Dels Oydors.


Dels Oydors.

Laudable es loffici dels oydorsper lo qual les demandes dels supplicants acabaments covinables reeben e axi per ministeri daquell offici alcunes vegades les coses passades per adjutori de justicia son corregides e moltes vegades als dignes gracies son atribuydes. Emperamor daço disposam ab aquest edicte que en nostra cort sientres cavaylers e dos savis esperts en dret civile un altre en dret canonich erudit los quals oydorsvolem esser apellats e a ells sien liurades les supplicacions les quals a la nostra altesa sendreçaran:e tots ensemps daquests alscuns tres o dos ço es un cavaller e laltre clerch o savi en dret hajenespatxar les supplicacions axi con los sotscritsparlaments o testifiquen: e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles o cometen a aquells losquals volran axi con a delegats daquellesconexer. Pusquen encara quant que quant a ells sera vist opportu en remeten o cometen ajustar que sumariament o simplament e de pla e sens figura de juhi e cessant plet e escrits sia provehit: mas per un dels escrivans en aquest offici per nos ordenats en les foranesparts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remeten o cometen hauran ordonades: encara losnoms dels dits oydors. En apres les damunt dites suplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors facen comunir. Sobre aquestes emperosuplicacions closes segons que damunt es dit les quals se cometran a alcuns qui axi com delegats nauran a conexer escriure facen per aquesta manera: A la escrevania. En apres aquelles als supplicants liurarper lo dit escriva facen les quals daqui losdits supplicants als altres escrivans de la nostra escrivania porten per tal que letres de nostre comissio realconseguesquen. Sobre aquelles empero supplicacions closes axi com damunt es dit les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual nos lavors serem e en altres lochsno distants oltra tres legues aquells quindeuran per lurs officis conexer los noms daquells escriure manen: e apres aquelles als sopplegants liurar no obliden les quals lossupplicants daqui porten als damunt dits los noms del quals veuran sobrescrits. E sobre les altres supplicacions closes axi con damunt es posat les quals seran remeses a alcuns estants en los lochs distants del loch en lo qual lavors nos serem oltre tres legues losquals ne deuran per lurs officis conexeraquesta paraula: A la escrevania escriure manam e daquials soplegants aquelles liurar facen sens triga les quals daqui los supplicants als dits altres escrivans de la nostra scrivania porten letres de nostra comissio reyal obtenents. Les romanents pero supplicacions a nos cascun dels oydors aport axi que un apres laltre segons orde de seer en loconseyl contingent sia tengut de fer relacion de una tan solament daquelles supplicacions que tendra: e ordonat per nos ço quey manarem allo escriure en les foranes parts de les dites supplicacions e encara aquestes paraules: Per lo reysots escriven per alcun dels nostres secretaris o altre qui ajustar farem. En apres aquelles supplicacions cloir e ab sagell del offici dels oydors sanccim esser sagellades e sobre elles closes per un dels dits escrivans de la audiencia axi com damunt es dit aquesta paraula: A la escrivania: e si a la scrivania remetre no las calra losnoms daquells als quals es remesa escrisquen e als sopplegantssien liurades les quals los dits supplicants als escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres nostres realscontenents les coses damunt dites per nos aordonadesconseguesquen o altres als quals sendrecen porten per tal que expedicio segons les coses per nos aordonades breument conseguesquen.Pero si la scrivania o escrivans de la dita audiencia con hauran scrites les expedicions de les dites supplicacionssegons la volentat dels dits oydors les letres les quals daqui seran faedores de dins o de fora la escrivania scriure o les dites supplicacions espatxadesa la dita scrivania portar volran: aquelles lavorscloir e segellar no veem que cayla coraquesta damunt dita clausura de les damunt dites supplicacionsab lo sagell del offici dels oydors per esquivar despeses dels offerents aquelles per portar la oneren portadores per certes persones no degudes despeses convengasegons que havem entes fer tan solament havem duytaproveedora. Disposam encara un esser sagell del officidels oydors dels quals tres dits cavaylers oydorslo pus antich en loffici tenga e en absencia dell lo segon e axi del altre per aquest orde volem esser tenidor e aquell guarden diligentment. E cascun dells segellar deja segons que la ordinacio de les coses desus dites ho testifica. En apres un cavaller e un clerch o savi en dretoydors almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en la qual qualque nit se convendra nos jaer:si empero aqui jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats lavors en lochdins distancia de una legua posat jaer hagen en qualque manera. En apres nos estants en alcunloch en lo qual exercici de jurediccionalpotestat hajam dos dels oydors damunt dits un dia de cascunasemana al carcer de la nostra cort anar sienestrets: e aqui presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del carcervegen los encarcerats les querimoniesdells ab pasciencia oents: e si deffalliment veen de alscunes coses aquells reprenen segons que es covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia sera estat proceit en les causes dels encarcerats diffugis judicials sesforcen de tot en tot esquivar per tal quels encarcerats convictes cascun sa pena sen port o els deliuradors longa custodia carceral no deprema iniquament e injusta. Observaran encara los oydors que sien prop nos estants en los lochs en los quals alscunes supplicacionslurs portants attes a nos haver no poran quant que volran: per tal que axi los dits oydors sienappareylats dels damunt dits les supplicacions reebre.Encara con sesdevendra absents lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegarun dels oydors clerch o savi en dret sia tengut de dictar per quals paraulas en les foranes parts daquelles mesexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades. E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists decernim esser observat que quant que quant a ciutat o castell o vila de Ies terres nostres caminar o en altre manera sesdevendra nos venir e aqui alscuns dies o alcundia o alcuna part de dia romandrem dos dels oydorscavaylers e altre clerch o savi en dret alcunsprohomens aqui domicili havents jurats e conseylerso paers o consols si aqui nha degenappellar ajustants encara lo rector de la esgleyamayor daquell loch si per ventura util cosa sera de pensar e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses son en aquell loch utils o nocives e si creximent en aquell loch ferse pot en qualquemanera: e aquelles coses que per loffici dels oydorsporan esser espatxades ells aquelles complesquene Ies altres que provision requeren a la real magestat recontaran car som nos cobeejansde fer totes coses que en qualque manera seran opportunes. No resmenys aordonants que tots los damunt dits oydorse cascun dells si els officials nostres de la terra en la qual serem mayorment jurisdiccion exercents sien de sufficiencia premunits entrametensesaber diligentment: e si alcun daquells menys sufficient hauran atrobat nos de continent entroque de sufficient ne hajam provehit sollicitaren nulla manera no ometen. En apres tots losoydors a nos per sagrament prometre sien tenguts que feelmenl son offici exerciran.


Dels escrivans dels oydors

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Endreçadors de la conciencia. 

Per tal condivinal clemencia ordona cadira la qual nostra reyal majestat obten: digna cosa es que a aquell per lodon del qual sobrepuyam de tot en tot obeescam en bones obres faents e totes aquelles que a dreta conscienciacontrariegen segons divinals ensenyaments esquivants. Perque los endreçadors de nostra consciencia reyalesser dispossam bisbes e altres prelats e maestres en theologia e doctors en decrets e homens religioses conseylers nostres estants aqui altre offici en nostre conseyl no havents losquals savents vertaderament o daltres ausents alscunescoses nos fer en qualque manera o haver fetes o voler fer quant que quant les quals coses segons les divinals regles se cogiten en alcuna manera contrastar a justa consciencia a nos aquelles los altres conseylerspresents o tots absents o alscuns dir o escriure sientenguts per lur arbitre feelment conseylants. E per tal que aquestes coses feelment a nos complesquen a nos sagrament e encara sagrament del conseyl segons nostra ordinacio façen.

dels oydors

Dels Promovedors.

Dels Promovedors. 

Axi com leden negligencia los negocis son deperits axi assisten diligencia los negocis fi bona reeben. Emperamor daço offici dels promovedors per diligencia dels quals molts negocis sendrecen molt expedient decernim.Perque dos cavallers e dos sufficients doctors en dret civilqui en criminals causes si mesclar no rebugen volem esser promovedors nom convinent assumen de la qualitat del offici exercidor los quals damunt dits promovedors los negocis en nostre conseyl promoguen daquellespersones les quals en les terres nostres exceptat aquella en la qual nos presents serem haver domicili esguarden diligencia havenque sien espatxades e a convinents acabaments perduites.Encara con en nostres conseyls degen nostres conseyllers en aquelles coses que han consellan a dir covinent orde observar disposam ab aquesta molt aconseyladasanccio que tota hora que en nostres conseyls absenslo canceller e vicecanceller seran discutides alscunescoses sobre les quals cascun dels conseylers clerguestan solamen o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convenra lopromovedor cavaller qui primer a aquest offici sera reebutlo qual absent laltre cavaller injungaprimerament als altres que als majors que diguen ço que sabran conseylan: cor mils es quels dits delsaltres sien corregits per los dits dels majors apressubseguits que si los dits dels majors eren corregits per losdits dels altres apres subseguits. Ajustants encara a les coses damunt dites que con sesdevendra absenslo canceller e vicecanceller en nostres conseylsalscunes coses esser espeegades de les quals de paraula a alcun deja esser respost aço haja a fer lopromovedor cavaller qui primer a aquest offici sera appellat lo qual absent aço fer dejalaltre cavaller si donques no haviem manat alcunavegada aço per altre nostre conseyler esser complit. En apres attenents pertanyer de cadira real a cultivament de justicia per Lo Pus Alt destinat que vetleengir la correccio dels excessos de sosofficials per tal quels drets de la terra e dels faelsdaquella per offenses de justicia no pusquenpereclitar: emperamor daço aordonam quelsdits promovedors nos cascun any opportunament e importuna que reformadors a les terres nostres de les quals absents serem sien trameses sollicitar curen abacabament entro que effectualment sien destinats o per qualque raho hajam finat açoquant a lavors no caler fer. E encara ordenam que de tres en tres anys sien tenguts de sollicitarnos que nos sobre lo maestre racional els escrivans daquelloffici ordenem persones que sapien veritat loscomptes quel maestre racional elsescrivans del dit offici reeben si son diligentment e leyal espatxats: car axi con tots los nostres fets en que diners corren fenexen en lo dit offici axi esta en raho que nos dellssapiam si allo hauran be et diligentment fet. Volem encara que con de cert sabran en les terres nostres de les quals absents serem alcun official nostre majorment jurediccioexercen esser menys sufficient decontinent entro que de sufficien najam provehit sollicitenencessantment: per les quals letres procurar volem tota hora que aytal cas sesdevendra per aquells en aquestes coses tota aquella que poran hagen diligencia e cura. En apres los damunt dits promovedors per sagrament a nos prometre sien tenguts que lur offici exerciran be e feelment e diligent: sagrament pero facen loqual los nostres conseylers a nos fer son astretssegons la forma en la ordinacio nostra dels conseylersexpressada con segons el tenor de la dita ordinacio losdamunt dits promovedors en nostres conseyls sienreebuts.
Dels endreçadors de la conciencia

Offici dels Sagelladors de la scrivania.


Offici dels Sagelladors de la scrivania.

Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficientspero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plome de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registrede la nostra scrivania sien per nos deputadeslos quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con lofficidel comprobar se fara la un de aquells ço es loprimer en lo dit offici reebut e en defallimentde aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o sonlochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libresordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sientenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdeveniecas opportu que letres o cartes si haviana segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sientenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaransegons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles abun dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a serveyde la nostra scrivania los quals registres tinguenen scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adobo reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells quiiran en la nostra scrivania aquells adoben e repareno adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer troatant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bistiessi obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa loprimer reebut en lo dit offici: e seran sotsobediencia del nostre prothonotari et de son lochtinentlos quals aquells segelladors puxen condempnarsi en lur offici seran negligents en la quitaciode quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si ressabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lonotificaran o notificar faran.

Nota:
lonotificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán

Dels promovedors

Del Calfador de la cera per als segells pendents.


Del Calfador de la cera per als segells pendents.

Perque impressio de segells pendents ab ceracalent deu esser feta: per tal al apparellament de aquella un hom bon e espert volem esser per nos ordenat qui calfador de cera sia nomenat lo qual calfarae apparellara cera a ops dels segellspendents qui en les cartes que en nostra scrivania sespatxaranson penjadors. Encara cubertes faça als segellsqui en les letres de paper seran posadors. E con caminarem tots temps ab les azembles que losnostres segells e registres portaran vaga: e regonexara se esser sotsmes al nostre protonotari en totes coses tocants lo servey de la nostra scrivania loqual lo dit protonotari pusca punir en la quitacio de deu dies o enjus segons la qualitat del exces si en son offici exercir aquell haura trobat negligent. E continuament en la scrivania estiga e daqui nospartesca sens licencia del dit protonotari: e al canceller sagrament faça lo qual al canceller losmisatges de verga damunt dits prestar son tenguts.


offici sagelladors scrivania

Dels Missatges de verga de la cancellaria.


Dels Missatges de verga de la cancellaria.

Considerants que engir la preminencia del offici de la nostra cancellaria realmanaments diverses son daquella continuament emanadors: per tal a execucio daquells digna cosa esser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e en la sua absencia al vicecanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments
exeguesquen sien deputades. Perque ordenam que a les damunt dites coses complidores sien destinats tres homens bons e sufficients qui missatges de verga sien nomenats losquals tota hora que lo canceller en la nostra cort sera present o ell absent al vicecanceller on que iran devant vagen e los manaments daquells e encara de qualsevol altre de nostre consell e del nostre protonotari e encara dels oydors con a ells de part nostra seran injuncts exeguesquen ab acabament. Aquests empero al nostre canceller si present sera o ell absent al nostre vicecanceller en lo reebiment del seu offici sagrament faran que son offici ben e leyalment exerciran e la salut de nostra persona per son poder conservaran e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no puguen fermament observar.

calfador-cera-segells-pendents

Dels Ajudants de la nostra scrivania.


Dels Ajudants de la nostra scrivania.

Esguatdants ab dreta consideracio que axi per la nostra magnificencia privilegis cartase letres gracies e provisions per diverses manaments son tot dia atorgadores e aquelles son per dreta justificacio abans que de la nostra cort isquen per certa persona veedores:norresmenys a tolre tota occasio de mudar la substancia o falsificar aquelles retinents transumpts a perdurable memoria en la nostra cort real de aquelles: provehir entenem que certes persones sien ordonades per nos e eletes per loffici dels quals sien les dites coses en los nostres registres scrites e meses. Perque volem que en la dita scrivania oltra los escrivans de manament per nos ja ordonats sien vuit scrivans los quals adjudants sienappellats los quals volem esser estrets de registrar privilegis cartes letres scriptures en nostra scrivania espeegadores e encara scriure e fer en bona forma cartes letres e altres scriptures de la nostra cort segons e per la manera que a aquells sera injunt per lo canceller o vicecanceller o protonotari. Manants als dits adjudants que assiduament dementre que seran en la cort servesquen e estienen la dita scrivania e obeesquen en totes coses e per totes als canceller e vicecanceller e protonotari. E si los dits adjudants seran en les dites coses desobedients o lo servey de la scrivania ab diligencia no faran los dits canceller vicecanceller olprotonotari en absencia dells pusca aquells punirde la quitacio de un mes o de menys. E res no menys volem los dits adjudants tenir secretes aquelles coses que escriuran transladaran o registraran si aquelles coses comanades lurs seran en secret per lur major: e facen sagrament en poder del canceller o en absencia dell al vicecanceller que en lur offici be e lialmentse hauran e que res no han fet ne faran per que lo dit sagrament no puxen tenir e aquell fermament observar.
missatges verga cancellaria

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareyladae per tal quel offici del escriure pus leugerament e pusperfeta sia complit: sanccim e ordonamque daqui avant en la dita nostra scrivaniaordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquene totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgadeses faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hiencloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquellsqui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on
se començalegir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisquaajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letressagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contengaaxi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagellflaho o ab bulla seran segelladores sotsla derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyalab titols de tots nostres regnes e comtatssegons que dejus appar: e apres sinchnoms de testimonis de les pus nobles e assenyaladespersones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsiaque al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lomanament del dit atorgament haura reebut e norresmeynslo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Daragode Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcegae comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archehisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segellsetc.
- Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.
- Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facenal canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebransino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseylper raho de scriure o per altra manera ells enteressersesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebranab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que losagrament no puga esser observat.
Dels ajudants de la nostra scrivania

Del offici del Prothonotari tinent los segells.


Del offici del Prothonotari tinent los segells.

E si de la provisio e subsignacio faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceydores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continencies o tenors de aquelles degudament segons que a la nostra celsitut se pertayn en justicia per totes les sues parts sien fundades: no ab menor sollicitut es per nos perpensador que a custodia e guarda dels nostres segells en los quals la nostra real magestat es presentada e per impressio dels quals les dites letres e cartes son obeydes e segellades e encara a correccio e a esmena de aquelles si en bella retorica o bon lati e juxta lo nostre estil seran corregidores una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciencia gramatical be instruyda per nos volem esser aordonada. Perque volem e ordonam que en la nostra scrivania sia un escriva bo e sufficient qui tots los nostres segells e la bulla tenga salvant lo sagell sacret loqual per los nostres camarlenchs tenir havem declarat qui protonotari tinent los nostres segells volem esser nomenat lo qual totes les letres que de casa del canceller o vicecanceller a la scrivania vendran signades per nos o nostre canceller o vicecanceller o altra persona a aço ordenada registrar per los ajudants de la scrivania faça e apres aquelles ab lo registre conprou e corregesca si a vertaderlati seran esmenadores e trebayl e proveesca diligentment que ben e ornadament segons ques conve sien dictades e puysaquelles segellar faça e espeech als demanants aytant con ell pora effectualment e sens triga. Guartse empero que letres alcunes no segell salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veura per nos o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans esser manades: encara aquelles que per los oydors nostres seran provises justicia tan solament contenents. E per tal que totes coses segons nostra volentatmils proceesquen al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits privilegis perpetualsconfermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurediccio contenents segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament daço no havia o ab lo segell de nostre anell closese segellades no vehia. Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari loqual sobre les taxacions de les letres havem ordonat: e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar volem que copia de aquell en si tinga e de la moneda que daqui exiracascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran qui en la dita taxacio declarades no sien lo dit protonotari nostre observada moderacio e taxacio congruent aquelles a arbitre seu taxar pusca cor la consciencia dell sobre aço de tot en tot carregam. Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als ajudants de la scrivania en totes les coses que al offici de la scrivania se pertanyen manar pusca: e si en aço seran negligents que aquells en la quitacio de sinchdies o menys per cascuna vegada que en aço fallit hauran cascun dells punir puscha. Volem encara que tots los dits adjudants de la scrivania en totes aquelles coses que al offici se pertanyen lo dit protonotari nostre obeyrsien tenguts. Atorgam encara a ell que si loscorreus nostres engir lur offici exercidor negligents haura trobats pusca ells de la quitacio de quinse dies o meyns punir segons que a la suadiscrecio haura vist faedor. E perque a ell gran fe li es comesa en tenir nostres segells e per rahon de son officimoltes vegades ab nos ha a contractar volem que losagrament a nos faça lo qual lo vicecanceller a nos prestar es tengut.

dels-scrivans-manament-nostra-escrivania

Del Vicecanceller.


Del Vicecanceller.

Con humana fragilitat no sufirausar hom de continua sanitat corporal cobeejantsquel offici no poch de nostra cancellariaen la qual tots los negocis justicie concernents losquals a la nostra cort devolutsson espeegadors per alcun accident no puscafreturar de governador: emperamor daço ordonam quenla damunt dita cancellaria un hom feel e espertlo qual sia doctor en leys apres locanceller sia posat qui no ligat de negun ligamde sacre orde per tal que ço que per aventuraper lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbeo altre prelat o clerguequi en criminals coses fer no poria per aquest siasupplit. E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres locanceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacionsson manades complidament contenents lo fet en la supplicaciocontengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gensgreuge no poch poria donar no siaatrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellarialo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometae totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E lossagraments los quals lo canceller es faedor lovicecanceller a nos faça ab acabament.


Del offici del prothonotari tinent los segells

Del Canceller.


ACI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.

Del Canceller.

Per tal cor magestat real de grau molt gran es exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira per ço les letres della proceents son per juhi de hom excellent corregidores e a forma congrua de dret e de raho tornadores. E axi manam per aquesta profitosa sanccio que en la nostra cancellaria haja un canceller loqual volem esser arquebisbe o bisbe qui siadoctor en leys e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos volem que altre doctor en leys no contrastant que prelat no sia sia reebut qui les letres nostres liger e corregir a forma sufficientreduyr e de sa man propria en la fin de cascunaab menys letres que pora son nom sotsescriure sie tengut e sotsescritesper un escriva de manament o de registre o per lo missatge de verga de la cancellaria o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora pero se guart que en lo manament de cascunade aquelles sia contengut que son manades per nos o de part nostra als escrivans de manament de nostra escrivania per alcunde nostre conseyl o secretaris: e encara aquelles que per nostres oydors seran provehides o manades justicia tan solament contenents e comissions de aquella: pero siadiligent e attent que aquelles que gracia contendran qualque qual a la cancellaria venguen closesab lo sagell daquell qui manades les haura segellades en la clausura: e en lomanament daquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haura manades. Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellarianostra pertanyer en alcuna cosa sien conegudes: volents pero que si per nos sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris son manades o per los oydors axi con per luroffici ells poder manar havem ordonat no contrastant que de part nostra nos manariem al damunt dit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita escrivaniao a alcun dells alcunes letres les quals injustes o per qualque manera no degudes a arbitre del canceller reputades recus aytals letressubsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciencia noy era subseguit. En apres per tal cora aquell al qual ço que es mes satorga ço que menys es consentir enich no reputam letres justicia contenens encara summaria expedicio o sens pletper son propri moviment manar e subsignar pusca axicon les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guartse pero de la present concessio en tal manera no abus quel offici dels oydors sen pogues anichilar o en qualque manera evidentment embargar. E per tal que oltra la nostra ordinacio alcunacosa per nostre protonotary o per alscuns dels escrivans de la dita scrivania per cartes o letres en aquella faedores no sia atrobada o feta lo dit canceller transcrit de la dita ordinacio e de les coses faedores per los dits vicecanceller protonotarye altres scrivans de la nostra scrivania ab si tener no ometa. E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deidores per ells conseylan sia orde degut per raho observador: duem statuydor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiranalscunes coses sobre les quals cascun dels conseylersclergues tan solament o cascun dels conseylersquals que quals dir son conseyl convendralo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan car meylor es que losdits dels altres sien corregits per los dits subseguents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits apres subseguits dels altres: e si els mayors primerament dehienaquelles coses que veurien esser conseyladores per aventuraaytal occasion de mala absordidat se donariaquels altres no volents per favor o no gosans per temor partir daquelles lexarien a dir aquelles coses les quals cogitarien esser conseyladores lentenimentpropri en ornament subvertens. En apres volem quel canceller ordon les altres coses les quals present nos en lo conseyl seran faedores manera de estar e de proposar e semblants coses esguardants aqui estaments de persones segons la nostra ordinacio sobre aço feta de la qual copia ab si haja: e encara espedicions de supplicacionsescrividores en les foranes parts dicte e aordonsegons que sera concordat e atorgat per nostra realmagestat. En apres respostes faedores en lodit conseyl de part nostra quals que quals si donchsa altre daquells espressament aquelles no cometiem de paraula fer sapia si esser obligat. Volem encara si alcundomestich nostre mostra a ell albara del panicermajor nostre con la sua bestia sera morta en servey nostre o del cavalleriznostre con sera retuda a la cort nostra per affoliadaalbaran sagellat ab son sagellmanam ell sia tengut manar fer cartes debitories si es cavall de sinquanta libras barchelonesas e si es rocin de vint y sinch libras e si mul o palafre de quinse libras les quals al tresorer nostre sien endreçades. Ordenans encara e volents a son offici pertanyer que tots quals que quals als quals public offici de judicaturao de notaria sera atorgador de la sufficiencia e de les altres coses decents examin diligentmet e aquells los quals sufficients veura esser espeechliuran a ells loffici destinat. Si emperosesdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria lavors lo lochseu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declarama ell esser sotsmeses prelats capellans clerguesdoctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants en los cases empero en los quals no contradien canoniques sanccions e los oydors e los promovedors cavallers scrivans nostres: losescrivans pero al maestre racional de nostra cort per raho de son offici sotsmeses tan solament foragitats: e a aquests licencia de partir de la nostra cort segons que a ell sera vist puscha donar exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleits cor als resplandents conseylersnostres e secretaris scrivans per nos tan solament es aytallicencia consentidora. E pusca lo dit canceller lossotsmeses a aquell si haura trobats ells negligents en luroffici corregir a quitacio de un mes o enjus segons que a ell sera vist faedor perdedora condempnan. E per tal que be e lialment les coses damunt dites sienperfetes per lo dit canceller lo dit canceller sagrament a nos fer sia estret que en totes les coses damunt dites lealment se haura e que res no ha fet per que al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella e de la almoyna e dels infants qui de la almoyna son nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl dells dampnatge a nostra persona no venra mayorment per aquelles coses que ells contracten e que nos encara contractam e que res no han fet ne faran per que les coses damunt dites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl segons nostra ordonacio dels conseylers esser sia sanccit volem quel sagrament damunt dit segons que en la dita ordonacio es ordonat a nos faça ab acabament.
(Unas líneas más arriba se interrumpe la página 112 y hay 3 páginas con tablas cronológicas.)

Tabla cronológica de los Reyes de España considerados como
Condes Soberanos de Barcelona.

Wifredo el velloso, Wifredo II o Borrell I, Suniario o Suñer, Borrell II, Miron I, Ramon Borrell III, Berenguer Ramon I el curvo, Ramon Berenguer I el viejo, Ramon Berenguer II cap d'Estopa, Berenguer Ramon II el fratricida, Ramon Berenguer III el grande, Ramon Berenguer IV el santo, únese Barcelona con Aragón en 1150...   











Dels Homens del offici del algotzir.


Dels Homens del offici del algotzir.

Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inherent de fugirals delats per temor de penes emposadores dels crims comeses: per ço en la nostra cort per loscriminoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinam los quals volem que sien guardes dels presoners o encarcerats en nostre carcer real per ço que dels criminoseso altres presoners qui en lo nostre carcer seran pugan tenir justicia e fer dret als clamants: los quals homens al algotzir manam esser sotsmeses. No tan solament empero los dits homens a manament del algutzir ans encara a manament dels nostres mayordomensdels camarlenchs del canceller del maestre racionalo de qualsevol daquells o dalcun de nostre conseyldegen pendre e guardar aquelles persones que per qualsevol dels sobredits lus sera manat: pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre consell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per dar menar degen abbones presons. Encara los dits homens volem esser diligents que cant nos covendra cavalcar per la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits homens o dos almenys lo nostre carcer provehirde guardes sufficients davant nos ab verguescongruents vagen. En apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana de nostre hostal tenir no lexenper manera que als entrants e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. Manam encara quels dits homens del algutzir en lo començament de la recepcio de lur offici sagrament ehomenatge facen al algutzir primerament reebuten loffici e en absencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los encarceratse que en lur offici frau ne malicia no consintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer alcuna cosa no demanaran ne reebran.



Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentatson dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Donjacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pusfort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propincaes guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadoresdemostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectanquen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirsvolem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costumaconcernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la reginaentena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirso a tota franquea o privilegi dalcun locho terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertangajassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexençahagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquellsab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacioprimerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicaciode les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se hajaa fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lodit offici haura aconseguit per aquest certament siafeta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requestaper instancia de actor o accusador qual que qualo quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirssolliciten lo canceller que un dels oydors loqual volra en assessor liure a ells conexentsde poques causes civils o criminals en lo començamentde la causa present esser covenga o en la fi: principi emperode causa no deim esser dentro al actor o accusador loconvengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceytdentro confessions reebudes seran dels dalats:fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lodit assessor manam esser prolada axi que per altre puscaals parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent losobredit assessor sentencies interloqutories sienpronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de luroffici de scriva freturaran un dels escrivansde la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte senpus clar retre cobeejants perque presents losalguatzirs esser deim aquells qui nos seguexenestants en lo loch on nos serem o pertinencies daquella nostres serveys apparellats. No es encara ignoradorque entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de morto abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades:e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcenteslibras barchelonesas o de trecentas librasjaccenses o siscentas libras de mallorquinso dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactorvaler la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres emperocauses civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lopreu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrersupplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirsno promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçadalos alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna.E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen.Volents part aço a perill de fuyta dels criminosesprovehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzirpusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no puscaultra la jurediccio sobreposada en la qual nos covesino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quelsdits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan carlos drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguene facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseylmanarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lursrequerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcersdeguts cascun segons son delicte: volents losdits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furse constitucions dels nostres regnes e terres sienservats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantamentque contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhise sentencies daquells sia. En apres losdits presoners o encarcerats facen punirper penes degudes segons que per nostra provisio o juhi realsera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora çoes de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcunmembre si donchs oreyla no es: decernentsque lo dit offici exercesca lo pusantich en loffici dementre que amdospresents seran en la nostra real cort e lo pus antichabsent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son officisi fallit hauran en lur offici de la quitacio dunmes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processessentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dannostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poranrevelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.
dels homens del offici del algotzir

Del Posader.


Del Posader.

No tan solament alberchs convinents als grans princeps e grans senyors son assignadors ansencara a tots aquells qui per servir les sues persones per raho de lurs officis les sues corts seguexen es necessari. Per ço ordenam que quan nos caminar sesdevendra un porter lo qual posader sera nomenat ira davant al loch predestinatnos deure anar qui do e assigne dos hostals a nos dels meylors del loch ço es la un per nostre menjar ab nostres domestichs e laltre per nos dormir e reposar e encara entorn de nostres hostalsassignar sie estret de donar hostals convinents als nostres officials e a lurs officis losquals per offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nostres e a altres persones generosos qui nostra cort seguiran segons sa condicio esguardada la graneadel loch e la multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per ell assignades seran pusquen pustost en cascun loch trobar aço:haja cura diligent que totes les posades que assignades haura e los noms daquells pera qui seran cascundia nos caminan en lo loch en lo qual romandre deurem a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos.Encara en cascuna de les dites posades lo nom de cascu al qual assignada la haura ço es en la porta foranascrisca: e si la posada que a un assignada haura altre per sa temeritat occupara aço dejaencontinent al nostre alguazir denunciar qui sobre açopunesca los contrafaedors per la manera que nos ordenarem: e si lo dit posader en notificar aquestes coses al dit alguazir sera negligent per cascuna vegada sie privat de la quitacio de un dia. Encara volem que lo dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un daquells que en fer lo dit seu offici be e lialment tota parcialitat foragitadase haura a cascun segons sa condicio e de sonoffici esguardada la granea del loch posada convinent donan.

del posader, fonda, Roda, Sorolla, Pedro, Diego, Montse Foz, Beceite, Beseit


Dels algutzirs

Dels Porters de porta forana.


Dels Porters de porta forana.

E per tal cor la guarda de nostra persona la qual als porters es comanada axi per anar devant nos com per guardar les portes de nostres cambres deguda cosa no es que sovinerament porters sien trameses: per ço provehim esser ordonat que dotse a custodia de les portes de nostre hostal foranes sien deputats los quals sotsporters sien nomenats los quals macesab ferres sens gallons pusquen portar e no totes cubertes dargent: dels quals tots qui en la nostra cort seran o almenys los dos necessariament diligentment guarden les dites portes en manera que a alcuna persona entrament no degut a nostre hostal sia donat. Órdonam que hagen cura de estar a la porta forana del nostre hostal mentre nos o nostres domestichs menjaran per tal que guarden largent del qual en nostre servey e dels menjants ab nos se usara. Volents part aço que un dells continuament sia a la dita porta guardant que persones qui noy degenintrar noy intren ney pusca esser tret res ne emblat ne lalmoyna del nostre palau no puga esser defraudada ni en altra part portada. E encara a manament del canceller vicecancellerconsellers secretaris uxers e portersiran dins la vila en lo loch on nos serem la on de manament nostre los trametran: ells emperoals uxers volem esser sotsmeses e sagrament ehomenatge al camarlench faran semblant quels dits porters deuen fer segons que damunt es ordonat.



Dels Porters de massa.


Dels Porters de massa.

Pertanyse que real magestat la qual los sotsmeses ab diverses maneres en pau een justicia defen a custodia de la sua persona en diverses maneres e ab diverses officis preveen proveesca.Emperamor daço oltra los uxers darmes portersa custodia de la nostra persona vuit esser ordonam dels quals dos dins lo hostal on nos jaurem jaguen: e apres per ço con no tan solament per los uxers entraments no deguts a la nostra persona sien vedats ells davant nos neguns altres entre nos e ells exceptats los camarlenchs e anant e tornant de la taula los majordomens los quals per especial raho esser volem anar permetents axi cavalgancon en altra manera anar manam. E a ells encara manam que dos dells continuament nos menjants davant la nostra taula estienguardant que sino aquells que deuen a la nostra taula no sapropinquenet que un daquells vaja a la cuyna davant aquells qui la nostra vianda deuen aportar ell tornant davant les viandes les quals a nos aportaran: cortanta e tal multitud poria esser de gents e molts estar davant la taula que en anant e tornant les viandes de la cuynaporien reebre triga desordenada. E per ço car a la experiencia del dit offici se pertanye fer desar les gents davant la nostra presencia en tot loch volem esser portades per ells maces: a manament empero dels dits uxerslos dits porters anar e complir los manaments daquellssien tenguts e encara a manament de nostres consellers e secretaris en la vila on nos serem la on trametre losvolran anar no recusen: les portes de nostres cambres foranesper ells volem esser guardades quan per altres affers no seran occupats en lo qual cas per guardar les dites portes necessariament dos daquells hi romanguen axi que sino segons que degut sera en nostres cambres a alcun entrament per ells no sia donat. Volents que al nostre camarlench sagrament e homenatge facen que tot perill de la nostra persona esquivaran et totes coses les quals a nos nocives esser poguessen a nos aquelles decontinent revelaran equels nostres manaments expresses e especials fermament exeguiran e perill de mort per tuycio de nostra persona no esquivaran e que per ells alcuna cosa feta no es nesfara perque les coses damunt dites no pusquen fermament observar.


Dels Uxers darmes.


Dels Uxersdarmes.

Per tal con a real estament nos cove que sens differencia faedora de persones a cascun de apropincar a la sua persona sia manifestat entrament mes digna cosa sia que axi per raho donor con encara per esquivar perill segons los graus e condicio de persones licencia de propincar a cascuns sia atribuyda: emperamor daço ordonam que quatre per tal que mils lo trebayl lo qual per loffici dells hauran sostener pusquen anar detras nos axi cavalcan con a peu per tal que guarden que a totes persones sino axi con expedient sera segons nostre estament e condicio e encara segons lo temps entrament a nos no sia consentit sien deputats. E per tal que mils alcunes coses les quals segons lur offici a ells pertanyen puguen complir verga per cascun dells portar manam e uxers darmesells volem esser appellats per tal quels noms convinents sien a les coses. E per tal con en aquells qui han experiencia e qual que sia fet es creedor ordonam quels damunt dits sien persones militars no pero de cint de cavalleria ennobleitz: cor les militars persones axi per linatge con per experiencia aquelles coses les quals a les armes sesguarden es pertanyen saber e fer davant tots los altres no es cosa no coneguda. Encara que als lochs als quals per qualque raho entrar haurem e per ells e per los porters segons quels lochs seran ab diligencia proveesquen que aguayts noy sien. E dos dels damunt dits o un almenys de necessitat jaguen defora davant la porta de la cambra en la qual nos jaurem: e quant que quant davant la dita porta de la cambra sesdevendra ells tots jaer la qual cosa los dos o la un havem declarat esser de necessitat armes militars complides en lo cap de lur lit tenguen: espasa pero tots temps porten e altres armes axi secretament con apparent quant e segons que sera opportu cor en aço condicio de loch e qualitat de temps son esguardadors cor a ells e per nom e per offici davant los altres a servey e custodia de nostra persona deputats evidentment se conve. E si les dites armes portar e tener segons que damunt es ordonat hauran negligit per pena de quitacio de un dia sengles vegades aquells declaram esser punits. E al offici dells encaras pertany que quant los divinals officis davant nos se dien en la porta del loch on nos estarem o prop la cortina del nostre oratori un dells defora estie. Si empero davant nos en conseyl estranyes personas proposar haurien o pledejarien lavors ells dins a custodia de nostra persona intren si donchs a ells per rahon nols era manat. Com nos empero ab aquells de la cambra secretament esser volrem axi con nos colgan o levan o en altra manera nos
visten pintinan o semblants coses faen e encara si nos expressament o manavem un tan solament dells dins lo loch on les damunt dites coses farem esser pusca qui cura haja que lavors alscuns noy entren sino aquells qui de la cambra seran o aquells los quals per especial rahon en aço admetrem. E si ultra los damunt dits aqui alcuns esser trobaria si donchs per raho nos nou vedavem exir ell faça: cor de honestat esser no jutjariem si a nostres secrets sino aquells qui hic son deputats o admeses eren. Los porters e sotsporters en loffici lur delenquien a la quitacion de quinsedies tan solament condempnar ells per cascuna vegada poden. Ells empero son sotsmeses als camarlenchs: e per tal con aquests axi con dit es a custodia de nostra persona son annexes de sagrament e de homenatge a nos prestadors no volem ells esser franchsmas volem que sagrament et homenatge a nos facen quels perills que a nostra persona esdevenir sabrien per lur poder esquivaran e a nos revelaran e que be e lialment en lur offici e tuicio de nostra persona se hauran e encara que nostres especials e espresses manaments ab acabament exiguiran e si secrets de nostra persona o de nostre conseyl sabrien o oyrien o en altra manera sabrien no revelaran e que nuyl temps no feeren ne faran tal cosa que contrast a aquestes coses observadores.
Dels porters de massa

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Del Escombrador del palau e lavador del argent


De la nostra serenitat molt se pertanyn que pus en lo denejamentde nostres cambres havem desus ordonat que en lonostre palau en lo qual per raho de menjar abnostres domestichs cascun dia de necessitat nos coveusar entenam. Per so un hom jove esperten la nostra cort volem esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat qui lo nostre palau on menjarem e los porthes e altres cases on nos ab nostres companyes apres menjar serem cascun dia per lo mati agran e en temps e hores degudes largent lau del qual en nostre palau losnostres domestichs en menjar usaran. E quan en aquestes coses ell entendre no haura ell manam si mester sera ajudar en losserveys faedors en loffici de nostre rebost. Et regonexera si esser sotsmes als camarlenchse al primer reebut dells en loffici sagrament ehomenatge fara que tota adversitat que sabra a la nostra salut poder esdevenir quant a ell possible sera esquivara e a nos con pusyvaçosament pora revelara: e que res no ha fet nefara perque lo dit sagrament no puga enviolablementobservar.

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels uxers darmes

Dels Rebosters comuns.


Dels Rebosters comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre ab tal orde eximent reeben que neguna cosa imperfecta seguir nos pusca ans mes segons que es possibil totes perfetament per lur orde sien condreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora sanccim que en lo nostre rebost dos rebosters comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils per nos elegidors sien reebuts qui totes aquelles coses les quals a offici de reboster se pertanyen estudien perfetament e ordonadament complir. E per tal que negun defalliment de les coses damunt dites no sia preguardense diligentment e atent per les taules discurrents e molt diligentment en les coses desus dites esguardan: los quals als rebosters e al sotsreboster nostres engir lur offici obeyr sien tenguts. E encara aygua a nostres domestichs abans de menjar e apres de menjar exhibir sien estrets si donchs lavatori convinent e opportu aqui no es. E si sesdevendra nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat de anar continuament cuytan davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins lo rebost nostre o almenys prop nostre alberch jaga si fer se pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberalment nos pusca complir. Si pero los rebosters e sotsreboster nostres especials absens esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir. Aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut: don en scrit aquelles coses que per nostres rebosters son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als camarlenchs obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades les fruytes nostres e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar per tal en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos ministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels camarlenchs nostres de fer sien estrets lo qual los rebosters nostres especials a nos son tenguts de fer axi que rabia no desidora de coses nocives pugam aytant con porem esquivar.

escombrador, lavador argent

Dels Rebosters majors.

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfetsi donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menyspreare que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en lofficiguardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebraab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per losotsreboster e altres del offici portar faça:guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedeae de coses inmundes soven reguardada axi siaque negunes coses no si puguen esser perpensadesals nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortescandeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytesfromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ablo qual seran lavades aquelles que bonament lavarse poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatgessesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per losdits rebosters decontinent als almoyners siendistribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix consesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: egardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dellsol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal quesguart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiujonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules condaquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defallimentalcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsrebosterportar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noysia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lonostre palau si volra esquivar venjança condigna: edaqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit.Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e teneren escrit la manera ques serva en tenir lodamunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara ayguaappareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons ettortices e candeles bastament tenga servadala dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem fetae la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe.Guartse encara lo dit reboster e a la cura dellespecialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcundeffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapianostra volentat sobre lo nombre de les tortesilluminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortese encens haver curosament procur del apothecari.Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebrepersonalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendranos caminar ell o aquell qui primer ira axi façaque en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargente de luminaries tovayles e altres appareylamentsa servey nostre trobem. E no resmenys sagrament ehomenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelmentexerciran; e si alcunes coses mayorment per rahonde son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pusliberal les coses desus dites complir se pusquenells o el sotsreboster en lo rebostdamunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantsedel offici alcuna lesio no sofira: losdesus dits empero nostres rebosters a tots losaltres del rebost volem mayors esser. Ordonansencara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster siaappellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur officifeelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsrebostertota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebutsi lavors en la cort present sera o en absencia daquellque per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebostersmajors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportarao en absencia dell un dels ajudants del rebost alscunsappareylaments e ornaments e vexella dargent ables quals passar puscama us nostre per la taula si per aventura les azemblesportants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment siatengut: e per tal que de totes coses que son faedores per losdits officis noticia plena haja translat e absi tenga daquelles e aquell sagrament ehomenatge faça al camarlench e obediencia servequels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors siregonega a ell per majors.

Nota:
afollar(fruytes, fromatges, fromage,  formatge, formache): fes malbé; echarse a perder, podrirse, estropearse.
Lamina: l´ànima, l´alma; el alma.
Dels rebosters comuns