Mostrando entradas con la etiqueta Alguer. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alguer. Mostrar todas las entradas

Els Paísus Cagaláns

Els Paísus Cagaláns

Alguer, Alguero :



Aranés :



Cansó en ocsitá, medieval, ai vist lo lop :


Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen voltes al ábre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al ábre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotém tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.

Ses taronges, Miquel de Mallorca



Lo catanazi Juaquinico el Torrao :





Italiá y catalá

Lo italiá es mol paregudet al chapurriau, valensiá, balear, catalá. 

No sirá que los italiáns, incluíts los de l'Alguero, a Serdeña, Sardinia, Sardegna (sardana) , Cerdeña, van portá la seua llengua, mescla de italiá y sardo, a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ? 


Em fa mal el genoll , catalá.


Me fa mal lo ginoll, chapurriau


Mi fa male il ginocchio, italiá.





José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.

José Ventura, Pep, Alcalá la Real, Jaén, 1817, Figueres, 1875, compositor, creador de la sardana moderna.




Baile sardo, Sardegna :




Markel Bringuè, Franja Viva, Alguer

Franja Viva

Comentari en el grup YO PARLO CHAPURRIAU.

8 de juliol,2017, 

Markel Bringuè , Marcel Pena, de La Litera , La Llitera, del blog lo reguer, crec que ell va escriure esto texto.



Marcel Pena, Markel Bringuè, cup, governem-nos

Se veu cla que a Franja Viva no volen cap versió de lo que ells diuen catalá, ha de está tot escrit normalissat. 


Anit bai ficá'l Canal 33 y me bai trobá que fíen esto pograma sobre l'Algué, siutat de la isla de Sardeña. Y coma yo soc un gran afisionat a la istória de la Corona d'Aragó me'l bai quedá a mirá.

Resulte que a l'Algué encara charren la llengua que ban porta'y los repoblladós cataláns, balenciáns y mallorquíns, mescllada en paraules de l'italiá y el sardo. En resumen, que astí tamé parlaen un tipo de chapurreat.
Cregueu que é posiblle que amés dels repobladós dels territoris que charren al pograma, tamé y'anés chén de la nostra sona? Cllaro que no charren coma naltres, pero yo bai entendre bastán bé lo que diben, menos als dos omes més bells: lo barbé y lo que fabricae silles de montá cabálls.
Pa yo que los llasos que mos unisen al resto de territoris de la Corona d'Aragó encara se mantenen mol forts, y esto pograma me ba acabá de combense. (sic)

Versió ortogràficament correcta:


Anit vaig ficar Canal 33 i me vaig trobar que feien este programa sobre l' Alguer, ciutat de l' illa de Sardenya, I com que jo soc un gran afeccionat a la història de la Corona d' Aragó encara xarren la llengua que van portar-hi los repobladors catalans, valencians i mallorquins, mesclada amb paraules de l' italià i el sard. En resum, que astí també parlaven un tipus de txapurrejat.


Creieu que és possible que a més dels repobladors dels territoris dels quals xarren al programa també hi anés gent de la nostra zona? Clar que no xarren com naltres, però jo vaig entendre bastant bé el que diven, menys els dos homes més vells, lo barbé i lo que fabricava silles de muntar cavalls.
Per a mi que los llaços que ens uneixen a la resta de territoris de la Corona d' Aragó, encara es mantenen molt forts, i este programa em va acabar de convèncer (sic).

RESPOSTA (posterior):


Primera qüestió: cal aclarir que els repobladors de l' Alguer provenien principalment de la zona de Barcelona, d' aquí l' apel.latiu de la Barceloneta de Sardenya, i també que a causa de les pestes la població, com denoten els cognoms és majoritàriament sarda, això no impedeix que fins ben poc es conservés viu el català propi, que també era d' ús freqûent i oficial a la resta de l' illa..  


//lo italiá es mol paregudet al catalá, no sirá que los italiáns, incluits los de l'Alguero, van portá la seua llengua a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ? 


em fa mal el genoll / mi fa male il ginocchio

//



Segona qüestió: Quant a la versió corregida. Es pot obervar que molts canvis són simplement convencionals i obeeixen a simples convencions ortogràfiques, amb la qual cosa es poden continuar dient les mateixes paraules de sempre amb la mateixa fonètica de sempre. Exemples"fabricava" es pot dir "fabricae", "impedeix" "impedix""bastant": "bastan", "este" "esto" "vaig" "bai";"Muntar" "montar" d' altres simplement són canvis de lletres: "chapurrejat", "txapurrejat", "ba" "va", "chent", "gent". . D' altres paraules poden ser dialectals i emprar-se o no segons el context "naltres", "astí", "lo-el", d' altres imple diferència d' estil: "Per a mi", "per yo".....En fi, diferencies menors, de vegades anecdòtiques, algunes dialectals a emprar segons el context i que no afecten en absolut l' estructura i la unitat de la llengua,. Més clar l' aigua menys (o "menos" (SIC), per a qui no ho vulga veure i que en lloc d' anar amb bona voluntat vaja amb idees prefixades i en contra..



Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...