Mostrando entradas con la etiqueta diccionari chapurriau. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta diccionari chapurriau. Mostrar todas las entradas

Lista de paraules

ramonguimera.com/dicsionari.xls 

Aquí una mostra, ne són moltes mes. 22.125 línies al 15-12-2018.


a cascarrulles, costes, ancostes, a la esquena, a costelles,
a cuestas
A la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit a la vez / vuelta, vueltas
A palpó // a paupóns, paupontes a tientas  
Ababol , ruella Amapola
abarca , albarca, abarques, albarques abarca, calzado suela de goma
abatut , abatuda tonto, abatido
abatut, abatuda, abatuts, abatudes sinónimo de tonto, abatido también
Abella , abelles abeja
Abentá , aventá tirar
Abeurá , abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren abrevar
abeuradó abrevadero
abogot , zángano zángano
abrás,abrassá abrazo, abrazar
abrassá abrazar
abrassá (foc) abrasar (fuego)
abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat árbol viejo y trasplantado,antes muerto que arraigado
abrecoc , abrecoqué albaricoque , albaricoquero
ábres, ábre, abret, abrets árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada acabar, terminar
Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila Ayuntamiento
ací, açí , aquí, astí (Litera) aquí
aclarí, despejás (lo cap) despejar
Acontentat Lleno , harto
acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc acordar
acostumbrá, acostumbrás – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres
acotolá, acotolás – acabás algo acabar con algo, terminar
actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió actuar, actuado, actuación
acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen acortar, acortado, acortada, más corto
adepéndre, adepréng, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa aprender, aprendido, aprendida
administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió Administrar , administrado, administración
admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió Admitir – admisión, admitido – admetre en catalán
adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida Adquirir – adquisición, adquirido
advertí, advertixgo, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia Advertir , advertencia, advertido
afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada Afectar , afección, afectado
afirmá, afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) Afirmar – firmar – afirmado, afirmación
aflamá , s'han aflamat les primentoneres secarse una planta por calor y sed
afoná , afoná's , afono, afones,afone, afonem o afonam, afonen hundirse
aforrá, aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren ahorrar
agarrá coger
agarrá, agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada Agarrar – agafar en catalán – agarrado, agarrada
ágils, ágil ágiles, ágil
agosté  Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)
agostejat seco por el calor , plantas
ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres ágria, ágrio, ágrios, ágrias
agradá gustar
Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada agradar , gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando
agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén agradecer, agradecimiento, agradecido
ágramen ágriamente
aguardá , esperá aguardar, esperar
agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda) abuelo, abuela, viejo, vieja
aigua , aigües Agua, aguas
aiguardén , aigua ardén aguardiente
aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc saludo a una persona
Airegaz , ventolina Viento fuerte
Aisá , Eisá, eixada, aixada, cavegueta Azada  
Aiva d´ay // fuch !, úspen ! Apártate, quítate de ahí
ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren ayudar, ayudado, ayudada, ayuda
ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren ajuntar, juntar
ajuntamén , casa de la vila, achuntamén ayuntamiento
ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren ajustar, ajustado, justo, ajustando
al tardet, al acabás la tarde Fin de la tarde
aladre arado
Albarca , abarca, abarques,albarques, calsat en sola de goma, fet de cuero Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  /
Álbres , álbre árboles, árbol
alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada alcanzar, alcance, alcanzado
Alcañís Alcañiz
Alchez, alchés, ges yeso
Alfalz , fals , aufals , falsejá, corbella, Hoz, alfalfa
alforja, alforges alforja, alforja
alifara (y jubiléu) Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo
áliga (águila) águila
alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) alimentar, alimento, alimentado, alimentando
Aljezó , alchezó (ges,alchez,alchés) Casco de yeso, desprendido de una pared
allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses entonces, hace tiempo
álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres Levanta la pierna, las piernas
áltamen altamente
Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas
Amagatall  Espacio pequeño para esconderse
Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen amansar
amela , armela , amelé , armelé almendra , almendro
amela, ameles, amelats almendra, almendras, almendrado (pasta)
amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada amolar, afilar
amostrá , enseñá mostrar, enseñar
ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha)
Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) ir, ido, ida, yendo
aná, vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van ir
Anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van Yendo
ángels ángeles
Ángul , ánguls Ángulo , ángulos
Ánim , ánims ánimo, ánimos
Ánsia , afanós, afanosa, ansiós, ansiosa ánsia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa
anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra en el suelo, tierra
antes , abans antes
Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) aparecer, aparecido, aparecida
Aparent  Apropiado
Apiazá , apedassá (pedás) Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.
ápit apio
aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) allanar, allanado, allanada, plano, llano
aplicá aplicar
apuntá apuntar
ara ahora
Ara / ara mateix Ahora / ahora mismo
árabe árabe
Árbre , árbres Árbol , árboles
arcada , arco , arc , arcá arcada, arco de piedra
arco (flecha) arco (flecha)
Areñs de Lledó Arens de Lledó
argadells , sistella, sistelles de vime, banastes cestas de mimbre para llevar con equinos
Argila, arcilla arcilla
argilaga aliaga
arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada
armá , armo, armes ,arme, armem, armeu o armau, armen armar
Armari , armaris armario, armarios
Armela , amela, ameles, armeles almendra, almendras
arpioc , arpiot , detrás té un CAS de ferro herramienta, forma u delante
Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo arreglar, arreglado, arreglada, arreglo
Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada
arriero arriero, transporte con caballerías
arrós, aróssos arroz, arroces
arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer
áscles , riscles, riscla, áscla astillas de madera
áspra, áspre , mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen áspera, áspero, astringente – ásperamente
assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, pareciendo
assentá , assentás , me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assenteutos sentar, sentarse / siéntate , sentaos
asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada Aceptar – aceptado, aceptada
assobín , sobín a menudo, con frecuencia
atacá atacar
Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada
Atiborrá / empapussá Empapuzar, hacer comer mucho
atrapá, enchampá, agarrá atrapar
aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) Parar , aturar en aragonés, parándose, parado, parada
aturá, pará detener
au ! se acabó, hasta luego, adiós, etc.
aubarda, albarda albarda para las caballerías
auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc berenjena , berenjena, berengenas, berenjenas
aufádega , alfábrega ,etc albahaca
Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta lo que cabe en las dos manos , almosta
avariento  Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia.
aventá, aviá, tirá echar
avespa, avespes, avespé avispa, avispas, avispero
avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) hoy
bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques. Judía verde
bada , badat, badada / esbadocat, esbadocada Grieta, agrietado, agrietada
badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall bostezar, bostezo, bostezado
badina , badina negra del Parrissal de Beseit poza en el río
badoc , flo de la carbassera flor de la calabaza , batueco ?
balagosto , pelmodo , biga o viga de fusta al ráfec mamperlán, balaustre? , canecillo, alero del tejado
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile
bambá / aná bambán tener tiempo, vaguear, hacer el vago
bambolles, bambolla Burbuja, burbujas
banc, bang, bancs, bangs banco, bancos
bancada bancada, banco
bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque Bandear, voltear las campanas
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) bañar, bañarse, bañado, baño
barrang , barranc, barrangs, barrancs barranco, barrancos
barres , boca, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigeren butifarres ! mandíbula, mandíbulas, dientes
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo
barullo , confussió Bulla, confunsión, desconcierto, barullo.
bássia o vássia (de ges, alchez) vacija , recipiente para yeso
Baturro , baturra vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico
Beseit Beceite
Beta , veta (de carbó) Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón.
beure beber
Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen beber, bebiendo, bebido, bebida
Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada gemelo, tener gemelos
Bicho , bichos Guindilla , animal (bicho)
bislay, de bislai, de reúll De reojo
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré golpear, ablandar
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat trigo
bleda , bledes acelga, acelgas
bocha, boches planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste.
boina (funda mental), boines boina, boinas
bolicha (aiguanéu) Medio agua y medio nieve, aguanieve
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, destalentado , desustanciado, tonto, etc
Borraco  Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente
borraina , borraines borraja , borrajas
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para recoger las almendras y olivas
bort , borda (árbol) no injertado , borde (hijo)
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat hijo ilegítimo, bastardo
bossá , bossás, atascá, atascás atascarse, bozarse
bossí / ovella que bele, pert lo bossí bocado / oveja que bala, pierde el bocado
Botella , botelles botella, botellas
Botiga , tenda Tienda (de ropa)
branca parte de un árbol, rama gruesa
brancal en una portalada, piedra
brancal de una porta (de pedra) piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa
bras, brassos brazo, brazos
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) vendimia, vendimiar
berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda / en Mallorca es desayuno
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucio, araña, guarro, sucia, guarra
Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar, soplado, soplada, soplando
Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga
Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo bofetada, dar bofetadas
buitre buitre
buñol buñuelo
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, escarbar , excavar
burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo
burro , burra , burros, burres burro, burra
butano butano
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós morcilla de sangre
ca ,can, casa de (balear perro, cà) casa de fulano (perro)
caballó, caballons, cavalló, cavallóns, (antic cauallóns, caualló) caballones de tierra
Cabaz ,cabás, cabassos Capazo, capazos
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut , tossut, tossuda, cap du Tozudo, cabezudo
cabra , cabres, cabrit, cabreta, cabridet cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo
cachap , cachaps , conill minut, mote de Valjunquera, cachapera gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos
Cachurro , cachurros en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines
cadira , cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa silla, sillas, cadiera
cagarnera , cadernera , cardelina, cardolina, cardalina (carduelis) jilguero
cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada el pájaro más pequeño de una nidada
caixé de la séquia forma de U de la acequia, cajón, caja
Calcañá , calcañás, taló, talóns talón, talones
Calcé ,calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones
caliqueño, puret , puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD Caliqueño, purito
Caló / fa una caló que vade les roques Calor / hace un calor que agrieta las rocas
Calorina (Carolina no) / basca, calina, Calor fuerte
cama, cames pierna,s
cambiá cambiar
cambiá , cambio,cambies,cambie,cambiem, cambieu o cambiau, cambien cambiar
camí camino
caminá caminar
caminá,camino, camines,camine,caminem, camineu o caminau, caminen caminar
canalobre témpano de hielo
cánio palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera
cansás ,me canso, te canses, se canse, mos cansem,tos canseu o cansau, se cansen cansarse
cantá cantar
cantá , canto,cantes,cante,cantem, canteu o cantau, canten cantar
cante cántaro, unos 12 litros ?
Cante / ell o ella cante (cantá) Cántaro / él canta
Cantrella , pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms Botijo
cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) cañizo, de cañas
Cap / cap damún del coll / no ña cap misto Cabeza / ningún , ninguna cerilla
cap a hacia,para
capa , capes , roba capa , capas, ropa
capá,capo, capes, cape,capem, capeu o capau, capen (collons) capar, vasectomía
Caparra  Garrapata
carantoñes , mimos mimos, carantoñas
carbassa , carbasses , badoc es la flo de la carbassera calabaza , calabazas
Carbaza ,carbassa / de carbassa, en poca ña massa Calabaza
Cariñá  Añorar
carquiñol, carquiñols Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras.
Carrechá , carrechadós Acarrear , apero para mulas,burros
carrechadós apero para transportar con equino
carregá cargar
cart , cart de tres punches cardo
cartó (papé), cartó de vime ,com un cabás cartón , parecido a un capazo
cas de un ferramén parte de metal trasera de una herramienta ,azada
casás , caso ,cases , case , casem , caseu o casau , casen casarse
castañoles castañuelas
Cataluña Cataluña
Cataluña Cataluña
Caterva  Multitud de personas o animales
catre , llit catre , cama
cau , cachapera (conill) refugio , madriguera
caure caer
caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda Caer – caído, caída
caussá causar
cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada cavar, cavado, cavada
cavegueta , eixada, aixada, eixadella, aixadella azada
Chambergo  Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)
Chambra  Blusa
Chandre , gendre Yerno
chapotejá Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear
Chau ,jau Yugo para uncir el par de la junta
chauchá, aixó me chauche, no me chauche gustar
chauche , no me chauche,no me agrade, o me apetix no me gusta
Cheminera , Chaminera , enchumenera Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás.
Chens , gens Nada, ni siquiera un poco
Chermá, chermana , Germá, Germana Hermano, hermana
Chinoll ,ginoll / a ginollons cullía codoñs Rodilla / de rodillas cogía membrillos
chirigol pisto , verdura,comida
Chirnet  Pequeña herida o corte
Chisquero (mechero) Encendedor de mecha
Chit , rechito Tallo nuevo, retoño.
Chorrá , chorradeta , chorret , chorrada Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido
Chová  Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores
chufa , chufes , horchata chufa , s, horchata
Chuflá ,chulá Silbar   (y también copular).
chulá ,chulo, chules,chule,chulem, chuleu o chulau,chulen silbar, también follar
chulet silbato
chulit silbido
chulla de carn chuleta de carne
churís, churíssos, chorís, choríssos chorizo, chorizos
Chusticia , justíssia Justicia
Cibá ,sibá,sibada Cebada
Ciduricha , saduricha Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes.
Cigüeña , cigüeñes cigüeña
Cingle , single Montaña de roca (peñasco)
classificá clasificar
clatellada golpe en la nuca
Coa  Cola, rabo
Cobertera  Tapadera de una vasija
Cobertó (llit) Manta para la cama, muy basta y hecha a mano
cobertora , tapa tapa de ollas,tapadera
cobrá cobrar
Coca , coc Torta, dulce o salada
Coci  Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada"
codoñ , codoñat membrillo, dulce de membrillo
col en pataca col con patata
colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen colar un líquido, marcharse
colifló , coliflós coliflor
collons , ostia , joder, jodó Exclamación de sorpresa
colocá colocar
colom paloma
colse codo
colse codo
cométre cometer
compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat)
compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió compartir, compartido, compartimento
completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada completar, completo, completado
comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen comprar
comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió comprobar
cona , Ulldecona , Uyldecona valensiá antic corteza , Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona
Conca  Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada
concarás , enfrentás concararse , enfrentarse
conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió conectar, conectado, conexión
conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) conocer, conocido, conocida, conocimiento
confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió confirmar, confirmado, confirmación
Conill , Cunill , cachap Conejo , gazapo
conill, cachap conejo, gazapo
conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió conseguir, conseguido, consecución
considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió considerar, consideración, considerado
consistí consistir
construí (fé obra, obrá) construir (obrar, hacer una obra)
consumís , solsís es caure una casa Reducirse, disminuir, consumirse
Contá – contat, contada, cuento, cuenta contar, contado, cuento, cuenta
Contactá – contactat, contactada, contacte contactar, contacto,contactado
Contíndre, contensió - aguantá - aguante contener (aguantar) aguante, contención
Continuá – continuassió Continuar , continuación
continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda continuar, continuado, continuada
Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída Contribuir , contribución
controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control controlar, control, controlado
Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen convertir
Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit invitar, convite, invitado, invitada
Convoyá  Hacer mucho agasajo a los visitantes
cop golpe
copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia copiar, copia, copiado
coranta cuarenta
corbata, corbates corbata, s
corda, cordes cuerda, s
Cordé  Cordero
cordé, cordés cordero, s
cormull , omplí algo a cormull colmo , lleno del todo
cormull, a cormull , ple hasta dal , caramullo en aragonés lleno hasta el borde
Corp , corb Cuervo
corre , córrego,corres,corre,correm, correu, corren correr
Córre , córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese
Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida corregir, corrección
Coscurro , Un coscurro de pa y olives Trozo de pan, normalmente el canto
Cosí, Cosina , cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins Primo, prima / cuanto más primos, más adentro
costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - costar (valer)
cotó ( de minuts diem cotón) algodón
coure, coc,cous,cou, coem, coeu, couen cocer
cóvec (carré de Ráfels) ?
creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc
Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen crecer
Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) crecer, creciendo, crecido, crecida
cremá , cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen quemar , cremar antiguo
cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada Quemar, quemado, quemada, quemazo
Crestá la mel del eixám , de la bresca (sera de les abelles) sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) creer, creído, creída, creyendo
creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda Creer – creído, creída
criba , aré , sedás, porgadora criba, cedazo,
cridá gritar
Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - llamar a alguien (por teléfono también)
Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría,crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase
cuatre cuatro
Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo
cuc , cucs / cagá lo cuc gusano / sanar de una enfermedad (digestiva)
cuerno, cuernos, baña, bañes cuerno, cuernos
cuina cocina
cuiná cocinar
cuiná , cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen cocinar
Cuisa , Cuixa  Muslo
cuixí almohada
cullerot renacuajo
cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullím, cullíu, cúllen – cullit, cullida recolectar
cuñat ,cuñada cuñado ,cuñada
cuquet gusanillo
cusí , cusgo, cuses,cus, cusim, cusiu, cusen coser
cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles,gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes,cossigoletes, cosigoletes cosquillas
Dalla , dalles guadaña
Denegá – t´hay dit que no denegar
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender
desaparéixe desaparecer
desarrollá desarrollar
descansá de no fé res descansar
DESCORCHOLÍ , despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, en pelotas
descriure describir
descubrí descubrir
desleí , dissoldre , desfé deshacer , disolver
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) deshecho, cansado, destartalado
después después
dessichá, dessich desear
dessidí decidir
Dessustansiat , dessustansiada Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia.
destruí, assolá, solsí, etc destruir
desullá la viña quitar los “ojos” de la vid, viña,
detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc detestar
deu , Déu diez , Dios
Deu , diau diez
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
Devall , davall, deball, daball debajo
di decir
di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen decir
día , díes dìa , días
Dibuixá – dibuix dibujar
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge días de la semana
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje dicho con los dias de la semana y las habas
dirigí dirigir
Disabde , dissapte Sábado
discuti discutir
disfrutá, chalá, passáu be, disfrutar
dispará (fótre una escopetada) disparar
disseñá diseñar
dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos
Diviandres , divendres Viernes 
dividí dividir
dixá dejar
Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada dejarse, dejar, dejado, dejada
doblegá doblar
dolén , dolenta , dolens enfermo , enferma
Dols , dolsa , dolsaina Dulce , golosina
Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren dar
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar, dando, dado, dada
Dona, dones mujer, mujeres, esposa, esposas
donás cuenta, acatás darse cuenta
dormí dormir
dormí , dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen dormir
dorondón,paora, broma, niebla,boira escarcha helada en los árboles
dos dos
dotse, dotsena, dotze, dotzena doce, docena
dragó dragón
Drap  Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.
drap vell Harapo, trapo viejo.
Dret , dreta  derecho, derecha, de pie, derecho legal
dropina vagancia , ser vago
dropo , dropa vago , vaga
dropo, dropa, dropina vago, haragán, pereza
Dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura llevar algo a algún sitio – duro, dura
Dumenche , domenge Domingo (día del Sol)
durá durar
églogues églogas
éissa esa
éisse ese
eixam de abelles, abella enjambre de abejas, abeja
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, alzar
eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren levantar , levantarse, levantando, levantado, levantada
eixérrit , fem, femé estiércol , estercolero
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eleméns, elemén elementos, elemento
Embassadó , embut Embudo
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) Embrollar, confundir, liar
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada, mordisco de algo
embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) mentiroso , embuste, mentirosa, embustero, embustera
empalagá , empalagós,empalagosa difícil de tragar, empalagoso
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - empastrar , golpear, romper,etc
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - Injertar , injertado, injerto
En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche
encará, concará, encarás encarar
encrusa y martell per a picá la dalla instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo
Endeñat  Herida infectada
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada trepar, subir, dirigirse a
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar, engancharse, pelearse
enriure , men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - reirse , reir, riendo
enrollá enrollar
ensanginada, ensaginada, sagí pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés encender, encendido, encendida, encendiendo
enseñá, mostrá, amostrá enseñar
Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse
ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada oler
enténdre entender
entregá entregar
entrená entrenar
Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón
Época, époques época, épocas
Erm , erma Yermo , yerma
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren espantar
esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros espantapájaros, estaquirote ?
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren quitar de la vid ramitas, junto a podar
escadors , d'escadors, escudors sin pareja, desparejado, que sobra de una suma
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren abrirse de piernas, despatarrarse
Escaparrá  Echar de mala forma
escarransit, escarransida flaco y débil
Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren Romper, escachar
Esclafitá , esclafí, esclafitada Bofetada / sonar fuerte
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) oir, escuchar, oído, escuchado
escomensá comenzar
escomensá empezar
escriure escribir
Escudella , escudelles Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.
Escurzó , escursó, escursóns víbora, víboras
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen espeluznar , espeluznante
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades casi helado de frío o con mucho miedo
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen afilar , afilador
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols milano (ave), cernícalo ?
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado , espabilada, avispado, avispada
espentá empujar
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujón, empujar, empujado, empujando
esperá, aguardá esperar
Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando
Espígol , espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. lavanda, espliego
Espill , espills – espejismo Espejo , espejos – espejismo
espinac , espinacs, espinall, espinai, etc espinaca, espinacas
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo (en la espalda), manotazos
espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat Sacudir el polvo u otra cosa , polvo
Esportó , cartó de vime Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías
espullissá , despullissá, traure pullíssos podar , quitar chupones
esquella, esquelles, esquellotada, esquellot campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda)
esquena , espala, Fondespala, Fuentespalda espalda, lomo, Fuentespalda
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar, estando, estado, estada
establís establecerse
estall, a estall, a destall estajo, destajo, a destajo
estamordit, estamordida casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío)
Estenazes , tenasses, mordasses Tenazas
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere tender (la ropa) – caerse
éstes, éstos estas, pronombre demostrativo, estos
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió Amar, estimar, estimado, estimada, estimación
estisores, estirores, tisores, tirores tijera, tijeras
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua) tajadera en una acequia
estopeng, estopenc , estopenca (carn) difícil de tragar , carne con fibras (jasco en aragonés)
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo
estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals Hacha, hachas
estrapalussi mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc
estretí, fé mes estret estrechar
Estronchiná (troncho = trong de la col) Hacer o hacerse trizas
estudiá (adepéndre) estudiar
evitá evitar
examiná examinar
exigí exigir
existí existir
Éxit , éxits éxito, éxitos
exitá, excitá excitar
experimentá experimentar
explicá explicar
expresá expresar
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera extranjero, extranjera
extrañá extrañar
faba , fabes, fava, faves haba, habas
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya , hayedo / qué hago padre, sego o arranco ?
Falaguera , falagueres helecho, helechos
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) acuñar , poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña
Falcó , falcóns Halcón, halcones
fam , gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! hambre
Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) lagarto (lagartija = sargantana)
Farfallós , farfallosa Tartamudo, tartamuda
Farina , farines Harina, harinas
Fart  Harto. (De comida o entre otros conceptos).
fart , farta , acontentat harto , harta, lleno de comida
fasí, farsí,farsimenta embutir, embutido
fé aná usar, utilizar, emplear
fé mal , yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen dañar, hacer daño
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
feche, feches, fechet, fechets hígado, hígados, higadillo
Feis o Feix  Fajo de ramas o de mies.
Fem  Estiercol, fiemo
Fem , aná fén fem, femé, femera estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero
Femé  Estercolero
femella fémina, hembra
Fenaz , fenás Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno.
feo , fea feo , a
ferí herir
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida herir, herirse - herido, herida
ferro hierro
festa , festes fiesta ,s
feste fotre jódete
Figa  Mujer sosa y también higo , fruto de la higuera. / vagina,vulva
Figuera Higuera
fill , filla , fills , filles hijo , hija ,hijos , hijas
fill, filla, fills, filles hijo, hija, hijos, hijas
Finestra Ventana
fito fito, poc a poc poco a poco
flama , flames llama
flare , flares monje , s,
flat olfato
flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja, flojos, flojas
Foc , foguera fuego , hoguera
follanius persona que hurta los nidos, los huevos
Fondespala Fuentespalda
fondo, al fondo hondo , en lo hondo, en el fondo
fonoll hinojo
Forat  agujero
forca horca, herramienta
forcó (per a tallá romigueres en fals) pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz
formá formar
Fórnols Fórnoles
forro, forra vacío, vacía
forrollat cerrojo , ferrojo antiguo
forsá forzar
forsut , forsuda forzudo,a
fort , forta , forts , fortes fuerte
fortins , Cabrera a Beseit fortines
fotre,fótego,fots, fot, fotem,foteu,foten joder, pegar, meter,muchos significados
fregí , frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen freir
fregits , La Fresneda fritos, mote de La Fresneda
fréstec , furo huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío
Fuchí , fugí huir
fulla , fulles hoja
Fumarro , sigaro Cigarro
furo , fiera, fréstec animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña
gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, rosa canina , escaramujo
gacho alcaudón , pegarrebordas
galet , beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia beber en porrón o botijo desde una distancia
galipán ?
Gallarofa ,ballarofa Envoltura de la mazorca del maiz
gamuños cojones como puños , es broma
gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico gancho
Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol llorar , quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo)
garbí , garbinada (en núgols) Uno de los vientos
Garganchó  Garganta; todo el conducto de la tráquea
garnacha garnacha, tipo de uva
Garranchal  Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.
Garrós  Persona o animal con las piernas torcidas
garsa (urraca) urraca
Garza , garsa Urraca
Gat , gata gato
gatera hueco para el gato en una puerta
gatina , gatera a Balears borrachera
gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet cuchillo
gemegá , gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec quejarse, gemir
gen (la) gente
gendre yerno
gens (gens ni mica) nada (de nada)
Gínjol, chínchol azufaifo, azofeifa, azofaifo,​ Jujube, Chichindra , azufaifa, azofeifa,​ jínjol ,guínjol, jíjol (jíjoles en plural)
Ginoll , chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs rodilla
ginollada rodillazo
girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro girar, giro, girado
gitam ,dictamnus albus dictamo real, fresnillo
glera (riu , roca), riu sec ple de pedres cauce seco del río con pedegal
golpejá , colpejá, fótre cops, pegá cops golpear
golpejá, fótre cops golpear
Golut , goluda - laminero - llaminé, llaminera Goloso, golosa
Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano , marrana, guarro , guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca  Cerdo , guarro, marrano, asqueroso
gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla perro
Goz , gos Perro
gra (sereal o de la pell) grano (cereal o piel)
grabá grabar
grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió grabar
Grané , granés Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
grapissos (de gra, grans) en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados
grasiosa (de paperet, de papé,litines,soda,seltz) gaseosa (soda)
grava grava
grave grave
gualla , codorniu codorniz
guañá ganar
guardá guardar
gueña, gueñes embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo
Guit  Que tira coces
guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) pan con aceite de oliva, forma redonda plana
guixes , guixa , guixera , farinetes , lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó,viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) almorta , como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre
gust gusto
habilitá habilitar
hasta hasta
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) hombre, hombrecillo y cagabandurrias
identificá identificar
imaginá imaginar
importá importar
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) concernir, importar, importante, importado
incluí incluir
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar, influir, influencia
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar, informado, informada, si yo informara o informase
íngles, íngle, “entrecuix” íngle, íngles
Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be),clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha,  Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras.
íntegramen íntegramente
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado
íntimamen íntimamente
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
Ís , ix sale, verbo salir
íssen salen
ísses sales
íxe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
íxques salgas
jabalí jabalí
jalá, minjá, fartás, empapussá, jalar, comer, “empapuzar”, hartarse
jónec,bou jove mol gort ternero muy gordo
Jopá  Marchar deprisa o sin decir nada
jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - jugar, jugado, jugada, si yo jugara
jugá,jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau,juguen jugar
jugadó aficionado al juego
La Fresneda La Fresneda / de fresno
ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell.
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar, libre, liberar
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné almez , latonero, latón
lladre (de lladrá un gos) ladrón (ladra un pero)
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos un árbol, sacar rechitos, flores.
llaó , llaós simiente , sembrar
Llaurá  Labrar
llavá , castellá, llavo, llaves, llave (rente) ? , llavem, llaveu, llaven lavar
llavadó , rentadó, llavadora, rentadora lavadero, lavadora
llegum , llegums legumbre ,s
lleit (llet an algún poble) leche
llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa longaniza
llepá . Llaminé, golut ,goluda lamer
llépol , llépola ,llépols goloso , golosa
Llesca  Rebanada de pan
lleus pulmones ,casquería
lligí – lligixco o llegixco, llíges, llix, lligím, lligíu, llígen – apichat : yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – lligit, lligida – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc Limpiar , lavar
llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien limpiar
llimpiesa limpieza
llimpio, llimpia, llimpios, llimpies limpio, a,os,as
Llit  / a la taula y al llit al primé crit Cama
Llodo , fang Lodo, barro
Llop , lloba lobo, loba
llop , lloba, llops,llobes, llobet, llobeta lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna
Llum  / está com un llum Luz / estar loco
Llumera , travessé, viga, barró, viga de madera
Lluminaria  Luz intensa y brillante
lluñ, llun, alluñá, alluñás lejos, alejarse
Lo papa de Roma parle chapurriau,cardenal Omella, Queretes El Papa de Roma habla chapurriau
mano
má , mans,maneta,manetes mano , manos, manita, manecilla
ma (posessiu,ma mare, man germana,man germanes) mi, mi madre, mi hermana
madalap colchón
Maestre , Mestre  Maestro, profesor
Malcriat  malcriado ,
Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat Contrahecho, desgarbado, tipo deformado.
Malfurrá Malgastar o desaprovechar
mall // massa mazo
Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc
mánec mango
mánec, mánecs mango, mangos
Manejá – manejo, maneges, manege, manegém o manejám, manegéu o manejáu, manégen – manejat, manejada – si yo manejára, manejáres, manejáre, manejárem, manejáreu, manejáren manejar, manejado, manejada
Mangrana Granada
manotada manotazo
mansanilla ,camomila manzanilla ,camomila
mantecat, mantecats, manteca mantecado
Mantíndre – yo manting o mantinc, manténs, manté, mantením, manteníu, manténen – mantingut, mantinguda – mantenimén mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida
Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, marcar, marcado, marcada, marcador
Mardá  Borrego para cubrir las ovejas
Mare , mama Madre
márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís cama hecha con restos de maíz
márfega, madalap ple de fullarasca de panís colchón de hojas de maíz
marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén Margen de las fincas.
Marmita, caldera, alambique si es per a destilá Pozal de cinc.
mascle macho
Mascle (femella) Semental , macho (hembra)
Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matém o matám, matéu o matáu, máten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla Mateula – matára, matáres, matáre, matárem, matáreu, matáren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matánsa del gorrino, matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo
matá,mato, mates,mate, matem, mateu o matau,maten matar
Matacabra Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.
Matarraña Matarraña
Matarraña , riu, comarca Matarraña , río, comarca
Matraca , carraca,carrau Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa
me fach agüelo me hago viejo
mecha , mechero mecha , mechero, encendedor
meche, dotó, mechesa médico, doctor, médica
meche, mechesa, dotó, dotora médico, doctor
Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) medir, medida, medido, talla
menejá ,(me) menejo,meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen mover, moverse
menejá, menejá's menear, menearse
menescal veterinario
Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió mencionar, mención, mencionada, mencionado
mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit mentir, mentido, mentira, mentiras
Menut , minut Entrañas del animal, pequeño , minuto
meu , meua, meus, meues mi , mis
michdía , michdiada mediodía , siesta
Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles !  Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne.
mico , mono mico , mono , primate
mil , milé mil , millar
Milló Mejor. También millón
milló mejor , millón
millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada
minjá comer
minjá , minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen comer
minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon comer
minjat , minjada comido , comida
Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar)
Mocho , mocha Cualquier astado al que le falta la cornamenta
Modorro  Lunático
Mol pito  Inteligente, listo
mol, molta mucho
molá, aixó me mole molar, gustar algo, me mola
mola, moles muela de moler
mon , món mundo
mon pare no te nas,ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans mi padre no tiene nariz ...
mon pare, mon germá,mons germans mi padre,mi hermano, mis hermanos
Mondonguilla Albóndiga
monflorito hermafrodita
monjo , monjos monje,s
Monroch Monroyo
Moñiga , Boñiga  Excremento de asno, mulo, caballo
morena (del cul,almorrana), morenes morena , almorrana
morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc
morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren morirse
mos (mossegá), natres mos fem vells mordisco / nosotros NOS hacemos viejos
mos / mos fem vells mordisco / nos hacemos viejos
moscatell moscatel
moure , moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen mover, moverse
Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén mover, moverse, movido, movida, movimiento
movimén movimiento
Muermo  Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada,callada
Muixó , muixóns pájaro, pájaros
Muñí  Ordeñar
muñica muñeca de la mano
muscle hombro
múscul músculo
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran
nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ nariz , narices
natres , natros nosotros
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada necesitar, necesidad, necesitado, necesitada
net , neta nieto , nieta
nevá , neve, neu, nevada nevar, nieve, nieva, nevada
Nina - nino – ninot Muñeca para jugar las niñas. - muñeco
Niquitós , niquitosa, neguitós, neguitosa Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa
nit , anit, s'ha fet de nit noche , anoche
Niu , follanius Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”.
No cal y no caldrá  No hace o no hará falta
no cale patir , no cal patí , no patixques no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche No me apetece
Nora / gendre Nuera / yerno
noranta noventa
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota notar, nota, notado, notada, anotar
nou, nau nueve
núgol , núgols , nugolada , se anugole nube , nubes, se nubla, nublado
ña , ñan, ñabé hay, haber
ñabén habiendo
ñabénne habiendo
ñabíe había
ñabíen había (plural)
ñabut habido
ñaclada mordisco
ñague haya (haber)
ñaguere hubiera o hubiese
ñagueren hubiera o hubiese (plural)
ñagut habido
ñaulá gritar un perro , gemir
ñaurá habrá
ñaure haber
ñauríe habría
ñavíe había
ñervi nervio
ñervis nervios
ñirvi nervio
ñirviós nervioso
ñirviosa nervisosa
ñirviossisme nerviosismo
ñirvis nervios
ñisclets petardos valencianos muy fuertes
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta abrir, abierto, abierta
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí abrir
óbrigue que abra (abrir)
óbriguen abran
óbrili ábrele
óbrin abren
óbris abres
obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses …
Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia
Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen
oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido
oít oído
Oli , olis Aceite
oliva , olives oliva ,aceituna
oliva , olives , olivera , olivé oliva , olivo
olivé , olivera olivo
Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit olvidar, olvido, olvidado, olvidada
Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren llenar/rellenar
omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis,ompli, omplim, ompliu, omplin llenar
omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) llenar
ómplis llenas (tú, llenar)
Onso , onsos oso, osos
óptimamen óptimamente
órbites órbitas
órden orden
ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde ordenar, orden, ordenado, ordenada
órdens órdenes
orella oreja
orella , orelles oreja,s
ós hueso
óssos huesos
Ou huevo
ovella , mardá oveja , carnero
Ovella,cordé ,borrego Oveja , cordero, ternasco, carnero
pan
Pa , per a para
pa (pa sopá, farem sopes) para cenar haremos sopas
Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) pan de hogaza, barra de pan
pachorra, tindre pachorra tener pachorra, desgana
pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago pagar, pago, pagada, pagado
pala pala
palla, pallissa paja , pajar
Palliza , pallissa Almacén para guardar la paja del trigo
Pam , pams Palmo , palmos
Panís , paníssos Maíz , plural
papa , pare , pares padre, padres, papá
papé, papés papel, papeles
Paraigües Paraguas
Pardal , pardals, pardalet, pardalets Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.
Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda parecer, parecerse, parecido
parlá hablar parlar
parlá , parlo , parles , parle,parlem, parleu, parlen hablar
pas, pásses paso, pasos
passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses pasar, pasado, pasada, paso, pasos
passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder
Passia  Contagio de gripe u otra enfermedad
pataca, pataques , pataquera, pataqueral patata,s, planta, plantación de papas
patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar
patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) sufrir, patinete, patio
Pato , patos pato, ánade
Pebre , primentó, primentóns pimienta, pimiento, pimientos
pebre roch pimentón
Pedra , pedres Piedra , piedras
Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut,perduda Perder – perdido, perdida
Pedrís , pedríssos, pub Pedris de Valderrobres pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa
Peix , peixos pescado, pez, peces, pescados
pelleric ,columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns columna de piedra con argolla
Pellizc , pessic, pessigá Pellizco, pellizcar
péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa tomar (y prender)
Pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes Peinar, peinarse
Peñarroija , Penarroija de Tastavins, Pena-Roja Peñarroya de Tastavins
Peó , peóns Peón , peones
perdigó , perdigonera escopeta de perdigones
perdiu , perdigacho, perdigana perdiz , macho , cría
Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda permanecer
permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida permitir, permitido, permitida
pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren pertenecer
pesá,peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen pesar
pésol , pésols guisante , guisantes
pesolaga , pesolagues , chiquets roins niños malos
Pessa , pesses pieza, piezas
pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada pellizcar, pellizco, pellizcado
Pet , llufa (sense soroll) Ventosidad , pedo, cuesco
Petoste Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau , peu, piaus, peus Pié, pies
pic y pala pico y pala
picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría picar
Pichó , pijó Peor , polluelo de la paloma, pichón
picho, pichos canica, canicas
Pichorret , pichorro en la boina, lo que sobresale
Pilá Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa
Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - pillar
pillo , pilla pillo , pilla
pincho, pincha persona de buen ver
pipá, fumá fumar
pixá ,pixo, pixes,pix, pixem,pixeu o pixau, pixen / me pixo mear ,orinar / me meo
Pla , plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) Llano , llana, llanura, llanito
planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada Planear , plan, planeado
plansó , abre que naix árbol que nace, para plantar
planté , abre, arbre árbol pequeño para trasplantar
ple ,plena, plens, plenes lleno,llena,llenos, llenas
plená , pleno, plenes,plene, plenem, pleneu o plenau, plenen llenar
Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta Llenar – lleno – llena
plorá llorar
Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado
Poble , vila , lloc Pueblo
poc , poca poco
poc , poca poco , poca
podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem,podeu o podau, poden podar
podé poder
pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé poder, podido
podre,puc, pots,pot,podem, podeu, poden poder,verbo
Polde Dedo pulgar de las manos
Pollastre  Pollo grande de corral (de gallina)
polligana , llaurá a polligana,fa falta lo jau labrar con dos animales, con yugo
poma , mansana manzana , poma es castellano antiguo
poma , pomera manzana, manzano
pon puente
porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables
porro puerro, porro de fumar
porró porrón
Porró  Porrón para el vino u otra bebida 
Porta Puerta
porta puerta
Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada traer, llevar - portá como portada es un puertazo
Porta , portes puerta, puertas
portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos)
portell , La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) portillo , La Portellada
pos / idò en balear pues
posá, ficá, colocá poner, colocar
poste , pi, trong Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.
Pot  bote
pota pata , pierna
potá,verbo vomitá, potada, patada, poto, potes,pote,potem, poteu, poten patada, vomitar
preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia preferir, preferencia, preferido
Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón preguntar, preguntado, preguntón
preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió preocupar, preocupado, preocupación
prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió preparar, preparado, preparación
presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) presentar, presentado, presentación
presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) presionar
préssec , bresquilla ,mullarero (Fraga) melocotón
Préssec , mullarero, bresquilla Melocotón
prestá, dixá dinés, fé un préstamo prestar (dejar dinero)
Preto  Tacaño y también fuertemente sujeto.
Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda Prevenir , prevenido, prevenida
primé , primera primero, primera
primentó , primentoneres , primentonera pimiento , planta
primentó , primentons , primentonera pimiento,s, planta del pimiento
Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) probar, probado, probada, aprobado, aprobada
produí producir produir
prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda prometer, promesa, prometido
protegí, protegixco, proteger
proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) proveer
pruna ciruela
pruna , prunera ciruela , ciruelo
pruna , prunera ciruela,ciruelo
publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic publicar, público, publicado
pujá ,pujo,pujes,puje,pujem, pujeu o pujau,pujen subir
pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon subir
pullís (rama),chupons, chit, rechito chupón de un árbol
pullís, pullísssos chupones de un árbol
Puncha  Pincha clavada en la carne
puñ puño
puñada puñetazo
puñetes , puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes en la manga, muñeca, ropa
Purna  Chispa que salta del fuego
put put , puput (put, fa pudó),poput abubilla
put put, poput, puput abubilla
putí, aixó put y corróm, corrompina heder, corromper
que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen que yo venga, vengas, etc
quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada quedar
queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen quejarse
Queretes Cretas
quixal, quixals muela, muelas (dientes)
rabosa (mote de Ráfels) zorra, zorro
rabosí (mote Valderrobres) zorro, mote del pueblo
radé , radera (últim es castellanisassió), radés, raderes último
Raim Uva o racimo de uva
raím , raíms uva ,s
rama , branca rama
rascle rastrillo
ratera tampa para aves o ratones, cepo
recalsá poner tierra a las plantas
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot ,una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido (comida)
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar, rechazado, rechazo, rechazada
Rechirá de temps , regirá cambio brusco del tiempo
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar, reclamado, reclamada
reconeixe , les rateres reconocer , buscar los cepos
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén reconocer, reconocido, reconocimiento
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record recordar, recordado, recuerdo
reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir, reducción, reducido, reducida
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar, reemplazo, reemplazado
referí referir
reflejá reflejar
reflexioná reflexionar
Refredat ,catarro Constipado
regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen regar
Regalá (Torrevelilla) Derretirse el hielo, la nieve
regata grieta
regué , regadora reguero
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar, relacionado, relacionada
rella , aladre arado, parte del
rellonge reloj
remoure los tissons , tissoná ? Remover los tizones del fuego.
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover, removido, removida
remugá , ovella, remastegá, parlá entre dens rumiar , hablar entre dientes
rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendido, rendida, rendición
rentá , rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten lavar
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) pelear, reñir a alguien, peleado, reñido
repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir, repartido, repartición
repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir, repetición, repetido, repetida
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar, representado, representante
Reprobá – reprobat, reprobada reprobar, reprobado, reprobada
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir, requerido, requerida
Res  Nada , cabeza de ganado
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, respuesta, respondido
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir, recibido, recibida, recibo, recibí
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar, resultado
retó , móssen , mossén, ej. Mossén Enfoten rector , cura, mosén
retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen Retorcer , retorcerse el tobillo
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar, revelado, revelada
reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar, reventado, reventón, reventada
Revindre  Volver a manar agua los manantiales / deshelarse
ribás ribazo
Ribaz , ribás Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo
riñó ,fon del riñó del Pantano de Pena riñón , fuente del riñón
riu ,rius , riuet,riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu río / junto al río no te hagas el nido
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reir, reído, reída
roba ropa
robá hurtar , robar
robá,robo,robes, robe,robem, robeu,roben robar
Robell Óxido
Robellat Oxidado
Roch ,roija Rojo
roín , roína malo , mala
romé romero
romiguera , garrabera , gabarrera zarza
Rosigá ,rossegá Hablar con disconformidad y sin parar
rosquilla, rosquilles rosquilla, rosquillas
rossegadós , rossegá , arrossegá Arrastrar – madera con caballos, percherones
rostí , rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen asar al fuego
rot , rotá, reglot Eructo, regüeldo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten eructar
ruella , roella , ababol amapola
sabata , sabates zapato , s
sabé , sé , saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda Saber – sabut = sabio, sabia
sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda saber, sabido, sabida, sabio, sabia
sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) sacudir, sacudido, sacudida
saduricha ajedrea
safarech , depósit,rentadó, llavadó, pica , bassa alberca , estanque
safrá (capsot) , alguns diuen pebre roch, capsot azafrán (capsot es cabeza hueca)
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta chaval, chavala, muchacho, niño
sagí ,ensanginada, ensaginada sebo , pasta con manteca y anís
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar, saldado, saldada
salt salto
saltá, salto, saltes,salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada Saltar , saltado, saltada
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html
sanfaina , chafaina
sanguango , singuango zanguango , desmañado, patoso, torpe
sarabastall ? alboroto sin órden ni concierto
Sargantaña ,sargantana Lagartija
sarguera (vime) sargus, planta
sarmén , sarmens sarmiento , sarmientos, vid,viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento
sarmén, sarméns, María Sarmén sarmiento, sarmientos, María Sarmiento
sarpada Lo que se puede coger con una mano.
sat, siat siete
sauló tipo de arena de roca caliza
seba , sebes , sebollot, sebeta, sebota cebolla,s, cebollón , sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins
sebollot ,mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija cebolla grande , mote de Peñarroya de Tastavins
sedás / aré es mes gran Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar.
seguí, seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) seguir, seguido, seguida (de una vez)
sel , sels celo , celos
sembrá , sembro, sembres , sembrar
sembrá , sembro, sembres,sembre, sembrem, sembreu o sembrau, sembren sembrar
sen , sentená cien , centenar
sená , sopá cenar
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentado, sentada
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir (de sentimiento) oír, escuchar
señal , de tráfic señal , de tráfico
separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separación, separado, separada
séquia acequia
séquia acequia
sequía , falta de aigua sequía
sera cera
serp , serps serpiente , culebra
sers cierzo
Serva  Fruto del azarollo (acerolo, serval)
servesa cerveza
Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi Servir – servicio
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir, servicio, servido, servida
setanta setenta
sibada cebada
sigarro, fumarro cigarro
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
simén cemento
sincuanta cincuenta
síndria , sandía sandía
sing cinco
sis seis
sistellé , sistellera , sistella cestero , cestería , cesta, cesto de mimbre
sixanta sesenta
sobreviure , sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir, sobrevivido
sogra suegra
soll del gorrino , eau de la soll (colonia) cuadra del cerdo
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada Soltar , aflojar
soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas
sombrero sombrero
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen sonar
sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure sonreir
Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz.
sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) agitar, mover, moverse
sort , sorda sordo
Sostobá  menear repetidamente
suc , suquet jugo,zumo
sucarrat (mote de Monroch) socarrado, tostado,quemado
Sucre , sucrera Azúcar , azucarero
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar, suma, sumado
Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada suponer, supuesto, supuesta
Surrac , serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) sierra, serrucho
tacat , taca con heridas internas , manchado
taleca ,talega Saco de lana para llevar o guardar cosas.
Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - cortar, cortado, cortada, cortando
tallá , tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau,tallen / tall , tallada,tallá cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne)
tan , tanta tanto
tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
Taragaña  telaraña
taronja ,taronges naranja , naranjas
Tarquín  Cieno , Barro sucio
tartí Chistar, respirar.
tascó cuña para partir leña
tassa vaso
taula , taules mesa , mesas
Teix , fon del teix tejo,fuente del tejo
tellat ,teulada tejado
temó , po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat miedo , temor
tenedó tenedor
terra , tiarra a Valjunquera tierra
Teruel Teruel
timó tomillo
Timó  Tomillo
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar (alguna cosa)
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada)
Tocadura , llaga herida en un caballo por roce , llaga
toll , al riu, pou de aigua mes o menos fondo poza del río
tomata tomate
tomata , tomates , tomatera tomate, s, planta
tombás , revolcás tumbarse , revolcarse
Tongada, fe algo a un tems Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo.
tonto , borinot tonto
Toquitiá , toquetejá Sobar, manosear
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada retornar, devolver, devuelto, devuelta
torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto
torpe Poco diestro o habilidoso en un oficio.
torpe , zapo (Torrevelilla etc) Sapo, persona torpe, desmañada.
torpe, patós, encantat Persona desmañada, torpe
Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte
Torsó, cólic Cólico a personas y animales.
tort, torta tuerto (con un solo ojo funcional)
tortella, tortelles tortas (pastas)
Torterol , torterols, turmell, turmells tobillo, tobillos
tosca , roca calissa, cals, tosquera, toscá tipo de roca caliza, típica en Beceite
Tozoló, tossoló, tossolada Golpe contra la frente, tozolón
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada trabajar
trafegá , trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado
tramús , tramussos , llegúm altramuz (legumbre)
trascolá , vi, trafegá trasbalsar el vino
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar, trato, tratado, tratada
traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta sacar, sacado, sacada
Treball, traball Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper, roto, rota
trenta treinta
tres, tresena tres, grupo de tres personas
triá Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado.
Triá  Separar, elegir
Triá  elegir
Triá  escoger
tripons, collons, tripó, triponet testículos, casquería
trit, tridet pulverizado, fino
Trobá  Encontrar
Trobá  Encontrar
Troná Tormenta
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronca Parte del tronco de un árbol cortado.
Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas.
Tronzadó ,tronsadó,pa tú pa mí Sierra grande para cortar troncos
trucha trucha
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas, tía revientatortillas
tubo , tubería tubo , tubería
Tufarrina , tuf , pudó, pudina, corrompina tufo , Olor fuerte y molesto en el ambiente
turmell tobillo
ull , ulls ojo , ojos
úlseres úlceras
últimamen últimamente
umbría , mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) Umbría, ladera orientada al Norte.
un, una Uno , una, un
unflá,unflo, unfles, unfle, unflem, unfleu o unflau, unflen hinchar
Ungla , ungles uña
uní, ajuntá, juñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntat, ajuntada unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajúnta la porta)
únic único
únics únicos
úspen fuera de ahí ! Vete !
utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada usar, utilizar, utilizado, usado
útilmen útilmente
Útils – inútils Útiles – inútiles
Valderrobres, Valdarrores a Beseit Valderrobres
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
Valénsia Valencia
Vara , vares vara, varas
Vatres ,vatros Vosotros , vosotras
ven, vens viento, vientos
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender, venta, vendido, vendida
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer, vencido, vencida
ventá,vento, ventes,vente,ventem, venteu o ventau, venten tirar paja con grano al aire,viento
ventadó , ventá les olives instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas
ventallot , mastegot golpe, sopapo
ventolina mucho viento
verdang vara para golpear (pene)
vesprá, vesprada, tarde, al tardet tarde
vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida Vestir, vestirse, vestido, vestida
Vi / si estos barrangs de aquí , baixaren tots plens de vi ! vino / barrancos , llenos
viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache viajar, viaje, viajado, viajante (mercader)
Vidre , vidres, toll del vidre cristal
Vila , lloc , poble Villa
vilero , muixó gorrión
Vin , vintena Veinte , veintena
vinagre , vi agre vinagre, vino agrio
Víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda venir, venido, venida
vindre, ving, vens, ve, vením, veníu, vénen venir
Viquiari o Vicari  Cura párroco. (De la palabra Vicario).
visitá, visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, visita visitar, visitado, visita
vista , vore , yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen vista, ver
Viu , viva, vivet, viveta vivo, viva (avispado, avispada, inteligente)
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar, volado, vuelo
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer (amar)
vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vore, vech,veus, veu, veem, veeu, veuen ver
votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto votar, voto, votado, votada
vuit ocho
vuitanta ochenta
yayo , yaya (agüelo, agüela) abuelo , abuela
yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros pronombres personales , mosatros = nosotros
Zaboc, saboc Memo, iluso
Zapo , sapo sapo
Zarrio  Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete Zoquete, poco inteligente
Zurriaca , suriaca , surriaca , correrá la suriaca , suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres Látigo para estimular a las caballerías

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...