4. 12. No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia.

Capítul XII.

No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia.

¡Oh qué infelís es lo home, que no vol entendre que la alegría es anunsi de penes, la molta prosperidat, lo rostro irónic de la desgrassia y lo día de la satisfacsió, la vespra del doló y del mes gran cop de la sort! ¡Qué infelís qui aixó no u entén o u olvide! Traissions mes be que favors pareix que siguen les glories de este món; alevossíes, ardits y emboscades del mal, caén sempre an elles confiadamen pera espantamos después de la mudansa y renegá de la nostra estrella y de la vida. ¡Lo nostre estrel!
¿A qué li diém estrella? No ña estrel, hado, sort ni fortuna, mes que la manifesta soberana Providensia que fa lo que vol de natros y de les nostres coses, valense unes vegades dels nostres mateixos vissis, atres de les nostres virtuts; unes, de la nostra prudensia, atres, de la nostra temeridat; y atres obrán sense pará cap cuenta de lo que natros som, o fem o fiquem de la nostra part. ¿Quína familia mes dichosa y mereixcudamen felís que la de don Alfonso? ¿Quína satisfacsió la de ajuntás al final tantes persones, tan volgudes entre elles, tan exelens y tan dignes tamé de aquella felisidat? Pos que séntigue lo lectó en qué va pará tot mol depressa.

Un mes fée que Pedro Saputo habíe eixit de Saragossa, y encara no se sabíe de ell; ni se va sabé en dos ni en tres mesos que van passá. Lo pare va escriure al virrey, éste, al ministre; y ¡quín espán al ressibí una carta autógrafa de S. M. a la que li díe, que sempre habíe dessichat torná a vore a Pedro Saputo, y que en efecte pensabe cridál, pero que res sabíe de aquella carta, no habíe donat orden a ningú que lo faigueren vindre!

Va escriure inmediatamen a don Alfonso; se va presentá éste a Saragossa, y al vore lo que passáe, va pensá que caíe mort.

Lo virrey se va ficá neguitós y se va omplí de pena, ya per lo que li puguere habé passat a Pedro Saputo, ya perque se podríe sospechá que habíe tingut algo que vore al engañ. Va alentá a don Alfonso, li va aconsellá que anare a la Cort y se presentare a S. M.; y u va fé lo bon caballé. Pero lo Rey, tan apocat com ell del cas, y ofés y sentit de que se haguere empleat lo seu nom pera un fet de traidós com pareixíe sé, va fé practicá continues diligensies durán uns dos mesos, y cap llum se va pugué traure del cas.

Entonses don Alfonso va incliná lo cap a la seua desgrassia, va besá la má al Rey, que va plorá en ell al despedíl, y sen va entorná cap a Aragó a casa seua.

Tots en tan funesta nova van caure a la mateixa aflicsió y abatimén; y va tindre encara valor pera aná a vore a Morfina. Ella, cuan lo va vore arribá sol, blang, y com dudán de saludál después de tan tems que no teníe notissies, va sospechá lo que passáe y se va desmayá. Cuan se va reviscolá, la van portá al llit y van fé lo que en estos casos se fa en persones mol volgudes.

- Ya no lo vorem mes, díe don Alfonso...

- ¡Ay, don Alfonso!, voleume mol, que yo tamé tos vull.

- Filla, li responíe ell, tos vull tan com al meu fill.

- Sí, sí, díe ella; ¡digueume així, crideume filla, trateume com a filla, parleume com un pare, perque ya no sonará datra veu de consol als meus oíts! Vuit díes se va aturá allí don Alfonso, per una part no podíe dixá a Morfina, y per l'atra volíe torná a casa seua aon igual ñabíe mes nessessidat de la seua presensia. Sen va aná, pos, diénli a Morfina que mentres de sert no sapigueren res de ell, no debíe desconfiá, pos teníe la costum de no escriure cuan estáe de viache. Morfina va contestá meneján lo cap, y donán a entendre en aixó que ya no ere lo mateix que a un atre tems. Be lo coneixíe don Alfonso, y ell no u creíe; pero ¿qué li habíe de di an aquella infelís? Y tamé se engañáe an ell mateix tot lo que podíe.

La semana siguién van aná a vórela Juanita y lo seu home y van estáy sis díes. Sen van entorná y continuán los correus diaris entre les dos families, li va fé al cap de un mes un atra visita don Alfonso, y se la va emportá a casa seua, acompañanla tamé son germá don Vicente. ¡Quíns abrassos! ¡Quíns llagrimots!

Pero, ¿quí u diríe? La mes serena de tots va sé la mare; perque estáe acostumada a que desde chiquet sen anare los mesos y los añs y a no tindre noves de ell, y li pareixíe que tamé ara ere lo mateix, no fen cas de la fingida carta del Rey ni de lo que tots sospechaben y ploraben. Una mica se va ablaní al vores abrassá per Morfina que li va doná lo títul de mare, y va plorá tamé en ella; pero sempre ere la que menos afligida estáe perque ere la que menos creíe en la seua desgrassia.

Los primés díes encara pareix que se distraíe Morfina una mica de lo seu doló, pero pronte va escomensá a decaure hasta que del tot vensuda se va quedá un día gitada al llit pera no eixecás mes. 

Com tots ploráen, com no ñabíe a la familia cap persona indiferén, y Paulina que va vindre, va aumentá encara lo desconsol general si ere possible, perque no va fé mes que plorá, la pobre Morfina se va aná acabán mol depressa. Y un matí veénse rodechada de tots, los va mirá, va tancá una mica los ulls, y después tornanlos a obrí, va exclamá en un fondo sentimén: ¡y no l’ ham de vore mes...! 

Y se li va apretá lo cor de modo que li va doná un desmayo del que ya no va torná, expirán als brassos de don Alfonso y de Juanita que, feta un esqueleto de arguellada, pero en peu en una fortalesa invensible, la va assistí constanmen sense apartás del seu llit hasta que la va vore expirá, hasta que li va tancá los párpados; dién de ella que no haguere cregut que podíe ñabé una dona tan perfecta al món. Perque los seus ulls, si dís pot de una mortal, eren verdaderamen selestials, plens de sensibilidat y inteligensia, y ñabén an ells, a juissi de la mateixa Juanita, mes meditassió encara y profundidat que als de Pedro Saputo, y templán les seues mirades en una suave tendresa que pujabe del cor y regalabe y desfée lo de qui la mirae. Los seus movimens, encara que naturals, teníen molta noblesa, y la seua grassia en tot ere extremada, lo seu gesto afable y sereno, lo seu parlá encantadó: en una paraula, no pareixíe naixcuda a la terra.

La mort de esta infelís va sé com la siñal y anunsi de les que mol pronte habíen de seguí: va sé Juanita la primera que va morí parín als cuatre mesos. An ella la va seguí don Alfonso dins del añ, de un carbunco al pit. La mare, sense lo seu home y una nora tan apressiable y amán, sen va volé aná a Almudévar, pareixenli que allí viuríe menos apenada: y encara que u va sentí mol don Jaime no se va oposá al viache de sa mare política, y la va acompañá y la va visitá después en frecuensia.

A Almudévar va descansá una mica de la seua aflicsió, pos al prinsipi li va pareixe que tornáe al seu antic estat de pupila en lo hermós y noble fill del seu amor. Pero tamé se va passá rápit este engañ de la seua imaginassió; y encara que no podíe convenses de la mort del seu fill, y per mes que Eulalia y Rosa no la dixaben, esmeranse a porfía a servila y contemplala, se va aná carregán de tristesa, después de melancolía, y als cuatre o sing añs va morí, plorada per tots y mes espessialmen de aquelles les seues dos filles, com les cridabe.

Tampoc elles se van pugué creure la desgrassia de Pedro Saputo; pero al fin van rendí la seua esperansa; y después se ajudaben y esforsaben, passán lo tems juntes continuamen y parlán de Pedro Saputo; y ni se van casá, despressián a tots los bons partits que les van tantejá, ni van pensá en tancás al claustro, que ere al que entonses solíen pará les donselles desengañades. No se van fé velles, pos van morí en un añ de diferensia, primé Rosa, y después Eulalia, als vuit de la mort de la pupila, y dixán en vida la una a la seua viuda mare, y l'atra a son pare y a sa mare, que ere la padrina, aquella padrina tan bona y tan enamorada de son fillol.

Don Jaime, son germá de Pedro Saputo, se va torná a casá, y sol va reconeixe lo que habíe perdut en la seua primera dona, cuan va experimentá lo que ere la segona. Be que com home de menos temple que atres, se va acomodá a viure y a no morís mes que de agüelo. Paulina ya no va torná mes an aquell poble; sí auncás una vegada a vore a la pupila de Almudévar. La visitabe assobín don Jaime, y la instabe que vinguere, pero li va contestá desde la primera vegada, que lo sel sense Deu y los sans no siríe sel; que la seua aldea habíe sigut lo sel y la terra y dixat de séu pera sempre; y que no se cansare fenli instansies, perque no hi aniríe ni en lo pensamén, si podíe de allí apartál. Pero ell, com tamé sentíe la soledat a casa seua, tornáe sempre y insistíe en lo mateix; sempre pera emportás la mateixa resposta.

2. 4. Aventures de Barbastro.

Capítul IV.

Aventures de Barbastro.

Va arribá a la siudat prop de les onse de la nit; y sentín una rondalla sen va aná cap allá y se va agregá a la turba. Passada una carrera se van prepará pera cantali dabán de una casa a una sagala que per lo nom que repetíen a les lletres se diebe Lorenza.

Va vore Pedro Saputo que un dels de la ronda mentres los atres cantaben se va arrimá y va brincá a una reixa no mol alta, va fé 'sht'! tres vegades, y se van entreobrí los finestrons. Se va ficá a escoltá dissimuladamen, y va sentí que lo mosso, un sabaté en molta grassia, díe:

- Mira, Lorenza, no ploros, pos un atra vegada te juro que no ha sigut mes que una rascada en algo de sang. Se veu que ha ficat lo peu a una puta pedra que ere com un bolo redó de riu y s'ha futut de cap contra la paret de la iglesia.

Lo Gafed y Ressuello han anat en ell, y a mí me han encarregat que te u diguera. Conque después lo tindrás aquí. No te gitos. Adiós.

Y va baixá. Va aná a la ronda, y Pedro Saputo pera divertís y passá lo tems, ya que no sabíe qué fé aquella nit, se va ajustá un drap al cap y va aná cap a la reixa, va fé la seña, van obrí la finestra, va escalá y va di la mosseta al vórel: ¡Ay, Conched meu!, va di mol abalotada; ya pensaba que no te voría mes. ¿Conque no es cosa de perill? Y dién aixó li agarráe les mans y les hi apretabe. Ell li va di: Me fa una mica mal lo cap, pero per vóret... Es di, que esta nit, va di ella en sentimén, ya no entrarás pel corral.

- No, va contestá ell; y prou me pene.

- Passiensia, va contestá ella donán un suspiro, y van cuatre nits. Com ha de sé; ya mos u cobrarem. Ara vesten a casa, que no te faigue mal la rasca de la nit; pren este pastel, magre y esta llenguañissa cruga. Adiós, amor meu; vesten, y demá no ixques de casa.

- No ixiré, va di ell; adiós, alma meua. Y va baixá de la reixa y se va apartá en lo ven, no fore que la trampa portare allí a Conched mes pronte de lo que ere menesté y passare una calamidat.

Y li va vindre be lo agassajala o convoyala, perque mes be li féen lo pastel de magre y la llenguañissa que los suspiros y les carissies de la mosseta; com que en tot lo día no habíe minjat mes que un parell de ous que va robá a un molí; y dinán y senán a un tems anáe de carré en carrera. Va pará al riu, y va di: tot me va be. Ara que teníe sed en lo regustet salat del magre, se trobe al riu. Pero no podíe baixá al aigua, y veén un pon se va embutí per nell y al atre costat un chorro perenne de aigua, un burs com lo bras. Aixó es una fon, va di: y arrimanse y baixán en mol tiento unes grades, perque no se veíe mes que a una bossa de avaro, va arribá al chorro que sentíe y va beure mol a gust. Se va assentá a un escaló, se va acabá lo magre y va empendre la llenguañissa; va torná a beure, se va gitá a dormí y encara mastegán los radés bossins se va quedá adormit a la vora de la fon del tío Matacroc.

Abans de día cla, perque la gen de Barbastro es mol matinera y templada, bullíe pels carrés y per la vora de la fon, y Pedro Saputo no despertabe; hasta que va arribá una sagala a omplí aigua. 

Ell, una mica sobressaltat, pero dissimulán, li va preguntá si coneixíe algún mestre sastre que lo puguere pendre com a aprendís; y va contestá la mossa:

- A casa nostra ha de cusí avui lo nostre, que per naixó hay matinat una mica mes de lo ordinari. Si voléu vindre, allí podréu parlali. 

Va asseptá Pedro Saputo y va seguí a la seua grassiosa guía.

Van arribá a la casa y dit al pare y a la mare lo que habíe passat, y afegín Saputo lo que li va pareixe mentí, y satisfén les preguntes impertinens, encara que fassils que li van fé, los va enviá lo sastre un recado dién que perdonaren, que aquell día no podíe vindre, perque la seua dona no se trobáe be.

- No importe, va di ell; yo retallaré y cusiré los vestits. Y contra antes milló, siñores meues; venga ixa tela o lo que sigue, y que sápiga yo a quí hay de pendre la mida. Lo que me falte són estisores y les demés ferramentes del ofissi; pero les supliré en lo que ñague per casa; perque an este món sol ñan dos coses que no se poden suplí, que són, lo pa, y la bona dona. Va fé después assentás a la seua vora a la sagala pera enseñali, y lo pare sen va aná mol pagat y a la mare se li ablaníe lo cor de gust. Y se va passá lo día sense novedat que digna de contá sigue, lo únic que ell va vore que la sagala se li afissionabe clara y determinadamen, y an ell sense sabé per qué, li agradáe tamé tíndrela prop y mirala; encara que ere llauradora, teníe molta grassia en tot y parláe y sentíe en gran amabilidat. Fea u podríe sé sa mare, pero ella ere mol maja, guapa, y una rosa del amor al obrí lo capullo.

Casi de nit o entre sol y cresol, hora a la que los jornalés se solen pendre un rato de descans pera vuidá la bufeta de lo que conté y lo ventre de flatos, los va di que en la seua llissensia ixiríe un ratet al carré a oreás. Y va eixí, pero en ánim y propósit de no torná, perque no podíe assossegás ni está pel ofissi, encara li pareixíe poc disfrás, se assustáe tot lo día cuan sentíe cridá, no foren los corchetes que veníen a péndrel.

Donán voltes per los carrés se va trobá al mich de un famós enterro que se encaminabe a la catedral, y en la gen lo va seguí y se va embutí a la iglesia. Van tocá moltes sinfoníes a la morta, que ere una donsella de uns devuit o vin añs de edat, filla de una casa prinsipal, plena de dijes mol pressiosos y un vestit de molta riquesa, en un vel solt galonejat de or, y al cap una diadema de valor mol alt segons brillaben les pedres. Van durá hasta ben entrades les deu les sinfoníes y los cantics, y después van pará y van ficá a la morta a una capella, la van rodejá de veles y llums y sen va aná tot lo món, menos Pedro Saputo, que se va di:

¿Yo aón hay de aná an estes hores? Aquí podré passá la nit, y no ña perill que me buscon los flares; demá ixirá lo sol y voré lo que me convé fé. Y dién aixó se va acomodá a un arca o bang de l'atra capella d'enfrente de la morta, va encomaná a Deu lo seu cos y alma, y se va tombá a dormí.

Se va adormí pronte, li fée falta desde la nit passada; pero la son ere tan ligera com dura la fusta a la que descansáe, y va sentí a deshora un soroll que li va fé eixecá lo cap. Ere lo chirrit de una porta. Y después va vore entrá (perque la llum y resplandó de les antorches que cremáen en honor de la difunta omplíe la iglesia) dos homens que se van dirigí cap a la capella de la depositada. 

Van arribá, y la un, que ere un mosso de uns vinticuatre a vintissís añs de edat, va escomensá a tráureli los dijes y diadema, y al mateix tems li anáe colocán uns atres que ell portáe mol pareguts an aquells. Los de la morta eren fins y los que li ficáen falsos y de pichó vista. Van acabá de fotre lo cambiasso, y donán lo jove al atre una bossa li va di: hasta aquí a partí, lo demés es sol meu: ahí tens los trenta escuts del pacte y vesten a la sacristía. Lo mosso se va arrimá a la morta, la va abrassá y li va doná mols besets, y pareixíe aná mes allá, cuan Pedro Saputo no puguén soportáu, y escandalisat, va pendre del altá de la seua capella un candelabro michanet de bronce y lo va embestí en tota la seua forsa. Li va assertá al mosso al muscle y al pit, se va plegá an terra pegán un bram espantós. 

Va acudí lo sacristá o ajudán, lo va vore desmayat, se va assustá, va corre a per aigua, la hi va tirá a la cara, va torná lo mosso en sí, se va reviscolá, lo va eixecá, y sense coló y tancán los ulls de po y casi tan mort com la difunta sel va emportá l’atre mich caminán mich arrastrán o arrossegán. Va agarrá Pedro Saputo un atre candelabro y fen abans un caragol en les mans contra la fusta del altá, va pegá un rugit tan fort que va pareixe que caíen les columnes de la iglesia atronanse tota y amenassán les seues altes bóvedes; y después disparán lo candelabro en tota la seua forsa, que ere terrible, li va fotre al sacristán a la esquena y lo va fé caure an terra com un taco, juns en lo mosso que ya casi expirabe. Li va faltá tamé an ell l'ánim entonses, y pareixíe que los dos s'anáen a quedá allí morts de esglay y del susto. No parláen, y después de esforsás mol rato y de está entre basques y entresuó freda, en una respirassió agonisán, van podé arribá a la porta per aon van entrá, y la van tancá, y se van sentí encara unes atres mes interiós. Y tot sossegat y volta al silensio majestuós y solemne, se va embolicá Pedro Saputo en los mantellets del altá de la seua capella, per si algú lo puguere vore, fore com fore, y va passá a la de la morta. La va mirá a la cara, y pareixíe en la seua serenidat y pau que li donáe les grassies de tan bon ofissi y defensa com li habíe fet. Y pateján o calsigán en los peus alguna cosa, va vore que ere la roba que li habíen tret a la morta.

La va agarrá tota, y ficanla en gran respecte al llit y recomponén mol be lo vel y lo vestit, li va ficá a les mans un paperet doblegat, escrit en un llapis que portáe, aon díe:

"Esta nit entre les dotse y la una dos homens infames y descombregats o excomulgats han cambiat los dijes y adornos de esta donsella per los que portáen ells. Passá volíen a ultrajalla; pero un atre mort que invissiblemen la guardabe la ha defengut del ultraje y profanassió que anáe a patí, y ha arreplegat la roba robada. Si se vol sabé quí són los desalmats que tan gran maldat van acometre, que se miro quín del sirviens de esta iglesia está ben futut de la esquena, éste es un de ells y sap del atre.»

Fet aixó y al retirás va vore una cosa blanca a enterra, la va alsá y va vore que ere la bossa dels trenta escuts que lo perdut del jove habíe donat al sacristán y habíe éste dixat caure sense preocupás de replegala. Meus són, va di; perque encara que los faiga pregoná, segú que no vindrá l'amo a demanáls. Y en aixó se va retirá a la capella, tornán los candelabros al seu puesto, una mica boñats, y se va tombá al arca.

Pero de la escena que habíe vist li va escomensá a naixe al ánim tan gran horror, que se li van esturrufá los pels del cap, y se ni anáe la forsa de les cames y la vida del cor. Al final, pensán en la obra tan caritativa y tan heroica y santa que habíe fet se va aná assossegán y va aguardá lo día.

Se va ficá después a pensá en lo seu estat, y después de vores mil vegades a les mans dels alguasils de Huesca y de escapás unes atres tantes per casualidat y ben justet, tot a la seua imaginassió, va determiná fé la mes atrevida y grassiosa travessura que cap home ha imaginat may, com se vorá al capítul siguién.

JORNADA CUARTA. NOVELA SEXTA.

Andreuola vol a Gabriotto, li conte un somni que ha tingut y ell an ella un atre. De repén, ell se mor als seus brassos. Mentres ella y una criada lo porten a casa seua són capturades per la señoría. Ella conte lo que ha passat, lo podestá la vol forsá, se entere son pare y, trobánla inossén, la fa liberá. Después ella se fique a monja.

La história que Filomena habíe contat va sé mol apressiada per les siñores perque moltes vegades habíen sentit cantá aquella cansó y may habíen pogut sabé cóm y per qué habíe sigut composta. Lo rey li va maná a Pánfilo que continuare lo orden, y ell va di:

Lo contat a la passada história me done peu a contáton una a la que se parle de dos que versaben sobre coses que habíen de passá com si ya hagueren passat, y apenes habíen acabat de contáles los que les habíen vist cuan van tíndre los dos efecte. Y aixina, amoroses siñores, hau de sabé que es impresió general de tots los que viuen vore varies coses als seus somnis, y, dormín, li pareixen totes verdaderes, y a vegades resulte que moltes de elles passen de verdat. Per naixó, mols li donen tanta fe a cada somni com li donaríen a les coses que veigueren están desperts, y en estos mateixos somnis se entristíxen o se alegren segóns lo que sels ha mostrat. Y per lo contrari, ña qui no creu en cap somni, mes que después de vóres caure al perill que los habíe sigut mostrat. Ni a uns ni als atres alabo, perque no sempre són verdadés ni totes les vegades falsos. Que no són tots verdadés, moltes vegades tots natres ham tingut ocasió de vóreu, y que no tots són falsos, abáns a la história de Filomena se ha escoltat, y a la meua, com ya hay dit, tos u mostraré. Per lo que jusgo que si se viu y se obre virtuosamen, a cap somni té que tíndres temó y no dixá per nell los bons propósits; en les coses roínes y malvades, encara que los somnis pareguen favorables an elles y en visións propíssies a qui los veuen animen, dingú té que creure; y aixina, al contrari, donáls a tots completa fe. Pero aném a la história (menos mal, Boccaccio, qué cansino que eres).

Va ñabé a la siudat de Brescia un gentilhome de nom micer Negre de Pontecarrato, que, entre atres mols fills, teníe una filla, de nom Andreuola, mol jove y hermosa y sense casá. Ella se va enamorá de un veí seu de nom Gabriotto, home de baixa condissió encara que ple de loables costums, hermós y amable; y en la intervensió y ajuda de la nodrissa de la casa Cabriotto no sol va sabé que Andreuola lo volíe, sino que lo van portá a subín a un hermós jardí del pare de ella, y moltes vegades van disfrutá del seu amor. Per a que cap raó mes que la mort puguere separá lo seu amor, home y dona se van fé en secreto. Y del mateix modo, furtivamén, confirmán los seus ajuntaméns, va passá que a la jove una nit, dormín, li va pareixe vore en somnis que estabe al seu jardí en Gabriotto y que lo teníe entre los seus brassos en grandíssim plaé, y mentres aixina estaben li va pareixe vore eixí del cos de ell una cosa oscura y terrible en una forma que ella no podíe reconéixe, y li pareixíe que esta cosa agarráe a Gabriotto y contra la seua voluntat en espantosa forsa la hi arrancáe dels brassos y en ell se amagáe a dins de la terra y no podíe vórel mes. Com mol gran doló sentíe, se va despertá, y una vegada desperta, encara que vee que no habíe passat res del que habíe ensomiat, no va dixá de tíndre po per culpa de este somni. Gabriotto volíe aná aon ella la nit siguién, pero ella no volíe, se va esforsá en que no vinguere per la nit allí. Pero veén la seua voluntat, per a que no sospechare algo raro, la siguién nit lo va ressibí al jardí. En moltes roses blanques y roiges, perque ere tems de roses, en ell a la voreta de una bellísima fon de aigua clara que al jardí ñabíe, se van gitá, y allí, después de una llarga festa que van disfrutá juns, Gabriotto li va preguntá quina ere la raó per la que li habíe prohibit víndre la nit abáns.

La jove, contánli lo somni de abansanit y la temó que li habíe agarrat, lay va explicá. Gabriotto, al sentíla, sen va enriure y va di que gran bobada ere creure en somnis perque tots veníen per massa minjá o per tíndre lo pap forro, y después va di:
- Si yo haguera vullgut fé cas de somnis no hauría vingut aquí, no tan per lo teu sino per un que tamé vach tíndre la nit passada. Me pareixíe está a una hermosa y deleitosa selva per la que anaba cassán, y había enchampat una cabreta tan maja com la milló que se haigue vist; y me pareixíe que ere mes blanca que la neu y en poc rato se va fé tan amiga meua que en cap momén se separabe de mí. Y me pareixíe que la volía tan que per a que no se separare de mí li había ficat al coll un collá de or y en una cadena tamé de or la sujetaba entre les mans. Y después de aixó me pareixíe que, descansán esta quirrina una vegada y tenín lo seu cap a la faldeta, va eixí de no sé aón una gossa negra com lo carbó, mol famolenca y espantosa en apariénsia, y va víndre cap a mí, contra la que cap resisténsia me pareixíe fé; per lo que me pareixíe que me ficáe lo morro a dins del costat esquerro, y tan lo rossegabe que arribabe al cor, pareixíe que me´l arrancabe per a emportássel. Sentía tal doló que me vach despertá, y despert, en la ma en seguida vach paupá a vore si tenía algo al costat; pero com no me vach trobá cap mal me vach burlá de mí mateix per habéu fet. Pero ¿qué vol di aixó? tals y mes espantosos ne hay tingut mes vegades y no per naixó me ha passat res mes ni res menos; y per naixó olvídat del somni y pensém en chalá. La jove, acollonida pel somni, al sentí aixó encara se va esglayá mol mes, pero per a no fé enfadá a Gabriotto, va ocultá la temó, pero lo abrassáe y besáe mol, y mentres ell la apretáe y besabe, temerosa y no sabén de qué, mes de lo normal moltes vegades lo mirabe a la cara y mirabe per lo jardí per si alguna cosa negra vinguere de alguna part.

Y están de esta manera, Cabriotto, en un gran suspiro, la va abrassá y li va di:
- ¡Ay de mí, alma meua, ajúdam que me mórigo!

Y dit aixó, va caure an terra com un taco damún de la herba del pradet. Veénlo la jove caigut com estabe, apoyánsel a la faldeta, casi plorán li va di:
- Oh, dols siñó meu, ¿qué te passe?

Gabriotto no va contestá, respirán fort y tot suat, después de no mol tems, sen va aná als atres, a la sombra allargada dels sipresos.

Aixó va sé mol du y dolorós per a la jove, que mes que an ella mateixa lo volíe, cada una té que imagináu. Ella lo va plorá mol, y moltes vegades lo va cridá en vano, pero después de que donássen cuenta de que estabe mort, habénlo tocat per totes les parts del cos y trobánles totes gelades, no sabén qué fé ni qué di, plorosa com estabe y plena de angustia, sen va aná a cridá a la seua nodrissa, que de este amor ere cómplice, y la seua miseria y doló li va amostrá. Y después de plorá juntes sobre lo mort Cabriotto, va di la jove a la nodrissa:
- Ya que Déu me´l ha tret, no vull seguí yo en vida, pero en ves de matám, voldría que buscárem una manera convenién de protegí lo meu honor y lo amor secreto que ha ñagut entre natros, y que se enterro lo cos com toque. A lo que la nodrissa va di:

- Filla meua, no parlos de vóldre matát, perque si lo has perdut, matánte tamé lo pedríes al atre món perque aniríes al infern, aon estic segura de que la seua alma no ha anat perque bo ha segut. Mol milló sirá que te consolos y pensos en ajudá en orassións o en atres bones obres a la seua alma, per si per algún pecat cometut té nessessidat de aixó. Sepultál es mol fássil, an este jardí mateix, dingú u sabrá may perque dingú sap que ell haigue vingut aquí, y si no u vols aixina, traémlo fora del jardí y dixémlo, demá pel matí lo trobarán y portánlo a casa seua sirá enterrat per los seus paréns.

La jove, encara que estiguere plena de amargura y plorare continuamén, escoltáe sin embargo los consells de la nodrissa, y no están de acuerdo en la primera part, va contestá a la segona, dién: - No vullgue Déu que un jove tan bo y tan volgut per mí y home meu patixgue lo sé enterrat com un gos o dixat an terra al carré. Ha ressibit les meues llágrimes y, tal com puga, ressibirá les dels seus paréns, y ya me ve al ánimo lo que ham de fé. Y rápidamen la va enviá a per una pessa de seda que teníe a la seua arca, y portada aquella y extenénla an terra, damún van ficá lo cos de Gabriotto, y ficánli lo cap a un cuixí y tancánli en moltes llágrimes los ulls y la boca, y fén una guirnalda de roses y escampán los pétalos de les roses que habíen agarrat juns, li va di a la nodrissa:
- De aquí a la porta de casa seua ña poc camí, y per naixó tú y yo, aixina com lo ham arreglat, lo portarém dabán de casa seua. No tardará mol en fés de día y lo arreplegarán, y encara que per als seus no sigue aixó cap consol, per a mí, ya que als meus brassos
s´ha mort, sirá un descans.

Y dit aixó, va torná a inclinás sobre ell y en abundantíssimes llágrimes lo va está plorán, pero mol requerida per la criada, perque veníe l´alba, se va ficá dreta, se va traure del dit
l´anell en lo que se habíe casat en Gabriotto, lay va ficá al seu dit, dién entre plos:
- Volgut siñó meu, si la teua alma veu les meues llágrimes y algún coneiximén o sentimén después de la seua partida quede als cossos, ressibix benignamen lo radé don de esta a qui vivín vas vóldre tan. Y dit aixó, desmayada, va caure damún de ell, y después de un tems se va reviscolá y se va ficá de peu, y en la criada van agarrá la tela aon estabe lo cos, y en ell van eixí del jardí cap a casa de ell.

Y anán aixina, va passá per casualidat los guardies del podestá, que anaben an aquella hora an algún assunto, les van topetá y les van arrestá. Andreuola, volén antes morí que viure, reconeguts los guardes de la señoría, francamen los va di:

- Sé quí sou y que vóldre fugí de res me valdríe; estic disposada a aná en vatros dabán la señoría, y contá lo que ha passat; pero que ningú se atrevixque a tocám, si tos fach cas, ni a robá res de lo que porte este cos si no vol que yo lo acusa.

Per lo que, sense que ningú la tocare, en lo cos de Gabriotto sen van aná tots cap al palau. Avisat lo podestá, se va eixecá, y fénla víndre a la alcoba, se va fé informá de lo que habíe passat, y habén fet mirá per algúns meches si en veneno o de un atra manera habíe sigut assessinat lo bon home, tots van afirmá que no, sino que li habíe petat lo cor y se habíe aufegat. Y ell, sentit aixó y que aquella en poca cosa ere culpable, se les va ingeniá en pareixe que li donabe lo que no podíe véndreli, y va di que si ella fée la seua voluntat, la liberaríe. Pero no servínli les paraules, va volé contra tota conveniénsia fé aná la forsa; pero Andreuola, ensesa pel desdén y traén forses de aon no les teníe, se va deféndre com un home, rechassánlo en injurioses y altives paraules. Pero arribat lo día cla y sénli contades estes coses a micer Negre, mortalmen dolgut sen va aná en mols dels seus amics al palau y allí, informat de tot per lo podestá, va demaná que li tornaren a la seua filla. Lo podestá se va acusá de habéla volgut forsá, antes de sé acusat per nella, va alabá a la jove y la seua constánsia. Veénla de tanta firmesa, li va di a son pare que si an ell li pareixíe be, y an ella, pesse habé tingut un home de baixa condissió, de bon grado la pendríe com a dona. Aixina com ells dos parlaben, Andreuola se li va tirá als peus de son pare y li va di:

- Pare meu, no crec que faigue falta que tos conta la história del meu atrevimén y de la meua desgrássia, que estic segura de que ya la hau sentit y la sabéu. Tos demano perdó per la meua falta, aixó es, de habé, sense vosté sabéu, pres per home al que mes me agradabe; y este perdó no tol demano per a que me sigue perdonada la vida sino per a morí com filla vostra y no com enemiga vostra.

Micer Negre, que ya ere vellet y home bo y amorós per naturalesa, al sentí estes paraules va escomensá a plorá, y plorán va alsá a la seua filla tendramen, y li va di:
- Filla meua, mol me haguere agradat que hagueres tingut tal home com segóns lo meu pareixe te conveníe; y si lo hagueres pres tal com a tú t´agradare tamé m´habíe de agradá; pero lo habéu amagat me fa dóldrem de la teua poca confiansa, y mes encara, veén que lo has perdut abáns de sábreu yo. Pero ya que aixina está fet, lo que per a contentát, vivín ell, hauría fet en gust, aixó es, honrál com a gendre se li fará ara que está mort.

Y giránse cap als seus fills y als seus paréns los va maná que prepararen per a Gabriotto exequies grans y honorables. Mentrestán habíen acudit los pares y datres paréns del jove, que se habíen enterat de la mala notíssia, y casi tantes dones y tans homes com ñabíe a la siudat. Colocat al mich del pati lo cadáver sobre la tela y en totes les roses, allí va sé plorat per tots, y públicamen per casi totes les dones de la siudat y per mols homes, y no com un plebeyo sino com un siñó tret de la plassa pública a muscles de los mes nobles siudadáns, en grandíssim honor va sé portat a la sepultura. Y al cap de uns díes, insistín lo podestá en lo que habíe demanat, preguntánlay micer Negre a la seua filla, ésta res de aixó va vóldre sentí, pero volén donáli una satisfacsió a son pare, a un monasteri mol famós per la seua santidat, ella y la nodrissa monges se van fé, y van viure allí honradamen durán mol tems.

jornada-cuarta-novela-séptima

https://quieroapuntes.com/el-decamero_giovanni-bocaccio.html (en catalá)

lleidatà - català (+ chapurriau)

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet.

Lo lleidatà és fàcil (Amazon) / paraules en chapurriau enllassades o escrites. /

Abaralla's: (Asbaralla's).

Abarrerar: Parar, aturar.

Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es va fotre de cap als abarters". / esbarsé, rubus ulmifolius, romiguera, garrabera, etc.; esbarcer /

Abotonar: Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa així"... / abotoná, abotonás /

Aburnar: Empaitar, (Tossar), ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en sec". / aborná; monejáe o monejabe en lo choto (o borrego, mardá) hasta que lo va aborná y va pará en sec. /

Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes. / acassá, perseguí payes o sagales, dones - te acassaré! /

Acometre: (Acassar).

Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on naa".

Aconsigar: (Acassar).

Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per mostrar afecte.
/ acorroná, abrassá durán mol rato pera fé passá lo fret o pera mostrá afecte, cariño. /

Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo acostipat". / catarro, costipat, galipandria; encatarrat. Aquí dal fique "ma cunyat", natros diém mon cuñat, ma cuñada, man germana, mon germá, etc. /

Acotrassar: (Fargar).

Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal los rinyons".
/ acachá, acachás; ajupí, ajupís. No faigues acachá a la yaya que li fan mal los riñons, la riñonada. /

Actrís: Actriu. "Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a Lo que el viento se llevó?" / actrís, actrises; actó, actós. Se díe o diebe Vivien Leigh. y fée lo papé de Escarlata o  Scarlett O'Hara, que es un apellit catalá mol típic.)

Acutit: Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val re, astà molt acutit!".

Adelanto: Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos".

Adés: Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i tripons pel bullit".

Afaram: Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram realment es va asfarair". (Matalot).

Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "- Diuen que l'aspirina cure lo mal de cap. - Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest" sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo" era més intel.ligent que ser "llest".
2) Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió castellana que deien com a crit de guerra "por la fe de Cristo", i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així: "afedelisto!".

Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament. / botovadéu o botovadeu /

Afedelòstia: Com Afededéu però amb més mala llet.

Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.

Afedeneu: Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu.

Afortar: Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm los cordills". "Aforta l'arradiet".

Afuar: (La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés que surton a pasturar".

Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit. / mudá, mudás, aná ben vestit. /

Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". / hacienda o hassienda /

Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". / gitá, gitás; tombá, tombás; acoflá, acoflás /

Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo amun tros de pastel". / golut, goluts, goluda, goludes, de gola : gula; se sol di per als dolsos, llaminé. /

Agon: (Aon). / agón, agon tamé se diu y se escriu a La Codoñera: agón está lo del finestró?

Agullar: (Antagullar).

Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i, ah txiquets!, Tots a córrer!!"

Àige: Àger.

Aigualera: La rosada de la matinada.

Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.

Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina".

Aixuar: Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no agafaràs un acostipat de l'òstia". / eixugá, eixugás; eixut, eixuts, eixuta, eixutes /

Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. / esbarrá /

Albatàrric. Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri.

Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré". / alego, tamé alegolego. /

Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp".

Alendar: Alenar, respirar. / alená, respirá. Carrégalo ya no alene, ha estirat la garra, passará lo pon de esquena es una frasse lleidatana que me enchise. /

Alicòptero: Helicòpter. / helicóptero; los antics díen "helicotero" o algo paregut, yo u hay sentit di a Beseit. /

Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... / + allacuanta. /

Am:
1) En, ex: "Am part tens raó".
2) Amb, ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí". / EN /

Ambafar: Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar tip com un lladre. / empañá, empañás los vidres, de braf : vapor o gas : embrafá, embrafás, pero no u dic. Embafá, embafás es plenás u omplís de minjá, sassiás, fartás. /

Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si és alt aquet txiquet!". / aón va a pará si es alt este chiquet! pareix un Sambaladrán!

Ambastar: Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de cosir. / embastá /

Ambastida: Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la fatxada". / embastida, embastides, com la torre Eiffel; andamio, andamios. /

Ambentar: Afalagar, tirar floretes. / afalagá. /

Ambitats: Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon ambitats". / invitats, convidats; guarda lo vi bo pera cuan vinguen invitats. /

Ambusteria: Mentida, cosa no certa. / embuste, embustes; mentira, mentires. Los catalanistes ne diuen mes que verdats. /

Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi pal tractor".

Ampacadora: Màquina que serveix per fer feixos de palla. / empacadora, empacadores, máquina que servix pera fé paques; una paca no es un feix de palla, sino varios feixos empacats. /

Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla". / emparralá los sarmens de una parra, emparralás a un siré; pujá a un abre./

Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar contra l'abre". / empastrá; embrutá, enmerdá; empastrás tamé es fotres de cap, una trompada./

Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". / empastre, empastres. /

Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va ampegar l'acostipat". / apegá, apegás una enfermedat, una passia. /

Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.

Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a ploure alego". / escomensá. Estes bromes (boires, brumes) porten aigua, escomensará a ploure alego . Ampessar sone com lo castellá empezar. /

Ampic: Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló de Farfanya ia us farem un truc". / en cuan arribem a Castelló de Farfaña ya tos cridarem; - trucarem /

Ampiocat: Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar a fútbol perquè astae ampiocat".

Ampostada: (Palmar).

Amplear: Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella truca'm que l'amplearé jo". / empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleen; empleat, empleats, empleada, empleades; fé aná, utilisá; yo no dic may usá; emplearé; emplearía; si yo empleara, faiguera aná, utilisara; usara. /

Amplenar: Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. / plená, omplí o umplí. Yo fach aná plená y umplí pera diferentes coses. Plénam la sistella; ómplim lo porró, /

Amporlanar: (Barbens, Anglesola) Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a l'hora prové de la ciutat nord-americana. / de Oregon, no Aragón /
Imagineu-vos com n'és d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els Esporlans.

Ampressió: Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada que'm fotrà totes les pomes anlaire".

Amprimeria, a l': Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero després s'ha anat aumplint de gent". / al prinsipi, al escomensamén, a primeres hores. /

Amprimenceria, a l': (Amprimeria, a l').

Amprimir: Imprimir, ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me txanae la màquina aquella". / imprimí. No vach pugué imprimí la página aquella perque no me funsionabe la máquina aquella : la impressora. /

Ampudegar: En el sentit de molestar algú a altri. / empudegá, ve de pudó; tamé signifique molestá, incordiá, no me empudegos! puts y corroms! qué podrit que es Carlos Rallo Badet!  /

An ves de: En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que vol". / en ves de fé lo que li diuen fa (fot) lo que vol./

Ancabat: Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc fenya". / vine encabat, que ara ting faena. Después, dimpués. /

Ancanteri: Entés com a "ésser un encantat", ex: "No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns ulls... mausssss, quins ulls que fot!" / sé un encantat, está encantat, no es lo mateix que enchisat ("hechisat") per un encanteri o hechís) ni sé un encanto. Mon pare me díe tamé "... encantat, una cosa destronada." /

Ancants, los: Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves (pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres t'havien de desencantar. / No sé si tenim este joc paregut al de la gallineta sega o siega, pero los encans eren les subastes. Les campanes encantades de Luis Arrufat són pera mí encanades, que no sonen voltán perque lo batall se ha quedat apegat al metal. /

Ancaparra's: Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". / encaparrá, encaparrás, com una caparra, que no se solte. Lo chiquet se ha encaparrat en que vol la (nina) Barbie aquella pera los Reixos. No sé si tos ha eixit algo raret. /

Ancavalla's: Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que ancavallats astan alli a l'hort". / encaballá, encaballás, montá, pujá a caball. Mira lo Pep y la María qué encaballats están allí al hort./

Ancebar: Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt". / ensegá, ensegás; ensegat, ensegats, ensegada, ensegades. /

Ancòrdio: Un destorb, ser un mal de cap. / incordio, incordios. /

Ancontres: (Amcontes de).

Andebades: (Andebaldes).

Andebaldes: Debades, fer les coses perquè si. / debades, de bades, signifique sense pagá, gratis, fé les coses perque sí, per voluntat. /

Andicció: Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos per lo de la pesta porcina aquella". / indicsió, inyecsió; inyectá en una jeringuilla. /

Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. / idiota, moniato, tonto, bobo, sompo, etc. /
2) Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal, només feiem que aconseguir-lo".

Andivinar: Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una andivinansa". / adiviná, endeviná; si la enserto la endivino, com la siensia de la linguística. /

Aneular: Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són pitits que s'aneulen". / anulá, de nulo; semá, semás. /

Anfós: On fos. / aon fore /

Anfuronar: Acció d'anar darrere d'una femella. / Potsé de furó, furoná, enfuroná, acassá a les femelles. /

Angabanyar: Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com l'anorac".

Angolfa o Angorfa: Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no fotin nosa".
/ esgorfa, algorfa, etc; perchi. A Valdealgorfa li diem Valdesgorfa o Valldesgorfa. /

Ànguila de vàter: Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. (Pop d'aigüera).

Animorar: Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". / enamorá, enamorás. /

Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire".
2) Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire". / al aire; van arribá los novios de les payes aquelles de Torrelameu y mos van fotre la festa al aire. Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell (les pales) al aire. /

Anlluciar: (Lluciar).

Anorabona: Enhorabona.

Anou: Nou (la fruita).

Anquet: Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet puesto ham d'anar?". / a quín puesto ham d'aná? /

Anrecordar: Recordar. / enrecordassen, recordá. /

Anradere: Endarrera. / cap atrás; atrás, que igual u vorás. /

Anredar: Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot que t'ambarcaré".
/ enredá an algú : confondre o confundí, marejá, intentá engañá o fotre lo pel. /

Anreulat: Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a terra". / carpit de fret. /

Anruna: La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que pols!" / enruna; tota la enruna que ña an este contáiner només fa pols. /

Ansacte: Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte! Lo de la camisa blava". / exacte, exactes, exacta, exactes. /

Ansaijar: Assajar. / ensayá. /

Ansou! : Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no hi ha dingú??". / Aón estéu? /

Ansufatar o Ansofatar: Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els pressiguers". / ensofatá; sofat, sofats, de cobre, de ferro, etc.; ensofatadora, ensofatadores. Cuan era sagal, al estiu féem aná pistoles de aigua. Un día me van bañá y me vach enfadá. Vach aná a buscá la ensofatadora en Zotal mesclat en aigua, y los vach dixá bons. En lo chorro llarg no calíe que corregueren. /

Ansundemà: (Aundemà). / ensondemá; en son demá. /

Antagullar: Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos astan antagullant". / ataullá. Desideri Lombarte Arrufat va escriure ataullá lo mon desde lo Moliná. /

Antrepussar. Ensopegar. / entropessá; entropessada, entropessades; entropessaré; entropessaría; si yo entropessara; aná a entropessons. No sol se referix a tambalejá perque los peus topeten en algo, sino que tamé signifique errada, fallo, cagada. /

Antxovat: Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". / de anchoa, com van les anchoes a una llanda, anchovat. /

Antxumar: Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que m'amprenye".

Antxumenia: (Txuminia). / enchumenera, enchumeneres. /

Anverenar o Anvirinar: Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los sulfats". /envenená; envenenat, envenenats, envenenada, envenenades; envenenaré; envenenaría; si yo te envenenara en sicuta. Me han envenenat lo gat en los sofats. /

Aondé?: On és? / aón o agón está lo del finestró? /

Aparar: Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo gasoi". / apará, pará, aturá: si no apares lo motor del motocultó se gastará lo gasoi. /

Apàriat: Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun lloc.

Àpit: Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit amarguegen". / ápit, apits : Fica un rach de oli a la amanida que los llicsons y l'ápit amarguegen. /

Aplucar: Aclucar. "Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve el joc de "la pluca".
/ clucá los ulls : tancá los ulls; normalmén se cluque sol un ull ("guiñá") /

Apretar: Pitjar, prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del món!!!". / apretá : apreto, apretes, aprete, apretem o apretam, apretéu o apretáu, apreten; apretat, apretats, apretada, apretades; apretaré; apretaría; si yo apretara. Preto, pretos, preta, pretes. Té bastans significats. Apretá a corre, arrencá a corre; apretá un botó;  apretá un sac; apretá una llassa, lligá mol preto; apretá lo cul; apretá lo ventre : cagá, si pots; etc. /

Aquestos: Aquests. / estos. /

Aquet: Aquest. / este, estos; esta, estes. /

Aquídellà: En cap lloc en concret (Porai), ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a distreure'm". / aquídellá : a cap puesto en concret : M'en vach aquídellá a fé una volta pera distráurem. /

Aragall: Marca que deixen les rodes dels cotxes. / rodera, roderes. /

Àrbit: Àrbitre, també s'accepta la variant àrbrit, ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". / árbit, arbits. /

Arguillat: Brut. / arguellat se fa aná mes com a prim, débil: arguello (PAC) /

Arie: Aire.

Aringada: Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm, ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i només fai que beure." / guardiassivil, guardiassivils, arenque, arenques, sardina de cubo. /

Armós: Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina, afededéu que no s'assemble gens a son pare".

Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom.
2) Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant córrer".
/ reventá, reventás; reventat, reventats, reventada, reventades. /

Arreclau: (Reclau).

Arrecollons: Igual que Arrecony, però en masculí. / ah, recollons /

Arrecony: (Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si t'angantxo!".

Arrecular: Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo tractor i no sigo que et txafi". / arreculá, reculá, de cul, que está detrás, aná capa detrás, torná. /

Arreculat:
1) Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt arreculats". / arreculat, arreculats, arreculada, arreculades; retrasat, arretrasat, retrasats, arretrasats, retrasada, arretrasada, retrasades, arretrasades. /
2) Retardat mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo tan arreculat...".

Arremolcar: Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. / remolcá, arremolcá. /

Arrifar: Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" / rifá, sortejá. /

Arrofeixar: (Arropenjar).

Arrofredat: Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple desembre". / refredat, catarro, catarrina. /

Arromangar-se: Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. / remangá, arremangá, remangás, arremangás les mánegues, la mánega. /

Arropenjar: Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que ton oncle acabe de pintar." / repenjá, repenjás; arrimá, arrimás; para cuenta de repenját a la paret, que ton tío acabe de pintá. /

Arroplegar: Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes les aulives". / arreplegá, replegá; arreplega les borrasses que ya han caigut totes les olives. /

Arruixat: Arrauxat.

Asbafegar: Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un gran esforç, esbufegar.

Asbalsar: Enfonsar, afonar. / afoná, afonás, de fondo. /

Asbaralla's: Barallar-se. (reñí, luchá, pegá, pegás. /

Asbregar: (Almenar) (Asfregar).

Asburiac: (Murissec).

Asbutifarra's: Fer-se mal, amb ferida oberta.

Ascafanyit: Esquifit, poca cosa. (Sirilleta).

Ascandall:
1) Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una pedregada.
2) Sel.lecció del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més grossots".

Ascalestro: Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un ascalestro!!!" / esqueleto, esqueletos. /

Ascar:
1) Buscar, cercar. / buscá. /
2) Posar ham a la canya per anar a pescar. / posá ham a la caña pera aná a peixcá. /

Ascardillar: (Os de Balaguer) (Ascatxigar).

Ascatxic: Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. / esquichit, esquichits; esquichada, esquichades. /

Ascatxigar: Esquitxar. / esquichá: esquicho, esquiches, esquiche, esquichem o esquicham, esquichéu o esquicháu, esquichen; esquichat, esquichats, esquichada, esquichades; esquicharé; esquicharía; si yo esquichara. Vore sal./

Ascaufar: (Ascofar). / escofá, escofás. Vore al aragonés escalfar. /

Ascartxinar: (dialectalisme almatretenc) Esquitxar.

Asclatassoner: Empipador.

Ascofar: Escalfar, també es diu acalentar. / acalentá, acalentás tamé vol di emborrachás; escofá, escofás. /

Ascremalletes: Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per penjar l´olla.

Ascunilla's: Amagar-se. / amagá. amagás; de conill, cachap, cachapera : "acachaperás". Vore amagatall. /

Ascupinar: Escopir. / escupiñá; escupiñada, escupiñades; escupiñat, escupiñats, escupiñada, escupiñades. Tamé carcás. /

Ascursió: Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a voltar porai d'ascursió".
/ excursió, excursions. Vam aná de excursió y vam trobá un escursó. /

Asfarair: Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la tardor vaiga amb màniga curta".

Asfilagartxar: Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de cusi'ls". / esfilagarchá, desfilagarchá; desfilagarchat, desfilagarchats, desfilagarchada, desfilagarchades; esfilagarchat, esfilagarchats, esfilagarchada, esfilagarchades; tráute los pantalons estos que están tots esfilagarchats y miraré de cusíls. Algunes paraules ixen al llibre Réquiem per un llauradó español traduít al chapurriau per mí : Moncho : Ramón Guimerá Lorente. /

Asforrar: No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia.

Asfregar: Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". / refregá, de re + fregá, fregá en forsa; refrega be los cansonsillos al safarech que sinó no marche la pudó. /

Asfuga's: Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a ansufatar los aumellés!".

Asfuriar: Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer asfuriar los asparavers." / esbarrá, espantá; de furo : asfuriar; fora + gitar : foragitar, foragitá, expulsá. Esbarramuixons. /

Asfurriagallines: Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals a la vora passava el tren. / esbarragallines, de esbarrá y gallines, com esbarragossos. /

Asgolfa: (Angolfa).

Asguirtxar: (Ascatxigar).

Asmaiat: Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan rato sense jalar". / desmayat, desmayats, desmayada, desmayades; esmayat, esmayats, esmayada, esmayades; ma mare díe en castellá: "estoy desmayada" cuan teníe gana.

Asmall: Destralada (directament).

Asmari: (propi del Omellons) Armari. / armari, almari, armaris, almaris. /

Asmolls: Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a la brasa.

Aspabil: Espavila't, ex: "Aspabil que fotem tard". / espavil o espabil; espavilat, espavilats, espavilada, espavilades; espabilat, espabilats, espabilada, espabilades; espavilá, espavilás, espabilá, espabilás; espabílat, espavílat, que fem tard o tart! /

Asparaver: Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns asparavés que me foten bastanta mala pinta". / esparbé, esparbés; esparvé, esparvés; alemán Sperber. /

Aspàric: Espàrrec. / espárrec, esparrecs; la planta es la esparraguera, com lo poble catalá. /

Aspartenya: Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit calçat. / espardeña, espardeñes. /

Aspategar: Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem futut a la txera".
/ espetegá, de espetec, petá, cruixí, fé soroll; cruixit. /

Aspentar: (Aspenteijar).

Aspenteijar: Empényer. "Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en diuen "amputxar". / espentá; espentejá: espentejo, espenteges, espentege, espentegem o espentejam, espentegéu o espentejáu, espentegen; espentejat, espentejats, espentejada, espentejades; espentejaré; espentejaría; si yo espentejara. Se fa aná sobre tot als columpios, espentejá pera gronsá o columpiá. Espenta, espentes. /

Aspényer: (Aspenteijar)

Asperadrap o aspedadrap: Cinta de roba adesiva, ex: "Si no calles te fotré un bossí d'asperadrap d'aurella a aurella". / esparadrap, esparadraps. /

Aspertxar: (Ascatxigar).

Aspertxellar: Fer esquitxos amb alguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots Sants lo mossén va espertexellar (aspertxellar) tot lo simintiri, i als que hi erem també mon va tocar"

Aspitós, estar: Estar cofoi, content.

Aspolla's: Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots mania". / despollás : traures los polls (piojos) rascán. /

Asporgar: Podar. / esporgá de expurgar /

Asprés, fer: Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de treure la llum?"
/ aposta, expréssamen. Van traure la llum a Amposta, y crec que u van fé aposta. Qué te apostes? Lo castellá de Amposta, ere de Castilla, Castella, o ere catalá? /

Asquerar: Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae tant pansit ia comence a asquerar". / reviscolá, reviscolás. /

Assebar: Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà l'aigua". / assebá, sebá; si no assebes be la manguera al pou, no te (not, no 't) eixirá l'aigua. /

Assera: Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't txafon!". / assera, asseres. /

Asseregat: Assedegat, quan hom té set.

Assipar: Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta nit no se t'atançarà cap paa".

Assussegar: Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo tren home!" / assossegá, assossegás; tranquilisá, tranquilisás. /

Astamoir: Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha astamoit la mosca aquella collonera." / estamordí; estamordit, estamordits, estamordida, estamordides; dixá com a mort. /

Astararany: (propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya)

Astarracada: Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex: "Es va fotre una santa astarracada tot baixant del castell".

Astarrossar: Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va astarrossar a l'acera." / de terrós o tarrós : desterrossá es desfé tarrossos. /

Astaste: Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de compra't aquet relotge si no tens quartos." / estate de comprá este rellonge si no tens cuartos o perres o dinés. /

Astauvins o Astaulins: (Estauvi). / estauvi, estauvis; ahorro, ahorros; aforrá; estauviá, estalviá. /

Astenasses: Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer un apanyo."

Astigos: S'empra com a negació de astaste: "no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io". / no te estigues de demaná un atre cubata, si auncás (a un cas) anares o anigueres pet (borracho), ya conduiría yo. Cubata, cubates, de Cuba, aon tenen una bandera en estrelleta, com la moderna estelada catalana. /

Astijores: Tisores. / estisora, estisores; estirora, estirores. /

Astirabec: Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat d'astirabecs amb un ou debatut".

Astirores: (Astijores).

Astollador: La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. / estolladó, estolladós : estanca, estanques. A la foto es de ferro, pot sé de fusta, plástic. Foto feta a Beseit. Vore Toll, tolls. /

Astopenc: Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs durs per exemple.
/ estopenc, estopeng, estopencs, estopengs, estopenca, estopenques : se li diu al peix com lo emperadó, a la carn seca o que se ha eixugat. Penques de cart estopenques no ne hay probat may, pero sí llom de gorrino, solomillo, chulles, bistec, inclús bajoques massa velles, en fils. /

Astrintxonar: Estrinxolar, esbocinar. / estronchiná, destronchiná; estronchinat, estronchinats, estronchinada, estronchinades; destronchinat, destronchinats, destronchinada, destronchinades. /

Astrolic: Entremeliat.

Astulzí: Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et mascararàs d'astulzí". / fullí, fullins de la enchumenera, que mascaren; v. mascará. /

Astuviar: Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de profit". / estauviá, estalviá, aforrá. /

Astutx: Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que pintarem". / estuche, estuches, com los de Pikolín. /

Asvaporar: Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no s'asvapore". / evaporá, evaporás; en lo cas de la grassiosa o begudes en gas, se esbafen o esbrafen; v. esbafá, esbrafá, de braf. /

Asventat: Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un asventat". / aventat, aventats, aventada, aventades, en lo mateix sentit, persona que fa les coses mol rápidamen y sense pensales. Lo Tonet ha vingut y ha futut lo cam un atra vegada, es un aventat; tamé signifique: barrinat, grillat com Manel Riu Fillat, loco, ñirviós, una cosa destronada. /

Asvuliac: (Murissec).

Atapit: Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits, poder que nem a una més gran". / atapit, atapits, atapida, atapides; an esta taula estarem mol atapits, potsé (milló que) anem o aniguem a una mes gran. /

Atarrossat: Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." / atarrossat, c, sal atarrossada, atarrossades; v. atarrossá; lo sucre no cau del pot perque está atarrossat y l'hay de desfé a cops de cullera. Va milló en un tenedó. /

Ataubar: (en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". / ataubá se diu en lo cas "fa una caló que ataube", tanta calina que chafe, canse, espentole, balde, rendix; ataubat, ataubats, ataubada, ataubades. /

Atigos!: Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui quiet.

Ativoca's: Equivocar-se. / equivocá, equivocás; entivocá, entivocás. /

Atopetar-se: Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que ve". / topetá, topetás; trobá, trobás en algú o en algo. Be, yo marcho, ya mos topetarem (trobarem) lo domenge que ve. /

Atre: Altre, el femení és Atra, i els plurals atros i atres. / atre, atres, atra, atres; datre, datres, datra, datres. De nos + atres, antic autres se va formá nosautres, etc. natros o natres, vatros o vatres. En los llibres de Raynouard y datres se adeprén mol sobre la llengua ocsitana y los seus dialectes, "catalan comprés" /

Atxum, beure: beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic trobar lo boc del porró babat".

Atxurar: Arreglar, en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben atxurat a la boda del Nasi".

Atxutar: Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's fa fosc i vol ploure".

Aubà: Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va !

Aubada: L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la sortida del Sol.

Aubaga: Obaga, lloc ombrívol. / umbría, umbríes; ombría, ombríes; no confondre en hombría, hombríes, de home, homens. /

Aubagés, l': Albagés.

Aubarda: Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran aubardes".
/ aubarda, aubardes; albarda, albardes; mentres que ñaguen rucs (burros, ases), farán aubardes. Ara al añ 2026 sen tenen que fé moltes, perque los rucs van desaubardats o desalbardats. /

 

Aubat: Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. / aubat, aubats, aubada, aubades; a Valensia, aubadet, albadet, aubadets, albadets, aubadeta, albadeta, aubadetes, albadetes. Borao escriu mortijuelo. /

Aubenc: Terra fèrtil, humida. / albenc /

Aubert: Obert. / ubert, uberts, uberta, ubertes; obert, obert, oberta, obertes; castellá: abierto, abiertos, abierta, abiertas. /

Aubergi: (Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc

Aubergínia: Albergínia.

Aubesa: Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos d'Aubesa.

Aubricoc: Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. / abrecoc, abrecocs y varians. Alguns tenen la franja com la del meu cul. Los mullareros, pressecs, bresquilles tamé la tenen. Y lo prepussio de Artur Quintana tamé té una frangeta. /

Aufals: Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què menjon". / aufals, aufalsos; alfals, alfalsos; alfalz, alfalzos. Dóna o dona aufals a les besties pera que minjon. /

Aufarrat: Ou ferrat. / ou fregit o frigit, ous fregits o frigits. Los de La Fresneda són frechits. Y a Vallchunquera tamé se diu y escriu frechit, frechits, frechida, frechides. /

Aufegar: Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". / aufegá, aufegás; tráume la maroma (soga) del coll que m'aufego. /

 

Aufendre: Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". / ofendre: ofeng u ofenc, ofens, ofén, ofenem, ofenéu, ofenen; ofés, ofesos, ofesa, ofeses; ofengut, ofenguts. ofenguda, ofengudes; ofendré; ofendría; si yo te ofenguera. /

Aufensible: Aufendós.

Aufés: Alfés.

Auficina: Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de por". / ofissina, ofissines; a la ofissina de empleo (treball) ñabíe una coa que fée temó. /

Auforja: Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les auforges!!!". / auforja, auforges; alforja, alforges. /

 

Aulivé: Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels arbres. / Lo olivé, los olivés; la olivera, les oliveres. Olivera mallorquina. A Beseit vam empeltá un olivé en un mandarino o mandariné y va eixí aixó: /

Auliva: Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les famoses aulives arbequines que fan l'oli tan bo.

Aulor: Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." / auló, aulós. /

Aumella: Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels calçots?". / amela, ameles; armela, armeles. /

Aumellé: Ametller, arbre de l'ametlla. / amelé, amelés; armelé, armelés. /

Aumit: Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". / humit, humits, humida, humides; humitat, humitats. /

Au món: Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". / a cap puesto. Estes vacassions no aniré a cap puesto; me estaré a casa, que se está mol be. A cap puesto com a casa. Bueno sí, men aniré a Sabiñánigo. /

Aumplir: (Amplenar) / omplí, umplí. Vore plená. /

Aumosta: Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les mans". / aumosta, aumostes; almosta, almostes; me entren los dinés a aumostades. Lo que cap a les dons mans juntes pels dits menuts o meñiques. /

Aun: (Aon)

Aundemà: A l'endemà. / en son demá, ensondemá. /

Auperar: Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han aspallat més de lo que astae". / operá; han operat a mon yayo del ginoll y lo han espentolat mes de lo que estáe o estabe. /

Aurella: Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o", en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". / quína cosa mes rara, ya que en ocsitá fa siglos que passe aixó. Augier; a vore si adeprenéu una miqueta o miqueteta. Las aurellas. Orella, orelles; orelleta, orelletes. Pareix que estes tontades les haigue escrit lo aragonés catalanista de la imache, Carlos Sancho Meix. /

Auralita: Material de construcció ondulat emprat per cobrir taulades.
/ uralita. Fibrossimén. /

Aurellanes: (Aurilletes).

Aurellaunes: Obrellaunes. / de obrí + llanda, llandes  (lata, lates) ix obrilates. /

Auridor: (Aurellaunes). De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó (llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". / obridó, de obrí, obridós; obridora, obridores, que obrin. En lo cas del vi, solíe está tapat en suro, suros, pero no se díe "obrissuros", sino obridó. /

Aurilletes: És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la coca de sucre. Famoses les aurelletes de Cal Murillo a la plaça Sant Joan.

Aurinar: Pixar en vocabulari culte. / oriná : pixá. /

Aurineta: Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. / oreneta, orenetes ; oroneta, oronetes y varians. /

Aurir: Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" / obrí; obri la porta que me fótego de caló :  que estic passán molta caló. /

Autallada: En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que et dic i ia faràs cap."

Avamba o Auamba: (Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. / Adiós, a Dios, adeu, adéu, a Déu. /

Averar: Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal que no hi arribe".

Avere o Avore: A veure. / a vore si esta vegada u fas be. /

Avespa: Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius d'avespes". / avespa, avespes; lo niu es avespé, avespés. /

Avorar: Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de frente i ancara mos fotrà un susto!". / de vora; arrimá, apropá, antansá. /

Axara's: Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa, i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar aquella paa de siguida es va axarar".

B de burro, ruc, ase catalá.

Babadero: Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l jarsé". / babero, baberos, de baba, babes. /

Babosa: Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.

Bacsacada: Moviment brusc, sacsejada. / sacsá; sacsejada o saxejada, sacsada, sacsades; saxá. /

Badejo: Bacallà. / abadejo /

Bafurós: Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat /

Baixant: (Maixant).

Bajoco/ Bajoca: Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan vol!"

Baldador: Gronxador. La variant Columpi no s'accepta ja que és un castellanisme. / gronsadó, gronsadós, v. gronsá, gronsás a un mateix; columpio, columpios; a Maella se diu Andruja. A Beseit li díem los columpios al parque, y encara ne ñan. Yo me vach casi trencá un bras saltán del columpio. /

Baldar: Gronxar.

Baldi: (Galleta).

Baldring-baldragues, ser un: Ser un trapella.

Ballofa: Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita quina ballofa m'ha surtit". / clofa, clofes; bufa, bufes; bambolla, bambolles. /

Banc: L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus".

Banc del Sinofós: Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per l'artrosi...", "Si no fos pels anys...".

Banqueta, la: Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el riu a
Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels rius, canals, sèquies...

Bardo: Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa, sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies".

Barrada: Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) /

Barral, lo: (Silló).

Bassinet: (Bassí).

Bassí: Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato".

Bastanta: Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer regar lo bancal".

Batam: Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. / clatellada, cop al clatell, clatellades. /

Batissac: Precipici. / single, singles; pressipissi, pressipissis. /

Bauba: adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet (ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la bauba aquella! Tot li fa sa mare." / baubo, baubos (dits), bauba, baubes; bobo, bobos, boba, bobes. /

Becanyeta: Becaina, migdiada. / michdiadeta, michdiadetes; de michdiada, michdiades. /

Besito: Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà paga". / bessito, bessitos; beset, besets. /

Biciclista: Ciclista. / bissiclista, bissiclistes; siclista, siclistes; bissicleta, bissicletes. /

Birinar: Berenar. / berená: bereno, berenes, berene, berenem o berenam, berenéu o berenáu, berenen; berenat, berenats, berenada, berenades; berenaré; berenaría; si yo berenara. Es la minjada que se fa de tarde, sobre les 5, 17:00; a Mallorca o Balears se li diu al amorsá, típic pamboli, pa amb oli. /

Bisenfí: Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de terra, i traslladar-lo cap a una altra banda.

Bitxo: (intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho, bichos; tamé se li diu bicho a la pesteta. /

Blabàs: Peix de riu semblant al salmonet.

Blair:
1) Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex: "Avui fa un sol que blaix."
2) Anar ple de picades de mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben blait!"
/ ablaí; fa un sol que ablaíx, que aplane; esta nit los mosquits o coíns m'han ablaít. /

Blavar: Acció de fer blaus, pegar fent mal.

Bò: Ordre per a que el ruc s'aturi.

Bolló: Pellarofa del blat.

Boranit: Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al caixó!".

Bordonera: Fumera. Gran quantitat de fum.

Boria: Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) /

Borinot, al: Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para.

Bot de pernes: Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal d'aigua". / cossa, cosses. /

Botar: Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va botar foc i se va donar a la fuga".
/ botá foc, pegá foc, en mala intensió. Si es en bona intensió, se diu ensendre lo foc. /

Botés: Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a Botés".

Brassal: Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques cassolanes, tant per fregar o rentar la roba.

Brillo: No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!! Brillo d'aquí" / uspen! brinca de aquí! /

Bucoi: Recipient de grans dimensions. Carretell.

Bueno: Bé, i tant! / tamé u díe lo jefe dels Mossos, Trapero lo trampós. /

Bultra: Bosc de riu.

Buixir: Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de buixir".

Buli: És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny.

Burtxongar: Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu és: burtxongada). / chutá una pilota en la punta de les deportives. Chut, chuts. /

Butirí:
1) De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí".
2) Cosa petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet pintinat semble un butirí".

 

Caaaa: Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà. - Caaaaà, no veus que ia es pose ras".

Cavà: (Cuba).

Cabana: (sentit figurat) (Moniato).

Cabanera: Camí de muntanya pels ramats i el bestiar.

Cabdellada: Col.

Cabessudo:
1) Tossut.
2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au venga que anirem al passacalles a els cabessudos".
3) També és pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup". / tossut, tossuts, tossuda, tossudes; cabezudo, cabezudos; vore cap, kap. Los 3 de Beseit són lo cap gros, la baturra y lo baturro. /

Cabiró: Cigar, puro. / sigarro, sigarros; puro, puros; caliqueño, caliqueños; faria, faries. /

Cadolla: Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les roques, gorg.
/ cadolla, cadolles. A la finca de La Pileta de Beseit, al barrang, ne ñan; hi anabem a agarrá aigua pera rentá, a vegades se podíe beure. /

Cagasses: Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la decantació en les fàbriques d'oli. / samsa, samses; oliassa, oliasses.  /

Cagarella: Porgadures del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. / porgadures del ges, alchez, alchés. /

Cagos: Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos". / blasfemies contra Deu y los sans, me cago en ...; despenjá sans, cagás en la patena, hostia consagrada, Deuna, etc. /

Caixer: (Almenar) (Banqueta). / lo caixé de la sequia, los caixés de les sequies NO són la banqueta de Lleida. /

Caixó, anar al: Anar a dormir.

Caldar: Suspendre.

Caletro: (Sanderi).

Calistro: Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos.

Calitrau: Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mate".

Callar: Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". / callá; que la yaya no pot pujá a la DKV? Calla, que ving a ajudala! - Tamé se le díe o diu DKV a consevol furgoneta, com Jeep a consevol 4x4 (16). /

Camacu: Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament anomenats Pixapins o Diesels.

Camalluent: Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de Tactel.

Camí: Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot l'aigua de la fassera".
/ camí, volta, vegada. Yo no dic volta, pero Luis Arrufat u escriu moltes vegades. A camins; a vegades. Lo camí es un llibre en chapurriau, traduít per mí, del original de Miguel Delibes, El Camino. /

Campetxano: També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio molt campetxano".
/ campechano, campechanos, campechana, campechanes, com lo rey emérit Juan Carlos I, de la familia Bourbon, Borbón, los Borbons, los Borbones. /

Campos, los: Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un tomb". / los campos, los cams. Los Camps están a Queretes, de mote Chimo, los Chimos. Juan Luis Camps Juan es un aragonés ascumita catalanista /

Candau, tirar el: Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar que caiguin els fruits. / deu sé algo paregut al Sequestrene. /

Candonguer: Lent.

Cantamanyanes: Persona amb poca credibilitat. Ex: "No li fotos cas que aquest és un cantamanyanes". / cantamañanes, sempre en plural; deu vindre de cantá + maitines. /

Canyardo: Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del ked.
/ cañardo, cañardos; cañonada, cañonades, de cañó. /

Canyot: Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que serveixi d'adob. / rostoll, rostolls; después de cossechá queden unes cañetes (pero no cañotes, que cañota es la sissaña). An alguns puestos se solten les ovelles pera que se minjon tot lo que puguen. /

Caparra: Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. / caparra, caparres, en castellá garrapata, es un bicho que se apegue als gossos, a les persones, als gats y a datres animals. Mes amún ham vist lo verbo encaparrá, encaparrás. /

Capçal: Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los morros". / servilleta, servilletes; toalla, toalles. /

Capcer: Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany".

Capçot: (en sentit figurat) Moniato.

Capellà: Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut. / perdigonada, perdigonades : expulsió de saliva involuntaria al hora de parlá o de mocs al estornudá o fotre un estornut. Capellà es apócope de capellada, capellades; podríe vindre de les perdigonades del capellá, mossen, retó. /

Capiguer: Caber. / cabre, capigué o cabé es lo passat de cabre. /

Capitonya: Tombarella. / curumbela, curumbeles. /

Capradera: Construcció de pedra. / capra : craba al aragonés, cabra. La borda, bordes del Pirineu están fetes de pedra. Antigamén siríen cuatre pedres amuntonades per als pastós, de cabres, per ejemple, per lo nom. De la borda menuda ix la bordeta, Labordeta, fundadó de la CHA, partit aragonés venut al catalanisme, la ma mes esquerra de ERC. /

Caraba, ser la: Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia són la caraba."

Caragolina: Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola, caragoles, trauen un suc mol mes bo que los caragols. Encara que los caragols siguen monfloritos o hermafrodites, se diuen aixina. Les blanques grosses de monte se diuen baqueta, baquetes o vaqueta, vaquetes. /

Carallet: Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo.

Carallindo: Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No veus que ia'stá tot tancat i barrat?"

Carejar: Amagar les pomes (fees) al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al damunt.

Carnús: En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que carnús". / a Beseit no se fa aná despectívamen, carnús, carnusos, carnusa, carnuses. A Aiguaiva: teta, teta, carnucet. /

Carpesano: Carpeta d'anar a estudi.

Carrantxó, pujar a: Pujar a coll i bé. / a cascarrulles, an costes, acostes, a caballera, a costelles, a la esquena, a les espales, etc. /

Carreró: Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels camins. / rodera, roderes. /

Carrincló: Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig", "bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada ("arruixada").

Cascaballico: (Colló de Flare).

Casibé: Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
/ casi se fot un gol a propia porta; an tamé se fa aná, per ejemple, an terra, an aixó, etc./

Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls".
2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls). Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? - Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls"

Cassola de Tros: Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina, caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o Alcoletge.

Castell, lo: La Seu Vella, que no és un castell.

Catarroja, a: És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats, crides "catarroja Pere" i aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila de Catarroja a l'Horta valenciana. / catar ere vore al ocsitá y al antic castellá, com se trobe al Mío Cid. "Es dit cat, quar catar vol dire vezer. Eluc. de las propr., fol. 255." (Raynouard, Lexique roman.)/

Catipè: Mal aulor. / pudina, pudines; corrompina, corrompines; pudó, pudós. /

Catitomba: (Capitonya).

Catxap: Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és un lludrigot.) / cachap, cachaps; cachapera, cachaperes són los caus, o los nius artifissials. /

Catxar: Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni. / cardá, fornicá, follá, chulá en delectassió o chalera. /

Catxassa: Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la tarde". / pachorra, pachorres; desgana, desganes; apatía, apatíes, a patí lo radé día; manta, mantes; portá un tabardo, etc. /

Catxaup o Catxú o Catxup: Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. / que te chupo, kétchup! Li diu Ignacio Sorolla Vidal a Manuel Riu Fillat: avui qué te chupo? /

Catxifollat: Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per asmorzar".

Catxipanda (o Cutxipanda): Samfaina.

Catxumbeca: (Capintonya). / curumbela, curumbeles. Es la paraula que mes se apareix a la nostra de les sinónimes de Lleida. /

Catxurro: Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes. Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, esdevenia la categoria de joc. / cachurro, cachurros; la planta es la cachurrera, cachurreres. /

Cera: (Assera).

Cini: Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va agradar ni molla".. / sine, sines. Vach aná al sine a vore Independence Day y no me va agradá ni mica. Luis Arrufat escriu cine. /

Cintaislant: Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer l'empalme". / sinta aislán, no se sol di en plural sintes aislans: pórtam la sinta aislán pera fé lo empalme. /

Círcol: Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". / circo, circos; sirco, sircos. /

Cisca: Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que ham de comprar los pebrots i les aubergínies per escalivar". / cabás, cabassos, antigamén se feen de senill; a la foto un cartó o cartró, fet de vime o vímec. /

Clafoll: Pela exterior de l'aumella. / clofo, clofos - la pell exterió de la amela, les ameles. La máquina que desclofe les ameles se diu desclofadora, desclofadores. No va sola en IA, se han de abocá les ameles y pará cuenta dels clofos y de les ameles llimpies, que normalmén se han de repassá a ma. /

Clamor: Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la clamor". / Es coneguda la clamor de Almacelles. Lo aubelló, los aubellons; albelló, albellons, són pera lo mateix, pera traure aigua sobrán. /

Claro!: És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a les pecines!" / claro, está cla, pos claro. En esta caló (calina, calorina) consevol no hi va a les pistines. A Beseit no tenim pistina pública, sol ne ña alguna privada. Tenim lo assut al Matarraña, los tolls del Ulldemó, La Peixquera, lo pantano de Pena, y lo riu Algás o Algars. /

Clasca: La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. / clasca, clasques; ay, cóm te agrade la clasqueta, clasquetes, se referix a la carn del marisc, no a les clasques en sí. /

Claviller: Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar al metge". / turmell, turmells; torterol, torterols; lo calcañá está allí tamé. /

Cloresterol: Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar cansalada pel cloresterol." / a Beseit, Anisseto lo confoníe en lo coll d'en Querol, que es una partida aon ell teníe alguna terra. /

Coca Enramada: (Coca de recapte).

Coca de recapte: Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa.

Codís: Còdol, en anglès Rolling Stone. / códul redó, barrócul, bolo de riu, pedra que redole y se fa redona de tan redolá. A Beseit tenim la paraula eixecacoduls. /

Codonyac: Codonyat, espécie de compota de codony. / codoñat, dols, compota de codoñ, Cydonia oblonga; en castellá dulce de membrillo, Al mes membrillo de La Codoñera li agrade lo codoñat, perque es mol golut, llépol, llaminé. /

Colagró: Acidesa, ardor d'estòmac. / ardó de estómec, assidesa; sol passá cuan tens una hernia de hiato. Mon pare ne teníe y se preníe "sal de fruta", bicarbonato, etc. Después en lo Omeprazol, Pantoprazol, li va aná mol be. /

Col.leigit: Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre coses. / escola, escoles; colegio, colegios; antigamén se díe "a costura", perque les chiques hi anaben a adependre sobre tot a cusí. /

Colló: (Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi, desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa tia."

Colló de flare: Espécie de pruna.

Collons d'Andares: Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!".

Comèdies, les: Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles per les festes majons. "Quenon començat encara les comèdies?".
No confondre amb "anar a la funció". Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més seriosa, o adulta. / comedia, comedies; alguns de Beseit encara pronunsien "comádia, comádies."

Comparativa: Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). / Tamé Tomás Bosque Peñarroya li díe aixina a la Cooperativa de La Codoñera. /

Complir: (Amplenar). / omplí, umplí (a cormull), plená. /

Conto que: Crec que, m'assemble que, ex: "Conto que són les tres, me'n vai cap al caixó".
/ (yo) conto que són les tres, me'n vach cap al llit (caixó a Lleida) o márfega, catre. /

Consagrat: Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill eh?." / tamé se diu, y no té res a vore en sagrat, o consagrá. Consagrat, consagrats, consagrada, consagrades. /

Cor: Corre, ex: "Cor! que fots tard!" / corre, que fas tard o tart! /

Coranta: Quaranta.

Corder: Xai, be. / cordé, cordés; corderet, corderets, cordereta, corderetes. /

Corna: La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura, que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou bona. / cona, cones, del latín *cŭtĭna, codena./

Corralina: Corral dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino»), lo jabalí es "sus scrofa" /

Cort: Cor.

Cotxe dels calçots: Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava aquest negoci tenien el malnom dels calçots.

Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho, acachat; después de fé aquella malesa va aná tota la semana en lo cap cacho. /
2) Porc, verro.

Crivell: Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses a les mans; bada, bades; viu a una casa tota plena de bades, li caurá al cap. /

Cuba: Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".

Cuculladra marina: Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de ponent a l'hivern. / La cogullada, cogullades no són lo mateix muixó; porten cogulla. /

Cucumassa: Tipus de bolet. / cugomassa , bolet blang que se fa mol gran. Se pot minjá, pero natros no mo les minjabem. /

Cuentos: Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc prous maldecaps". / cuento, cuentos; no me vingues en cuentos que ya ting prous maldecaps. Si vols cuentos, llich Lo Decamerón en chapurriau y ne tindrás 100, sen. /

Cultivador: Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. / Los cultivadós, lo cultivadó se diu poc. /

Cumplir: (Amplenar). / omplí, umplí; plená (a cormull) /

Cunya: Cuina. / cuina, cuines; antigamén se trobe cuyna, cuynes, y lo cuiné ere coch, com al alemán Koch, kochen : cuiná, Küche : cuina. Cunya : cuña, cuñes, en forma de triángul, com lo tascó, tascons pera asclá lleña, o les que se fiquen daball de les rodes pera que no sen vaigue un vehícul costa aball. Costa amún no solen aná en lo motor apagat. /

 

Curra: Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la terra.

/ Ara ve la D. /

Daixonses: Això d'aquí.

Dallonses: Allò d'allà.

Davons: (Allavorens).

Debatut, (ou): Ou batut. / ou batut, ous batuts; batuda, batudes. v. batre. /

Debodebò: De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /

Defora, nar al: Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo tractor". / Ramón Lull (may en LL inissial, ya escribíe defora. /

Demés, los: Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat foten la mesdiada". / Sol ham vingut natros o natres, los demés s'han quedat fén  o fen la michdiada. /

Dentrar: Entrar, nar cap dins. / entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades; entraré; entraría; si yo entrara. /

Derreng: Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores derreng". / vore reng, renc; ringlera, ringleres. /

Desabotonar: Desbotonar. / de abotoná, desabotoná. /

Desaigüe: Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel desaigüe".

Desantés: Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te el llit! hombre ia...". / desentés, desentesos, desentesa, desenteses. No sol signifique passota, tamé cuan algú beu massa se pot quedá desentés, no se pot discutí en ell o ella. /

Desbrostimar: Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo.

Des de luego: Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no trobo ara com posar-ho. / desde luego, vaya malesa que hau fet; se pot di movén lo cap. /

Desembullonar: Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. / ventá, sempre que ñague ven, o algo de aire, perque sinó torne a caure tal com la has aventada cap a dal. /

Desfondre: Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a l'istiu". / fondre; los gelats se fonen mol rápit al estiu. Los mantecats se fan de manteca; les ensaginades de sagí. /

Desjecte: Descuidat amb l'aspecte personal.

Despedregadora: Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues, que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi cultivar. / de pedra, despedregá, despedregadora, despedregadores. /

Despusaí: Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans d'ahir. / abans ahí, antes de ahí; ahir. /

Despusdemà: Passat demà. / después demá, dos díes después de avui. /

Dessustanciat: Sense substància. Persona que només diu rucades.

Destraler: Persona que ho fa malbé tot. / pot sé que u faigue malbé tot en una destral. /

Destrossar: Descordar, desbotonar.

Desumflar: Desinflar, ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar a amprimar lo tros". / desunflá, desunflás. /

Desvaguerat: Persona que està rato sense fotre res.

Devall: Davall. / daball, deball. /

Diferiència: Diferència. / diferensia, diferensies. /

Dijaus: (Ribera del Sió) Dijous. / dijous; a Vallchunquera dichaus. /

Dillums: Dilluns.

Dimats: Dimarts. / Dimats, a Valjunquera, los dimachs. /

Dingada: (Aringada).

Dingú: Ningú, ex: "No hi ha dingú"

Disme: Digues-me. / disme, disli, dílay, dismos, etc. /

DKV: Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia agafaré la DKV". / a dal hay ficat la imache, pero ix la insignia de Audi. /

Dixar: Deixar.

Draparie: Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li darem aquets cassigalls".

Dumenge: Diumenge.

 

E

Encà: Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del tros."

Engrassir-se: Engreixar-se.

Ensamar: Reservar.

Entoldat: Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante dret".

Entxuminia: (això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera /

Envedrit: Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura.

Ermo: Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". / erm, erms, erma, ermes. /

Erreclau: (Reclau).

Equits: Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del Espediente Equits?". / equis /

Escassapenes, a l': Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs en aquet bosc".

Escaufar: (Ascofar).

Escarrantxes: Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar per les escarrantxes."

Escarriar: (Juncosa) Espolsar.

Escremalls: Cadena on es penjen les olles als focs a terra.

Escurrípies: (Escurrualles).

Escurrualles: Sobres de menjar.

Esmuriac: (Murissec)

Esporret: Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat.

Estauvi: Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas que aquet casso de betxamel cremo la taula".

Estragat: (Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc atxecar-me del sofà." / estragat, estragats, estragada, estragades. /

Estudi, anar a: Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús.

Et: (Aquet).

Eu: Sí (afirmació), en el sentit de corroboració, equiliquà..

Faldetes: Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes fins dalt de tot".

Faltat: Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.

Faram: Es tota mena d'animals de corral.

Farfanya: Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar a farfanya. Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera).

Fargar-se: Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se.

Farigolero: Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.

Fassera: Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny. D'aquesta paraula prové l'expressió Animal de Fassera, que realment no és gaire bo que t'ho diguin.

Fato: Menjar. / fato : minjá o datres coses; un mun de fato; una fatina, fatines. /

Femer: Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen; femé de fem /

Fenya: Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té fenya". / faena, faenes. /

Fenyotes: Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han d'anar fent apanyos.

Fernando: Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto abaix a Fernando." Com a curiositat podem comentar que aquest substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix a, es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà abaix.

Festesmajons: Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de festesmajons".

Fítsat!: Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". / fíxat, fíxaten. /

Fixo: Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". / fixo, fixos, fixa, fixes. /

Flare o Flari: Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels flares".

Flas: Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del senglar". / flat : sentit del olfato. Flairá : fé auló. /

Flèndit: Joc de boles.

Flica: Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la cunya". / Flit, marca registrada de Franklin C. Nelson. Agarra lo Flit y fes una flitada per la cuina. /

Flòtil: Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto ple de flòtils!"

Fora'l Pont: Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar a dins a Lleida, com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps que quedava el barri bastant lluny.

Forniga: Formiga.

Forniguer: Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot el dia es veu. / formigué /

Fotre: Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal.

Fotre el Camp: Anar-se'n.

Frigir: Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?".

Fullar nius: Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als abres. / follá nius /

Funció, anar a la: Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més seriós que "anar a les comèdies".

Fúria, amb: Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai més res de bó."

Fúria, donar: Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que girigue".

Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos furro i vine amb naltros."

Gabina: Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se canviae dintre les gabines". / gabina, gabines; cabina, cabines. /

Gaburro: Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines.
/ A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /

Galdir: Menjar, fotre's fart.

Galdós: Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i pringat.

Galipàndia: Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una aixeta." / galipandia, galipandria. /

Galleta: Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré d'aigua".

Gamusinos: Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt que a l'atre costat de cresta * hi ha gamusinos".

Ganassot: Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex: "Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i l'airgamboys."

Gandutes: Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les entranyes.

Ganyims: Tonyina amb salmorra.

Garatx: Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb la gelada que fot demà no s'angegarà". / garach o garage. /

Gargantxó: Nou del coll, gargantella. / garganchó /

Garie: Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai garie".

Garrotín: Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans. Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra), "Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón", "Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota", "Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste "Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó "Garrotín Vell":
"Lo Canona farà de jutge, /
el Parrano de consejal, /
el Faliti d'alcalde /
i el Bollons jutge de pau. /
I al Perilleta, per ser més pinxo, /
lo farem municipal".

Garrut: Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al garrut".

Gasiosa: (Grassiosa).

Gasoi: Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota fora". / gasoil. /

Gatita (Torregrossa): Diadema dels cabells. / gatita, gatites; diadema, diademes. /

Gelaó: Fredor. / geló /

Gènit: Geni, caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa asfarair". / génit o genio. /

Gentilles: Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt ferro". / gentilla, gentilles; llentía, llentíes; llentilla, llentilles. /

Gep: Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para aquest.

Gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal".

Gil: Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!" / gel; geló; fred o fret. /

Gigir: (Lligir). / lligí o llegí o llichí. /

Giner: Gener, ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen candelabros de les taulades". / Giné, Chiné; lo giné passat va fotre unes gelades que penjáen canalobres de les teulades o tellats. /

Ginoll: Genoll. S'accepta la variant jonoll. / ginoll, ginolls. /

Ginollons, nar de: Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollons. /

Gitano, fer: Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo /

Gomàtic: Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta /

Goreit: Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondaria de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondaria. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret. /

Gosseria: Mandra, peresa. / gossina, gossines; perea, perees. /

Granera: Escombra. Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt burrim".

Grassiosa: Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".

Gremial, la: El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel situada en dita baixada.

Gribi, fer: Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá - escribidansia /

Grípia: Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us dins de l'expressió Fer cara de grípia referint-se a quan algú està emprenyat i fa morros.

Guertxina, fer la: Guinyar l'ull.

Guia: Branca d'un arbre. / guía, guíes; branca, branques. Un amelé en tres guíes. /

Guié: El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és com un estòmac.

Gumflar: (Umflar). / unflá /

Guinera, jugar a la: El joc de cuit i amagar, "l'escondite".

Guixir: (Buixir).

Hole!: Hola. / a Lleida y a datres puestos com Tortosa, Favara, Nonasp, Maella, encara se conserve la "ae" final del latín. Ojo que han passat siglos desde entonses. /

Hòmens: Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí Homines. / los homens. /

 

Ia: Ja. / ya /

Iagurt: Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. / yogur, yogurs

Indivil i Mandoni: Cabdills ilergetes que van defensar Lleida de tots els cartaginesos i romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.

Io: Jo. / yo /

Istiu: Estiu. / estiu o istiu. /

 

Jac: Pallissa. "Te fotré un jac d'hòsties que t'aspavilaré". / Palissa, bufeteo. /

Jaca: Gec, peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't la jaca fill, ves que no t'arrofredos". / jaca, jaques; jaqueta, jaquetes. /

Jalar: Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i berberetxos".
/ jalá, minjá. /

Jalo: Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant jalo que acabarem farts com a tosinos."

Jarsé: Jersei. / jarsé, jarsés. /

Javier: Xavier.

Joca, caçar la: Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius, perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats /

Jóvens: Joves. Igual que passa amb Hómens, aquí es conserva el plural llatí Juvenes. Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta llatina, quan correctament hauríem de dir Termes.

Juador: Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador".

Juar: Jugar.

Jubilats, los: La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats que vai a fer la butifarra".

Juet: (Juguet).

Juriol: Juliol.

Juguet: Joguina.

Jusgats: Jutjats.

Keds: Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes.

Llangonissa: Llonganissa. / llenguañissa y varians. /

Llangost: Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima) de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto.

Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze".
2) Lleó, el rei de la selva.
Llaó pelada, ser de la: Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja no).

Llapissós: Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt llapissosos". / apegalós, en grassa o greix, brut, enganchós /

Llàpits: Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llapis. /

Llaurer: Llorer. / lloré /

Llectua: Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam - Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. /

Lleit: (Baix Segre) Llet.

Lleme o Llemen: Llémena, ou del poll del cap. / liendre /

Lletrero: Rètol, cartell.

Lleure. (Ren).

Llicsó o Llicsió: Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif
LLETSÓ, Sonchus oleraceus; probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissoun i la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65).

Lligir: Llegir. / lligí, llegí /

Llimpiar: Netejar, ex: "Quin siroll més raro me fot lo llimpiaparabrises".

Lliró: (difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar, cagalló.

Lloper: Gos llop.

Llord: Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de Lleida).

Lluent: Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia".

Llúsio: Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com són). / llus; lucio, lucio perca; la mare de llus es la "merluza". /

Llussiar: Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y a https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo
¿Quién nos luciará as rellas? en chapurriau hay conservat "luciará" a la justissia de Almudévar /

Llustrós, estar: Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / llustrós, llustrosos, llustrosa, llustroses. /

Lluvia: Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de l'ull.

Lo: Article ponentí. / artícul LO, mol típic del ocsitá; los. /

Lule: Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule que después quede tot oliós".

Maals: Maials.

Magolar: Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar.

M'ai: M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m'hai, m'hay, me hai me hay. /

Maixant: Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment determinat, interpretat com inepte, curt.

Malajandí: Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV".

Malament rai!: Expressió usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de la paraula rai, indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de Lleida. / rai en aragonés /

 

Malaprosavia: (Maixant).

 

Maletilla: (Alguaire) Vividor i una mica delinqüent.

 

Malmirrós: Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què. Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde plorant".

 

Malmoclar: Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo pentinat!"

 

Malúria: Sensació de dolor, malestar.

Mançana: Poma. / mansana, mansanes; poma, pomes. /

Mando: Comandament a distància. / mando de la tele, mandos. /

Mandonguilla: Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles; si són de carn en castellá: albóndiga, albóndigas.) /

Mangala: El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et fotrà cop de mangala". / gayata, gallata /

Mangrana: Magrana. / mangrana, mangranes; mangrané o mangranera, mangranés o mangraneres. /

Mània: Màniga. / mánega , mánegues. v. desmanegá; desmanegat, desmanegats, desmanegada, desmanegades. /

Mànic: Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". / mánec, manecs /

Manoquilla: Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica , muñiques. /

Mansana: Poma.

Manta: Gandul, gos, ex: "Ta germà és un manta, per no atxecar-se del sofà casibé se pixe a sobre". / ton germá es un manta, per no eixecás del sofá casi se pixe a damún; ta o tan germana. /

Mantecado: Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me vai fotre un mantecado de llimó i auricoc".
/ gelat, gelats; polo, polos. /

Manya, donar-se: Donar-se pressa.

Maralt: (Belianes) Malalt.

Mardà: Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella /

Mardassot: (Matalot).

Marraco: Bèstia típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!.

Marturi: Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo marturi de quan plore."

Matalòs: (Moniato).

Matalot: Persona gran i patosa. També Onso vol dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la paraula Afaram s'usa més en animals. / desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sambalandrán, patós, torpe, sense garbo /

Matapagesos: Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi més. / algo aixina com lo gram /

Matapans: Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners sense raça.

Mau o Maus: Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament nem!" / mau, miau /

Maular: Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no parae de maular". / maulá, maullá. /

Mecà: Contracció de mecagon. / me cago en /

Mecagon: Prefix.

Melós, melosa: Carn tendra, fina. / melós, melosos, melosa, meloses. /

Meltxó: El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més lo Meltxó".

Memòria, caure de: Caure d'esquena.

Menjarobes: (Ragolí).

Mèno: (Vallfogona de Balaguer) (Videll)

Mensatge: Missatge. / mensaje o missache, missaches. /

Mentidós: Mentider. / mentirós, mentirosos, mentirosa, mentiroses /

Merjendona: Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del capellà.

Mesdia: Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada. /

Meua: Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua.

Micromina: Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet tall". / Micromina. /

Migigos: I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!".

Milic: Melic, llombrígol.

Minjar: Menjar. / minjá. /

Miquerensa: Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgel, abans del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos /

Miqueteta: Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a ton padrí".

Miquirrineta: Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex: "Posa'm una miquirrineta més de sal".

Missa: S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la missa del poble". / missa, misses; ofissi y edifissi. /

Mitjastorbo: Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al Simplici de mitjastorbo".

Mixó: Ocell, altrament anomenat Muixó.

Móixo: Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard que no mos quedessim móixos si fem lo redícol".

Mocosa: Llanega, això és un bolet. / babós, babosos /

Molla: Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla d'aigua". / la molla, les molles del pa, en castellá miga, migas. No mos quede ni mica d'aigua. /

Moltor: (Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de moltor d'aquells".
/ buitre /

Momineu: Montmaneu, tossal més alt del Segrià.

Mondongo: Les butifarres que es fan quan se mata el porc. / lo mondongo, los mondongos, se diu a la matansa del gorrino y als productes que ixen. /

Monejar: Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot sense sapiguer d'on ve".
/ monejá, fé lo mono, fé monades o monigotades, de monigot, ninotades de ninot. /

Monesteri / Monasteri: Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al monesteri de Poblet". / monasteri, monasteris; convén, convens. /

Moniato: Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat, un badoc, ex: "No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets un moniato!" / moniato (boniato) /

Mos: Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collons. /

Mosenguart: Negació curiosa de Sisquere, ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!".

Mossa: Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun lloc.

Mossada, fotre una: Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten".

Mossar: Mossegar. / mossegá, fotre un mos /

Mosta: (Aumosta) / aumosta, aumostes, aumostades, aumostada, almosta, almostes,  almostades, almostada : lo que cap a les dos mans juntes /

Mòtit: Mou-te!!!

Muladar: Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!"

Mullarero: (Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic).

Mullina: (Remulladé).

Muixó: Ocell.

Munta: Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un urbano m'ha fotut una munta".

Muricec: Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de la llengua literària medieval.

Murtra: (Alcanó) (Cagasses)

Mussienc / mussienca: Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles mangranes, que són mussienques".

Mustegar: (zona de la Segarra) Mastegar.

Mutis: Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu mutis eh?".

 

Naltres: Nosaltres, s'accepta la variant naltros o natres o naltres. / natres, natros /

Nar: Anar.

Nau: (a la ribera del Sió) El número 9. / tamé a Vallchunquera /

Navegar: Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i ancara navegue porai!". / navegá, moures; tamé navegá al mar. /

Némoni: Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni; nemon, anemon /

Neru, de: S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per avall.

Nictarina: Nectarina.

Ni mai: Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que li fas, ex: "- Vols vindre am io? - No. - Pos ni mai!".

Ninai: (Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota /

Nirviós: Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós /

Noa: Noia. / chiqueta, sagaleta. /

Nonyà: Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá /

Nyambonissa: (Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc /

Nyenya: Llenya. / lleña, lleñes. /

 

Oh pus: Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos. /

Oli, a quant va l': Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general" s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es veu que la gràcia era el més fina possible.

Ollà: Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. (passallá)

Onso: Personatge gros, Matalot. / onso, onso, onsa, onses : ursus, animal, oso en castellá. /

Orqueria: Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc.

Ort: Or, el metall noble.

Ortera: Cassola. / A La Fresneda encara se fa aná, ortereta. /

Ostaclà: (...), ex: "- Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit.
Ostaclà, tut penses que cada dia és festa"

Ostieta: Variant garriguenca d'Ostiqueta.

Ostiqueta!: Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex: "Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!".

Paa: Femení de paio. / paya, payes; payo, payos /

Pac a: (Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia t'arreglaré io!". / pac a, cap a. /

Pacència: Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". / passiensia, passiensies. /

Padar: Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom, ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara. /

Padellàs:
1) Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un canut.
2) Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc, que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra aquella".

Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi o iaio.

Padrinet: El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.

Paer en cap: Alcalde, cap de la Paeria (ajuntament). A Cervera també en tenen.

Palillo: Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un tros de melsa de corder als quixals". / palillo, palillos, no se diu tochet, tochets. /

Palissa: Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" / palissa, palisses. Pallissa, de palla. /

Palmar: Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de l'angolfa"..

Palometa: Bitxo alat que per les nits van a la llum. (Palometa, palometes; cas. polilla)

Palometes: Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo siroll de quan mastegues". / palometes de panís /

Palosanto: Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui. /

Palot: Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet, palets. /

Palter: Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de vaca, ojo aon txafes!"

Pam i toc, el: Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i toc". / tirada dels pichos /

Pamtomata: Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata. /

Paio: Un noi, el femení és paa. També s'usa el mot "pao".

Palet, al: Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial però ara no el sé. / castellá: rayuela, golosa, luche, avión, tejo. No sé quín joc ere lo tello que escriu Luis Arrufat. /

Panillets: Dolç típic de Tots Sants, panellets.

Paracon: Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i "compte". Vigila, ull, al tanto!

Paracontar: Tenir curar (cura), anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que és molt fondo". / para cuenta ! /

Paregut: Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai vere l'atre dia".

Parte: Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / TV3% / que ia deuen fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que rebia el telenotícies a la UHF.

Pasta: Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de pastes".

Pastisser: Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques de recapte!!!".

Patac, de: De sobte.

Pataca: Patata (tubercle).

Patacons: És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap per avall.

Pecina: Piscina. / pistina, pistines /

Pegalosa: Un tipus de bolet. / babós o mataparén /

Pegamastre: (Os de Balaguer) Pegat, xapussa.

Pell, Ser: No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que si t'agafen ets pell!"

Perea: (Gosseria).

Perilló: Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de les orelles.

Pèrro: Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut mai a sa mare".
/ gos, goz /

Pertxe: Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí mos toque baixar les aumelles de mon oncle del
pertxe". / perchi /

Pertxis: Portxos, corrua de columnes.

Pesquis: Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".

Pesto: Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo".
També: "Tret de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat anca' pesto". / puesto, puestos /

Peuada: Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades que acabo de passar lo ródex". / peuada, peuades; huella, huelles. /

Picassor: Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un malestar...". / picassó; sé mes vell que la picassó. /

Pila: Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni el profe te coneixie".

Pinte: Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de viatge". / pinta, pintes, en castellá peine. /

Pinyo ficso: Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo ficso". / de piñó ficso o fixo /

Pitit / pitita: Petit / petita. / menut, menuts, menuda, menudes. /

Pitxina: Petxina. / pichina, pichines. /

Pitxinel.lis: Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la canalla a vere los pitxinelis!".

Piuet: Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor d'aquells antics, aquells de pereta.

Plaa: Platja. / playa, playes. /

Plapa: Clapa.

Pluca, la: (Almatret). El joc del pilla-pilla.

Pobrenora: Una part de les gandutes.

Poder: Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai eh?".

Polígano: Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a Balaguer sempre passo pel polígano". / Polígono industrial. /

Pop d'aigüera: Insult antic, expressió no gaire amistosa.

Popar: Mamar, xuclar.

Popes: Pits, mamelles, ex: "Guoita quines popes fot aquella paa".

Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai porai".
2) Aproximadament, ex: "Mos veiem porai a quarts de tres".

Portell: Tros d'espona enderrocada.

Portante: Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai, ehh?".

Pos: Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una fusta, ex: "La pos de planxar". / pos. /

Potacari: Apotecari, farmacèutic dels antics. / apotecari, apotecaris; boticari, boticaris. /

Potada: Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". / potada, potades, de pota, potes. /

Preant: Persona arrogant, tibada.

Prèmit: Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir lo balcó més guarnit del barri". / premio, premios. /

Premso: Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". / prenso, prensos. /

Prèssic: Préssec.

Professó: Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los armats". / professó, professons. /

Prou!: En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat de la paraula segons el contexte).

Prouta: Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per amostissar la collita".

Pudent: Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males intencions!".
/ pudén, pudens, pudenta, pudentes. /

Puesto: Lloc, ex: "No't mogos del puesto".

Purgador: Sedàs, traste que serveix per filtrar.  / porgadó, porgadós, porgadora, porgadores; sedás, sedassos; aré; criba. /

Puó: Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros". / puó, puons; cas. pulgón. /

Puguer: Poder. / pugué, podé fé algo /

Pus: (veieu Pos).

Quartejar: Llaurar per quarta vegada.

 

Quartines: Cortines. / cuartina, cuartines /

 

Quera: Corcó, persona que no calla, carrau.

 

Quereijar: Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijor a quereijant-se dels seus perillons!"

Qui sóc io!: És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria: "Quet dic io!". És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io" vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala llet acollonant del pare.
Una expressió també paral·lela emprada per la mare és: "Mira que li diré a ton pare, ehh!!!", que també teu el seu efecte.

 

Quixal: Queixal. / quixal, quixals; quixalada, quixalades. /

 

Radere: Darrere. / detrás, radera es "última". /

Rael: Rel, arrel, ex: "Les raels d'aquet abre són comestibles". / arraíl /

Rafoll: Clasca de les castanyes.

Ragolí: Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra variant és Dragolí. / dragonet, dragonets; pot sé que no minjon roba, pero se minjon a les palometes o "polilles". /

Raiel: (Linyola) (veieu Rael).

Rama: Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor no passe".

Raonéixer o reconéixer: Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als moixons. / aná a reconeixe les rateres pera cassá muixons. /

Rascaculs: Tobogan. / tobogán o tubogán. /

Rasgum: Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a la gola".

Rastoll: Rostoll.

Re: Res, ex: "No hi ha re per jalar".

Reballuga: Baldufa. / trompina. /

Reclau: Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arreclaus; arraclau, arraclaus; reclau, reclaus. A La Perla en chapurriau ix. En ves de unes ostres vach ficá unes pechines. /

Recollons: Collons però amb més força.

Redéu: Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa, ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li veu lo bragué". / lo bragué es lo mamellam, les mamelles. /

Redícol: Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol".

Redó: Rodó. / redó, redons, redona, redones. /

Regalícia: Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al cul". / regalissia /

Regina: Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors per fer a la cassola.

Regué: Rec que havia abans del canals.

Reixos: Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"

Relotge: Rellotge. / rellonge, rellonges /

Remulladé: Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé quan se dutxe...". També es diu Txafader.

Ren: Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. / lleute. /

Rentaplats: Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de fotre los plats al rentaplats".

Reparo: Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem". / a retiro; rasé. /

Rescaldó: Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc no hi toca el sol (és una cosa així).

Restoller: Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.

Retasia: Retafia. / retacía y chapurriau /

Reu: Arada. / aladre, aladres; rella, relles. /

Revenzillada: Dolors forts al ventre.

Rinyó: Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una freixura." / riñó, riñons /

Rispa: (Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un rispa, astà al tanto de tot."

Robí: Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens plens de robí".

Robinós: Brut.

Ródex: Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex que lo terra del ressibidó astà molt brut". / fregona, fregones. Vore Vileda I de Cataluña /

Rogle: Una mica de lloc, ex: "Astàem assentats en aquell puesto pero casibé no teníem rogle". / rogle rogles; tamé rolde. /

Rollar: Tallar la llenya en bucins petits.

Rondallero: Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt rondar.
/ rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres, que li agrade mol rondá. /

Rossangos: (veieu Ascurrualles).

Rosser: Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita la sangartilla com pren lo sol al roser" (rosser). / solana, solanes. /

Rostar: Morrejar-se dos éssers.

Rotobato: Màquina agrícola que serveix per triturar la terra.

Ruada: (veieu Aigualera).

Rubina: Riuada.

Rubiola: Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola".

Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te runarà". / renegá. /
2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te sinto eh?". / rossegá /

 

Saboc: Moniato.

Sadolitxa: Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha /

Safatà: Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa per encendre els focs a terra.

Safranòria: Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá. /

Saginero: (veieu Gamusino). Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques.

Saldroc: Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs".

Salencios: Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de Lleida, d'Alcarràs cap avall).

Samfanya: Samfaina. / sanfaina; chirigol /

Sammiquel: Cervesa.

Sanderi: Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir sanderi, ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi, sobretot cap a Sudanell.

Sangartilla o Sargantilla: Sangartana. Llengardaix. / sargantana /

Sanglot: Singlot.

Santiron o Santuron: Cinturó. / sinto, sintos; sinturó, sinturons; correcha, correches. /

Sans, juar als: Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de mà s'havien de girar bocamunt.

Sapatilles: (veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart. /

Sàpiguer o sapiguer: Saber. / sapigué, sabé. /

Sapustrejar: Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit.

Sàput: Gripau. / sapo, sapos; zapo, zapos. /

Sarabastall: (veieu Saragatada).

Saragatada: Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".

Sarpada: Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives."

Sartell: (veieu Txapo).

-se: -vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota".

Secla: Sèquia. Canal de reg. / sequia, sequies. /

Senatxo: Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?".

Sentruit: Morat degut a una pessigada o a una enganxada.

Sereny: Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny que hai trobat!"

Seringuna: El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera.

Seroll: (veieu Siroll).

Servar: Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui.

Sicla: (veieu Secla).

Silló: Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". / cantrella y varians. /

Silloneta: Silló petit normalment fet de fang.

Simàforo: Semàfor. / semáforo, semáforos. /

Simintiri: Cementiri. / sementeri, fossá /

Sinforós: Quisquillós.

Singueta: "Canica", ex: "Juem a singuetes?"

Sintir: Sentir, ex: "No sinto res". / sentí : escoltá y sentí en los sentits. No séntigo res. Séntigo la mort de X : doná lo péssame. /

Sinyó: Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". / lo siñó meche o dotó. /

Sinyoret: Libèl.lula.

Sípia: Sèpia, animal del mar. / sepia, sepies. /

Sirilleta: Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un sirilleta!"

Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2) Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard hi haurà siroll". Sisinyó: Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula, ex: "- Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. - Sisinyó".

Sisquere: / sisquera /
1) Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". / sisquera ploguere una mica! /
2) Al menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!".

Sixanta: Seixanta. / sixanta; sesanta escriu Luis Arrufat. /

So que o su que: Només que. Sembla ser un reducció de sino que.

Sobinyar: Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per nar al tros".

Sopera: Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro.

Sospauma: (Os de Balaguer) (veieu palmar)

Subsurador: Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. / subsuradó. /

Suca: (Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".

Sucarrim, Fer aulor a: Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.

Sustens: Sostenidors. / sostén, sostens. /

Tabardano: Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc d'un sembrat".

Taboll: (Aitonisme) Habitant d'Aitona.

Tacó: Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré".

Talabissot: Tros de llenya.

Tallacebes: Bitxo que viu en horts de cebes.

Tamborinot: (Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el que s'empesca. / borinot, borinots, borinota, borinotes. Tamborinada : trompada. /

Tamé: També, ex: "Caragol bové io tamé vindré".

Tardaor: Tardor.

Tarde: Tarda.

Targa: Tàrrega.

Tarrons: Torrons. / tarró, turró. /

Tartany: Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric.
/ papaterra, papaterres. /

Tascó: Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana."

Taup: Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de les safranòries."

Taüt, plaça del: S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa de posar els morts. / ataút, ataúts. /

Tea: Tronc dur. / Tea, tees : trossos de lleña (melis, per ejemple) rainosa u oliosa pera ensendre. /

Telaranys: (Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña /

Tenir de que: Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en català tenir que).

Teraranya: Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña /

Tercejar: Llaurar per tercera vegada.

Terrerols: Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i quan hi ha humitat, són molt bons.

Tiatre: Teatre, també s'usa Triatre.

Timó: Farigola. / Vore farigolero /

Tin: Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi haigui per tots". / Ti, tin. /

Tints: Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex: "Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat a estudi". / los tins. /

Titonet: (veieu Sirilleta).

Tocacampanes: (Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines, Repicacampanes...

Tocinets: (Almatret) Calamars farcits. / gorrinet, gorrinets, calamars farsits o rellenos. /

Tomata: Tomàquet. / tomata, tomates /

Tomet: Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". / tomet, tomets; volteta, voltetes. /

Torcar: Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex: "Torca-li lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". / torcá, torcás : llimpiá, llimpiás los morros, lo cul. /

Toronja: Taronja.

Torterol: Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo torterol".

Tos: Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano".

Tossino: Porc, verro.

Totxo: (veieu Mangala). També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses les d'Alcarràs). / tocho, tochos : de fusta; tochada, tochades /

Tou: Arna d'abelles feta d'un troc buidat.

Traballoques: Un paio patós, que no té gens d'agilitat.

Traficó: Persona que es belluga molt, que no para quieta. / de tráfec /

Traitó: (Ivars d'Urgell) Tractor.

Tramuja: Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja, que pastarem!"

Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal traste, sempre puteige a son germà".
2) Objecte. Ex: "Aquesta habitació està plena de trastes".

Travessar lo pont d'asquena: Morir.

Trebol: Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol que quan atxeco lo porró les veig totes".

Trenc: Tren (en zones de l'Urgell sobretot).

Tresella: Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar.

Trincola: Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella o campaneta que se penge als cordés, vaques... /

Tripó: Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons, collons ; sofrigit, sofrigits, sofrigida, sofrigides. /

Trit: Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa crec-crec". / trit, p. ej. fem trit, tridet; trits, tridets, trideta, tridetes; triturat, triturats, triturada, triturades. /

Trola: Mentida. / trola, troles; Wikitroles. Mentira, mentires. /

Trolero: Mentider.
Tronc / Tronca de Nadal: El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar.

/ trong o tronc de Nadal. /

Trons de la Sila: Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada, equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del bancal". 

Trossar: Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera).

Truc: Esquetlla molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem per on volte".

Tunda: (Os de Balaguer) (veieu Bardo)

Tuno, ser un: Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el funcionariat".

Turbera: Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta turbera que fot acabaràs colgat!".

/ La TX es CH al chapurriau, ocsitá y valensiá /

Txafader: (veieu Remullader).

Txafatolls: Sapastre, pocatraça.

Txamflà: Xamfrà.

Txamberga, fer les coses a la: Fer les coses de qualsevol manera.

Txampú: Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. / champú : servesa y llimó o llimonada./

Txampullejar: Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap.

Txapel: Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere si s'ampegue". / japo, japos; escupiñada, escupiñades. /

Txapo: Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" / chapo, chapos : eixada grossa, cávec, cavecs. /

Txapo, fer: Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex: "Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha aprovat res".

Txerar: Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no txere gaire bé".

Txeringa: Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul al crio". / jeringa, jeringues, jeringuilla, jeringuilles /

Txicolate: (En algunes zones de la Noguera) Xocolata. / chocolate, chocolates /

Txilar: (Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos que me faràs malbé les aurelles".

Txinalla: Canalla, quitxalla.

Txinar: Astirar los cabells.

Txiquet / txiqueta: Noi / noia. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". / chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes /

 

Txiribec: Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair".

 

Txiscar: Canyís.

 

Txisclet: Xiclet, goma mastegable.

 

Txollar: Tallar el cabell. / chollá, tallá lo pel, esquilá /

 

Txolles: Grenyes. / greña, greñes : pel llarg o llarc /

Txompo: Poc àgil. / sompo, sompos, sompa, sompes /

Txono: (Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones, ex: "Canvia't la samarreta que astà txona".

Txulla: Carn magra de porc. / chulla, chulles /

Txumillo: (veieu Remulladé).

Txuminia: Ximeneia. / enchumenera, enchumeneres /

Txuneda: Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).

Txupons: Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han d'esporgar per donar força a les branques productives. / chupó, chupons, pullís, pullissos /

Txurivia: Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo. / churuvía, churuvíes /

Txurrac: Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". / surrac, surracs; serra, serres. /

Txusplar: Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs asborronar".

Txut: Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es diu txut a l'espectador del joc de la butifarra.

Txutar: Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut.

Txutxeries: Llaminadures. / chucheríes, vore laminero /

Umflar: Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /

 

Vacacions: Vacances. / vacassions /

Vae: Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio. Ex:
Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!! Vae!

Vaige!: Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae. / vaiga /

Vailet: Filferro electritzat per a guardar les vaques.

Valent/ valenta: Molt/ molta, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos asbalsarem al passar an la DKV".

Vàlguer: Valer. (valé, valdre)

Valtres: Vosaltres, s'accepta també valtros i vatros i vatres.

Vaqueijar: Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant".

Vas: Got.

Vastrús: Estruç. / avestrús /

Vataquí o Vataquit: Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!"

Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" / veigues /
2) Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!".

Venicí: Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. (wesque)

Ventatja: Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del seguro i no mos caldrà cullir". / ventaja, ventajes. /

Ventrellada: (Pla d'Urgell) (veieu revenzillada)

Vereno: Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno, venenos. /

Verra: Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El masculí és Verraco.

Verraco: Masculí de verra. / verro, verros; verraco, verracos; gorrino, gorrinos, gorrina, gorrines./

Videll: Vedella.

Vime: Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer cistelles.

Virdic: Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat.

Viritat o vritat: Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat /

Voligana: (veure Palometa, però les que volen no les que es mengen.).

 

Wano, guano: Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono". Ex: "Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /

https://www.ccma.cat/324/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-recull-la-forma-de-parlar-de-lleida/noticia/611405/https://ca.wikipedia.org/wiki/Lo_nou_diccionari_lleidat%C3%A0-catal%C3%A0http://catalallengua.blogspot.com/2017/10/fragment-de-lo-diccionari-lleidata.htmlhttps://surtdecasa.cat/ponent/entorn/paraules-i-expressions-tipiques-de-ponenthttp://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-ja-esgotat/video/2824130/

 

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=1eqIBAIQnak&w=320&h=266]

 

https://www.facebook.com/LoDiccionari/

 

https://www.editorialfonoll.cat/producte/lo-diccionari-lleidata/

 

https://www.onomastica.cat/lo-nou-diccionari-lleidata-catala/

 

https://www.domestika.org/es/projects/47637-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

 

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140409/54405628227/lleidata-facil-libro-catalunya.html

http://directe.larepublica.cat/llibre/35842/diversos-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

https://www.teleponent.cat/lo-diccionari-lleidata-arribara-llibreries-sant-jordi/