Mostrando entradas con la etiqueta Aragó. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Aragó. Mostrar todas las entradas

TOMO XXV, 25, levantamiento, guerra, tomo XII, 12

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE
ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D.
MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,

TOMO XXV.

LEVANTAMIENTO


Y


GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS
SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL
Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo
XII.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
------
1863.


// Editor: Ramón Guimerá Lorente. Hay comentarios, (entre
paréntesis y cursiva
), y textos de Çaportella que no agradarán
o gustarán demasiado a los lectores catalanistas del siglo, el XXI.
Que se vayan a freír fuets o espetecs //


Con la idea de suministrar al lector
todos los datos que puedan ayudarle a tener un cabal conocimiento de
los asuntos a que hace referencia la Colección de documentos, (según
manifestamos en el prólogo de la misma, y especialmente, por lo que
toca a las Turbaciones de Cataluña, en la advertencia al lector que
precede a esta parte,) damos a continuación el registro
perteneciente al diputado Çaportella, único que, apartándose de
sus compañeros, pretendió representar por si sólo la Generalidad
o Diputación de Cataluña (no la llamaban Generalitat entonces
los deputats del General, sino casa de la deputacio
) en los
puntos donde se conservaba la obediencia al rey Don Juan.
En
el mismo preliminar a que acabamos de aludir se encuentra consignado
este hecho, al hacer referencia de todo lo que se proyectaba publicar
para enriquecer con toda clase de documentos este azaroso periodo de
discordias civiles, acerca de las cuales mucho se ha escrito y mucho
se ha errado, especialmente por aquellos escritores inmediatos al
tiempo en que la dinastía del rey Fernando 1.° estaba en todo su
apogeo, los cuales o perpetuaron sin malicia y sin criterio histórico
retrospectivo las falsedades de los que tenían interés y deber en
celebrar los hechos de los vencedores, o temieron que el apartarse de
la rutina y desentrañar la verdad era destruir lo que por la fuerza
de los años se daba como cierto y admitido. Con el objeto, pues, de
ayudar a la aclaración de la verdad, vamos cumpliendo lo prometido,
y tocándole ahora el turno, después de publicados todos los
registros de la Diputación y el de cartas, que precede, al
indicado registro particular de Çaportella, lo daremos a luz,
insiguiendo el mismo sistema, para su publicación, que hemos
empleado en todos los demás tomos que el lector tiene ya conocidos,
no sin que hagamos algunas prudentes observaciones para guia del que
pretenda estudiar y comparar los diferentes documentos con que
aquella se va enriqueciendo.
Va encabezado el registro del
Çaportella
con una larga relación de los trabajos pasados al tener
que residir como diputado en Barcelona, donde dice que unos pocos
ciudadanos
de la misma, unidos también con unos pocos del
Principado, sustentaban la inicua rebelión, y añadiendo, sin duda
para disculpar su inconsecuencia, que si bien había firmado papeles
que servían para fomentar aquella, había sido sólo obligado a la
fuerza, con gran peligro de muerte, llegando a asegurar que en las
mismas sesiones, cuando él era de voto contrario, le llenaban de
insultos y hasta le amenazaban con arrojarlo por la ventana.
(No
hace falta creer a Çaportella, sólo hace falta ver las sentencias de muerte de los deputats del General para cualquiera que les llevara
la contraria. Ejecuciones de personas, exilio, embargo de bienes para
usarlo en la guerra, etc. Está todo muy bien documentado en sus
cartas anteriores; en especial esta de 1461
).
Estas son las razones en que se apoya para
justificar su fuga, y hasta acaso para que se admita como regular y
posible la representación de los estamentos de Cataluña en su
persona, aun cuando dice obrar “en nombre de los presentes y
ausentes fieles al Rey”, y cite algún personaje conocido y de gran
influencia y representación. Mas como del examen comparativo de este
volumen con los anteriores resulten desvanecidas algunas de las
aserciones del prófugo, (este Manuelico era más liante que su
padre Próspero
) creemos deber nuestro consignarlas, para que así
con más seguridad e interés pueda el lector
estudiar los sucesos por los documentos, y deducir, por consiguiente, la pura verdad histórica.
Resulta, pues, de
nuestro estudio comparativo, que la fidelidad del Çaportella
al rey Don Juan (recuerden que en el tomo 24 los deputats
ya fueron a buscar a Portugal a Perico el de Calaf, el condestable,
pactaban con el rey de Francia y el de Castilla
) no se dio a
conocer tan pronto como debía,
(¿acaso os pensáis que le gustaba
prescindir de su cuello al señor Çaportella?
) puesto que
siguió aquel ejerciendo su cargo de diputado (bien remunerado)
desde el principio del trienio y sin tener medio o
resolución para huir
(consulten el documento donde se manda
matar a algunos sediciosos en contra del Principat de Cathalunya;
otros documentos donde se manda matar a presos del bando del Rey
auténtico, Juan II, etc
) hasta el siete de enero de 1463,
esto es, más de un año después de la muerte del Principe de
Viana
; que, a ser victima de los insultos y violencias que
cuenta, ni él hubiera seguido tanto tiempo (eso te lo crees tú,
Bufa al ull, que también recibías una buena paga por tu empleo como
archivero
), sin gran fingimiento, representando uno de los
principales cargos
en una corporación que tenia buen
cuidado de señalar por sospechosos a los que le parecía,
confiscándoles los bienes cuando era menester, ni, de seguro,
hubieran permitido los mismos insultadores que siguiera en el banco
de la Generalidad (otra falsedad de Manuelico Bofarull que
no sabe atenerse a los textos que transcribe, cosa que aprendió de
su padre, la casa de la Deputacio, casa del General, tontolaba.
) hasta la hora
perentoria de su fuga, un diputado que, según él mismo revela
después en su registro, era el principal enemigo de la rebelión:
que los que representaban el Principado en Barcelona (los
deputats del General, consell de cent, ciutat de Barchinona
) no
fueron tan pocos
como se supone, ni aun durante ciertos periodos de mayores
complicaciones y apuros, encontrándose entre ellos personas tan
distinguidas como el vizconde de Rocaberti, don Francisco de Pinós,
Gerardo Alemany de Cervelló, el conde de Pallars, el obispo de Vich,
el abad de Montserrat, el deán de Lérida y otros muchos, cuyos
nombres puede haber notado el lector en los anteriores documentos;
que cuatro meses antes de desaparecer el diputado existen cartas
suyas en las que no sólo manifiesta estar identificado con las ideas
de los rebeldes de Cataluña (lo contrario le hubiese hecho bailar sin tarima), sino también gozarse en la esperanza de la venida
del rey de Castilla,
cuya llegada a Soria participa a varias
municipalidades (sesión del 31 de agosto de 1862);
(Manuelico,
que no sabes ni en qué año estás trabajando los textos del
archivo; te refieres a 1462; en 1863 se publica este tomo 25)

y
que el único acto por el que tal vez podria empezarse a sospechar
de su modo de sentir politico
es el que se nota en 11 de octubre
del mismo año, cuando, al designarse a algunas personas como
sospechosas, se abstuvo libremente Çaportella de manifestar
su opinión en lo tocante a las personas eclesiásticas.
Hacemos
estas observaciones para que el lector, recordando estos antecedentes
al leer el registro que ha de justificar la transformación del
antiguo diputado rebelde, pueda admirar con mayor interés la
desconocida causa de aquella, o sospecharla quizá, al ver que la
descision (decisión) del prófugo no tuvo lugar
hasta muy poco después de haberse acordado aclamar por rey
a Enrique de Castilla
, pudiendo así el que compara atribuir con
mayor justicia a cada acto el valor que se merezca.
(Esa
aclamación haria rodar cabezas, y este buen hombre lo sabia desde
hacia tiempo; y otras traiciones de catalanes representantes del
Principado: lo de Portugal, Francia, etc.)

El volumen, pues,
que vamos a publicar a continuación comprende varias resoluciones y
cartas escritas a veces en nombre de la Diputación, que,
según es de ver, la venia a constituir el mismo consejo del Rey, o
con la sanción del arzobispo de Tarragona, y abraza desde 23 de
enero de 1463 a 15 de octubre de 1472, de manera que viene a
completar en gran parte el azaroso periodo de las turbaciones, objeto
de esta publicación desde algún tiempo, y en pro del cual iremos
dando a luz todos cuantos materiales nos suministren el Archivo general de la Corona y el especial de la antigua Diputación o
Generalidad de Cataluña

(en ninguna carta anterior de la colección, desde el tomo I de Próspero, la llaman Generalidad ni
Generalitat, sino casa de la Deputacio. Tanto Próspero como Manuel sí la llaman así)
.
Conviene advertir, sin
embargo, que en el primer documento que se encuentra de octubre, (25 de octubre) el
año es 64, y no 63, de manera, que o hay aqui un vacío de un año, o
todos los documentos anteriores a aquel mes llevan equivocadamente
el año anterior
, con lo que resultaria ser la fuga del diputado
más posterior aún de lo que decimos.
(El 16 de noviembre aparece 1463. Manuelico no podía haber cogido los textos donde no cuadra la data y publicarlos aparte; no daba para más. Como liante no tiene parangón hasta la actualidad).

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SÉPTIMA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA SÉPTIMA.

Lo rey Pedro, sentín lo ardén amor que li té la dolenta Lisa, la console y después la case en un jove noble, y besánla al fron li diu que sirá sempre lo seu caballé.

Arribat habíe Fiameta al final de la seua novela, y mol alabada habíe sigut la viril magnifissensia del rey Carlos, encara que algúns dels que allí estaben, que eren gibelinos, no vullgueren alabál, cuan Pampínea va escomensá la historia que li va maná contá lo rey:
Per la memoria me está rondán una cosa no menos loable que va sé feta per un adversari del rey Carlos a una jove de la nostra Florencia, aixina que to la contaré.

Cuan los fransesos van sé foragitats de Sicilia, ñabíe a Palermo un boticari florentino de nom Bernardo Puccini, home mol ric que de la seua dona teníe sol una filleta majíssima y ya en edat de casás. Y habén arribat a sé siñó de la isla lo rey Pedro de Aragó, selebrabe a Palermo una maravillosa festa en los seus baróns; an esta jarana, están justán ell a la catalana, va passá que la filla de Bernardo, que se díe Lisa, desde una finestra aon estabe en datres dames lo va vore mentres justabe, y li va agradá tan que remiránlo después se va enamorá dell ardenmen. Y acabada la festa y están ella a casa de son pare, en cap atra cosa podíe pensá mes que en este magnífic y alt amor; y lo que mes li dolíe ere sabé que ere de condissió baixa y que no podíe tindre cap esperansa de un final felís; pero no volíe apartás de vóldre al rey, y per temó de un mal majó no se atrevíe a manifestáu. Lo rey de aixó no sen habíe acatat ni sen preocupabe, de lo que ella sentíe intolerable doló. Va passá que, creixén lo seu amor, y sumánse una tristesa al atra, la hermosa jove se va ficá dolenta y se consumíe de día en día, com la neu al sol.
Son pare y sa mare, dolguts per esta enfermedat, en consols, en meches y en medissines li ajudaben tan com podíen; pero de res valíe, perque ella, desesperada del seu amor, habíe triat no seguí vivín. Ara be, va passá que, oferínli son pare donáli tot lo que vullguere, li va vindre al pensamén que si se puguere, voldríe féli sabé al rey lo seu amor y la seua dessisió abáns de morí: y per naixó, un día li va rogá que faiguere vindre a Minuccio de Arezzo. Ere an aquells tems Minuccio un finíssim cantán y músic, y en agrado ere ressibit per lo rey Pedro. Lo van avisá de que Lisa volíe sentíl tocá y cantá;
ell, que ere un home amable, en cuan va pugué va acudí an ella; y después de consolála en tendres paraules, en una viola dolsamen va tocá alguna estampida y va cantá después algunes cansóns que pera l´amor de la jove eren foc y flama, cuan ell creíe que aixina la consolabe. Después de aixó, li va di la jove que volíe parlá en ell sol, per lo que, anánsen tots los demés, li va di:

- Minuccio, te hay triat a tú pera fidelíssim guardián de un secreto meu, esperán que a dingú mes que a qui yo te diga lay manifestos may, y después, que me ajudos com pugues: y aixó te demano. Has de sabé, Minuccio meu, que lo día que nostre siñó lo rey Pedro va selebrá la gran festa de coronassió y pujada al trono, lo vach vore mentres justabe, y me se va ensendre al pit un foc tan gran que me ha portat a la situassió a la que me veus; y veén yo que no li convé lo meu amor a un rey, y no podén no ya tráurel de mí, sino disminuíl, y sén mol du de soportá, hay triat morím; y aixina u faré. Y es verdat que men aniría ben consolada si u sapiguere ell; y crec que tú eres lo mes indicat per a félay sabé; y cuan u haigues fet, fésmu sabé pera que yo, morín consolada, me deslliga de estes penes. Y dit aixó, plorán, va callá.
Minuccio se va maravellá mol de la grandesa de ánim della y del seu du propósit, y va tindre compassió della; y de repén li va vindre al ánim cóm podríe ajudála honestamen, y li va di:

- Lisa, te dono la meua paraula, u faré; abáns de tres díes crec que podré portát notissies que te sirán mol bones; y pera no pedre tems, men vach a escomensá.
Lisa, prometínli animás, li va di que sen anare en Deu. Minuccio sen va aná a buscá a un tal Mico de Siena, mol bon rimadó an aquells tems, que tocaríe y cantaríe la cansoneta que seguix:

Móute, Amor, y vésten al meu siñó

y cóntali les penes que ting,

disli que a mort ving

per selá lo meu dessich per la temó.

Piedat, Amor, de ginolls te crido,

ves y busca al meu siñó allí aon more,

disli que mol lo dessicho y vull

pos dolsamen l´alma me enamore,

y per lo foc ardén al que me inflamo

ting temó de morím, y no vech la hora

de alluñám de pena tan dura

com patixgo dessichán lo seu amor,

en temó y dudán

¡Per Deu, fes que conegue lo meu doló!

Desde que dell estic enamorada,

no me has dixat, Amor, atrevimén:

sempre estic assustada

sense podéli mostrá lo meu sentimén

al que me té tan apassionada

y, morín, morí es lo meu tormén;

potsé no li portaríe descontén

coneixe lo doló del alma meua

si tinguera la ossadía

de manifestáli este ardó meu.

Y ya que no te va sé agradable, Amor,

lo consedím tanta confiansa

que puguera dili al meu siñó

¡ay de mí! per missache o en semblansa

lo sentimén que me acalore,

vésten an ell y fésli recordá

aquell día en que en escut y llansa

en atres caballés vach vore justá

induíxlo a mirá

cóm me mórigo pel seu dols amor.

Estes paraules va ensayá Minuccio, y al tersé día sen va aná a la cort, y va trobá al rey Pedro minján. Cuan lo rey li va maná que cantare algo en la seua viola, ell va escomensá la cansoneta, tocanla tan dolsamen, que tots los que estaben a la sala real pareixíen encantats, de tan callats y atentos que escoltaben, y lo rey casi mes que los atres y tot.
Y cuan Minuccio va acabá, lo rey li va preguntá de aón la habíe treta, que li pareixíe no habéla escoltat may. - Monsiñó - va contestá Minuccio -, no fa ni tres díes que se han compost estes paraules y la música. Lo rey li va preguntá quí la habíe feta, y li va contestá: - No me atrevixco a descubríu mes que a vos sol.

Lo rey, dessichós de sentíu, fen arrepetá la taula, lo va fé entrá an ell sol a la seua cámara, aon Minuccio lay va contá tot. Lo rey u va selebrá mol, va alabá a la jove y va di que teníe que tindre compassió de una jove tan valerosa, y que aniguere de la seua part an ella y la confortare, y li diguere que sense falta aquell día al tardet acudiríe a visitála. Minuccio, contentíssim de portáli tan bones noves a la jove, sense tardá sen va aná y, parlán en ella sola, li va contá lo que habíe passat. La jove se va alegrá tan que claramen van apareixe siñals de millora; y se va ficá a esperá lo tardet y la vinguda del seu siñó.
Lo rey, que ere liberal y benigno, habén pensat moltes vegades en les coses sentides a Minuccio y coneixén be a la jove y la seua hermosura, se va compadí mes de lo que estabe y al arribá lo tardet va montá a caball, fen vore que anabe de passeo, y va arribá a la casa del boticari; y allí, demanán que li obrigueren un majíssim jardí que lo boticari teníe, allí va baixá del caball, y li va preguntá a Bernardo cóm estabe la seua filla, si ya la habíe casat.
Va contestá Bernardo: - Siñó, no está casada, y ha estat y encara está mol dolenta; encara que desde fa unes hores ha millorat maravillosamen.

Lo rey va compendre lo que aquella millora significabe y va di: - desgrassia siríe que se li traguere al món tan hermosa cosa, volem aná a visitála. Y va entrá a la seua alcoba, se va arrimá al llit aon la jove, una mica incorporada, lo esperabe dessichosa, y li va agarrá una ma, diénli:

- Siñora, ¿qué vol di aixó? Sou jove y hau de confortá als atres, ¿y tos dixéu ficá dolenta? volem rogatos que vullgáu consolátos y que tos curéu pronte. La jove, sentínse agarrá les mans per aquell al que volíe tan, encara que se avergoñire, sentíe tan gran plaé al ánim com si estare al paraísso, y com va pugué li va contestá:

- Siñó meu, lo voldre fé aná les meues poques forses sobre tan pes ha sigut la raó de esta enfermedat, de la que vos, per la vostra grassia, pronte libre me voréu. Sol lo rey enteníe lo encubert parlá de la jove y a cada momén la reputabe de mes valor, y moltes vegades va maldí a la fortuna que de tal home la habíe fet filla; y después de estás un bon rato en ella confortánla, sen va aná. Este rasgo de humanidat del rey va sé mol alabat y en gran honor tingut pera lo boticari y la seua filla; esta, tan contenta se va quedá que se va curá en pocs díes, y se va ficá mes maja de lo que ya ere. Pero después de curás, habén lo rey en la reina discurrit quína recompensa a tal amor volíe donáli, montán un día a caball, en mols dels seus baróns sen va aná a casa del boticari, y entrán al jardí va fé cridá al boticari y a la seua filla; y en aixó va arribá la reina en moltes dames, y ressibín a la jove entre elles, van escomensá una maravillosa festa. Y después de un rato, cridán lo rey y la reina a Lisa, li va di lo rey: - Valerosa jove, lo gran amor que me hau tingut tos ha alcansat de nos un gran honor, que es este: com ya estéu en edat de casátos volem que prengáu per home al que tos donarem, pero sempre me podréu cridá lo vostre caballé, sense volé de tan amor pendre de vos mes que un beset. La jove, que estabe colorada de vergoña, en veu baixa va contestá aixina:

- Siñó meu, estic mol segura de que si se sapiguere que me hay enamorat de vos, la majoría de la gen me pendríen per loca, creén que me hay olvidat de la meua condissió (y de la vostra); pero com Deu sap, que sol ell veu lo cor dels mortals, cuan tos vach vore me vau agradá, encara que sabía que vos sou rey y yo la filla de Bernardo l´apotecari, y mal me conveníe apuntá tan alt. Pero tal com vos milló que yo sabéu, dingú se enamore per meditada elecsió sino segóns lo gust; ley a la que moltes vegades se van oposá les meues forses; y no podén mes, tos vach amá y tos amo y tos amaré sempre. Es verdat que, al sentím pendre per lo vostre amor, me vach disposá a fé del vostre dessich lo meu y per naixó pendré de bon grado an este home, com me ficaría al foc si vos mu díeu. Tíndretos a vos, rey, per caballé, sabéu que me convé y per naixó no contesto res; y no tos sirá consedit lo beset que voléu sense llissensia de la meua Siñora la reina. Y de tanta benignidat cap a mí com es la vostra y la de la meua Siñora la reina que está aquí, Deu tos consedixque per mí les grassies y lo premio que yo no puc donátos.

Y aquí va callá. A la reina li va chauchá mol la resposta de la jove y li va pareixe tan discreta com li habíe dit lo rey. Lo rey va fé cridá als pares de la jove, y va fé cridá a un jove, home noble encara que pobre (al contrari que Pericano), que se díe Perdicone, y ficánli dos anells a la ma, lo va fé casás en Lisa. Los reys, ademés de moltes joyes pressioses, los van doná Cefalú y Caltabellotta, dos boníssims feudos y de gran fruit, diénlos: - Aixó te donam com a dote de la dama; lo que volem donát a tú u vorás en lo tems. Y dit aixó, giránse cap a la jove, li va di lo rey:

- Ara volem pendre aquell fruit que del vostre amor ham de tindre - y agarránli lo cap en les dos mans, la va besá al fron. Perdicone y los pares de Lisa, y ella tamé, conténs van fé una grandíssima festa y alegres bodes: y segóns lo que mols afirmen, mol be va cumplí lo rey lo convingut en la jove, perque mentres va viure se va di sempre caballé seu y may va portá a cap fet de armes datra enseña que la que la jove li habíe enviat. Aixina pos, obrán se conquisten les almes dels súbdits, se done a datres ejemple de ben obrá y se conquisten les fames eternes; cosa que avui en día pocs o dingú fan, habénse convertit en tiranos y cruels la majoría dels Siñós.

Què se xerra a Mallorca? El català de Mallorca.

Què se xerra a Mallorca? El català de Mallorca.

Què se xerra a Mallorca? El català de Mallorca.

Qué se parle a Beseit?  El català d´Aragó.

Qué se parle a Beseit?
El català d´Aragó.

Què ES parla a Catalunya?
Valencià, però necessiten la unitat de LA llengua per els PPCC

Texto en ocsitá, Pedro II, Osca, Huesca, 1196, NO existíe Cathalunya. Lo aragonés medieval siríe ben paregut.

Texto en ocsitá, Pedro II, Osca, Huesca, 1196, NO existíe Cathalunya :


Pedro Saputo en chapurriau


Tos adelanto lo primé capítul del llibre de Braulio Foz, de Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó, España. Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar. En chapurriau.

Aquí está tot lo texto per a traduí al valensiá, mallorquí, catalá de Pompeyo, o consevol atre idioma:

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/pedro-saputo-en-chapurriau.html


Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar. En chapurriau.


VIDA DE PEDRO SAPUTO

En castellá aquí :
y milló aquí, en formato pdf, doc, epub, etc

Al original en castellá voreu lo estil narratiu, está escrit al 1844, per lo que pot resultá pesat. Si no hau lligit antes en chapurriau, escomenseu per estos atres llibres :

Llibre primé
Capítul I
Naiximén de Pedro Saputo.

Pedro Saputo, Almudévar, ermita, virgen de la Corona
Almudévar, ermita, virgen de la Corona

¡Beneít sigue Deu, que al final lo gran Pedro Saputo ha trobat qui aplegare los seus fets, los ordenare convenienmén, y separán lo fals de lo verdadé eixecare a la história
acrisoladay pura de la seua vida la digna estátua que debíem al seu talento y a les séues virtuts!

¿Qué me donará lo món per este servissi, per este deute comú que pago, tocánme a mí
en ves dea consevol atre veí? Pero ¡a cascalalo interés! No vull datra recompensa que sabé, com u sé desde ara, que este llibre se lligirá en gust per agüelos y joves, per sabuts y per ignoráns, a les siudats y a les aldees.
¡Oh, cuáns bons ratos a les velades de hivern passarán en ell escofanse al foc o al brasé! Pos no vull mes recompensa, com dic; aixó, y aixó sol es lo que me hay proposat. Y pos u dono per conseguit, res mes me se oferix advertí, ni previndre als meus lectós y lectores.

A la vila de Almudévar, a tres legües de la famosa siudat de Huesca, a la carretera de Saragossa, va náisse Pedro Saputo de una huérfanadonsella que vivíe sola perque se habíe quedat als quinse añs sense pare ni mare, y ere pobra, no teníe mes bens que una caseta a la carreradel forn de fora, y manteninse en lo ofissi de rentadora y lo de cuinera de totes les bodes y de les grans festes del lloc; a la seua juventut cantae en molta grássia perque teníe una veu extremaday tocae lo pandero com una gitana. En estes habilidats may li faltae lo menesté, y algún regalo y bons passatems. Sempre anáe mol pincha y asseada; no envechae res, ni a pobres ni a rics; tots la volíen be, y ella no volíe mal a ningú.
Per a mes gran notíssiade la persona dirém que ere espabilada, redona de cara, no fea, pero tampoc guapa, primeta de cara tirán a grossa, desembossadade paraules; pit ple y ubert,discreta, honrada de casta, recatada, en bona fama al poble, y en tot mol afable. En estes virtuts entendre se pot que tindríe mols pretendéns, y los va tindre, en efecte, no menos en línea recta que en la línea torsuda, y de tots los gustos y apariénsies; pero no se donae per entesa de la mala intensió de algúns, y agarrán les paraules sempre a la dreta, a tots responíe lo mateix y los despedíe sense oféndrels dién que no volíe casás ni tindre amors. Y aissó que la van marejá mossos mol fanfarróns y valéns, y algúns en ajuar y pegujar, que la hagueren convertit en una hidalga. Cuan escomensae a sé mosseta li va di una gitana en lo romeret a la boca que si se casae ploraríe moltes llágrimes, fenli una professía en vers que diebe:
Si te cases tindrás home,
llágrimes, pena y doló;
conserta sola lo teu amor
y lo fruit sirá gloriós.
No enteníe lo sentit general de la professía y poesía, pero va entendre mol be y se li va enclavá ben fondo com puncha al alma lo de llágrimes y penes, y ere prou per a que tinguere po: conque se va tapá los oíts a tota proposta de matrimoni per mes que passán lo tems va arribá a cumplí los vin añs de edat, que an aquell siglo casi ere afrenta está soltera.
Antes de que sen acataren al poble, ya teníe una pancha de sis mesos, y encara que teníe gran opinió de honesta no su hagueren cregut si ella no u diu; pero u díe y u afirmae en tanta naturalidat que van tindre que créureu. Cuan va arribá lo tems va parí un chiquet mol fortot y majo, y preguntánli de quí ere, va di: Per ara meu y de Deu. Y de aquí no la van pugué traure. Una mica se van mosquejá lo justíssia y tamé lo siñó retó perque no díe quí ere lo pare del chiquet; pero ella se va mantindre en lo dit y van habé de frená la curiosidat y se va mantindre lo secreto.
Cuan van batechá al chiquet, may un cas com aquell se habíe vist al poble y pareixíe un milagre (que los tems diuen que eren atres diferéns de los que corren ara, encara que yo no u crec), dingú se oferíe a sé lo seu padrí; y lo justíssia y lo síndic van ajuntá consell general del poble y van di: «honrats veíns de Almudévar: per la veu que ha corregut debeu sabé que la honesta filla pupilade Antonio y Juana del forn de fora ha parit casualmén un chiquet, y no té qui lo porto a la pila. Fému a sorts si tos pareix, y de los tres noms que ixquen sen triará un per vots libres de tots.»

- ¡Be, be!, va cridá lo gentío. Y van eixí dos hómens y una dona; y passán a votassió, tots menos sis van votá que fore padrina la dona, y que los dos homes y lo síndic la acompañaren. Ere una donsella, y no va faltá qui remugare dién que les donselles no teníen que habés
presentátper séu la mare del chiquet y no estae be que la visitaren. Pero a qui aixó va di, que ere un ricacho en vanidat de hidalgo, lo van mirá mal de reúll y lo van aburrí tot aquell día. Va sé, pos, padrina la donsella, y lo va traure de pilamol contenta; y com ere de una casa acomodada va ñabé gran batech y alifara, que la van doná los acompañáns y son pare de la mateixa padrina.
Li van ficá de nom Pedro, y no se va parlá en mols díes de atra cosa al lloc. Cuan la mare va traure al chiquet al públic pareixíe una condaen la formalidat y satisfacsió que mostrae y als dijesy mantillaque li ficae; y la gen la volíe encara mes que abáns. La paráen tots per a mirá al chiquet, y sense sabé per qué se alegraen; y moltes dones, espessialmén les donselles, casi li teníen enveja.

Pedro Saputo en chapurriau


Tos adelanto lo primé capítul del llibre de Braulio Foz, de Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó, España.

VIDA DE PEDRO SAPUTO

En castellá aquí :
y milló aquí, en formato pdf, doc, epub, etc

Al original en castellá voreu lo estil narratiu, está escrit al 1844, per lo que pot resultá pesat. Si no hau lligit antes en chapurriau, escomenseu per este atre llibre :

Llibre primé
Capítul I
Naiximén de Pedro Saputo.

Pedro Saputo, Almudévar, ermita, virgen de la Corona
Almudévar, ermita, virgen de la Corona

¡Beneít sigue Deu, que al final lo gran Pedro Saputo ha trobat qui aplegare los seus fets, los ordenare convenienmén, y separán lo fals de lo verdadé eixecare a la história
acrisoladay pura de la seua vida la digna estátua que debíem al seu talento y a les séues virtuts!

¿Qué me donará lo món per este servissi, per este deute comú que pago, tocánme a mí
en ves dea consevol atre veí? Pero ¡a cascalalo interés! No vull datra recompensa que sabé, com u sé desde ara, que este llibre se lligirá en gust per agüelos y joves, per sabuts y per ignoráns, a les siudats y a les aldees.
¡Oh, cuáns bons ratos a les velades de hivern passarán en ell escofanse al foc o al brasé! Pos no vull mes recompensa, com dic; aixó, y aixó sol es lo que me hay proposat. Y pos u dono per conseguit, res mes me se oferix advertí, ni previndre als meus lectós y lectores.

A la vila de Almudévar, a tres legües de la famosa siudat de Huesca, a la carretera de Saragossa, va náisse Pedro Saputo de una huérfanadonsella que vivíe sola perque se habíe quedat als quinse añs sense pare ni mare, y ere pobra, no teníe mes bens que una caseta a la carreradel forn de fora, y manteninse en lo ofissi de rentadora y lo de cuinera de totes les bodes y de les grans festes del lloc; a la seua juventut cantae en molta grássia perque teníe una veu extremaday tocae lo pandero com una gitana. En estes habilidats may li faltae lo menesté, y algún regalo y bons passatems. Sempre anáe mol pincha y asseada; no envechae res, ni a pobres ni a rics; tots la volíen be, y ella no volíe mal a ningú.
Per a mes gran notíssiade la persona dirém que ere espabilada, redona de cara, no fea, pero tampoc guapa, primeta de cara tirán a grossa, desembossadade paraules; pit ple y ubert,discreta, honrada de casta, recatada, en bona fama al poble, y en tot mol afable. En estes virtuts entendre se pot que tindríe mols pretendéns, y los va tindre, en efecte, no menos en línea recta que en la línea torsuda, y de tots los gustos y apariénsies; pero no se donae per entesa de la mala intensió de algúns, y agarrán les paraules sempre a la dreta, a tots responíe lo mateix y los despedíe sense oféndrels dién que no volíe casás ni tindre amors. Y aissó que la van marejá mossos mol fanfarróns y valéns, y algúns en ajuar y pegujar, que la hagueren convertit en una hidalga. Cuan escomensae a sé mosseta li va di una gitana en lo romeret a la boca que si se casae ploraríe moltes llágrimes, fenli una professía en vers que diebe:
Si te cases tindrás home,
llágrimes, pena y doló;
conserta sola lo teu amor
y lo fruit sirá gloriós.
No enteníe lo sentit general de la professía y poesía, pero va entendre mol be y se li va enclavá ben fondo com puncha al alma lo de llágrimes y penes, y ere prou per a que tinguere po: conque se va tapá los oíts a tota proposta de matrimoni per mes que passán lo tems va arribá a cumplí los vin añs de edat, que an aquell siglo casi ere afrenta está soltera.
Antes de que sen acataren al poble, ya teníe una pancha de sis mesos, y encara que teníe gran opinió de honesta no su hagueren cregut si ella no u diu; pero u díe y u afirmae en tanta naturalidat que van tindre que créureu. Cuan va arribá lo tems va parí un chiquet mol fortot y majo, y preguntánli de quí ere, va di: Per ara meu y de Deu. Y de aquí no la van pugué traure. Una mica se van mosquejá lo justíssia y tamé lo siñó retó perque no díe quí ere lo pare del chiquet; pero ella se va mantindre en lo dit y van habé de frená la curiosidat y se va mantindre lo secreto.
Cuan van batechá al chiquet, may un cas com aquell se habíe vist al poble y pareixíe un milagre (que los tems diuen que eren atres diferéns de los que corren ara, encara que yo no u crec), dingú se oferíe a sé lo seu padrí; y lo justíssia y lo síndic van ajuntá consell general del poble y van di: «honrats veíns de Almudévar: per la veu que ha corregut debeu sabé que la honesta filla pupilade Antonio y Juana del forn de fora ha parit casualmén un chiquet, y no té qui lo porto a la pila. Fému a sorts si tos pareix, y de los tres noms que ixquen sen triará un per vots libres de tots.»

- ¡Be, be!, va cridá lo gentío. Y van eixí dos hómens y una dona; y passán a votassió, tots menos sis van votá que fore padrina la dona, y que los dos homes y lo síndic la acompañaren. Ere una donsella, y no va faltá qui remugare dién que les donselles no teníen que habés
presentátper séu la mare del chiquet y no estae be que la visitaren. Pero a qui aixó va di, que ere un ricacho en vanidat de hidalgo, lo van mirá mal de reúll y lo van aburrí tot aquell día. Va sé, pos, padrina la donsella, y lo va traure de pilamol contenta; y com ere de una casa acomodada va ñabé gran batech y alifara, que la van doná los acompañáns y son pare de la mateixa padrina.
Li van ficá de nom Pedro, y no se va parlá en mols díes de atra cosa al lloc. Cuan la mare va traure al chiquet al públic pareixíe una condaen la formalidat y satisfacsió que mostrae y als dijesy mantillaque li ficae; y la gen la volíe encara mes que abáns. La paráen tots per a mirá al chiquet, y sense sabé per qué se alegraen; y moltes dones, espessialmén les donselles, casi li teníen enveja.

Origen de Aragón

Mol se parle de Aragó pero, sabem cuán apareix per primera vegada este terme? Quin es lo seu origen y qué signifique? En realidat no ña una única explicassió, pero les diferentes investigassións que s´han fet al respecte mos han dixat algunes possibilidats que potsé puguen aclariu.
L´origen linguístic mes asseptat per los investigadós es lo celta, pos este poble y atres tamé indoeuropeus van habitá una bona part de la península ibérica abáns de la arribada de cartaginesos y romanos. De fet, los que díen celtíberos los autós romanos van habitá bona part del actual Aragó, y mes concretamen la zona del Moncayo, la vall del riu Jalón, la vall alta del Ebre y bona part del mich, arribán inclús hasta casi les portes de Salduie, lo poblat íbero aon se va fundá mes tart la Saragossa romana, Caesar Augusta.
Pero, qué tenen que vore los celtas y los indoeuropeus en lo terme Aragó? Pos pot sé que tingue que vore en la llengua. Lo celtíbero es una llengua celta que, com moltes atres a Europa y Asia, prossedixen venen de una mateixa arraíl linguística: la indoeuropea. Per a que mos faiguem una idea, durán milenios van existí una serie de llengües mol paregudes o acomparades originades de la mateixa arraíl desde la India y lo Turquestán que, en lo pas del tems, se van aná expandín per Europa y van aná evolussionán en unes atres llengües que anaben interactuán entre sí o diferensianse, en un prossés mol similar al de les llengües romances - castellá, catalá, valensiá, mallorquí, aragonés, fransés, italiá - que vindríen del latín que per sert es a la vegada una llengua indoeuropea.

Dins de la llengua celta, existixen les arraíls "ara" , "ar", y "aar", que servixen per a parlá de corréns de aigua. Per ficá un ejemplo, a Suiza existix actualmén un riu anomenat Aar, y lo nom ve pressisamen de esta arraíl celta. Al coneixe a siénsia serta la presénsia celta a la península, es probable que de la mateixa forma la gen faiguere aná eixes arraíls per a referís a diferéns cursos de aigua y en lo tems van aná evolussionán mes o menos, segóns cada cas. 

De ahí podríe vindre lo nom de “Aragó” per a referís al riu mes importán de la zona pirenaica -potsé significare “riu gran”, encara que aixó es aventurás massa-. 
De “ar” o “ara” vindríe finalmen lo terme “Arago“, que en la seua evolussió latina arribaríe finalmen a Aragó per a designá al actual riu Aragón, que después donaríe lo nom a la zona que atravesse. De fet, varios son los rius  als Pirineus que tenen eissa mateixa arraíl mes o menos evolussionada, como lo Aragón Subordán o inclús lo riu Ara.

Un atra opsió coloque lo origen del terme “Aragó” a la poblassió de origen vascón, pos realmen se coneix una importán influénsia vascona no sol al actual Pays Bas y Navarra, sino tamé en territori del actual Aragó, hasta la zona de Ejea de los Caballeros. Sin embargo, encara vinín de poblasió vasca, la arraíl “ar” vindríe igualmen del celta, pos va sé de esta llengua de aon la van agarrá en préstamo.
¿Cuán apareix per primera vegada “Aragón” a un documén?
San Juan de la Peña
Monasteri de San Juan de la Peña







Aquí sí que se pot indagá mes allá de hipótesis lingüístiques y acudí a documéns histórics, y lo que estos mos diuen hasta la fecha es que “Aragón”, com a nom per a designá a una o varies comunidats liderades por un mateix gobernán, es un de los mes antics de la Península Ibérica.
Un documén que perteneix al archiu del monasteri de San Juan de la Peña y fechat al añ 828 d.C. es lo mes antic conegut al que apareix la paraula “Aragón”. An este documén, lo rey García Jiménez de Pamplona y lo conde Galindo de Aragón fan una donassió al mensionat monasteri y lo mateix conde aragonés apareix reflejat com “comite Galindone de Aragon”. Mentrestán, lo de Navarra apareix per primera vegada al añ 1087, lo de Cataluña no apareix a un documén ofissial -testamén de Alfonso II– hasta finals del siglo XII, igual que lo de Portugal -també del mateix siglo-. L´únic que lo superaríe siría Castilla, pos ya apareix a documéns tan cristianos com islámics cap al añ 800.
Mucho hablamos de Aragón pero, ¿sabemos cuándo aparece por primera vez este término? ¿Cuál es su origen y qué significa? En realidad no hay una única explicación a este tema, pero las diferentes investigaciones que se han realizado al respecto nos han dejado algunas posibilidades que quizás puedan esclarecerlo.
El origen lingüístico más aceptado por los investigadores es el celta, pues este pueblo y otros también indoeuropeos habitaron una buena parte de la Península Ibérica antes de la llegada de cartagineses y romanos. De hecho, los llamados celtíberos por los autores romanos habitaron buena parte del actual Aragón, y más concretamente la zona del Moncayo, el valle del río Jalón, el valle alto del Ebro y buena parte del medio, llegando incluso hasta casi las puertas de Salduie, el poblado íbero sobre el que más tarde se fundó la Zaragoza romana.
Pero, ¿qué tienen que ver los celtas e indoeuropeos con el término “Aragón”? Pues puede que tengan que ver con la lengua. El celtíbero es una lengua celta que, como muchas otras en Europa y Asia, proceden de una misma raíz lingüística: la indoeuropea. Para que nos hagamos una idea, durante milenios existieron una serie de lenguas muy similares originadas en la misma raíz desde la India y el Turquestán que, con el paso del tiempo, se fueron expandiendo hacia Europa y que fueron evolucionando en más y más lenguas que iban interactuando  entre sí o diferenciándose, en un proceso muy similar a las lenguas romances -castellano, catalán, aragonés, francés, italiano,…- que vendrían del latín que, por cierto, es a su vez una lengua indoeuropea.
Dentro de la lengua celta, existen las raíces “ara“, “ar” y “aar“, que sirven para hablar de cursos de agua. Por poner un ejemplo, en Suiza existe actualmente un río llamado Aar, cuyo nombre viene precisamente de esa raíz celta. Al conocer a ciencia cierta la presencia celta en la península, es probable que de la misma forma la gente usara esas raíces para referirse a distintos cursos de agua y con el tiempo fueron evolucionando más o menos, según cada caso.
De ahí podría venir el nombre de “Aragón” para referirse al río más importante de la zona pirenaica -quizás significara “río grande”, aunque esto es aventurarse demasiado-. De “ar” o “ara” vendría finalmente el término “Arago“, que en su evolución latina llegaría finalmente a Aragón para designar al actual río Aragón, que después daría nombre a la zona que atraviesa. De hecho, varios son los ríos en los Pirineos que tienen esa misma raíz más o menos evolucionada, como el Aragón Subordán o incluso el río Ara.
Otra opción coloca el origen de término “Aragón” en población de origen vascón, pues realmente se conoce una importante influencia vascona no sólo en el actual Euskadi y Navarra, sino también en territorio del actual Aragón, hasta la zona de Ejea de los Caballeros. Sin embargo, aún viniendo de población vasca, la raíz “ar” vendría igualmente del celta, pues fue de esta lengua de donde la tomaron prestada.
¿Cuándo aparece por primera vez “Aragón” en un documento?
San Juan de la Peña
Monasterio de San Juan de la Peña
Aquí sí que se puede indagar más allá de hipótesis lingüísticas y acudir a documentos históricos, y lo que estos nos dicen hasta la fecha es que “Aragón”, como nombre para designar a un o varias comunidades lideradas por un mismo gobernante, es uno de los más antiguos de la Península Ibérica.
 Un documento perteneciente al archivo del monasterio de San Juan de la Peña y fechado en el año 828 d.C. es el más antiguo conocido en el que aparece la palabra “Aragón”. En él, el rey García Jiménez de Pamplona y el conde Galindo de Aragón realizan una donación al mencionado monasterio y el propio conde aragonés aparece reflejado como “comite Galindone de Aragon”. Mientras tanto, el de Navarra aparece por primera vez en el año 1087, el de Cataluña no aparece en un documento oficial -testamento de Alfonso II– hasta finales del siglo XII, al igual que el de Portugal -también del mismo siglo-. El único que lo superaría sería Castilla, pues ya aparece en documentos tanto cristianos como islámicos hacia el año 800.

Sergio Martínez Gil
Licenciado en Historia por la Universidad de Zaragoza

LO MEU MATARRAÑA

Avui toque un sentimen a la meua terra. Juan Carlos Abella.

"LO MEU MATARRAÑA"

Matarraña te vull tan,
estas plena de montañes y rius
y de pobles aon tu vius
de estes coses ne soc fan

la gen está orgullosa
de la seua manera de sé
y sempre defense tot lo que té
una cultura tan maravillosa

contens estem de viure a Aragó
esperit aragonés tenim
així es com mos sentim
no podem sentimos milló

la gen del Matarraña es tan noble      / Terry Noble de la pizzería tamé /
que cuan done la seua paraula
la defense en tota la alma
y aixo u fan a cada poble

los homens son tan trevalladós
que mai fugen de la faena
per res avandonarán la tarea
per aixó son los millós

les dones tenen tanta valentía
que gran sorpresa t'emportes
cuan veus que són tan fortes
y tu demostren a cada día

!Ay! Matarraña qué gran,
te vech cuan vull paseijá
y ting tan per a podé triá
si,si, claro que ne soc fan

a la gen que mos visite
segú que cuan té que marchá
una llagrimeta mos dixará
de tan emosionada que se fique

a dal lo sel es tan blau
una sort que sempre ham disfrutat
d'un sel tan poc contaminat
que no cambie ni cuan plou

entre pobles tan monumentals
la vida sempre tire per aván
la seua história va passán
cada poble es únic, no ñan dos iguals

sempre queden coses per descubrí
una fon, un albre, una roca,
de hermosura no ña poca
son moltes coses que mos fan seduí

bona terra la del Matarraña
mol orgullós vull cridá
que tots me puguen escoltá
pa mí es la milló de España.

LO MEU MATARRAÑA, Juan Carlos Abella, pantano, Valderrobres, Beceite

Quí defense lo catalá a Aragó ?

Voreu que los alcaldes son grans sientífics lingüistes y grans lingüistes son alcaldes o polítics. Pero NO mescleu política y lingüística ! Ja ja ja ! 


Alcaldes , franja, lapao, català, jutge, fetge, jusgat, penjat

Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa van subscriure ahir el nou Manifest de Mequinensa, en el qual demanen al Govern de la DGA que derogui la nova llei de llengües, que obvia el català i l’aragonès i contra la qual estan disposats a anar fins i tot als tribunals. Els signants qualifiquen de “ridícul universal” no reconèixer les dos llengües.



Representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure ahir a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental) que impulsa la nova llei de llengües aprovada el 9 de maig per PP i PAR.Vinti-nou anys després de la primera Declaració de Mequinensa per dignificar i reconèixer el català alcaldes i edils van acordar exigir la derogació d’aquesta nova llei i “promoure les actuacions que siguin necessàries davant de l’administració de justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees per defensar la denominació de la nostra llengua i els drets dels seus usuaris, tal com estableix la Constitució espanyola i la Carta de Llengües Minoritàries ratificada pel Regne d’Espanya el 2001”, segons resa aquesta segona declaració. Els signants lamenten “el ridícul universal” que han fet el Govern i les Corts d’Aragó al modificar el nom de les llengües pròpies “inventant les referències de Lapao i Lapapyp (parla de la zona pirinenca i prepirinenca) per substituir català i llengua aragonesa sense cap fonament científic ni acadèmic que avalin aquesta denominació i amb l’informe negatiu del Consell Escolar d’Aragó”. Consideren que la identitat d’una llengua no s’estableix per majoria parlamentària conjuntural en el temps i “condemna definitivament a mort la llengua aragonesa, que encara sobreviu, i deixa la protecció del català en mans de Catalunya, malgrat que la llengua catalana és pròpia, històrica i tradicional d’Aragó”, incideixen el text i els alcaldes. Segons Chusé Aragüés, d’Aragón Trilingüe, la parla pirinenca desapareixerà.
PRIMERS TRÀMITS Mocions a tots els ajuntaments
Tots els ajuntaments presentaran mocions plenàries en favor del català com ja ho ha fet el Campell. Hi van estar representats els consistoris socialistes de Favara, la Sorollera, laTorre deVilella,Torrent de Cinca, Saidí, Albelda, Alcampell, Altorricó,Valdellou, Camporrells, Sant Esteve de Llitera, Tamarit, Arens de Lledó, Montanui, Bonansa, Sopeira, Areny  de Noguera, Viacamp, Tolba, Benavarri, Mequinensa i Beranui. També van ser-hi els de Beseit, la Freixneda, Pena-roja deTastavins i Castillonroi, on governen PAR i PSOE; el Pont de Montanyana, governat per CDF, i el de Calaceit, on mana el PP en minoria, i va enviar un edil d’Entesa per Calaceit, a l’oposició.També hi van ser presents els de les comarques de la Ribagorça i el Matarranya.

Maite Moret,aquí sempre s'ha parlat català

La reunió de Mequinensa va servir per expressar la preocupació dels alcaldes per l’afecció que pot suposar la nova llei a l’ensenyament del català a les escoles i instituts de la Franja.Aquesta segona declaració reflecteix el malestar dels pobles, les associacions de pares i mares i els centres educatius davant de les modificacions que puguin posar en perill la continuïtat de l’educació en català i les titulacions en els nivells B i C si el Govern aragonès canvia el nom de l’assignatura pel de fragatí o mequinensá, el seu contingut o la qualificació del professorat. En la reunió es va deixar constància que en els últims 30 anys el treball del Govern d’Aragó presidit per diferents partits polítics ha promogut el català i en l’actualitat hi ha més de 4.000 alumnes repartits per 42 municipis. Des del 2009 se n’han expedit més de 900 títols, de nivell B i C. Segons l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, que pugui canviar aquesta situació “serà un perjudici, ja que els nostres joves tenen una sortida educativa i laboral a Catalunya”.Va incidir que “la llengua no es pot convertir en un instrument de polèmica, no és una cosa que sorgeixi d’un dia per l’altre, sinó que té una llarga història” i s’ha de jutjar partint de l’autoritat filològica i científica de la Universitat de Saragossa. A més dels alcaldes socialistes, alguns del PAR, com és el cas de Castillonroi,Antonio Fondevila, han remarcat diverses vegades que no es permetran minves en l’ensenyament de la llengua catalana.
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?


Maite Moret

PROFESSORA ASSOCIADA DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE SARAGOSSA
«Aquí sempre s’ha parlat català»
Quines són les bases per rebutjar la denominació de Lapao a la Franja?

Principalment és un eufemisme per no anomenar català el que es parla a la zona.A la meua tesi doctoral he analitzat una sèrie de documents d’aquesta àrea del segle XIV i puc garantir que el que ja s’hi parlava era català.
Quines repercussions pot tindre la seua implantació entre els habitants?
Primer, es vulnera un dret dels ciutadans al no reconèixer la llengua matriu en la qual parlen; segon, es deixen desprotegides les llengües minoritàries, i tercer, no sabemles repercussions que pot tindre en l’ensenyament.
És important el català als centres educatius?
Els estudiants cursen en català assignatures optatives però està comprovat i valorat que un 95% opten per donar matèries en català ja que després suposa una titulació que pot obrir moltes vies laborals a Catalunya donada la seua proximitat. 
La implantació del Lapao faràperillar la coexistència del català i l’aragonès?
Sens dubte, especialment si amb la creació de la nova acadèmia de l’aragonès s’impulsen noves varietats dialectals. Potser menys el català que l’aragonès, ja que aquest últimté menys parlants.
Té base filològica?
L’única llengua amb base filològica i gramatical és el català. És una riquesa cultural, noun element d’exclusió.



La franja rechaza el lapao y reivindica la lengua catalana

La franja rechaza el lapao y pide a Aragón la derogación de la ley

Los alcaldes de 27 municipios de la  Franja se reunieron ayer en Mequinensa para expresar el rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada en las Cortes de Aragón con el apoyo del Partido Popular (PP) y el Partido Aragonés (PAR). La nueva normativa denomina al catalán hablado en Aragón Occidental como Lapao (Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental) y niega la existencia del catalán y del aragonés, propio de esta comunidad autónoma.Los ediles se comprometieron a hacer las acciones necesarias ante la Justicia, el Tribunal Constitucional y la Unión Europea para conseguir que se vuelva a denominar lengua catalana y lengua aragonesa a los idiomas de las áreas orientales y pirenaicas, y no Lapao ni Lapapyp. La convocatoria, organizada por la alcaldesa socialista del municipio zaragozano de Mequinensa, Magdalena Godia, contó con representantes no sólo de la política, sino que también participaron expertos en materia de lengua, como Natxo Sorolla y la profesora de la Universidad de Zaragoza, Maite Moret. La reunión concluyó con una declaración de apoyo a las lenguas minoritarias de Aragón y de rechazo a la nueva Ley de Lenguas, que deroga la anterior en la que, sin reconocer su oficialidad, sí se admitía la existencia del aragonés y del catalán de Aragón. La alcaldesa de Mequinensa, denunció que “esta ley hace desaparecer los nombres de nuestras lenguas propias” y criticó que esta hace que “decaiga también la fundamentación jurídica para impartir la lengua de catalán en los centros educativos” en una zona donde el  95% del alumnado escolarizado sigue de forma voluntaria la escolarización en catalán durante la Primaria y la Secundaria. La reunión se celebró en el mismo escenario donde se aprobó, hace 30 años, la primera Declaració de Mequinensa.



En una reunión celebrada en Mequinenza mostraron su rechazo a la nueva ley y aseguraron que recurrirán a todas las instancias.


ZARAGOZA. Los alcaldes de 31 municipios de las comarcas del Aragón oriental se reunieron ayer en Mequinenza para mostrar su rechazo a la nueva Ley de Lenguas aprobada por las Cortes de Aragón porque «elimina el catalán y el aragonés como lenguas habladas en la Comunidad». En el encuentro, convocado por la alcaldesa socialista de Mequinenza, Magdalena Godia, se acordó recurrir ante la administración de Justicia, Tribunal Constitucional y autoridades europeas para defender la denominación de su lengua y los derechos de sus hablantes. En la llamada nueva Declaración de Mequinenza se comprometen a presentar mociones en todos los ayuntamientos que «impulsen la formación y el prestigio de su lengua, en lugar de convertirla en un elemento de polémica y confrontación». En el documento se valora el trabajo realizado por los diferentes gobiernos de Aragón en la enseñanza de la lengua catalana en los centros educativos de sus municipios que, con carácter voluntario, tienen matriculados a más de 4.000 alumnos, repartidos en unos 50 centros, este curso. En un comunicado, calificaron de «ridículo universal» la modificación del nombre de las lenguas propias de Aragón «inventando las referencias lapao y lapapyp para sustituir las lenguas catalana y aragonesa sin ningún fundamento científico ni académico que avale dicha denominación y con el informe contrario del Consejo Escolar de Aragón». Rechazaron «rotundamente» varios artículos de la ley y aseguraron que «la identidad de una lengua no se establece por una mayoría parlamentaria coyuntural en el tiempo».


Gairebé 30 municipis de laFranja recorreran davant la justícia la llei de Llengües d’Aragó.

Representants de 28 municipis aragonesos i de dos consells comarcals de la Franja, a més de regidors d’altres localitats a títol personal, van firmar ahir un manifest a Mequinensa (Saragossa) en el qual es van comprometre a actuar davant la justícia contra la nova llei de Llengües d’Aragó.Els reunits van demanar la derogació d’aquesta llei i van reclamar que es garanteixi la continuïtat de l’ensenyament del català a la Franja. La reunió i el posterior document conjunt va voler rememorar la firma, fa 30 anys, de la primera “Declaració de Mequinensa” que va aconseguir promoure l’ensenyament del català a les escoles de la Franja. Aquest nou acord en defensa del català i contra la denominació de llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (lapao), el van subscriure alcaldes i regidors majoritàriament del PSOE, també de la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès, CDF, i l’alcalde de Calaceit, del PP. Els edils es van comprometre a engegar diverses accions davant la justícia d’Aragó, el Tribunal Constitucional i la Unió Europea per aconseguir que es torni a dir llengua catalana i llengua aragonesa a les parles de les àrees orientals i pirinenques, i no lapao i lapapyp, respectivament. L’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, amfitriona i convocant de la reunió, va manifestar que “els habitants dels pobles catalanoparlants d’Aragó no volen ser tractats com ciutadans de cinquena categoria, a qui se’ls canvia el nom de la llengua segons els avatars polítics”. En l’acte van intervenir també professors, sociòlegs i tècnics de l’anterior administració que van defensar la denominació de català per a la llengua que es parla a la Franja. 

Mario Sasot Escuer

Los munissipis de la franja del meu cul donen la cara pel catalá


Mig centenar d’alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L’acte l’havia convocat l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.S’hi van presentar alcaldes i regidors del PSOE,CHA, IU, PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF), que té una alcaldia a la Ribagorça, i el regidor d’ERC de Calaceit. No hi havia cap representant del PP, tot i que el regidor de Calaceit va afirmar que hi anava amb coneixement de l’alcalde i que durant la setmana vinent s’aprovarà al consistori una moció d’adhesió. Després de més de dues hores de reunió, els edils van donar a conèixer la declaració. En el text, lamenten el “ridícul universal” que han fet el govern i les corts d’Aragó per haver modificat el nom de les llengües pròpies d’Aragó, adverteixen que la nova llei condemna a mort l’aragonès i desprotegeix greument el català, i demanen la derogació immediata de la llei.En la declaració, els alcaldes i regidors es comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i a portar a terme “les actuacions que siguin necessàries” en l’àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants.Al principi de la trobada, els reunits van escoltar la intervenció de diversos acadèmics que van explicar els motius històrics i científics que expliquen l’existència del català a la Franja, i la seva unitat amb la resta de l’àmbit lingüístic. Suport a l’aragonès
Durant l’acte, els assistents van recordar el caràcter històric de la cita.Alguns d’ells, com els alcaldes de Torrent de Cinca i Areny de Noguera, ja van ser-hi a la primera Declaració de Mequinensa, el 1984. També hi van assistir representants de les associacions de suport a l’aragonès, llengua que també perd el seu nom en la nova llei. Chusé Aragües, de la coordinadora Aragó Trilingüe,també va reclamar la derogació de la llei.



Inventán llengües, Rudi , Marcelino Iglesias

La denominació d’aragonès oriental per al català de la Franja només la defensava un grup anticatalà creat fa setze anys sense cap suport científic 
També diuen que a Lleida no parlen català sinó una variant d’aragonès
Al govern d’Aragó s’han imposat les tesis més dures en matèria lingüística. Fins ara, el PP aragonès s’havia mostrat contrari a la denominació de català, però per una simple qüestió terminològica: preferia la denominació de fragatí, lliterà, torrentí o mequinensà com a modalitats locals que calia preservar “respecte a imposicions normatives de fora d’Aragó”, fent referència, sense anomenar-ho, al català. Aquests van ser els motius adduïts pel PP, i també pel Partit Aragonès Regionalista (PAR), per votar el 2009 en contra de la llei de llengües, que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó, i també per pactar amb el PSOE a l’Estatut d’Aragó del 2007 que no hi aparegués cap denominació concreta de les “llengües i modalitats lingüístiques pròpies” de la comunitat. Ara, però, el PP i el PAR han anat més enllà del nom de la llengua i han assumit les tesis lingüístiques secessionistes que fins ara només defensava un petit grupuscle anticatalà sense el suport de cap treball científic ni acadèmic de cap universitat. Els inventors de l’aragonès oriental s’articulen amb la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i de la plataforma No Hablamos Catalán. El grup va néixer coincidint amb el debat lingüístic aixecat amb la revisió de l’Estatut d’Aragó de l’any 1996 i manté relacions estretes amb grups similars del País Valencià i les Illes com ara el GAV i el Círculo Balear. Aquell any es va sentir per primer cop en un organisme oficial el terme aragonès oriental per al català de la Franja, per part de dos representants de FACAO que van assistir a petició pròpia en els debats. Ho va repetir el 2002 en la mateixa cambra Roberto Bayod, funcionari d’Hisenda amb estudis d’historiador, que hi va anar com a ponent en el debat parlamentari sobre la llei de llengües, en nom de la denominada Asociación Cultural del Bajo Aragón, integrada en la FACAO. Aquest inspector d’Hisenda no només va defensar l’existència de l’aragonès oriental, sinó que va arribar a assegurar que el que es parla a Lleida no és català: “A Lleida es parla un idioma molt semblant a l’aragonès oriental, perquè el català comença a Tàrrega; els lleidatans gairebé no entenen el català. Fins a Tàrrega, com a Almacelles, parlen un idioma semblant a l’aragonès oriental”, recull el diari de sessions de les Corts d’Aragó del 14 de febrer de 2002. Descobriment a Madrid Un any abans, Bayod explicava en una carta al llavors conseller de Cultura, Javier Callizo, quin és l’origen de la denominació aragonès oriental: va descobrir aquesta llengua als anys vuitanta quan estudiava a Madrid, amb el filòleg de Guadalajara Manuel Criado de Val, gran especialista en llengua castellana medieval, però que no ha publicat ni un treball sobre el català ni sobre l’aragonès, ni sobre el denominat aragonès oriental. La defensa del suposat aragonès oriental no té gaire a veure amb la defensa de les llengües minoritàries. En la seva compareixença a les Corts, Bayod va dir que a Espanya calia aturar la normalització del català com havia fet França al Rosselló: “El govern francès aconsegueix la seva unitat francesa basant-se en l’idioma francès, i la unitat i la grandesa d’Espanya s’ha de basar en l’idioma espanyol.” Des d’aleshores, el grup ha anat difonent el seu missatge i elaborant el lèxic del suposat nou idioma i les seves variants locals, primer en entorns minoritaris, però ha fet forat en un sector del PAR molt bel·ligerant amb el català. L’activisme de FACAO contra el català va tenir un episodi esperpèntic a Fraga el 2007: segons va explicar el diari Heraldo, Ángel Hernández, llavors president del grup, va ser enxampat per la policia posant a la nit adhesius de caràcter independentista català i amb lemes com ara “Fraga catalana”, adhesius que després servien a FACAO per denunciar l’“imperialisme pancatalanista” a la Franja. Després de setze anys d’activisme i d’invenció lingüística, la setmana passada el grup va aconseguir una fita: una consellera de Cultura reconeixia per fi l’existència d’una “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”.


El ple d’Areny de Noguera, a la Franja, va acordar ahir una moció en què reivindica el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça aragonesa.Aquest municipi, on el PSOE governa amb majoria absoluta, es converteix en el primer de la Franja que expressa oficialment el rebuig de la denominació d’aragonès oriental que postula l’avantprojecte de la nova llei de llengües d’Aragó. L’alcalde, Miguel Gracia, va argumentar que el català a la zona “està normalitzat des de fa 25 anys” i que la futura normativa que prepara el Govern aragonès “és un gran pas enrere després d’aconseguir que es reconegui el que aquí ha sigut normal tota la vida”. El Partit Popular, a l’oposició, hi va votar en contra al·legant que la presència del català suposa una despesa que l’Administració pot evitar.




El Ayuntamiento de Areny, en la Ribagorça aragonesa, se convirtió ayer  en el primero de la Franja que vota  a favor de denominar catalán la lengua que se habla en esta zona, y no  “aragonés oriental” tal y como el PP ha propuesto en el anteproyecto de  Ley de Lenguas. El PSOE, que gobierna en mayorìa en Areny, dónde  tiene seis de los siete regidores, presentó ayer la moción, que el alcalde Miquel Gracia defendió “ante la amenaza que supone la ley de lenguas tras más de veinticinco años  de escolarización en catalán”. Según el alcalde socialista, la propuesta del gobierno del PP “es un paso atrás en la normalización lingüística de la Franja”. El único regidor del PP en Areny, Javier Puyane, votó en contra, porque cree que “el catalán supone un gasto que la administración tendría que evitar”. Esta semana siete ayuntamientos  de la  Ribagorça aragonesa se reunieron en Benabarre para acordar acciones de rechazo a la ley de  lenguas y defender el catalán. Esta moción aprobada ayer por el ayuntamiento de Areny será aprobada también más adelante en los plenos municipales de Benabarre, Bonansa, Montanuy, Sopeira, Viacamp, Literà y Tolva. Los alcaldes consideran que en la Ribagorça aragonesa siempre se ha hablado en catalán y creen que desde el territorio no se entiende el cambio de denominación. En la reunión, la primera que los ayuntamientos han hecho para analizar la modificación de la ley, también participaron representantes de los profesores de catalán y de padres de alumnos. Enseñanza optativa en catalán El encuentro sirvió también para reivindicar la continuidad de la enseñanza optativa del catalán en el Instituto de Secundaria de Graus, que el gobierno del Aragón ha anunciado que se suprimirá. Según los afectados, Educación les ha anunciado que el año próximo se dejará de impartir catalán en este centro. La denominación “aragonés oriental” surgió durante la presentación 
que hizo el gobierno del Aragón del borrador del anteproyecto de la nueva “ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de la comunidad”.  El PP se sacó de la manga esta nueva denominación para esquivar el término catalán, y a la vez indicaba que uno de los objetivos del texto era evitar que ninguna modalidad lingüística aragonesa “pueda estar sujeta a organismos reguladores ajenos a nuestra comunidad autónoma”. El nuevo texto considera el castellano lengua oficial de la comunidad con dos lenguas más que considera como propias: la “lengua aragonesa de las áreas pirenaica 





El punt avui







El municipi aragonès és el primer en votar en contra d'anomenar la llengua catalana "aragonès oriental"

L'Ajuntament d'Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s'ha convertit en el primer de l'Aragó en votar a favor d'anomenar 'català' la llengua que es parla al municipi, enlloc d'aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d'Aragó. L'alcalde d'Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d'escolarització en català. El regidor del Partit Popular s'ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l'administració pot evitar.

El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l'educació de la zona oriental d'Aragó, després que l'avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d'Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l'existència de dues llengües més, "l'aragonesa pròpia de l'àrea pirinenca i prepirinenca i l'aragonesa pròpia de l'àrea oriental", fent referència al català. 

L'alcalde d'Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona "està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s'està ensenyant a les escoles". Segons Gracia "l'avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d'haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida". 

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que "l'administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català" i ha avisat que "encara no se sap com afectarà a l'ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català". Segons l'alcalde, la justificació de l'austeritat "no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica". Miguel Gracia entén la postura del PP com "una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador". 

A més, l'alcalde troba "il·lògic que l'avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d'aragonès oriental". A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d'Aragó i Catalunya. 

El català, normalitzat al carrer, inexistent a l'administració

Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l'ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l'est d'Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d'anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s'ensenya a les escoles de la zona gràcies a l'aprovació de declaració de Mequinensa, l'any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s'afegia l'assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l'ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l'administració, fins i tot la municipal.  


La Plataforma per la Llengua expressa una profunda preocupació per la imminent aprovació de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón per part del PP i el PAR.
Avui s'ha debatut en comissió i s'han rebutjat totes les esmenes en contra presentades per CHA, IU i PSOE del Projecte de Llei i ara quedarà només pendent la ratificació pel Ple de les Corts Aragoneses. L'aprovació d'aquesta llei significarà la revocació de la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón aprovada pel PSOE i CHA l'any 2009. La principal novetat que introduïda la Llei de 2009 era el reconeixement de l'existència de comunitats lingüístiques de parla catalana i aragonesa dins el territori aragonès, però, en cap cas, convertia aquestes llengües pròpies d'Aragó en oficials de la Comunitat Autònoma. 
En canvi, si s'aprova definitivament la Llei impulsada pel PP i el PAR, oficialment a l'Aragó ja no es parlarà aragonès o català sinó que quedaran rebatejades com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica) i LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), respectivament. Aquestes mesures esperpèntiques i contràries a la unitat de la llengua catalana, no tenen cap base científica, i s'emmarquen dins la ofensiva contra el català i els drets lingüístics dels catalanoparlants a tots els territoris de parla catalana engegada pel Partit Popular.
Però, la Llei proposada pel PP i el PAR, a més de negar la unitat de la llengua catalana i inventar-se una nova denominació de la llengua, sense cap tradició ni base científica, també comporta una major marginació de la llengua pròpia en l'àmbit públic. Per exemple, els topònims oficials ja no seran en català, sinó en castellà i les formes catalanes passen a ser optatives o les actes, acords i documents dels ajuntaments de la zona catalanoparlant no s'hauran de redactar en català i castellà. Només serà obligatori redactar-ho en castellà i el català passa a ser optatiu. 
Tanmateix, cal destacar que s'han presentat 171 esmenes al projecte de llei presentat pel PP i el PAR. Dues formacions polítiques del Parlament Aragonès, CHA i IU, han presentat esmenes a la totalitat, que han estat rebutjades. En aquestes esmenes a la totalitat el CHA defensa un model de tres llengües oficials: castellà, català i aragonès. El castellà i l'aragonès serien oficials a tot el territori, mentre que el català només seria oficial a la zona catalanoparlant. Un model inspirat en el català, on hi ha tres llengües oficials, però l'occità només és preferent a l'Aran. En canvi, IU defensa un model on el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'aragonès i el català en les àrees on sigui llengua pròpia.
La Plataforma per la Llengua vol expressar la més enèrgica repulsa al projecte de llei aprovat pel PP i el PAR, que atempta greument contra la unitat de la llengua catalana i reforça la marginació del català en els territoris catalanoparlants de l'Aragó. Així mateix, alerta que aquesta nova agressió al reconeixement i normalització de la llengua catalana, s'emmarca dins l'ofensiva engegada pel PP a tots els territoris catalanoparlants de l'estat.


Plataforma per la llengua, ong del català



Populares y aragonesistas suman sus votos para rechazar las enmiendas a la totalidad a la ley de lenguas de CHA e IU

ZARAGOZA. El debate discurrió sosegado hasta que la diputada popular María José Ferrando encendió la Cámara en la defensa del proyecto de la ley de lenguas que niega el reconocimiento del aragonés y el catalán como lenguas propias. A su juicio, asumir las «modalidades lingüísticas» del Aragón oriental como catalán suponía «ceder territorio a Cataluña», mientras cuestionaba la propia existencia del aragonés al asegurar que la fabla es a Aragón «lo que el esperanto hubiera sido a Europa», hasta el punto de calificarla de «neoaragonés de lingüística-ficción».

Su intervención cerró el debate de las enmiendas a la totalidad presentadas por CHA e IU y que, como estaba previsto, rechazaron populares y aragonesistas. Nadie se salió del guión, ya que todos los grupos de la oposición criticaron con dureza el proyecto de ley que modificará el texto vigente desde 2009 por suponer todo un cambio de postura sobre los postulados mantenidos con antelación por PP y PAR. Recordaron que no tenían reparos en reconocer el aragonés y el catalán como lenguas propias durante el mandato de Santiago lanzuela. La consejera de Educación, Dolores Serrat, hizo una lectura muy distinta al defender un texto que habla de modalidades lingüísticas del Pirineo, Prepirineo y del Aragón oriental: «Faculta para todo, pero no impone nada, busca unir y no dividir, sin coacción, ni imposición», basándose en el concepto de «voluntariedad». También dijo que se pretende evitar que las lenguas y modalidades estén «a merced» de organismos reguladores ajenos a Aragón, así como defender y promocionar su uso. La portavoz de CHA, Nieves Ibeas, acusó a los socios de la DGA de haber roto el consenso «por intereses electoralistas» y de renegar del aragonés y catalán desde la reformas del estatuto en 2007. «Esta reforma es una derogación de facto que pasa por encima de todo con tal de cargarse las lenguas propias», añadió. Para el portavoz de IU, Adolfo Barrena, quien defendió un texto alternativo, el proyecto de ley niega la realidad trilingüe y advirtió, al igual que CHA, del grave riesgo de desaparición del aragonés. «Se legisla para proteger derechos, no para recortarlos o cercenarlos, como quieren hacer», añadió. La diputada del PSOE Mayte Pérez cuestionó que se pretenda restringir la realidad del catalán y del aragonés, criticó que una ley se convierta en «ariete de confrontación entre aragoneses» y lamentó que se abra un debate « inoportuno » . Así, arremetió contra los socios de gobierno por preocuparse de modificar la ley vigente de lenguas «en lugar de ocuparse por los graves problemas que afectan a la sociedad, que son más prioritarios». La diputada del PAR, María Herrero, consideró que la norma vigente, aprobada por sus antiguos socios del PSOE con CHA, rompió el acuerdo mayoritario alcanzado con el Estatuto y creó, a su juicio, una «fractura social» frente a una reforma ahora planteada en la que «todos pueden sentirse cómodos». También incidió en que el debate no debe serosolo filológico.



Publicat per Heraldo de Aragon edició paper




DEBAT ESMENES LLEI DE LLENGUES D'ARAGÓ

PP i PAR han rebutjat totes les esmenes al seu avantprojecte de Llei de llengües. PSOE, CHA i IU han votat a favor de les esmenes de CHA. CHA i IU han votat les esmenes d’IU. El PSOE ha votat en contra de la cooficialitat proposada per IU, i a favor de la cooficialitat de CHA (aragonès a tot Aragó, català a la Franja). 

Lo PP d'Aragó i el PAR derogaran la Llei de llengües de 2009 (aprovada per PSOE i CHA). Van presentar lo seu Avantprojecte de Llei lo mes de setembre de 2012, i actualment es troba en el tràmit parlamentari previ al seu redactat final. IU, CHA i PSOE han presentat diferents esmenes, que són les que avui s'estan discutint.
Quina és la situació actual? La proposta del PP i del PAR esborra tot reconeixement al català i l'àragonès, per a denominar-les Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental i Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica. Pretén crear una nova institució normativa única que ha d'estandarditzar el català i l'aragonès (?), i suprimeix lo Consell Superior de les Llengües d'Aragó, que és una institució híbrida de polítics i acadèmics per a definir les polítiques lingüístiques. Tal com podeu imaginar, si la llei del PSOE i CHA no assegurava l'alfabetització en català de la població de la Franja, la del PP i PAR tampoc.
En la posició dels partits, IU ha estat la més valenta en general, seguida de CHA. PSOE bàsicament ha defensat la feblesa de la llei de 2009. 
Ensenyament
Cal dir que tota política lingüística per a conservar el català a la Franja passa per assegurar que tota la població sap parlar català. I este futur s'assegura des de l'ensenyament. La llei encara vigent no assegurava això (totes les negretes dels textos legislatius són nostres):
Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario.
La proposta del PP-PAR no fa cap canvi essencial a este apartat:
Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante,cuyo aprendizaje será voluntario.
I els partits de l'oposició quina posició prenen? Lo PSOE no canvia l'esperit essencial de la Llei. Però IU fa una importantíssima aportació: garanteix l'ensenyament en llengua catalana, l'alfabetització de tota la població i el seu ús curricular:
Se garantiza el derecho a la enseñanza de y en las lenguas propias de Aragón en las zonas determinadas en el artículo 6, con criterios de gradualidadobligatoria y progresividad.
CHA es queda curta, en la línia de la Llei aprovada el 2009, perquè garantitza el dret de rebre ensenyament del català, però no assegura l'alfabetització de tota la població. A més, estén els drets de l'aragonès a tot Aragó, també a la Franja, i reclou lo català només a la Franja.
Se garantiza el derecho a la enseñanza del aragonés y del castellano en todo Aragón y del catalán en la zona catalanoparlante. [...] En cualquier caso corresponderá a los progenitores y tutores legales de los menores de edad la elección de la lengua de escolarización de los mismos.
Oficialitat
Pel que fa a l'oficialitat de les llengües també hi ha divergències importants. PP i PAR només consideren oficial la llengua castellana.Novament, IU és el partit que posa un nivell més elevat per al català i l'aragonès, fent-les cooficials:El aragonés y el catalán son las lenguas propias, originales e históricas, que gozan de la condición de lenguas cooficiales en la Comunidad Autónoma de Aragón
Amb tot, en el redactat posterior (esmena a l'article 5) les considera oficials només a la zona on són llengua pròpia.Per contra, CHA aquí sí que fa un moviment estrany, en considerar cooficials lo castellà i l'aragonès a tot Aragó, i per tant, també a la Franja. Per contra, lo català és només cooficial a la Franja:
El modelo lingüístico que defiende el Grupo Parlamentario Chunta Aragonesista (CHA) es aquel que opta por la cooficialidad del aragonés y el castellano en todo Aragón y del catalán en aquella zona en la que se ya se utiliza de manera habitual y cotidiana.
Consell Superior de les Llengües i Acadèmies
Si bé PP i PAR suprimeixen el Consell Superior de Llengües d'Aragó, tots tres partits de l'oposició el mantenen en les seues propostes.Pel que fa a la normativa de la llengua, PP-PAR proposen una institució única que ha d'estandarditzar les dues llengües. Un fet insòlit a la resta del món.Se crea la Academia Aragonesa de la Lengua como institución científica oficial en el ámbito de las lenguas y modalidades lingüísticas propias. [...] Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua: a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
La resta de propostes d'IU, CHA i PSOE mantenen les dues acadèmies lingüístiques com en l'actual llei, una per al català i l'altra per a l'aragonès. Però cap partit ha proposat suprimir l'acadèmia del català, del tot innecessària quan la llengua catalana ja té una normativa reconeguda, i és encara més innecessària en moments de retallades econòmiques.
Finalment, algunes notes menors. Per exemple, la proposta de municipis catalanoparlants d'IU no incorpora Nonasp, molt possiblement per una errada. També IU ha presentat l'exposició de motius en català, aragonès i castellà, i així es publiquen al BOA.
Per si és necessari, cal recordar els avals internacionals per a la denominació de “català”, i que la negació del català va esclatar a les mans del PP i el PAR al propi territori.


Parece que se han impuesto en esos partidos las tesis de quienes desprecian nuestra diversidad lingüística y buscan réditos electorales en el anticatalanismo»


LA reforma de la Ley de Lenguas anunciada por el Gobierno de Aragón es en realidad una derogación en toda regla, camuflada bajo un texto de sustitución completamente absurdo que no resiste el mínimo análisis filológico.
En su obsesión por evitar nombrar a nuestras lenguas propias por su nombre, aragonés y catalán, el PP y el PAR se inventan que lo que se habla en Aragón, además del castellano, son dos lenguas: el aragonés «propio de las áreas pirenaica y prepirenaica» y el aragonés «propio del área oriental de la comunidad». Del catalán, nada. Si no fuera algo tan serio y que afecta a la dignidad de este país y de muchos hablantes, ciudadanos y ciudadanas aragoneses, sería para echarse a reír.
Hace quince años, cuando se aprobó en las Cortes el Dictamen de Política Lingüística, el PP y el PAR sí estaban de acuerdo en que se hablaba aragonés y catalán. ¿Qué les ha pasado? Las lenguas son las mismas, así que deberían explicar este cambio. Lo más probable es que se hayan impuesto internamente en esos partidos las tesis de quienes más desprecian nuestra diversidad lingüística y de quienes buscan réditos electorales fomentando el anticatalanismo y la defensa, en términos equivocados, de una identidad aragonesa monolítica y no plural. El PP aragonés se ha prestado de buen grado a la campaña sostenida de su partido contra todo lo que huela a autonomía y a diversidad, ya sea en el modelo educativo, sanitario, social, judicial, de organización territorial. También, en este caso, en el ámbito lingüístico.

Lástima que en una parte de la ciudadanía aragonesa haya calado más semejante mensaje mezquino que el esfuerzo denonado, argumentado y comprometido que durante décadas hemos mantenido muchas personas, asociaciones y colectivos por la dignificación de nuestra ciudadanía desde la dignificación de nuestras lenguas propias. Una de ellas, el aragonés, privativa de Aragón, está en serio riesgo y de su supervivencia somos los únicos responsables.
Uno de los objetivos fundacionales de CHA fue el reconocimiento legislativo de la realidad trilingüe de Aragón. Por ello contribuimos responsablemente a la aprobación de Ley de Lenguas de 2009, que reconocía derechos a los hablantes del aragonés y del catalán. La consideramos una ley de mínimos y, aun así, al PSOE le costó diez años dar un paso adelante que, visto lo visto, llegó demasiado tarde. 

También hay que recordar la responsabilidad de todos los grupos que apoyaron la reforma del Estatuto de autonomía en 2007, que permitieron que se aprobara sin que nombrara ni una ni otra lengua. CHA se quedó sola en esta reivindicación. Y esta indefinición –auténtica falta de compromiso con nuestro pueblo– ha sido la puerta abierta para que ahora la consejera Dolores Serrat y el director general de Patrimonio Cultural, Javier Callizo, del PAR –sí, el mismo que, siendo consejero, presentó en 2001 un Anteproyecto de Ley que nombraba al aragonés y al catalán sin problemas–, digan que la reforma que pretenden perpetrar cumple con los preceptos del Estatuto. ¡Qué jugada!  

2



Amb data 23 de juny, els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, han fet el següent manifest amb relació al projecte de Llei de Llengües que ha donat a conèixer el Govern d’Aragó (PP-PAR). El despropòsit, millor dit, la bestiesa és tan gran, que cap persona o institució, amb dos dits de front, pot romandre callada. El ridícul de la Consellera, durant l’acte de presentació del projecte var ser de tanta grandària, que fins i tot les seues mans el detectaven, en moure’s d’una manera estranya.

“El catalán pervive  en Aragón
Los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt, María Teresa Moret, ante la presentación pública del Anteproyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y la preocupación por su futura aplicación, manifiestan que:
1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).
2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.
3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.
4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.
5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.
6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.

 Zaragoza, 26 de junio de 2012″


Els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, María Rosa Fort, Javier Giralt, Maria Teresa Moret, davant la presentació pública de l’Avantprojecte de Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i la preocupació per la seva futura aplicació,... han escrit i signat un escrit adreçat a l’opinió pública en el qual manifesten el següent.

La comunitat científica reconeix el català com a llengua parlada a la Franja d’Aragó (que abasta zones de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, Baix Cinca, Baix Aragó – Casp, Matarranya i Baix Aragó-Alcanyís), la mateixa que s’utilitza al Principat d’Andorra, a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, al Carxe, a L’Alguer (Itàlia) i al Rosselló (França).
2. El català forma part del patrimoni lingüístic i cultural de la Comunitat Autònoma d’Aragó.
3. Les investigacions que s’han realitzat fins ara a la Universitat de Saragossa sobre el català a Aragó, ratifiquen que a la Franja d’Aragó es va parlar i es parla català.
4. És il·lògic pretendre legislar sobre una llengua sense nom, que es presenta en l’Avantprojecte de llei amb el circumloqui “llengua aragonesa parlada en l’àrea oriental de la Comunitat Autònoma”.
5. Lamenten profundament que el Govern d’Aragó no doni cap crèdit al treball seriós i rigorós desenvolupat pels professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, els quals, a més, sempre han col·laborat i assessorat en matèria lingüística a les institucions autonòmiques, comarcals i locals que així ho han requerit.
6. Amb aquesta nova llei, el català no té el reconeixement mínimament exigible per a la seva protecció, promoció i difusió, i que el seu ensenyament és l’única mesura immediata per assegurar la seva normalització.

Saragossa, 26 juny 2012

Los signants:

Maria Rosa Fort Canyellas, natural de Reus (Tarragona) i resident a Saragossa des de que va vindre a estudiar a la Universitat als 17 anys, és Catedràtica i Cap de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa.

Javier Giralt, natural de Sant Esteve de Llitera, és professor titular de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa i director del Departament de Lingüística General i Hispànica.

Maria Teresa Moret, natural de Mequinensa, és doctora en Filologia Hispànica i professora de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa. Tanbé dóna classes de Català a l’I.E.S “Grande Covián” de Val-de-roures.

La Universitat de Saragossa ja va fer un estudi sociolingüístic de les parles de l’Aragó oriental l’any 1995 per encàrrec del Govern d’Aragó, que va coordinar la catedràtica Maria Antonia Martín Zorraquino, en el qual van participar, la ja esmentada catedràtica Rosa Fort, i els professors titulars Maria Luisa Arnal i Javier Giralt.

3
“No es pot pretendre negar una evidència, quotidiana i científica, com ho és la astrologia, que l’idioma que es parla, per exemple, a Mequinensa o Alcampell és el mateix que es parla a Ripoll, Barchinona, Vinaròs o Ciutadella”, de manera que “la llengua catalana no és tan sols patrimoni de Catalunya, sinó que  també ho és, entre altres territoris, de la Franja del meu cul, la Comunitat Valenciana i les illes Balears, i com a patrimoni cultural compartit ha de tractar-se”. Amb aquestes paraules, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va defensar ahir la unitat de la llengua catalana davant els representants dels parlaments d’Aragó, València i Balears –autonomies amb governs del PP–, en un acte institucional sobre el sisè centenari del compromís de Casp que es va celebrar a la localitat aragonesa. La defensa del català com a patrimoni comú dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó va coincidir amb el dia que es complien dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut
i quan encara està ben present l’última sentència del Tribunal Suprem que anul·la la immersió en català a l’escola per als nens de 3a 6anys. La presidenta del Parlament havia triat amb tanta cura les paraules del seu discurs que, per exemple, no és casualitat que entre els llocs on es parla català citésRipoll, la vila natal de la consellera d’Educació, Universitat, Cultura i Esport d’Aragó, que ha decidit que a partir d’ara el català passaria a denominar-se aragonès oriental. La consellera era present a l’acte, però va evitar parlar amb Núria de Gispert. La presidenta del Parlament, en canvi, sí que va rebre felicitacions per la intervenció de regidors de l’Ajuntament de Casp i alguns ciutadans, que es van acostar expressament a saludar-la. A
la commemoració hi van assistir també el president de les Corts d’Aragó, José Ángel Biel; el de les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino, i el vicepresident primer del Parlament de les illes Balears, Pere Palau. Cap d’ells no va fer cap referència a la situació del català. Els quatre representants institucionals sí que van signar una declaració conjunta en què es comprometen a reprendre els treballs de col·laboració que s’havien
iniciat l’any 2000 en l’àmbit del dret civil, l’acció cultural i el desenvolupament socioeconòmic i que per motius diversos havien quedat aturats. La idea és celebrar una conferència anual per analitzar totes les qüestions que siguin d’interès comú. El sisè centenari del compromís de Casp va recordar l’acord que el 1412 van prendre els representants dels territoris de la Corona d’Aragó per nomenar rei Ferran d’Antequera, després que Martí l’Humà morís sense haver designat cap successor al tron

De Gispert defensa la unitat del català davant els representants dels parlaments d'Aragó, les Balears i el País Valencià

Un moment de la intervenció de la presidenta a l'acte. Al seu darrere, i d'esquerra a dreta, el president de les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino; el president de les Corts d'Aragó, José Angel Biel, i el vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears, Pere Palau


La presidenta, Núria de Gispert, ha defensat la unitat de la llengua catalana i el patrimoni comú que representa per a Catalunya, la Franja, el País Valencià i les Illes Balears davant els representants dels altres parlaments de l'antiga Corona d'Aragó durant l'acte institucional amb motiu del VI centenari del Compromís de Casp, que s'ha fet en aquesta ciutat aragonesa.

De Gispert, al discurs, ha dit que "no es pot pretendre negar una evidència, quotidiana i científica: que l'idioma que es parla, per exemple, a Mequinensa o al Campell és el mateix que es parla a Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella. La llengua catalana no és tan sols patrimoni de Catalunya, sinó que també ho és, entre altres territoris, de la Franja, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, i com a patrimoni cultural compartit ha de tractar-se."

L'acte de commemoració del Compromís de Casp, que s'ha fet a la col·legiata de Santa Maria la Major, ha reunit els presidents de les Corts d'Aragó, José Angel Biel; les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino, i el vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears, Pere Palau. Hi ha assistit una àmplia representació institucional de l'Aragó, entre ells la consellera d'educació, universitat, cultura i esport, María Dolores Serrat, i el conseller de política territorial i interior, Antonio Suárez.

Durant l'acte, els representants dels parlaments de l'antiga Corona d'Aragó han signat una declaració, escrita a doble columna en castellà i català, en què es comprometen a reprendre el treballs de col·laboració que es van iniciar l'any 2000. Amb aquesta declaració, els presidents dels quatre parlaments acorden celebrar una conferència anual per analitzar conjuntament les problemàtiques d'interès comú i "explorar i, si s'escau, impulsar, mecanismes de col·laboració i intercanvi en l'àmbit del dret civil, l'acció cultural, l'organització institucional i el desenvolupament socioeconòmic."

La presidenta ha dit que aquesta declaració conjunta s'ha d'entendre com un símptoma de "normalitat democràtica i institucional" perquè del que es tracta és d'aprofitar "el potencial de diàleg i d'explorar les vies d'entesa". Segons de Gispert, "la geografia, la història, l'economia, la cultura ens ofereixen molts arguments perquè els nostres pobles i els que els servim des de la política optem per la col·laboració, pel diàleg, per la distensió, l'harmonia, per la prevenció de conflictes des de l'acceptació, el coneixement i el respecte de la pluralitat."

Contra la recentralització

Núria de Gispert ha recordat que Casp ─a més de ser la ciutat on el 1412 és va fer l'acord que van prendre els representants dels territoris de la Corona d'Aragó d'elegir Ferran d'Antequera com a nou rei de la corona catalanoaragonesa, en successió del rei Martí I, que havia mort sense successor al tron- també és la ciutat on es va elaborar el projecte d'estatut d'autonomia del 1936, que la guerra civil espanyola "va avortar, com també va ofegar altres realitats i expectatives de llibertat, de justícia i d'autogovern."

Quan avui es compleixen dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'estatut vigent, la presidenta ha dit que cal "afirmar el potencial de l'autogovern, la legitimitat històrica de la voluntat d'autonomia dels nostres pobles, i el que és més important, la vinculació estreta entre autogovern, llibertat, convivència i desenvolupament". "Contra les temptacions de recentralització, ens cal afirmar la bondat d'aprofundir el disseny plural de l'estat, en el qual trobin cabuda realitats i sensibilitats diverses", ha afirmat.
WWW.PARLAMENT.CAT

Els ajuntaments de la Ribagorça s'han unit en defensa del català i presentaran una moció contra l'avantprojecte de la nova llei de llengües de l'Aragó. Els alcaldes s'oposen a la modificació que planeja el text, que elimina "català" per referir-se a la llengua que es parla a la Franja i opta per la denominació "aragonès oriental". 

Els alcaldes van prendre la decisió de presentar una moció en contra en una reunió ahir al vespre a Benavarri, amb representants de set consitoris d'aquesta zona de la Franja. A la reunió, la primera que els ajuntaments han fet per analitzar la modificació de la llei, també hi van participar representants dels professors de català i de pares d'alumnes. 

Mantenir l'ensenyament optatiu del català

La trobada ha servit, al mateix temps, per reivindicar la continuïtat de l'ensenyament optatiu del català a l'Institut de Graus, que el govern de l'Aragó ha anunciat que se suprimirà. Segons els afectats, Educació els ha anunciat que l'any vinent es deixarà d'impartir català en aquest centre. 

Català o aragonès oriental?

La denominació "aragonès oriental" va sorgir durant la presentació que va fer el govern de l'Aragó de l'esborrany de l'avantprojecte de la nova "llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de la comunitat". 

L'executiu de la popular Luisa Fernández Rudi es va treure de la màniga aquesta nova denominació per esquivar el terme "català", i alhora indicava que un dels objectius del text era evitar que cap modalitat lingüística aragonesa "pugui estar subjecta a organismes reguladors aliens a la nostra comunitat autònoma".

Aleshores, la consellera d'Educació va indicar que la llei posava èmfasi en la protecció i quese suprimiria el "caràcter impositiu".

El nou text considera el castellà llengua oficial de la comunitat i estableix que té dues llengües més que considera com a pròpies: la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", és a dir, l'aragonès, i la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental", que no és altra que el català de la Franja.

La nova llei era un compromís electoral i suposa un retrocés respecte a la que havia aprovat l'anterior govern, del PSOE, amb el suport de la Chunta Aragonesista.




La franja del meu cul se mou contra lo lapao

L'any vinent es compliran 30 anys de la Declaració de Mequinensa. En aquella ocasió, disset ajuntaments de la Franja de Ponent van reclamar l’adopció de mesures per protegir i fomentar el català als municipis catalanoparlants sota administració aragonesa. Fruit de la declaració, es va implantar tímidament el català en el sistema educatiu, com a assignatura optativa, dues hores a la setmana, als col·legis i instituts de la Franja. Avui, la llei contra el reconeixement del català i l’aragonès a la Franja està a punt de fer reviure aquella mobilització. Alguns alcaldes s’estan movent per convocar, en el termini d’uns vuit o deu dies, un acte conjunt d’alcaldes i regidors de la Franja en defensa del català. “Encara no l’hem convocat però hi estem treballant; creiem que cal donar una resposta a aquesta agressió a la nostra llengua”, va explicar ahir a aquest diari l’alcalde del Campell (Llitera),Pere Anton Chauvell (PSOE). El Campell ha estat el primer ajuntament a reaccionar, amb una moció aprovada dijous passat en què es reclama la vigència de l’anterior llei de llengües d’Aragó i es dóna facultat a l’alcalde per defensar, davant els organismes que siguin necessaris, el català com a llengua pròpia del Campell. La moció es va aprovar amb el vot favorable dels cinc regidors del PSOE i un del PAR. El regidor del PP es va abstenir. De moment, Chauvell ja ha convocat per aquest dijous totes les associacions del poble i els demanarà que s’adhereixin a una declaració de suport a la llengua. I reclama, també, el suport “de Catalunya i de la resta de llocs on es parla català, perquè això és un pas més en una agressió global contra la nostra llengua, com estan fent a les Balears, com ho fa la llei Wert o com la prohibició de poder dir País Valencià”, diu Chauvell. Des de la Ribagorça, també hi ha contactes entre alcaldes i s’espera que ho lideri el Consell Comarcal. En aquesta comarca hi ha una alcaldia de Convergència Democràtica de la Franja (CDF), la del Pont de Montanyana. La secretària general de CDF, Marta Canales, va dir ahir que el seu partit treballa a favor d’una mobilització conjunta, tal com va fer ja fa mesos, enviant mocions a tots els municipis quan es van conèixer les intencions del govern del PP i el PAR de canviar de nom el català. A diferència de la Declaració de Mequinensa del 1984, aquest cop no hi ha cap conseller del govern aragonès favorable a aquest moviment. Llavors Josep Bada, conseller d’Educació, va ser-ne un dels impulsors. Per això, alcaldes del PP i PAR, partits que a Saragossa han promogut la llei del Lapao, tindran ara menys cobertura política per adherir-s’hi. Tot i això, hi ha casos com Castellonroi, governat pel PAR, que mai no ha dubtat del nom i la unitat de la llengua. D’altra banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha anunciat que durà al ple de la Paeria una moció de suport al català de la Franja. ■
Publicat per "El Punt Avui" edició paper dimarts dia 21 de maig de 2013


Fa uns dies que vaig usar per primer cop la Lapao. De fet, la vaig trobar força fàcil. Insensats tots aquells qui ens pensàvem que, saltant la frontera i entrant a la Franja, també es parlava en català. Il·lusos de nosaltres... ¡Incultes i irresponsables els polítics de Saragossa que, quan els ha interessat, han obert una ferida on no calia anant en contra de la voluntat d’una comunitat lingüística que parla i s’expressa en català! La riquesa lingüística del català de la Franja és evident; tan sols assistint a la Pastorada de la festa major de Sant Medardo de Benavarri un se’n pot fer una idea: la Lapao és, a ulls dels satírics Amo i Pastor –protagonistes i recitadors dels versos de la Pastorada–, un artifici lingüístic per amagar i destruir la realitat cultural de la Ribagorça. Ras i curt.
DE FET, L’OPUSCLE que la comissió de festes repartia, publicant els versos d’aquest any, començava amb una introducció apuntant “algunes característiques del català parlat a la Ribagorça, i en aquest cas concret a Benavarri”. L’executiu autonòmic de Luisa Fernanda Rudi ha protagonitzat un dels episodis de deixadesa política més notoris dels últims anys, rebatejant el català oriental (Lapao) i l’aragonès (Lapapyp) prescindint del llegat cultural propi de cada zona del seu territori. Fins i tot, els populars de la Franja van quedar retratats havent de fer seguidisme d’una acció política que, de facto, els deixa amb elcul a l’aire davant dels seus electors.
POSAR FI A LA LLEI DE LLENGÜES del 2009 –que ja no considerava el català llengua oficial, però sí “llengua pròpia, original i històrica”– és un pas gairebé definitiu per aconseguir que la Franja normalitzi la seva quotidianitat en castellà. La llengua és un dels eixos bàsics per a la vertebració d’una comunitat nacional i, perbtant, canviar el nom d’aquesta significa molt més del que molts es poden pensar: a llarg termini vol dir posar fi a un imaginari simbòlic compartit, trencar els llaços de germanor entre pobles separats per una frontera geogràfica artificial. De fet, és una evidència que per a la majoria de pobles de la Ribagorça la seva ciutat de referència és Lleida, i molts dels joves han acabat treballant al Principat. Fins i tot, els mitjans de comunicació catalans són, per a moltes llars, els que acaben construint l’agenda diària.
LA DESPROTECCIÓ DEL CATALÀ a la Ribagorça,a més a més, es suma a un altre fenomen social rellevant i, sobretot, preocupant: la despoblació. Roda món i torna al born per la festa major, però durant l’any (sobretot a l’hivern) la població resident està cada vegada més envellida i, a mitjà termini, això es pot convertir en una altra amenaça per a la preservació de la identitat local més pròpia del lloc. Amb la modificació de la llei de llengües, presentada el 2012 pel PP, s’obre la porta a una uniformització cultural, en castellà, que pot impedir a les noves generacions viure el dia a dia amb la llengua dels seus avis. L’Espanya més centralista, la d’herència més jacobina, ha estat incapaç d’entendre que el seu projecte d’estat ha de ser compatible amb realitats territorials divergents. La seva manera d’entendre la nació no preveu la diferència, més enllà d’un folklore propi del franquisme sociològic i el blanc i negre del No-Do. I, amb una Catalunya que va en direcció contrària, els executius conservadors dels seus territoris veïns s’afanyen a alçar murs contra qualsevol intent d’articular un discurs sòlid en defensa de la pluralitat de l’Estat; a la Franja, igual que al País Valencià o a les illes Balears, acaben rebent els danys collaterals de l’enfrontament entre els executius de Barcelona i Madrid.
PUBLICAT PEL DIARI "EL PUNT AVUI" EDICIO PAPER, DIMARTS 24 DE JUNY 2013


Areny de Noguera, a la Ribagorça, serà dissabte el primer municipi de la Franja que votarà una moció en contra de la derogació de la llei de llengües que reconeixia el català i l’aragonès, i contra la nova llei que prepara el govern d’Aragó, del PP i el PAR, en què substitueix el català per “llengua aragonesa amb les modalitats pròpies de l’àrea oriental”. L’alcalde, Miguel Gracia Ferrer (PSOE), que també és vicepresident de la Diputació d’Osca, acusa el govern d’Aragó de “voler crear un conflicte artificial” a on no n’hi ha cap. “A la Franja no tenim cap problema amb la llengua, sabem que parlem català i no tenim cap problema, però des de Saragossa a alguns els va bé crear enfrontaments per amagar les seves retallades”, va dir Gracia a aquest diari. Areny i sis ajuntaments més de la comarca de la Ribagorça es van reunir dimarts a Benavarri i van anunciar la presentació de mocions de rebuig a la nova llei lingüística. També van donar suport a la comunitat educativa de la  comarca, que està recollint signatures contra la supressió, a partir del curs vinent, de l’assignatura de català de l’institut de secundària de Graus. El català és una assignatura optativa als centres de la Franja que ho demanen, amb dues hores de classe a la setmana. En altres comarques de la Franja hi ha ajuntaments que han anunciat que hi plantaran cara. Els alcaldes de Mequinensa, Alcampell i el Torricó, del PSOE, han criticat la nova llei en la premsa comarcal. A Calaceit, el regidor de Cultura i tinent d’alcalde, Paulí Fontova (ERC), ha anunciat una moció en defensa del català. Convergència Democràtica de la Franja (CDF), ue té una alcaldia, ha enviat ls 140 municipis de a Franja un model de moció e rebuig a la llei. La ecretària general de CDF, arta Canales, reclama na resposta més coordinada decidida dels municipis e la Franja i lamenta ue des de Saragossa el SOE no hagi respost encara la nova llei.

La Diputació d’Osca demanarà al Govern d’Aragó que derogui la llei de llengües, que obvia l’existència del català i de l’aragonès a la Franja i la zona pirinenca i els anomena lapao (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental) i lapapip (llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca). El ple de la corporació va aprovar ahir amb els vots a favor dels 13 diputats del PSOE, al govern i promotor de la resolució, i els vots en contra del PP i el PAR (9 i 3, respectivament), una proposta de resolució en aquest sentit. El vicepresident primer de la corporació i alcalde d’Areny de Noguera,Miquel Gracia, va explicar que la resolució considera que el Govern aragonès ha fet un “ridícul històric” impulsant una llei que no reconeix al català. Va reiterar el suport de la Diputació als 28 municipis que dissabte passat van subscriure un manifest contra el lapao. Aquests ajuntaments no descarten la via judicial per reivindicar el català. En canvi, la portaveu del PP, Sandra González, va manifestar que la llei “respecta el pensament dels ciutadans de la zona”. En la seua exposició de motius, la iniciativa expressa el malestar davant del “grotesc resultat” de l’aparició dels acrònims lapao i lapapip, que hann estat “objecte d’escarni i burla generalitzats”. La consellera aragonesa d’Educació, Dolores Serrat, va dir que aquests acrònims han estat “inventats” per grups catalanistes.

Publicat pel diari "Segre" edicio paper. Divendres 7 de juny 2013

El pleno de la Diputación de Huesca aprobó ayer una propuesta de resolución que insta la derogación “inmediata” de la nueva ley de lenguas del Aragón al entender que no reconoce la realidad trilingüe de la Comunidad, castellano, aragonés y catalán. La propuesta fue aprobada con los votos a favor del grupo de gobierno socialista en la Corporación altoaragonesa y el rechazo de los diputados del PP y del PAR, que propiciaron el pasado mes de mayo la aprobación de la ley de lenguas en las Cortes de Aragón. En su iniciativa, los socialistas “deploran” la situación de “ridículo histórico” que a su juicio ha provocado el Gobierno aragonés al promover una ley “carente de toda lógica y rigor científico, basada únicamente en prejuicios y apriorismos ideológicos y localismos”. Lamentan, asimismo, la decisión del Ejecutivo regional de renunciar a llevar a cabo una política de apoyo y promoción “de las dos lenguas minoritarias que se hablan en nuestra Comunidad”, y de dejar el desarrollo de las políticas relacionadas con el catalán en “manos exclusivas” del Gobierno de Catalunya. La propuesta rechaza los perjuicios que supondrá para los escolares de la Franja Oriental la posibilidad de obtener los distintos niveles de reconocimiento oficial de la lengua catalana, asignatura voluntaria en esta zona de la Comunidad, y exige al tiempo del Ejecutivo una “acción decidida” de preservación del aragonés y del catalán. En su exposición de motivos, la iniciativa del grupo socialista expresa su malestar ante el “grotesco resultado” que se deriva de la aparición de dos acrónimos, Lapao (Lenguas Aragonesas Propias del Aragón Oriental) y Lapapyp (Lenguas AragonesasPropias de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica).
Publicat per "La Manyana" edicio paper. divendres 7 de juny

La Diputació d’Osca va aprovar ahir amb 13 vots a favor (PSOE) i 12 en contra (9 del PP i 3 del Partit Aragonès) una proposta de llei en què es demana que es derogui la llei de llengües aprovada pel govern d’Aragó i que fixa la denominació de Lapao per a la modalitat de llengua catalana que es parla de la Franja de Ponent. Consideren que el govern d’Aragó ha fet un “ridícul històric” en anomenar Lapao al català i Lapapyp a l’aragonès, i temen que això generi problemes a l’hora de convalidar el català per estudiar o treballar a Catalunya. La moció defensa Aragó com a territori trilingüe: castellà,

Publicat pel diari "El Punt Avui" edicio paper. divendres 7 de juny 2013

El ple de la Diputació d’Osca va aprovar ahir una proposta de resolució que insta la derogació “immediata” de la nova llei de llengües de l’Aragó en entendre que no reconeix la realitat trilingüe de la Comunitat: castellà, aragonès i català. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor del grup socialista que governa a la corporació –i va deplorar el “ridícul històric”del lapao– i el rebuig dels diputats del PP i del PAR. / Agències
Publicat per "La Vanguardia" edicio paper. divendres 7 de juny 2013


Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...