Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
Mostrando entradas con la etiqueta dcvb. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dcvb. Mostrar todas las entradas
Francisco Celma Tafalla
Francisco, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también. Seguramente se ha leído hasta el último libro publicado en catalán y sobre el catalán. Desde hace años se publica todo lo escrito en catalán, tenga calidad o no.

Sus amigos de Franja Viva (facebook) son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente, todo lo que no les gusta se tiene que insultar.

Hace un tiempo que los catalanistas recurren a la RAE más a menudo que al DCVB. Escriben Vall-de-Roures pero en cambio NO escriben Barchinona o Barcino (Barcelona)

Paquito, lo teu amiguet Arturo Quintana que va está a Alemania exiliat de España (com yo) no negará per casualidat que Puigdemont , lo que li va ficá la Creu de Sant Jordi, perteneix a la extrema dreta ? U dic perque an alguns chapurriaus mos diuen faches, falangistes y a Puchi lo va a vore a la presó la extrema dreta alemana.
En la imagen de abajo, tercero por la izquierda. De momento no cambia el nombre por Francesc, Cesc o variantes catalanizadas, conserva el nombre del Papa de Roma.
No respetan ni toleran el chapurriau , se tiene que decir que es catalán y escribir como mandó Fabra y a ellos les mandó Arturo Quintana.
Tenéis que ir conociendo a estos demócratas, tolerantes, que lluiten per la llengua.

El día de la huelga (vaga ponía) feminista en Valderrobres estaba por ahí para que se colocara la pancarta en catalán de Fabra en el ayuntamiento. Vaga en Valderrobres es una mujer que trabaja poco, femenino de vago. Un vago es también un solar.
Tafalleta, estamos negando todos los estudios lingüísticos hechos por consenso de catalanistas. Valenciano, balear y chapurriau NO son lengua catalana.

No podeu di vatros o vatres y escriure vosaltros, vosaltres, lo el, mos ens, hai fet he fet, si dius majo no escrigues bonic.
Podeu di que parleu y escribiu catalá, pero no renegueu de la vostra forma de parlal (parlar-lo).
Pataca en chapurriau.
Pataqué , Miguel Ángel, estae a la presentassió de la asociación cultural amics del chapurriau.
Hay muchos errores en el DRAE como los habrá en diccionarios de catalán, occitano, balear, valenciano, algunos adrede y otros sin querer.
A los tubérculos redondeados y carnosos de cierta planta herbácea, hoy importante alimento de casi todo el género humano, en España se les llama patatas y, en el resto del mundo hispánico, papas. Patata, por tanto, es un españolismo que, como tal, debería consignarse en el DRAE. Sin embargo, si se consulta esa obra, se verá que es en la entrada patata donde se define el vocablo, como si ésa fuera la designación etimológica y recomendable y, por lo contrario, en el artículo papa simplemente se remite al artículo patata, como si papa fuera una variante léxica de menor uso.
.....
En efecto, en el quechua del Perú, de donde proviene esa planta y ese tubérculo (ver tu culo o franja no), se le llama papa, no patata.
Lo seu Facebook en catalá
https://ca-es.facebook.com/francisco.celmatafalla (me té bloquejat)
Etiquetas:
ascuma,
ascumita,
Carles Puigdemont,
charanga,
csa la argilaga,
dcvb,
extrema dreta,
Francisco Celma Tafalla,
lingüista,
RAE,
Tafalleta,
trompeta
Diccionari balear, valencià, català, dcvb
Dcvb
http://dcvb.iecat.net
L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC.
La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC.
El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, i del Govern d’Andorra.
http://dcvb.iecat.net
L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC.
La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC.
El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, i del Govern d’Andorra.
EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES 1. Abreviatures Geogràfiques | |
| Al. Alcalà de X. Alg. alg. Artesa de S. Bal. bal. Barc. Borges Bl. Caldes de B. Caldes de Mal. Caldes de Mo. Callosa. Canet de M. Canet de Ross. Cast. Castellar de N. Castellfollit de R. Castelló d'E. Castelló de F. Cat. cat. Cornellà de C. Eiv. eiv. Espluga de F. Esterri d'À. Esterri de C. Fornells de M. Fornells de la S. Gir. Ll. Lloret de M. Lloret de V. A. Maestr. Mall. mall. Maçanet de C. Men. men. occ. or. Os de B. pir.-or. Pobla de L. Pobla de S. Pont d'Arm. Pont de M. Pont de S. Prats de Ll. Prats de M. Rib. d'Ebre Rib. de Cardós Ross. Sta. Col. de F. Sta. Col. de Q. Sta. Maria de C. St. Feliu de C. St. Feliu de G. St. Feliu de P. St. Feliu de T. St. Hilari SC. St. Jaume de F. St. Joan d'Al. St. Joan de S. St. Joan d'Eiv. St. Joan les Ab. St. Llor. de C. St. Llor. de la M. St. Llor. de la S. St. Llor. de Mo. St. Llor. des Car. St. Martí de M. St. Martí SR. St. Pere de T. St. Vicenç dels H. Selva del C. La Seu d'U. Simat de V. Tavernes de V. Tarr. Val. val. Vilafr. de B. Vilafr. de C. Vilafr. del P. Vilan. de M. Vilan. d'Esc. Vilan. i G. Vistabella del M. | Alacant Alcalà de Xivert Alguer dialecte alguerès Artesa de Segre. Balears dialecte baleàric Barcelona Borges Blanques Caldes de Boí Caldes de Malavella Caldes de Montbui Callosa d'En Sarrià Canet de Mar Canet de Rosselló Castelló de la Plana Castellar de N'Hug Castellfollit de Riubregós Castelló d'Empúries Castelló de Farfanya Catalunya català Cornellà de Conflent Eivíssa eivissenc Espluga de Francolí Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Fornells de Menorca Fornells de la Selva Girona Lleida Lloret de Mar Lloret de Vista-Alegre (Mall.) Maestrat Mallorca mallorquí Maçanet de Cabrenys Menorca menorquí dialecte català occidental dialecte català oriental Os de Balaguer dialecte pirenenc-oríental Pobla de Lillet Pobla de Segur Pont d'Armentera Pont de Molins Pont de Suert Prats de Lluçanès Prats de Molló Ribera d'Ebre Ribera de Cardós Rosselló Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Corcó Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Feliu de Torelló Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Frontanyà Sant Joan d'Alacant Sant Joan de Sineu Sant Joan d'Eivissa Sant Joan de les Abadesses Sant Llorenç de Cerdans Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Salanca Sant Llorenç de Mo&dh.runys Sant Llorenç des Cardassar Sant Martí de Maldà Sant Martí Sarroca Sant Pere de Torelló Sant Vicenç dels Horts Selva del Camp La Seu d'Urgell Simat de Valldigna Tavernes de Valldigna Tarragona València (ciutat) valencià Vilafranca de Bonany Vilafranca de Conflent Vilafranca del Penedès Vilanova de Meià Vilanova d'Escornalbou Vilanova i la Geltrú Vistabella del Maestrat |
2. Abreviatures Diverses | |
| a. abl. absol. acus. acúst. adj. adj. num. adj. poss. adv. agric. agrim. agron. alem. alg. àlg. alt-alem. anal. anat. angl. ant. antropol. ap. apic. aràb. aritm. arqueol. arquit. art. arx. Arx. Cor. Arx. Gral. R. Val arx. mun. arx. parr. astron. augm. bal. bibl. biblgr. Bibl. Nac. Bibl. prov. bibl. univ. biol. b.-llatí. bot. c. cap. cast. cat. cèlt. ceràm. cf. o cfr. cir. cit. clàs. cm. col·l. condic. conj. conjug. constit. constr. cosmol. cronol. cult. demostr. deriv. dial. dicc. dim. dinàm. dm. doc. econ. ed. eiv. electr. entom. esp. espec. etim. eufem. f. f. farm. fig. filos. fís. fisiol. fon. fotogr. fr. fut. gàl·l gen. geogr. geol. geom. ger. germ. gòt. gr. gram. hebr. heràld. hist. hist. ecl. hist. nat. histol. ibèr. ictiol. IEC. imper. imperf. indic. ind. text. indum. infin. intens. interj. intr. introd. inv. irl. it. jurispr. ling. loc. loc. adv. lòg. ll. llin. m. mall. mar. mat. arx. mat. sign. mecàn. med. men. met. metàt. meteor. mètr. . metrol. mil. miner. mitol. mm. mús. nàut. neg. neol. nomin. occ. ontol. opt. òpt. or. orden. ornit. ort. p. pàg. part. pass. part. pres. patol. patron. pejor. per ext. perf. perífr. pers. p. ex. pint. pir.-or. pl. pleon. plusq. poèt. pop. pref. prep. pres. pret. privil. pròl. pron. pron. dem. pron. indef. pron. interr. pron. pers. pron. rel. prov. psicol. pt. qg. qm. quím. recípr. refl. refr. ret. sànscr. sg. sinòn. sint. subj. subst. suf. superl. teol. terap. terat. tipogr. topon. tr. V. v. v. intr. v. pron. v. recípr. v. refl. v. tr. val. var. var. form. var. ort. vg. vulg. voc. zool. | any ablatiu absolut acusatiu acústica adjectiu adjectiu numeral adjectiu possessiu adverbi agricultura agrimensura agronomia alemany alguerès àlgebra alt-alemany analogia anatomia anglès antic antropologia apud apicultura aràbic aritmètica arqueologia arquitectura article arxiu Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó Arxiu General del Regne de València arxiu municipal arxiu parroquial astronomia augmentatiu balear (dialecte) biblioteca bibliografia Biblioteca Nacional Biblioteca provincial biblioteca universitària biologia baix-llatí botànica capítol capítol castellà català cèltic ceràmíca confer, comparau cirurgia citat clàssic centímetre col·lectiu condicional conjunció conjugació constitució construcció cosmologia cronologia cultura demostratiu derivat dialecte; dialectal diccionari diminutiu dinàmica decímetre document economia edició, editor eivissenc electricitat entomologia espanyol especialment etimologia eufemisme femení (en les cites literàries) foli farmàcia figurat (sentit) filosofia física fisiologia fonètica fotografia francès futur gàl·lic genitiu geografia geologia geometria gerundi germànic gòtic grec gramàtica hebreu heràldica història història eclesiàstica història natural histologia ibèric ictiologia Institut d'Estudis Catalans imperatiu imperfet (pretèrit) indicatiu indústries textils indumentària infinitiu intensius interjecció intransitiu introducció inventari irlandès italià jurisprudència lingüística locució, locucions locució adverbial lògica llibre llinatge (cognom) masculí mallorquí marineria mateix arxiu (que el citat anteriorment) mateix significat (que el del mot cap d'article) mecànica medicina menorquí metàfora, metafòric metàtesi meteorologia mètrica metrologia milícia mineralogia mitologia milímetre música nàutica negació, negatiu neologisme nominatiu català occidental ontologia optatiu òptica català oriental ordenació ornitologia ortografia, ortogràfic pàgina pàgina participi passat participi present patologia patronímic pejoratiu per extensió perfet (pretèrit) perífrasi persona per exemple pintura pirenenc-oriental plural pleonàstic plusquamperfet poètic popular prefix preposició present pretèrit privilegi pròleg pronom pronom demostratiu pronom indefinit pronom interrogatiu pronom personal pronom relatiu provençal psicologia part quilogram quilòmetre química recíproc (verb) reflexiu (verb) refrany, refranys retòrica sànscrit singular sinònim sintaxi subjuntiu substantiu sufix superlatiu teologia terapèutica teratologia tipografia toponímia transitiu (verb) vide, vegeu verb verb intransitiu verb pronominal verb recíproc verb reflexiu verb transitiu valencià variant variant de formació variant ortogràfica vulgar vulgar, vulgarisme vocabulari zoologia |
escudors, escudorsat
escudors, escudorsat,
¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,
aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.
desparellat, sense parella,
Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.
Pedro comente:
La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.
Pareix que ix an esta página:
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21
M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"
Natxo Sorolla:
És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...
ESCADORS o ESCODORS adj.
Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».
Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).
Var. form.: descodors.
¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,
aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.
desparellat, sense parella,
Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.
Pedro comente:
La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.
Pareix que ix an esta página:
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21
M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"
Natxo Sorolla:
És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...
ESCADORS o ESCODORS adj.
Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».
Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).
Var. form.: descodors.
Etiquetas:
¿Que vol dir "anar d'escudorç",
Alcover,
dcvb,
desemparellat,
emparellat,
escudors,
escudorsat,
mosso vell,
o "estar escudorçat"?,
Pedro J.Bel Caldú,
tortosinista
Ubicación:
44650 Fórnoles, Teruel, España
Chapurriau, Beseit, Beceite
(Escrites com se pronunsien)
Hay agarrat la lista y la modifico ficán tal com se diuen o se dien a Beseit. Algunes no se diuen y son propies de Torrevelilla o atres pobles. neab, no existix a Beseit
A cascarrulles, Valdarrores, a costelles, a costes, portá algú a cascarrulles, portá algú a les costelles
Ací, así, aquí, astí (Litera)
A la vegada = A la vez.
Ací, así, aquí, astí (Litera)
A la vegada = A la vez.
Allacuanta, hace mucho tiempo
A paupons = A tientas
Acontentat = Lleno , harto, ect. / fart a Beseit
Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)
AGOSTER, -ERA
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc.
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc.
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).
Alfalz = Hoz / fals
Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared / neab
Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás, fuig, fugir en català
Allacuanta
Amagatall = Espacio pequeño para esconderse
Anan = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català
hay de aná, tengo que ir
yo vach
tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu
ells van
Aparent = Apropiado / neab
Apiazá = Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. / apedassá
Ara = Ahora
Arguellat = Delgado, enfermizo, débil
Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)
Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer
Aspre = Áspero, seco
Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente
Au = Se acabó o hasta luego
Aufegarse = Ahogarse // aufegás
Aufádega, = albahaca
Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia / neab, destronat
Badoc
Bambollas = Burbujas, ampollas / bambolles, bambolla
Bandechá = Bandear, voltear las campanas / doblá les campanes, bandejá
Barallofa,
Barrala, vore cantrella
Beta = Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela
Bezó = Gemelo / bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)
Blat = Trigo , no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat
Bolicha = Medio agua y medio nieve / aiguaneu, vore matacabra
Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / barroco, barroc
Botiga = Tienda de ropa / tenda
Brema, bremá, bremadó = Vendimia, vendimiar, vendimiador
Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena, berena / berenà a Mallorca es amorsá, desayunar, pa amb oli
Bufá = Soplar
bufo, bufes, bufe, bufem, bufeu, bufen
Bufa = Ventosidad silenciosa / bufa, llufa, pet
Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)
Cabaz = Capazo / cabás
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut
Cacique, CACIQUEJAR v. intr.
Fer actes de cacic. Caciqueja en un poble i parla en un cafè, Carner Bonh. 178.
Calcé = Calzado / calsé,
calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen
Caló = Calor
Calorina, calina, basca, vasca, bochorn = Calor fuerte (Carolina no), bochorno
Cante = Cántaro / canti = cantrella
Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella, etc, vore lo enllás
Caparra = Garrapata
Cap = Cabeza
Carbaza = Calabaza / carbassa
Cariñá = Añorar / añorá
Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals
Carrechadós (vist a Vallibona)
Salia de casa con el macho, en “canastos”, estos eran dos grandes cestos de mimbre, uno en cada lado de albrado y sujetados con cuerdas als “carrechados” dentro de los “banastos” metia envueltos en grandes ...
Caterva = Multitud de personas o animales
Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina
Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit
Chambra = Blusa / neab
Chandre = Yerno / gendre
Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jau
Cheminera o Chaminera = Chimenea , principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. enchumenera
Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens
Chermá, chermana / Germá, Germana = Hermano, hermana
Chinoll = Rodilla / ginoll
Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb
Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé
Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito
Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido // chorrada, chorradeta, chorret
Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab
Chuflá = Silbar (y también copular). // chulá
Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia
Cibá = Cebada / sibada
Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha
Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single
Coa = Cola, rabo
Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa
Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé
Coca = Torta
Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab
Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab
Conill o Cunill = Conejo / conill
Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab
Cordé , cordés = Cordero, corderos
Cordera, corderes
Corp = Cuervo, corv
Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa
Cusigañes, cosquillas, pesigolles, gochet a La Fresneda (goch, gozo)
Dalla = Guadaña
Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat
Dies de la semana: = Días de la semana:
Dilluns = Lunes (día de La Luna)
Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats
Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)
Dichaus = Jueves (día de Júpiter) / dijous
Diviandres = Viernes (día de Venus) / divendres
Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte
Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge
Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.
Los Draps a la wikipedia en aragonés
Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.
Embasadó = Embudo / embut
Embolicá = Embrollar, confundir.
Embossiná, atragantarse
En tú = Contigo
Endeñat = Herida infectada / neab
Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab
Erm = Yermo
Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerias
Escagarzat = Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)
Escaparrá = Echar de mala forma / neab
Esclafá = Romper, escachar... / neab
Esclafitá = Bofetada / no u sé
Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé
Escurzó = Serpiente de agua / escursó, pot sé víbora
Esparvé = Milano
Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa
Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé
Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat
Estenazes = Tenazas / tenasses
Estirores = Tijeras
Estral = Hacha / destral
Falcó = Halcón , esparvé cernícalo
Fardacho o esfardacho = Lagarto
Farfallós = Tartamudo
Farina = Harina
Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).
Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.
Fem = Estiercol, fiemo
Femé = Estercolero.
Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás
Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera), chocho, vagina, vulva
Qué es mes dols que la mel?
Una figa en pel.
Figuera = Higuera
Finestra = Ventana
Foc = Fuego
Forat = Agujero
Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)
Fumarro = Cigarro ( de minuts fumabem gabarrera), sigarro
Gabarrera, picaesquenes lo fruit
En alemán, Hagebute, bebem té
Gabarrera, picaesquenes lo fruit
En alemán, Hagebute, bebem té
Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa
Galinassa , fem de les gallines, guano
Galliné , gallinero
Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁
Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea
Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab
bancal, bancals, gaya, gaia, marge, paret, ribás,
Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / garrancho
Garza = Urraca / garsa
Gorrino o Porc = Cerdo
Goz = Perro / gos
Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit
Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab
Llaurá = Labrar
Llesca = Rebanada de pan
Llit = Cama
Llodo = Lodo, barro / fang // yodo, I
Llop = Lobo
Llum = Luz
Lluminaria = Luz intensa y brillante
Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas
Maestre o Mestre = Maestro
Malcriat = Mal educado.
Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab, malgastá
Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego
Mare = Madre
Mascle = Semental, macho, enchufe mascle o femella (hembra)
Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. Granís
Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matraca, carraca, carrau, carraques
Menut = Entrañas del animal, menudillos. Asadura. También significa pequeño. Minut . Petit en catalá
Milló = Mejor. También millón de euros
Mocho = Cualquier astado al que le faltan los cuernos / un cabrit mocho, una cabra mocha // Moncho no
Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia. Modorra te pot doná la caló.
Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito,
verbo
pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten
Mondonguilla , mondonguilles = Albóndiga
Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo / pasterada
Muermo = Persona que marea o que habla mucho / a Beseit yo diría que es lo contrari
Muñí = Ordeñar
muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen
muñiré, muñirás, muñirá, muñirem, muñireu, muñirán
Nina = Muñeca para jugar las niñas.
Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillos
No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.
- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.
"No vull patí", die lo chiquet,
"pos no patixques", va di son pare.
No me fa goch = No me apetece / goig
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)
Pa = Pan
Pare = Padre
Poble = Pueblo
Oli = Aceite
Ovella = Oveja
Ou = Huevo
Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo / pallissa, palla
Paniz = Maíz / panís
Paraigues = Paraguas / paraigües
Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero
Parlá = Hablar
Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad
Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá
Pentiná = Peinar
Peó = Peón
Perdiu = Perdiz
Pet = Ventosidad sonora
Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)
Pichó = Peor y también polluelo de la paloma / pijó
picho = canica
Pisá = Orinar / pixá
Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar
Poll, polls, pollo o piojo
lo ball del poll de Torredarques
Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)
Porró = Porrón para el vino u otra bebida
Porta = Puerta
Portá, traer, llevar
Pot = Bote de vidrio o metálico.
Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang
Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.
Puncha = Pincha clavada en la carne
Purna = Chispa que salta del fuego, purnes
Pussa , pusses, pulsa, pulses / pulga , bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic, / com un cabrit /
Raim = Uva o racimo de uva
Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo, Cambio brusco y desagradable del tiempo / regirada, regirá
Refredat = Constipado / catarro, refredat, catarrina
Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat
Reglot = Erupto / rot
Res = Nada
Revindre = Volver a manar agua los manantiales , deshelarse
Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo / ribás
Robell = Óxido
Robellat = Oxidado, dcvb rovellat, rovell
Sargantaña = Lagartija / sargantana
Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval) /
Singlot, hipo
Sostobá = Menear repetidamente
Taragaña = Telaraña
Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí
Timó = Tomillo, timón de barco
Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos / ferida , ñafra
Toquitiá = Sobar, manosear / toquetejá
Torrá = Asar, quemar
Tozoló = Golpe contra la frente / tosoló, tossoló
Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
Triá = Separar, elegir
Trobá = Encontrar
Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos, tronzador
tronsadó
Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta
Truita, tortilla
tronsadó
Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta
Truita, tortilla
Ungla = Uña
Vatres o Vusaltres = Vosotros-as / vatres, vatros
Vi = Vino
Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).
Vila = Villa, poble
Zaboc = Memo, iluso / saboc
Zapo = Sapo / sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio
Zoquet = Zoquete, poco inteligente / soca, soquet
Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías / suriaca
paraules despectives
esgarrapatruites,
pixarribassos ,
cagamánecs ,
chafamánecs,
cagarmaris, cagá armaris,
Castellanismes, intentá evitá
amarill per groc
pedí per demaná, demanar
plená per omplí, omplir
usá per fe aná
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
-
histories de la historia página verificada y desarrollada per lo Grupo Café https://www.heraldo.es/noticias/aragon/el_municipio_cerollera_...
-
Habemus Papam, Juan José Omella. // No pot sé, 549.689 visites al día 30.11.2025, y aixó que sol es un backup, una copia de seguridat de la...
-
Hola a tots, amics . Com alguns mos hau comentat, lo grillat radical pancatalanista Manuel Riu Fillat esta semana ha insultat a A...


