Fals, falseta, corbella, falz,
falce en latín pot sé tamé la dalla.
ferramenta agrícola.
zoqueta, soqueta :
Pedro Bel Caldú :
A Fórnols soqueta, l'hai vist emplear molt pero jo, que era menut, la vaig emplear molt poc.
A Fórnols soqueta, l'hai vist emplear molt pero jo, que era menut, la vaig emplear molt poc.
/
Higinio Latorre :
Higinio Latorre :
Soqueta pa segá en la fals o corbella. Se pose a la ma esquerra pa protegíla y agarrá mes grapat de blat o lo que se estigue segán. Té que aná lligada a la muñica en una veta pa que no caigue y podéla regulá donánli voltes sobre la moñica.
/
En Azanuy zoqueta. Serviba còma seguridat pa no talla-se y pilla la garba que s'anaba segan.
/
En Azanuy zoqueta. Serviba còma seguridat pa no talla-se y pilla la garba que s'anaba segan.
DCVB :
FALÇ f.
Eina consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la vora còncava, i posada al cap d'un mànec, que serveix per a segar les messes o tallar l'herba; cast. hoz. Es freqüent la pronúncia fauç, i aquesta forma ha estat usada també literàriament. Un aradre, una lança..., una fauç, un striyol aul, doc. a. 1380 (BABL, vi, 472). E yo he fet del regle falç molt corba, Ausiàs March, cv. Les fístoles penetrants... no són sanades sinó ab ligament, e ab foragitament ab la faus, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 7. En eix blat del diable no cal oscar la fauç, Atlàntida iii. La mitja lluna se representa com una fauç,Costa Agre terra 21. Falç brossera: la que serveix per a tallar brossa (Cast.). Falç de desbarbar: la que serveix per a desbarbar les garbes d'arròs (Cullera). Falç canemera: la que és especial per a segar cànem (Cast.). Falç esquerrana: la que té la fulla en posició inversa respecte del mànec, i va destinada als segadors esquerrans (Mall.). Falç bosquera: falç molt resistent per a tallar branques d'arbusts. Una forca de ferre, una fanga e una axada, II faus bosqueres (el text imprès diu bosgrens, però és per imperfecció de còpia), doc. a. 1377 ap. Miret Templers 562. a) per ext., Eina que els gerrers empren per a tallar la rodona a talls (Empordà) o per a buidar els escalons (Mall.).—b) Cadascun dels segadors d'un tall (Mall.). «Per fer sa segada necessitam setze fauçs» (=setze segadors). Fauç morta: segador que a vegades es contracta a més dels que es necessiten, i es té reguardat per si més envant fes falta (Mall.).—c) Fer mitja fauç: fer mitja volta, descriure un semicercle aproximadament, per anar a un lloc (Manacor).
Loc.—a) A la falç: a punt de segar. Les langostes... menjaren-se los blats a la falç, doc. a. 1420 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).—b) A la falç: a punt, a propòsit, a temps oportú.—c) Caure a la fauç: escaure's bé, venir la bona ocasió d'una cosa (Mall.).
Refr.—a) «Pel juny, la falç al puny»: es diu perquè el mes de juny és el propi de la segada.—b) «On no entra sa xapeta, no hi entra sa fauç»: vol dir que si el camp no es duu ben net de males herbes, no arriba a produir (Mall.).—c) «Entre la falç i la gavella, està la fam verdadera»: significa que la temporadeta que passa entre el segar i el batre sol esser d'escassetat de menjar per al pagès, perquè encara no pot aprofitar la nova collita i moltes vegades ja té gairebé exhaurida la de l'any anterior.
Fon.: fáɫs (Cerdanya, Barc., Igualada, Vilafr. del P., Solsona, tot el cat. occ. i val.); fáws (Olot, Ripoll, Empordà, Lluçanès, Plana de Vic, Bal.).
Pl.: falçs és la forma correcta de plural; en el dialecte castellonenc s'usa la forma falces.
Sinòn.: corbella.
Etim.: del llatí falce, mat. sign.
FALS, FALSA adj.: cast. falso.
|| 1. Que no és ver; que per error o engany no correspon a la veritat. Per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament, Hom. Org. 5. Lo jutge daria falsa sentència si no jutjaua segons testimonis et jutjaua per auuirs e auaranys, Llull Cavall 31 vo. Hajam enteses lurs falses oppinions e errors, Llull Gentil 3. Lo fals pas ver, la veritat falsia, Ausiàs March, xcii. Tengueren concell contra les falses ensenyances dels acephals, Boades Feyts 75. a) usat adverbialment: Amb falsetat. Nos mostra que fals ta lengua rahona, Passi cobles 24.
|| 2. Que no és real; que no té sinó l'aparença; que no és allò que sembla. Que auietz feita moneda falsa..., Aduxeren letres del fals archebisbe, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Que neguna persona... qui obre o vena candeles de seu... no les gos fxer falses, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Ell els falsos profetes, com a cans, ha degollats, Alcover Poem. Bíbl. 76. Falses costelles: les costelles que no arriben fins a l'estèrnum. Falses membranes: producció morbosa anàloga a les membranes naturals. Falsa regna: brida que impedeix al cavall baixar el cap. Unes capçanes, falsa regna, pitral e reretrangues, Inv. Anfós V, 157. Clau falsa: clau feta d'amagat per a obrir porta o caixa d'altri. Porta falsa: porta secreta o secundària, per a entrar o sortir separadament de l'altra gent. Per la porta falsa del castell isqué molt secretament, Tirant, c. 12. Falsa acàcia: planta lleguminosa de l'espècie Robinia pseudo-acacia.
|| 3. Enganyador; que diu o fa coses enganyoses; que pren l'aparença d'una cosa per tal d'enganyar. «Aquesta dona és una falsa»: és una hipòcrita, una embullosa, que no se'n poden fiar. Per zo que'ls falses judeus no'l anassen cercar en altra terra, Hom. Org. 7 vo. Per falses lausengers qui m'han acusat ab ell, Desclot Cròn., c. 1. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil», segle XVI (ap. Cançon. Satír.). Prouar pretench com aquest fals | en tots los set peccats mortals | ha molt peccat, Vent. Pel. 34. Tirant lo Blanch... ha morts ab les sues falses mans a dos reys e dos duchs, Tirant, c. 67.
|| 4. Que no és exacte o no té la direcció que pertoca. «He fet un moviment fals». «He posat un peu en fals i he estat a punt de caure». Notant les falses orthographias, Ordin. Univ. 1629, fol. 76. Falsa regla oFalsa esquadra: capserrat, escaire que té un braç movible per a la medició d'angles. Fals escaire: biaix; angle oblic (Empordà, Barc., Camp de Tarr.). Falsa esquadra (de la finestra); la part de la finestra que té més ample de part de dins (Ribagorça).
|| 5. Insegur; mancat de solidesa o d'estabilitat. «Aquesta paret està falsa; amenaça ruïna». «La taula és molt falsa; no està gens segura». Barco fals: vaixell que es tomba fàcilment i no aguanta vela. Tot quant afina fals, corcat o brévol o vell o mal forjat, Penya Poes. 322. En fals: sense seguretat, amb poca solidesa o consistència. Los pilars que havien... estar lo hu sobre lo altre, estan en fals, doc. a. 1535 (Est. Univ. xiii, 463).
Loc.—a) No fer-hi el fals: fer tot el que es pot, aportar tot l'esforç (Barc., Solsona).—b) Esser més fals que Mahoma, o que Judes, oque l'ànima de Judes: esser molt hipòcrita i malvolent.
Fon.: fáɫs (pir-or., or., occ., val., bal.).
Intens.: falsot, -ota; falsíssim, -íssima.
Var. ort. ant. (incorrecta): falç.
Etim.: del llatí falsum, mat. sign. || 1.
|| 1. Que no és ver; que per error o engany no correspon a la veritat. Per engan o per ladronici o per tolta o per fals jutgament, Hom. Org. 5. Lo jutge daria falsa sentència si no jutjaua segons testimonis et jutjaua per auuirs e auaranys, Llull Cavall 31 vo. Hajam enteses lurs falses oppinions e errors, Llull Gentil 3. Lo fals pas ver, la veritat falsia, Ausiàs March, xcii. Tengueren concell contra les falses ensenyances dels acephals, Boades Feyts 75. a) usat adverbialment: Amb falsetat. Nos mostra que fals ta lengua rahona, Passi cobles 24.
|| 2. Que no és real; que no té sinó l'aparença; que no és allò que sembla. Que auietz feita moneda falsa..., Aduxeren letres del fals archebisbe, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Que neguna persona... qui obre o vena candeles de seu... no les gos fxer falses, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Ell els falsos profetes, com a cans, ha degollats, Alcover Poem. Bíbl. 76. Falses costelles: les costelles que no arriben fins a l'estèrnum. Falses membranes: producció morbosa anàloga a les membranes naturals. Falsa regna: brida que impedeix al cavall baixar el cap. Unes capçanes, falsa regna, pitral e reretrangues, Inv. Anfós V, 157. Clau falsa: clau feta d'amagat per a obrir porta o caixa d'altri. Porta falsa: porta secreta o secundària, per a entrar o sortir separadament de l'altra gent. Per la porta falsa del castell isqué molt secretament, Tirant, c. 12. Falsa acàcia: planta lleguminosa de l'espècie Robinia pseudo-acacia.
|| 3. Enganyador; que diu o fa coses enganyoses; que pren l'aparença d'una cosa per tal d'enganyar. «Aquesta dona és una falsa»: és una hipòcrita, una embullosa, que no se'n poden fiar. Per zo que'ls falses judeus no'l anassen cercar en altra terra, Hom. Org. 7 vo. Per falses lausengers qui m'han acusat ab ell, Desclot Cròn., c. 1. No us cal gemegar ab llàgrimes falses, «Cancion muy gentil», segle XVI (ap. Cançon. Satír.). Prouar pretench com aquest fals | en tots los set peccats mortals | ha molt peccat, Vent. Pel. 34. Tirant lo Blanch... ha morts ab les sues falses mans a dos reys e dos duchs, Tirant, c. 67.
|| 4. Que no és exacte o no té la direcció que pertoca. «He fet un moviment fals». «He posat un peu en fals i he estat a punt de caure». Notant les falses orthographias, Ordin. Univ. 1629, fol. 76. Falsa regla oFalsa esquadra: capserrat, escaire que té un braç movible per a la medició d'angles. Fals escaire: biaix; angle oblic (Empordà, Barc., Camp de Tarr.). Falsa esquadra (de la finestra); la part de la finestra que té més ample de part de dins (Ribagorça).
|| 5. Insegur; mancat de solidesa o d'estabilitat. «Aquesta paret està falsa; amenaça ruïna». «La taula és molt falsa; no està gens segura». Barco fals: vaixell que es tomba fàcilment i no aguanta vela. Tot quant afina fals, corcat o brévol o vell o mal forjat, Penya Poes. 322. En fals: sense seguretat, amb poca solidesa o consistència. Los pilars que havien... estar lo hu sobre lo altre, estan en fals, doc. a. 1535 (Est. Univ. xiii, 463).
Loc.—a) No fer-hi el fals: fer tot el que es pot, aportar tot l'esforç (Barc., Solsona).—b) Esser més fals que Mahoma, o que Judes, oque l'ànima de Judes: esser molt hipòcrita i malvolent.
Fon.: fáɫs (pir-or., or., occ., val., bal.).
Intens.: falsot, -ota; falsíssim, -íssima.
Var. ort. ant. (incorrecta): falç.
Etim.: del llatí falsum, mat. sign. || 1.
2. FALS m.
Alfals (Empordà, Val., Gandia).
Etim.: de alfals, per disgregació de l'article aràbic al-.
Alfals (Empordà, Val., Gandia).
Etim.: de alfals, per disgregació de l'article aràbic al-.
3. FALS
|| 1. topon. Poblet agregat al municipi de Fonollosa. Ab XX sòlidos que pac ad clericos de Falz per missas, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7).
|| 2. Llin. existent a Barcelona i Sitges Hi ha la variant Faus, existent a St. Feliu de G., Igualada, Val., Gandia, Cocentaina, Muro d'Alcoi, etc.
Una hoz es una herramienta agrícola hecha de hierro en aleación con cobre (que la hace resistente a la humedad) y que tiene como principal uso el corte de tallos de gramíneas, sobre todo de cereales. En Chile se llama echona (del idioma mapuche ichuna). Consiste en una cuchilla metálica en forma de media luna y un mango para poder dirigirla. Tiene cierta semejanza de forma y función con una guadaña, pero su hoja es más curva y mucho más pequeña, lo que permite emplearla con una sola mano, liberando la otra para agarrar lo segado. En algunos lugares, los dedos de la mano que sostiene la gavilla se protegen con una zoqueta. Es una herramienta que comenzó a usarse durante el Neolítico, cuando era fabricada en piedra o hueso, y hasta la invención de la cosechadora mecánica, el uso de hoces y guadañas estaba muy extendido en toda la población agrícola, por lo que frecuentemente era empleada también como arma de defensa o de ataque en los ejércitos europeos reclutados durante la Edad Media / y los segadors catalanes /. En la mitología griega se dice que Cronos castró a Urano con una hoz de pedernal. || 1. topon. Poblet agregat al municipi de Fonollosa. Ab XX sòlidos que pac ad clericos de Falz per missas, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7).
|| 2. Llin. existent a Barcelona i Sitges Hi ha la variant Faus, existent a St. Feliu de G., Igualada, Val., Gandia, Cocentaina, Muro d'Alcoi, etc.
La diosa Deméter también porta una hoz a manera de símbolo.
http://demeter2007.blogspot.com/2010/09/demeter-de-tastavins-sl-apasionados-por.html
els segadors en el parlamento catalán
