Safarech

SAFAREIG (i dial. safreig). m. 

|| 1. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l'aigua procedent d'un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar (Ross., Vallespir, Urgell, Camp de Tarr., Ribera d'Ebre, País Valencià, Bal.); cast. alberca, estanque. Avia-y una fontanella petita la qual decorria en un çaffareig, Pere Pasqual, Obres, i, 47. Pot encara... fer forns..., e pous, e çafaregs, e cènies, Cost. Tort. VI, iv, 11. Lo qual és prop del safareig major,Codi Çagarriga 119. Que naguna persona no gos traura aygua del çafareyg qui és dins lo loch de Fullola, doc. a. 1385 (BABL, xii, 191). Llançaua mel qui era molt blanca e clara e daua en un safareig qui era fet de calcedònies, Tirant, c. 48. Feyen sa torniola devers el safretx, Galmés Flor 15. 


|| 2. Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba (or., Pallars, Ll., Gandesa, Maestrat); cast. pila. Rentant sa roba en el safaretx, Ruyra Pinya, i, 156. Els blanqueigs y safretxos, mitj enteulats, mitj al aire lliure, Pons Auca 246. a) per ext., Mena de pastera de fusta per a rentar-hi la roba (Pont de S.); cast. artesa. 

|| 3. Dipòsit de pedra obrat en terra, per a recollir-hi l'oli procedent de la premsa de tafona (Mall.); cast. pila, depósito. Convé per la obra de la iglésia fer alguns safareis, com aquest que s'és fet en la plassa de la present vila... per replegar algun oli qui va perdut de las síquies de ses tafones quant fan oli, doc. a. 1610 (Hist. Sóller, ii, 233). Carrega les 30 pipes de oli... a boca de saferex, doc. a. 1764 (BSAL, xxii, 144). 

|| 4. Safareig de llanes: establiment per a descruar, rentar i blanquejar les llanes. 
|| 5. Dipòsit fet de parets de ciment, dins el qual trepitgen el raïm (Xàtiva). 
|| 6. fig. Conjunt de crits i soroll desordenat (Penedès); cast. barullo, rebumbio. «Quin safareig hi ha aquí!»
|| 7. fig. Conjunt de coses desordenades (Escrig-Ll. Dicc.). 
|| 8. fig. «Qualquiera cosa de comer, cruda o guisada, que por averla manoseado u bazucado queda como machacada y hace mal ver, se dice qu'està feta un safareig o un safuny» (Ros Dicc. 208).

    Fon.: səfəɾέʧ (Puigcerdà, Empordà); safaɾéʧ (Pont de S., Pobla de S., Ll., Mequinensa, Gandesa, Tortosa, Amposta, Vistabella, Cast., Val., Xàtiva, Alzira, Benissa, Sanet); səfəɾə́ʧ (Mall., Eiv.); səfɾέʧ (Ross., Bagà, Martorell, Igualada, Sta. Col. de Q., Camp de Tarr., Maó); safɾéʧ (Urgell, Vinaròs); səfɾə́ʧ (Mall., Ciutadella).

    Intens.:—a) Augm.: safaretjàs, safaretjarro.—b) Dim.: safaretget, safaretgeu, safaretgí, safaretgiu, safaretjó.—c) Pejor.: safaretjot.
    Var. form.: tafreig (Vallespir). De l'aygua del tafreig feyen llur element,Caseponce Man. 50.
 
   Etim.: de l'àrab ṣaharij

revindre

revindre

desgelás, fondre lo gel, lo gel ha revengut, revenut

el-matarranya-baja-crecido

REVENIR v.
|| 1. intr. a) Anar, del lloc on s'ha anat, al lloc d'origen o de partida; cast. volver, regresar. Cant la guerra fo pasade, sí revench lo prom en son armitatge,Graal 88. Te planyies de que els hèroes passats no revinguessen, Costa Horac. 37.—b) Passar de nou a l'estat, acció o manera d'esser en què es trobava abans; cast. volver. Tots los que aquí eren reuengueren en tan grans crits e plors,Muntaner Cròn., c. 214.—c) Repetir-se, esdevenir-se de nou; cast. volver. Per los affers de la dita guerra, la qual era revenguda e tornada per culpa del dit rey de Castella, Pere IV, Cròn. 346. Ez aprés un pauc revenia lo bon temps, Metge Fort. 64. Atenta a descobrir les meravelles que revénen cada any. Villangómez Any 30.—d) Resultar, obtenir-se com a conseqüència d'una activitat; cast. resultar, redundar. Obligan... tot lo que los puga revenir de las presas y armament,doc. a. 1780 (Rev. Men. xxiv, 120).

|| 2. intr. Reprendre l'activitat, la influència (una funció, una activitat, una passió, etc.); cast. volver, reanudarse. La virtut de la imaginatiua li comença a reuenir, Llull Felix, pt. v, c. 3. La memòria del pastor començava a revenir, Llull Blanq. 49. L'anyoransa li revengué, Galmés Flor 124.

|| 3. intr. Augmentar de volum l'aigua d'un riu, torrent, etc.; cast. crecer. De prompte revingué la rierada, Canigó xi. S'escampen els torrents i els rius revénen, Riber Geòrg. 23. a) fig. Fa revenir més térbola la font de ma tristesa, Ferrà Rosada 56.

|| 4. intr. Reinflar-se, augmentar de volum per efecte de la humitat. Adobades y compostes les portadores a l'entorn del pou, mitges d'aigua perquè revénguin tot seguit, Rosselló Many. 104. «Les portes han revingut i no es poden tancar». «El guix ha revingut»: s'ha inflat a causa de l'absorció d'humitat. Que són les oliues que en l'oli reuénen, Proc. Olives 2200.
|| 5. intr. o refl., Reblanir-se o perdre l'encarcarament;—tr., reblanir o fer perdre l'encarcarament; cast. ablandar, suavizar. Lo cant del gall ressonava fresch com lo so d'una flauta que l'acaben de revenir ab aygua, E. Soler de las Casas (Jocs Fl. 1904, p. 191).
|| 6. intr. o refl. Recobrar les forces, refer-se d'una malaltia, d'una decadència, d'un desmai, d'una sorpresa, etc.; cast. rehacerse, reponerse. Lo malaute mellora e revé per la carn que menuga adoncs con lo mal l'a jaquit, Llull Cont. 55, 12. Foren bé revenguts del affany de la mar, Muntaner Cròn., c. 99. Una persona de bon sforts e de bon compte fa revenir e esforçar tot un poble, Epist. Pere 169. Uns y altres se varen revenir de la impressió primera, Genís Julita 101. Li fregaven els polsos... per fer-la revenir, Oller Febre, ii, 24. a) refl. Sossegar-se, calmar-se, sobretot d'una enrabiada (Empordà). «Sort que m'he revingut a temps!»
|| 7. tr. Fer recobrar les forces, la vitalitat a algú; cast. rehacer. «El malalt ja està fora de perill; ara l'hem de revenir».
|| 8. tr. ant. Recuperar. A vós deman... ajuda con pusca vós servir e en vós revenir los jorns que he perduts, Llull Gentil 291. Mentre que la mia dreta mà revenia aquell per voler-lo tirar, Alegre Transf. 64.
    Var. dial.: revindre.
    Fon.: rəβəní, rəβíndɾə (or.); reβíndɾe (occ., val.); rəvəní (bal.).
    Conjug.: segons el model venir.
    Etim.: del llatí revenīre, mat. sign. ||1.