Mostrando entradas con la etiqueta esbafás. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta esbafás. Mostrar todas las entradas

esbrafat

esbrafat , esbafat

verbo esbrafás , esbafás

un líquid que ha perdut lo gas está esbrafat , esbafat

https://es.m.wiktionary.org/wiki/esbafado

esbrafat , esbafat, esbafado, esbafao

Referido a una bebida con burbujas, que ha perdido el gas.

  • Ámbito: Aragón
  • Uso: coloquial
  • Ejemplo:
«Ya no empezamos bien cuando pedimos una caña y nos la sirvieron toda esbafada y caliente. Quien sirvió la cerveza, no tenía ni idea de tirar cañas» 

esbafarse

Tiene su sentido, y es que caiga al vaso suavemente sin perder el gas; si la tiramos desde arriba, al caer rompe toda la burbuja y se “esbafa”, y no es plan de transformar una bebida que por definición es gasificada en jarabe»


La palabra esbafao hace referencia al momento en el que un liquido con mucho gas ( coca-cola,fanta, kas) se le escapa todo el gas del recipiente que lo contiene , por lo cual el liquido resultante carece de gas alguno y es uniforme. La palabra esbafao todavía se utiliza sobretodo en Zaragoza que es donde abundan las bebidas gaseosas ,  a principios del siglo 20, cuando el aragonés todavía se hablaba, apenas había bebidas gaseosas.


dcvb

ESBRAVAR (val. esbrafar). v. tr. 
|| 1. Aregar un animal, llevar-li la bravesa (Mall.); cast. desbravar. 
|| 2. Retallar les rajoles i altra obra de terrissa per igualar o corregir les vores; retallar la sola de la sabata en el punt d'unió amb la pell; cast. desbravar. 
|| 3. Fer perdre a un vi, essència, etc., la seva fortalesa o virtut, la seva olor, el seu bon gust; cast. desbravar, evaporar. S'usa molt com a refl.: Perdre la seva fortalesa, virtut, olor, bon gust, etc. Vins esbravats, Agustí Secr. 107. Lo vi destapat se esbrava, Lacavalleria Gazoph. Y aquest most s'està esbravant, Guimerà Poes. 44. El taronger qui esbrava | la nupcial joya de la sava, Riber Sol ixent 64. 
|| 4. Desfogar; donar sortida o expansió al delit, passió, desig, enuig o altre sentiment que estava reprimit; cast. desahogar. Esbravar tota la sua malícia contra de algú, Lacavalleria Gazoph. S'esbravava ponderant-me s'ayre pur de Valldemossa, Aguiló Poes. 231. Per nous volcans esbrava les flames de son cor, Atlàntida ix. A Flandes s'enfugí, y l'ardor novell | del cor indòmit esbravà en la guerra, Costa Trad. fant. 85.
    Fon.: 
əzβɾəβá (pir-or., or.); azβɾaβá (occ.); azbɾafá (Tortosa, Maestr.); azbɾafáɾ (val.); əzbɾəvá (bal.).
    Var. form.: 
desbrafar.
    Etim.: 
segons Fouché Phon. 239, del llatí *exvaporare, ‘evaporar’; però sembla més probable que cal considerar esbravar com a derivat de brau; el val. esbrafar pot esser resultat d'un creuament amb baf.

brauen en alemán es fabricar cerveza , destilar

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...