Mostrando entradas con la etiqueta diccionari. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta diccionari. Mostrar todas las entradas

Diccionari balear, valencià, català, dcvb

Dcvb

http://dcvb.iecat.net

L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC. 

La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC. 

El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, i del Govern d’Andorra.


EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES

1. Abreviatures Geogràfiques
Al.
Alcalà de X.
Alg.
alg.
Artesa de S.
Bal.
bal.
Barc.
Borges Bl.
Caldes de B.
Caldes de Mal.
Caldes de Mo.
Callosa.
Canet de M.
Canet de Ross.
Cast.
Castellar de N.
Castellfollit de R.
Castelló d'E.
Castelló de F.
Cat.
cat.
Cornellà de C.
Eiv.
eiv.
Espluga de F.
Esterri d'À.
Esterri de C.
Fornells de M.
Fornells de la S.
Gir.
Ll.
Lloret de M.
Lloret de V. A.
Maestr.
Mall.
mall.
Maçanet de C.
Men.
men.
occ.
or.
Os de B.
pir.-or.
Pobla de L.
Pobla de S.
Pont d'Arm.
Pont de M.
Pont de S.
Prats de Ll.
Prats de M.
Rib. d'Ebre
Rib. de Cardós
Ross.
Sta. Col. de F.
Sta. Col. de Q.
Sta. Maria de C.
St. Feliu de C.
St. Feliu de G.
St. Feliu de P.
St. Feliu de T.
St. Hilari SC.
St. Jaume de F.
St. Joan d'Al.
St. Joan de S.
St. Joan d'Eiv.
St. Joan les Ab.
St. Llor. de C.
St. Llor. de la M.
St. Llor. de la S.
St. Llor. de Mo.
St. Llor. des Car.
St. Martí de M.
St. Martí SR.
St. Pere de T.
St. Vicenç dels H.
Selva del C.
La Seu d'U.
Simat de V.
Tavernes de V.
Tarr.
Val.
val.
Vilafr. de B.
Vilafr. de C.
Vilafr. del P.
Vilan. de M.
Vilan. d'Esc.
Vilan. i G.
Vistabella del M.
Alacant
Alcalà de Xivert
Alguer
dialecte alguerès
Artesa de Segre.
Balears
dialecte baleàric
Barcelona
Borges Blanques
Caldes de Boí
Caldes de Malavella
Caldes de Montbui
Callosa d'En Sarrià
Canet de Mar
Canet de Rosselló
Castelló de la Plana
Castellar de N'Hug
Castellfollit de Riubregós
Castelló d'Empúries
Castelló de Farfanya
Catalunya
català
Cornellà de Conflent
Eivíssa
eivissenc
Espluga de Francolí
Esterri d'Àneu
Esterri de Cardós
Fornells de Menorca
Fornells de la Selva
Girona
Lleida
Lloret de Mar
Lloret de Vista-Alegre (Mall.)
Maestrat
Mallorca
mallorquí
Maçanet de Cabrenys
Menorca
menorquí
dialecte català occidental
dialecte català oriental
Os de Balaguer
dialecte pirenenc-oríental
Pobla de Lillet
Pobla de Segur
Pont d'Armentera
Pont de Molins
Pont de Suert
Prats de Lluçanès
Prats de Molló
Ribera d'Ebre
Ribera de Cardós
Rosselló
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Queralt
Santa Maria de Corcó
Sant Feliu de Codines
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Pallerols
Sant Feliu de Torelló
Sant Hilari Sacalm
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Joan d'Alacant
Sant Joan de Sineu
Sant Joan d'Eivissa
Sant Joan de les Abadesses
Sant Llorenç de Cerdans
Sant Llorenç de la Muga
Sant Llorenç de la Salanca
Sant Llorenç de Mo&dh.runys
Sant Llorenç des Cardassar
Sant Martí de Maldà
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Torelló
Sant Vicenç dels Horts
Selva del Camp
La Seu d'Urgell
Simat de Valldigna
Tavernes de Valldigna
Tarragona
València (ciutat)
valencià
Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Conflent
Vilafranca del Penedès
Vilanova de Meià
Vilanova d'Escornalbou
Vilanova i la Geltrú
Vistabella del Maestrat

2. Abreviatures Diverses
a.
abl.
absol.
acus.
acúst.
adj.
adj. num.
adj. poss.
adv.
agric.
agrim.
agron.
alem.
alg.
àlg.
alt-alem.
anal.
anat.
angl.
ant.
antropol.
ap.
apic.
aràb.
aritm.
arqueol.
arquit.
art.
arx.
Arx. Cor.
Arx. Gral. R. Val
arx. mun.
arx. parr.
astron.
augm.
bal.
bibl.
biblgr.
Bibl. Nac.
Bibl. prov.
bibl. univ.
biol.
b.-llatí.
bot.
c.
cap.
cast.
cat.
cèlt.
ceràm.
cf. o cfr.
cir.
cit.
clàs.
cm.
col·l.
condic.
conj.
conjug.
constit.
constr.
cosmol.
cronol.
cult.
demostr.
deriv.
dial.
dicc.
dim.
dinàm.
dm.
doc.
econ.
ed.
eiv.
electr.
entom.
esp.
espec.
etim.
eufem.
f.
f.
farm.
fig.
filos.
fís.
fisiol.
fon.
fotogr.
fr.
fut.
gàl·l
gen.
geogr.
geol.
geom.
ger.
germ.
gòt.
gr.
gram.
hebr.
heràld.
hist.
hist. ecl.
hist. nat.
histol.
ibèr.
ictiol.
IEC.
imper.
imperf.
indic.
ind. text.
indum.
infin.
intens.
interj.
intr.
introd.
inv.
irl.
it.
jurispr.
ling.
loc.
loc. adv.
lòg.
ll.
llin.
m.
mall.
mar.
mat. arx.
mat. sign.
mecàn.
med.
men.
met.
metàt.
meteor.
mètr. .
metrol.
mil.
miner.
mitol.
mm.
mús.
nàut.
neg.
neol.
nomin.
occ.
ontol.
opt.
òpt.
or.
orden.
ornit.
ort.
p.
pàg.
part. pass.
part. pres.
patol.
patron.
pejor.
per ext.
perf.
perífr.
pers.
p. ex.
pint.
pir.-or.
pl.
pleon.
plusq.
poèt.
pop.
pref.
prep.
pres.
pret.
privil.
pròl.
pron.
pron. dem.
pron. indef.
pron. interr.
pron. pers.
pron. rel.
prov.
psicol.
pt.
qg.
qm.
quím.
recípr.
refl.
refr.
ret.
sànscr.
sg.
sinòn.
sint.
subj.
subst.
suf.
superl.
teol.
terap.
terat.
tipogr.
topon.
tr.
V.
v.
v. intr.
v. pron.
v. recípr.
v. refl.
v. tr.
val.
var.
var. form.
var. ort.
vg.
vulg.
voc.
zool.
any
ablatiu
absolut
acusatiu
acústica
adjectiu
adjectiu numeral
adjectiu possessiu
adverbi
agricultura
agrimensura
agronomia
alemany
alguerès
àlgebra
alt-alemany
analogia
anatomia
anglès
antic
antropologia
apud
apicultura
aràbic
aritmètica
arqueologia
arquitectura
article
arxiu
Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó
Arxiu General del Regne de València
arxiu municipal
arxiu parroquial
astronomia
augmentatiu
balear (dialecte)
biblioteca
bibliografia
Biblioteca Nacional
Biblioteca provincial
biblioteca universitària
biologia
baix-llatí
botànica
capítol
capítol
castellà
català
cèltic
ceràmíca
confercomparau
cirurgia
citat
clàssic
centímetre
col·lectiu
condicional
conjunció
conjugació
constitució
construcció
cosmologia
cronologia
cultura
demostratiu
derivat
dialecte; dialectal
diccionari
diminutiu
dinàmica
decímetre
document
economia
edició, editor
eivissenc
electricitat
entomologia
espanyol
especialment
etimologia
eufemisme
femení
(en les cites literàries) foli
farmàcia
figurat (sentit)
filosofia
física
fisiologia
fonètica
fotografia
francès
futur
gàl·lic
genitiu
geografia
geologia
geometria
gerundi
germànic
gòtic
grec
gramàtica
hebreu
heràldica
història
història eclesiàstica
història natural
histologia
ibèric
ictiologia
Institut d'Estudis Catalans
imperatiu
imperfet (pretèrit)
indicatiu
indústries textils
indumentària
infinitiu
intensius
interjecció
intransitiu
introducció
inventari
irlandès
italià
jurisprudència
lingüística
locució, locucions
locució adverbial
lògica
llibre
llinatge (cognom)
masculí
mallorquí
marineria
mateix arxiu (que el citat anteriorment)
mateix significat (que el del mot cap d'article)
mecànica
medicina
menorquí
metàfora, metafòric
metàtesi
meteorologia
mètrica
metrologia
milícia
mineralogia
mitologia
milímetre
música
nàutica
negació, negatiu
neologisme
nominatiu
català occidental
ontologia
optatiu
òptica
català oriental
ordenació
ornitologia
ortografia, ortogràfic
pàgina
pàgina
participi passat
participi present
patologia
patronímic
pejoratiu
per extensió
perfet (pretèrit)
perífrasi
persona
per exemple
pintura
pirenenc-oriental
plural
pleonàstic
plusquamperfet
poètic
popular
prefix
preposició
present
pretèrit
privilegi
pròleg
pronom
pronom demostratiu
pronom indefinit
pronom interrogatiu
pronom personal
pronom relatiu
provençal
psicologia
part
quilogram
quilòmetre
química
recíproc (verb)
reflexiu (verb)
refrany, refranys
retòrica
sànscrit
singular
sinònim
sintaxi
subjuntiu
substantiu
sufix
superlatiu
teologia
terapèutica
teratologia
tipografia
toponímia
transitiu (verb)
vide, vegeu
verb
verb intransitiu
verb pronominal
verb recíproc
verb reflexiu
verb transitiu
valencià
variant
variant de formació
variant ortogràfica
vulgar
vulgar, vulgarisme
vocabulari
zoologia


swahili,catalá, súa gili

Lo swahili te origen en la expresió catalana súa gili, (súa gilipolles, jo descanso).


Un comersián catalá de barretines va pensá que siríe bona idea vendre barretines per África, ya que toque bastán lo sol.

Y va triunfá.

Va baixá en barco desde Palafrugell hasta Dar Es Salam, Tanzania.

Lo barco portae bandera portuguesa, y se enteníe be en la tripulasió.

La señera que due a la maleta la podeu vore a la foto de baix, está com a nova, ya que la renten sempre en sauló.

Los espetecs que portae li van durá poc, y un topí de escudella que portae se va abocá y sel van fotre les gaviotes (gavines), així que als pocs díes pasae més gana que carracuca, lo Carpanta de Solsona.

Com lo viache ere llarg,los va enseñá a fe castells, u habíe adeprés a Valls y los u habíe enseñat als de Vilafranca del Penedés. En lo vaivén del barco ere mes complicat que a la plassa del poble,pero ne van eixí.

Un gallego baixet de Mondariz, que ere la enxaneta , va caure al océano pacífico per una girada de ven a la punta de baix de África. Tems de di "mare mía que me moro", y un tiburón blang sel va fotre de un mos. Sense enxeneta ya no van pugué fe mes castells.

Una vegada a Tanzania se va acomodá, va trobá dona enseguida perque teníe bon verdang y ere ben plantat.
No habíen vist may una cámara de fotos, pero li dien lo trípode.

Los nets y rebisnets encara viuen allí, tots son negres perque la yaya ere negra com un tió, pero parlen catalá en acento swahili. Lo tió encara lo fan cagá a Nadal, encara que la mayoría son animistes, fan aná totems, ballen voltán lo foc (sigue juñ o no).

A la foto mostren que están orgullosos de les seues arrels catalanes.
Alguns de los mes joves volen independisás de Tanzania y creá los països del trípode, en honor a son rebisyayo, que se die, Ramon Puchol Ferrusola.
Igual te raó Jordi Puchol cuan diu que son pare ere mol ric, podríe se herensia de les barretines del trípode. Ya no se porten,pero uns añs van se la moda aficana.


https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_suajili




suajilí, swahili, suahelí , kiswahili, es una lengua africana hablada sobre todo en Tanzania y Kenia, y en zonas limítrofes de Uganda, Mozambique, Congo (Rep. Dem.), Ruanda, Burundi, Somalia y Zimbabue.

Pertenece al grupo de las lenguas bantúes, que forman parte de la familia de lenguas níger-congo. A pesar de su condición de lengua africana, ha recibido una fuerte influencia del árabe y, en los últimos dos siglos, del catalán, del inglés y del portugués; este último en menor medida (mvinyo, bendera, meza, limau, por vino, bandera, mesa y limón). Estas influencias se reducen, sin embargo, al vocabulario, pues la gramática sigue siendo absolutamente bantú. Durante los siglos el suajili ha perdido la distinción de tonos. Se trata de una lengua con una gramática (sistema de clases) muy regular y una equivalencia absoluta entre grafía y pronunciación. La pronunciación de las vocales y casi todas las consonantes es muy similar a la del español.

http://swahili.colmex.mx/ curso de swahili en México, yepa yepa, arriba, arriba !!!


Frases útilesEditar



NeologismosEditar

  • hoteli: hotel (del inglés hotel)
  • baisikeli: bicicleta (del inglés bicycle)
  • polisi: policía (del inglés police)
  • kadi: tarjeta (del inglés card)
  • picha: fotografía (del inglés picture)
  • maji: agua (del árabe mā´)
  • safi: limpio (del árabe sāfī 'puro')
  • krismasi: navidad (del inglés Christmas)
  • daktari: médico (del inglés doctor)
  • askari: guardia (del árabe `askarī 'soldado')
  • kondom: condón (del inglés condom)
  • vinyo: vino (del portugués vinho)
  • meza: mesa (del portugués mesa)
  • bendera: bandera (del portugués bandeira)
  • limau: limón (del portugués limão)

Nota: una gran parte del vocabulario proviene del árabe, inglés y portugués por razones históricas, económicas y colonizadoras. La mayor parte de los extranjerismos, no todos, terminan en I, lo cual los hace fácilmente identificables. También hay lenguas que han tomado palabras del suajili, por ejemplo, en portugués, francés y español rioplatense ananás (piña).

Comida/útilEditar

  • Baridi: frío (del árabe bārid)
  • chumvi: sal
  • kahawa: café (del árabe qahwa)
  • chai: té (del árabe shāy)
  • sukari: azúcar (del árabe sukkar)
  • chakula: comida
  • Nyama: carne
  • limau: limón (del portugués)
  • vinyio: vino (del portugués)
  • ananas: piña


AnimalesEditar

  • jogoo: gallo
  • simba: león
  • popo: murciélago
  • pweza: pulpo
  • tembo: elefante
  • kiboko: hipopótamo
  • chui: leopardo
  • duma: guepardo
  • nugu: babuino
  • sokwe: chimpancé


GramaticalesEditar

  • sasa: ahora
  • zaidi: más (del árabe ziyāda)
  • chache zaidi: menos


ÚtilesEditar

  • meza: mesa
  • jua kali: mucho sol
  • mtoto: niño
  • hoteli ya chakula: restaurante
  • dala dala: autobús
  • chumba: habitación
  • choo: aseo
  • rafiki: amigo (del árabe rafīq, 'compañero')


ColoresEditar

  • nyeupe: blanco
  • nyeusi: negro
  • blu: azul (del inglés blue)
Nota: en suajili se diría rangi ya blu; color de azul

DiversasEditar

  • Pole pole: Más despacio
  • Bendera, mabendera: Bandera, banderas
  • Hakuna Matata/Hakuna matatizo/Hamna matatizo: No hay problema
  • Nairobi: Agua fresca


Números
Editar

  • cero : sifuri (del árabe sifar)
  • Uno: moja
  • Dos: mbili
  • Tres: tatu
  • Cuatro: Nne
  • Cinco: Tano
  • Seis: Sita (del árabe sitta)
  • Siete: Saba (del árabe saba`a)
  • Ocho: Nane
  • Nueve: Tisa (del árabe tisa`)
  • Diez: Kumi
  • Once: Kumi na moja
  • Veinte: Ishihirini (del árabe `ishrīn)
  • Primero: a kwanza
  • Segundo : a pili

Nota: los números procedentes del árabe se usan con artículo, a pesar de que no existe el artículo en el suajili.

DireccionesEditar

  • kulia: derecha
  • kushoto: izquierda
  • kilometri: kilómetro


VehículosEditar

  • gari: coche (del inglés car)
  • pikipiki: moto
  • mafuta: gasolina
  • forbaifor: todoterreno (del inglés four by four: 4x4)
  • Dala dala: autobús / furgoneta de transporte de viajeros


VerbosEditar

  • Kusema: hablar
  • Kuwika: saludar
  • Kuhitaji: necesitar (nahitaji: necesito, sihitaji: no necesito)

nota: como se explicará más adelante, el KU indica que el verbo está en infinitivo

MesesEditar

  • Januari : enero
  • februari : febrero
  • machi : marzo
  • aprili : abril
  • mei : mayo
  • juni : junio
  • julai : julio
  • agostai : agosto
  • septemba : septiembre
  • octoba : octubre
  • novemba : noviembre
  • desemba : diciembre

nota: todos los meses son extranjerismos provenientes del inglés, también existe una forma alternativa de llamar a los meses, p. ej.: mwezi ya pili, segundo mes, literalmente.

Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...