuelva |
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar |
| tornabe, tornaé | volvía |
| tornaben | volvían |
| tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo |
| tornades | devueltas |
| tornáem, tornabem | volvíamos |
| tornáen, tornaben | volvían |
| tornál | volverlo, devolverlo |
| tornála | volverla, devolverla |
| tornálay | devolvérselo, volvérselo |
| tornáles | devolverlas |
| tornáli | devolverle |
| tornáls | devolverles |
| tornálsi | devolvérselos |
| tórnam | devuélveme |
| tornám, torném | volvemos, devolvemos |
| tornámos | devolvernos |
| tornán (g) | volviendo, devolviendo |
| tornaré | volveré |
| tornás | volverse, devolverse, contraatacar |
| tórnay ! | vuelve a hacer eso ! |
| torne | vuelve, devuelve |
| tornémi | volvamos a |
| tornen | vuelven |
| tornillo, tornillos | tornillo, tornillos |
| torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo |
| torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa |
| tornon | vuelvan, devuelvan |
| torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes |
| torpemen | torpemente |
| torpes | torpes |
| torpesa | torpeza |
| torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar |
| torrada, torrades | tostada, tostadas |
| torradet | tostadito |
| torre | torre |
| Torredarques | Torre de Arcas |
| torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre |
| torreó, torreóns | torreón, torreones |
| torres | torres |
| torreta | torrecilla |
| torron | tuesten |
| tórse | torcer |
| tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse |
| torsén (g) | torciendo |
| torsíe | torcía |
| torsíen | torcían |
| torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés |
| torsuda | torcida |
| torsut | torcido |
| tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) |
| tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta |
| torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta |
| tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. |
| torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo |
| tortes | tuertas, torcidas |
| tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo |
| torts | torcidos, tuertos |
| tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
| tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
| tortura, tortures | tortura, torturas |
| torturada, torturades | torturada, torturadas |
| torturat, torturats | torturado, torturados |
| tos | tos |
| tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez |
| tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj |
| tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser |
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. |
| toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente |
| tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos |
| tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) |
| tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. |
| tossals | tozales |
| tossinet, gorrinet | tocinillo |
| tossino, gorrino | cerdo, tocino |
| tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz |
| tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas |
| tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata |
| tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados |
| total | total |
| totalmen | totalmente |
| totalmén | totalmente |
| totes | todas |
| tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo |
| tozín, gorrino | cerdo, tocino |
| tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada |
| trabá | trabar |
| trabá | trabar |
| trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc |
| traball | trabajo |
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. |
| traballaba | trabajaba |
| traballabe (ell) | trabajaba |
| traballaben | trabajaban |
| traballadó | trabajador |
| traballaren | trabajaran, trabajasen |
| traballat | trabajado |
| traballats | trabajados |
| traballe | trabaja |
| traballém | trabajamos |
| traballen | trabajan |
| traballets | trabajitos |
| traballo | trabajo |
| traballós, que done pena, done faena | trabajoso |
| traballs | trabajos |
| trabán (g) | trabando |
| trac | saco, quito |
| tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor |
| tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores |
| tradissió, tradisió | tradición |
| tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales |
| traducsió | traducción |
| traducsións | traducciones |
| traduída, traduídes | traducida, traducidas |
| traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido |
| traém | sacamos, quitamos |
| traén (g) | sacando, quitando |
| traénla | sacándola |
| traénli | sacándole |
| traénse | sacándose |
| traéu | sacáis |
| traéume | sacadme |
| tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo |
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) |
| trafegán | moviéndose |
| trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven |
| tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas |
| traficán (g) | traficando |
| traficán, traficáns | traficante, traficantes |
| traficáns | traficantes |
| tragá, engullí | tragar, engullir |
| tragáe o tragabe | tragaba |
| tragám, traguém | tragamos |
| tragán (g) | tragando |
| tragassopes | tragasopas |
| tragat | tragado |
| tragédia | tragedia |
| trago | trago |
| tragos | tragos |
| trague | traga |
| traguen | tragan |
| traguére | sacara, sacase, quitara, quitase |
| traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen |
| traidó | traidor |
| traidós | traidores |
| traíe | sacaba, quitaba |
| traíen | sacaban, quitaban |
| traissió | traición |
| traissioná | traicionar |
| traissionat | traicionado |
| traissións | traiciones |
| traissións | traiciones |
| traje | traje |
| trajes | trajes |
| trajet, trajets | traje pequeño |
| tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo |
| tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar |
| trámit, trámits | trámite, trámites |
| trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas |
| tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos |
| trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines |
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes
| altramuz, parecido a la almorta |
| tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos |
| tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas |
| tranquilamen | tranquilamente |
| tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos |
| tranquilidat | tranquilidad |
| tranquilisá | tranquilizar |
| tranquilisabe | tranquilizaba |
| tranquilisada | tranquilizada |
| tranquilisánse | tranquilizándose |
| tranquilisás | tranquilizarse |
| tranquilisat | tranquilizado |
| tranquilise | tranquiliza |
| tranquilisen | tranquilizan |
| tranquiliso | tranquilizo |
| tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora |
| tranquils | tranquilos |
| transacsió, transacsións | transacción, transacciones |
| transcurríx | transcurre |
| transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento |
| transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista |
| transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias |
| transferí | transferir |
| transferíls | transferirles |
| transfigurat | transfigurado |
| transformá | transformar |
| transformada, transformades | transformada, transformadas |
| transformadó | transformador |
| transformassió, transformassións | transformación, transformaciones |
| transformat, transformats | transformado, transformados |
| transforme | transforma |
| transformo | transformo |
| transformon | transformen |
| transisió | transición |
| transitori, transitoris | transitorio, transitorios |
| transitória | transitoria |
| transitóries | transitorias |
| transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones |
| transmissó, transmissós | transmisor, transmisores |
| transmissós | transmisores |
| transmití, transmétre | transmitir |
| transmitíe | transmitía |
| transmitíles | transmitirlas |
| transmitíles | transmitirlas |
| transmitíli | transmitirle |
| transmitixgo | transmito |
| transmitixguen | transmitan |
| transparén, transparéns | transparente, transparentes |
transparentá
| transparentar |
| transparentabe | transparentaba |
| transport | transporte |
| transportá | transportar |
| transportat | transportado |
| transports (Pino a Valderrobres) | transportes |
| tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás |
| trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo |
| trascoladó, trascoladós | que bebe vino |
| trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino |
| trascolat | bebido (vino), movido (vino) |
| trascolo | bebo (vino) |
| trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar |
| trasladaríe | trasladaría |
| traslade | traslada |
| traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados |
| traspás | traspaso |
| traspassá | traspasar |
| traspassán (g) | traspasando |
| traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié |
| trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados |
| trassa | traza |
| trassat | trazado |
| trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas |
| trassendí | trascender |
| trasses | trazas |
|
|
| trastada, trastades | trastada, trastadas |
| traste, trastes | trasto, trastos |
| trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica |
| trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas |
| trastocat, trastocats | trastocado, trastocados |
| trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado |
| trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar |
| tratabe, tratáe | trataba |
| trataben, tratáen | trataban |
| tratál | tratarlo |
| tratála | tratarla |
| tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos |
| tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante |
| tratánla | tratándola |
| tratánlo, tratánli | tratándole |
| tratánme | tratándome |
| tratáns de animals | tratantes de animales |
| tratánse (de) | tratándose (de) |
| tratat | tratado |
| tratátos | trataros |
| tratats | tratados |
| tratáu, tratéu | tratáis |
| trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas |
| tratéume | tratadme |
| trato | trato (yo) |
| trau | saca, quita |
| tráuen | sacan, quitan |
| tráuli | sácale, quítale |
| traurá | sacará, quitará |
| tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar |
| tráurel | quitarlo, sacarlo |
| tráurela | quitarla, sacarla |
| tráurelay | quitárselo, sacárselo |
| tráureles | quitarlas, sacarlas |
| tráureli | quitarle, sacarle |
| tráures | sacarse, quitarse |
| tráures | quitarse, sacarse |
| tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) |
| tráuret | quitarte, sacarte |
| tráuretos | quitaros, sacaros |
| trauríen | quitarían, sacarían |
| traus | quitas, sacas |
| través (a, al) – atravessá | través - atravesar |
| travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño |
| travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes |
| travessía | travesía |
| travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras |
| traviessa, traviesses | traviesa, traviesas |
| traviesso, traviessos | travieso, traviesos |
| trayecte, trayectes | trayecto, trayectos |
| treball, traball, treballs, traballs | trabajo |
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués
| trabajar |
| treballabe | trabajaba |
| treballaben | trabajaban |
| treballadó | trabajador |
| treballadora | trabajadora |
| treballadós | trabajadores |
| treballáe, treballabe | trabajaba |
| treballáen, treballaben | trabajaban |
| treballáes, treballades | trabajadas |
| treballál | trabajarlo |
| treballáles | trabajarlas |
| treballán (g) | trabajando |
| treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra |
| treballat | trabajado |
| treballats | trabajados |
| treballe | trabaja |
| treballen | trabajan |
| treballs | trabajos |
| tremenda, tremendes | tremenda, tremendas |
| tremendo, tremendos | tremendo, tremendos |
| tremolá | temblar |
| tremolabe | temblaba |
| tremoladora | tembladora |
| tremoláe, tremolabe | temblaba |
| tremoláen o tremolaben | temblaban |
| tremolán (g) | temblando |
| tremolánli | temblándole |
| tremolen | tiemblan |
| tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo |
| tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso |
| trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene |
| tren, trens | tren, trenes |
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper |
| trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo |
| trencán (g) | rompiendo |
| trencaríe | rompería |
trencat –> herniat , en hernia al melic
 | | lo chiquet de la esquerra es catalá segú, miréu cóm se mire lo melic, no sé si no parle swahili |
| roto -> herniado , con hernia umbilical |
| trencats | rotos |
| trenquéu | rompáis |
| trenses | trenzas |
| trenta | 30 |
| trenta 30 | 30 |
| trentacuatre | 34 |
| trentanóu | 39 |
| trentaún, 31 | 31 |
| tres | Tres, 3 |
| tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 |
| tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 |
| tressillo, tressillos | tresillo, tresillos |
| tret | sacado |
| treta | sacada, treta |
| tretes | sacadas, tretas |
| trets | sacados |
| trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada |
| tretse 13, tretze | Trece 13 |
| trevall, treball | trabajo |
| trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar |
| trevallán (g) treballán | trabajando |
| trevallat, treballat | trabajado |
| trevallats, treballats | trabajados |
| trevalle, treballe | trabaja |
| trevallen, treballen | trabajan |
| trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) |
| trevalls, treballs | trabajos |
| triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar |
| tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
| triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
| triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral |
| triáe | elegía |
| triála | elegirla |
| triángul, triánguls | triángulo, triángulos |
| triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos |
| triará | elegira, separará |
| triat, triats | elegidos, separados |
| tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus |
| tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento |
| tribunal, tribunals | tribunal, tribunales |
| tribut, tributs | tributo, tributos |
| trie, tríe | elige, separa |
| trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües |
| trill | trillo |
| trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear |
| trilláles | trillarlas |
| trillán (g) | trillando |
| trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada |
| trills | trillos |
| trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales |
| trincá | trincar |
| trincada | trincada |
| trincat | trincado |
| trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo |
| tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza |
| tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos |
| tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas |
| tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos |
| tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer |
| tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas |
| tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones |
| tripulat, tripulats | tripulado, tripulados |
| triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado |
| triscán (g) | triscando, andar atareado |
| trista | triste (femenino) |
| triste, trist – latín triste | triste |
| tristemen | tristemente |
| tristes | tristes |
| tristesa, tristeses | tristeza, tristezas |
| tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas |
| tristó | tristeza |
| tristón | tristón |
| tristos | tristes |
| trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido |
| triturá | triturar |
| triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir |
| triunfán (g) | triunfando, triunfante |
| triunfe | triunfa |
| trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante |
| tro, trons | trueno, truenos |
| trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros |
| trobades | encontradas, encuentros |
| trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó : músic y poeta | encontrador, encontradores - trovador |
| trobáe o trobabe | encontraba |
| trobáen, trobaben | encontraban |
| trobáeu | encontrabais |
| trobál | encontrarlo, encontrarle |
| trobála | encontrarla |
| trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas |
| trobám | encontrarme |
| trobámos | encontrarnos |
| trobán (g) | encontrando |
| trobánla | encontrándola |
| trobánlo | encontrándolo |
| trobánse | encontrándose |
| trobará | encontrará |
| trobara (yo) | encontrara, encontrase |
| trobarás | encontrarás |
| trobaré | encontraré |
| trobáre | encontrara, encontrase |
| trobarém | encontraremos |
| trobaren | encontraran |
| trobaréu | encontraréis |
| trobáreu | encontrarais |
| trobaríe | encontraría |
| trobaríen | encontrarían |
| trobaríes | encontrarías |
| trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle |
| trobássela | encontrársela |
| trobat, trobada | encontrado, encontrada |
| trobátos | encontraros |
| trobats | encontrados |
| trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis |
| trobém | encontramos |
| tróben, troben | encuentran |
| trobes, tróbes | encuentras |
| trobéu | encontráis |
| trobo | encuentro |
| trobon, tróbon | encuentren |
| trobos, tróbos | encuentres |
| trochemoche (a) | a trochemoche |
| trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo |
| tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga |
| trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
| trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas |
| trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola |
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta |
| tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar |
| tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta |
| tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse |
| tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) |
| trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad |
| tronsadó | tronzador, sierra para dos personas |
| tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí |
| tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos |
| trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas |
| trossos | trozos |
| trotá | trotar |
| trotán (g) | trotando |
| trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores |
| trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos |
| trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban |
| trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle |
| trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos |
| trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando |
| trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará |
| trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás |
| trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis |
| trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis |
| trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada |
| trove , trobe (trobá, trová) | encuentra |
| trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos |
| troven, troben (trobá, trová) | encuentran |
| trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis |
| trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro |
| trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren |
| trucadó, picaport | trucador, picaporte |
| trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) |
| trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta |
| trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. |
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas |
| Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales |
| trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas |
| trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego |
| tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) |
| tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos |
| tuerca, tuerques | tuerca, tuercas |
| tuf, vore tufarrina | hedor |
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia | emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia |
| tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco |
| tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores |
| tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos |
| tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla |
| túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles |
| Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas |
| turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar |
| turbán, turbáns | turbante, turbantes |
| turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación |
| turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica |
|
| turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca |
| turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar |
| turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos |
| turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban |
| turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver |
| turno, turnos | turno, turnos |
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. | montañita, alto, collado |
| turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas |
| turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones |
| túsga (tussí) | tosa |
| túsgo, tusgo (tussí) | toso |
| túsgue (tussí) | tosa |
| túsguen (tussí) | tosan |
| túsgues (tussí) | tosas |
| tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser |
| tússen (tussí) | tosen |
| tússes (tussí) | toses |
| tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / |
| tussigám | tosamos |
| tussigáu, tusgáu | tosáis |
| tussím | tosemos |
| tussín (g) | tosiendo |
| tussíu | toséis |
| tute, joc de cartes | tute, juego de cartas |
| tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted |
| tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |