Mostrando entradas con la etiqueta arvensis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta arvensis. Mostrar todas las entradas

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

gabarrera, picaesquenes, gavarrera, rosa canina

dcvb :
gavarrera, gabarrera, rosa canina, Planta rosàcia de l'espècie Rosa canina: arbust que es fa alt d'un a dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor

Planta rosàcia de l'espècie Rosa canina: arbust que es fa alt d'un a dos metres, de branques robustes armades de punxes fortes i ganxudes, i que fa les flors rosades o blanques i el fruit oblong vermell que conté uns granets que en contacte amb la pell produeixen coïssor (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. escaramujo, agavanzo, zarzaperruna.

També s'anomena gavarrera l'espècie Rosa sempervirens, segons Barceló Flora 162, i la Rosa arvensis; de la mateixa espècie R. canina n'hi ha moltes varietats. Gauarrera, mata spinosa: rubus, Nebrija Dicc. Gavarrera: Dumus, et melius Rubus idaeus, nam dumus es qualsevulla mata espinosa, Torra Dicc. Déu aparech a ell en la gauarrera, Evang. Palau. Altra ampolla ab V liures d'aygua de gavarrera, doc. a. 1409 (Arx. Patriarca Val.). La gavarrera tota vert e flos fresques, Quar. 1413, 67. D'amor en Déu encesa gauarrera, Trobes V. Maria 142. Com estigués cubert de moltes romagueres saluatges e gauerreres, Hist. Troy. 342. Moysès hoynt la veu del Senyor en mig de la gauarrera cremant, Villena Vita Chr., c. 181. Fins les seques gavarreres | treuen roses ventureres, Colom Juven. 25. 

|| 2. Planta caprifoliàcia de les espècies Lonicera implexa Lonicera caprifolium (Menorca); cast. madreselva. Vegi's la descripció en els articles lligabosc mareselva.

    Var. form.: 
gavarnera (Benehida gabernera, Milà Rom. 9); garravera, gavardera.

    Fon.: 
gəβəréɾə (Plana de Vic, Gironella, Cardona, Vallès, Penedès); gəvəréɾə (Camp de Tarr., Mall., Men.); gaβaréɾa (Calasseit, Tortosa, Freginals, Pobla de Benifassar, Benassal, Val.); gavaréɾa (Villar de Canes, Biar); gərəβéɾə (Puigcerdà); garaβéɾa (Durro, Sopeira); gaβaɾnέɾa (Esterri d'Àneu); gaβaɾnéɾɛ (Tremp); gaβaɾnéɾa (Senterada, Cinctorres, Val.); gəβəɾnéɾə (Solsona, Cardona, Gironella, Sta. Col. de Q.); gaβeɾnéɾɛ (Ll., Pla d'Urgell, Vimbodí); gavɛɾnéɾa (Morella, Vistabella); gaβaɾðéɾa (Amposta).
    

Sinòn.:— || 1, roser bord, roser d'hivern, roser de pastor, rosa de ruc, roser de muntanya (el fruit té diferents noms, com despullabelitres, tapaculs, grataculs, grataesquenesperquè els nois solen desgranar-lo entre camisa i esquena de llurs companys i els fan gratar rabiosament);— || 2, lligabosc, mareselva, dolçamel, xuclamel, gallet.

En alemán, Hagebute, bebem té

SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS



SI FLOREZEN OS ARTOS, L'AZEITE ASTA OS CUARTOS

Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...