Mostrando entradas con la etiqueta Valencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Valencia. Mostrar todas las entradas

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.


Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega
comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria
e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona
benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats
e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando
nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte
)

Julio. 1463.

26
DE JULIO.


En este día recibió Çaportella la carta del Rey
don Juan
, que sigue a continuación.

Don Joan per la gracia
de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de Valencia de
Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barcelona duch de
Athenes e de Neopatria
e
encara comte de Rossello e de Cerdanya als noble magnifichs amats e
faels nostres lo portant veus de Gobernador en lo Principat de
Cathalunya e tots e sengles oficials altres en lo dit Principat
jurisdictio exercints e a lur loctinents e a qualsevol capitans de
gent darmes de cavall e de peu stants per Nos en lo dit Principat e
no resmenys a qualsevol deputats locals constituits en les ciutats
viles e lochs a Nos obedients en lo dit Principat e que Deu volent a
nostra obediencia se reduiran e a totes e sengles altres persones a
les quals les presents pervendran e que lo negoci dejus scrit sguarde
saluts.
Com per la inobediencia e notoria rebellio a Nos fetes
per la ciutat de Barchinona e algunes altres ciutats viles e lochs
del dit Principat los deputats del General del dit Principat
acostumats residir en la dita ciutat hagen sostengut en aquella
violencia o oppresio per la qual no han haguda facultat de usar
liberament del dit ofici. La qual oppressio ha durat fins tant que lo
magnifich fael e amat nostre mossen Bernat Çaportella hu dels dits
deputats ço es per lo braç militar se es exhimit de la dita
oppressio fugint cautelosament e secreta ab una galera per mar de la
dita ciutat (ciutan) de Barchinona transferint se en la ciutat
de Terragona fael e obedient a nostra Magestat. Romanints los altres
condeputats seus e los hoydors de comptes del dit General en la dita
ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts stan en
la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de aquella e aço
no meten en obra son participants en la inobediencia e rebellio
dessus dites per les quals rahons son inabils al exercici e facultat
e potestat de aquell recau en lo dit mossen Bernat Çaportella
unicament e sola e axi per nos es stat decernit e declarat exhigints
merits de raho dret e justicia. Adonchs significants vos les dites
coses ab les presents vos dehim e manam que permetau liberament usar
lo dit mossen Bernat Çaportella del dit ofici de la Deputacio de
aqueix Principat e de totes e sengles preheminencies facultats e
potestats degudes e pertinents al dit ofici axi e segons los tres
deputats del dit General abans de la dita rebellio per les
constitucions usatges e libertats del dit Principat capitols e actes
de cort exercir e regir acostumaven podien e devien. Per observança
de les quals constitucions usatges e libertats capitols e actes de
cort se deja e puxa a ell haver recors. E vosaltres dits oficials e
altres persones siau tenguts a ell obtemperar e ses requestes exequir
axi e segons per serie e tenor de
aquelles e de aquells dispost
proveit e ordenat se atrobe (atro + salta linea + be).
En
perturbacio de les quals coses vosaltres dits capitans nous puxau ni
degau entremetre. E com donchs sie nostra ferma intencio conservar lo
General
e lo degut stament de aquell sots lo exercici e
administracio del dit mossen Bernat Çaportella unich deputat durant
lo temps del present trienni. Volem per tant e manam la nostra
present provisio per vosaltres e quiscuns de vosaltres esser
complidament observada si la gracia nostra vos es cara e pena de mil
florins dor dels bens de aquell qui contrafara a nostres cofres
aplicadors per vosaltres evitar se desiga. Dada en la ciutat de
Tudela a XVII del mes de juny del any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - Rex Johannes.

Después de esta
carta, y haciéndose cargo de la intención y voluntad del Rey, sigue
el ofrecimiento de Çaportella de hacer todo cuanto pueda ser en
utilidad y provecho del Principado y de sus libertades.




28 DE JULIO.

Recibióse en
este día la siguiente carta del Rey, que Çaportella, en presencia
de dos testigos, entregó al capitán general don Rodrigo de
Rebolledo, requiriendo al escribano Perelló para que la leyera y
publicara, y de todo lo acontecido levantara el acta correspondiente;
advirtiéndose, que la misma carta la enseñó y la mandó leer
también al veguer real y al del arzobispo, en la calle mayor de Tarragona, donde les encontró casualmente; en vista de lo que se
dispusieron estos a prestar homenaje al diputado, prometiendo ambos
cumplir lo que en dicha carta se prevenía.

antic, ajuntament, Tarragona, calle mayor, carrer major, 41



Al magnifich e
amat conseller nostre mossen Bernat Çaportella deputat de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen Bernat magnifich amat e fael
conseller nostre. Rehebuda havem vostra letra de crehença en persona
del amat secretari nostre En Pere Perello e havem hoit tot lo que dit
secretari de part vostra nos ha explicat. Havem manera spatxar la
provisio que demanau sobre lo exercici de vostre ofici de la
Deputacio. La qual dies ha ere manada e restava aci per oblit e en la
qual es proveit a tot lo que demanau segons per aquella veureu. Es
empero la intencio nostra que no contrastant la dita provisio
respongau e façau respondre de les peccunies de les generalitats
a les persones ya per nos assignades e a les altres que per
nos se assignaran en les ciutats e viles de aqueix Principat. Les
quals Deu volent se reduiran a la obediencia nostra e aço per
convertir les peccunies dessus dites en lo pagament del sou de la
gent darmes que per Nos es en aqueix Principat. E axi ho volem e
manam ho façau. Plau nos empero que de les dites peccunies de les
generalitats
paguets e façats pagar aquell salari
que conexereu condescent juxta la concurrencia del temps e aço per
lo notari e per un porter qui han servit e serviran a vos en lo dit
vostre ofici. E per semblant pagueu e façau pagar totes missions e
despeses per vos fetes per raho del dit ofici des que hisques
de Barchinona e que fareu de aci avant regint de aquelles compte per
mostrarsen deguda raho. En totes les altres coses que lo dit Perello
de part vostra nos ha explicades li havem respost segons ell vos pora
referir. Dada en
Tudela a XVII de juny MCCCCLXIII. - Rex Joannes.

Arinyo secretarius.

30 DE JULIO.

Con esta fecha,
confirmó el diputado Çaportella en su cargo al diputado local de
Tárrega, remitiéndole el siguiente escrito.

Bernat
Çaportella unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona al honorable mossen Franci de Montros
cavaller deputat local en la vila e vegueria de Tarregua saluts e
honor.
Com per la inobediencia e notoria rebellio fetes a la
Magestat del Senyor Rey per la ciutat de Barchinona e algunes altres
ciutats viles e lochs del dit Principat a vos e als altres
condeputats nostres acustumats residir en la dita ciutat de Barcelona
sie stada feta violencia e oppressio en la dita ciutat per la qual no
es stada facultat de usar liberament del dit ofici. La qual oppressio
ha durat fins tant que nos dit Bernat Çaportella nos som exhimits de
aquella fugints cautelosament e secreta ab una galea per mar de la
dita ciutat de Barcelona e transferints nos en aquesta de Terragona
fael e obedient a la dita Magestat reyal. Romanints los altres
condeputats nostres e los hoidors de comptes del dit General en la
dita ciutat de Barchinona en la qual si violentment son detenguts son
en la dita oppressio. E si es a ells libertat de exir de
aquella e aço no meten en obra son participants en la inobediencia e 
rebellio
dessus dites. Per les quals rahons son inabils al exercici del dit
ofici de Deputacio e tot lo dit exercici e facultat e potestat de
aquell recau en nos unicament e sola e axi per la dita Magestat reyal
es estat decernit e declarat exhegint ho merits de raho dret e
justicia. E mes la dita Magestat reyal ha decernit proveit e manat
nos dit Bernat Çaportella poder e deure del dit ofici usar e de tots
e sengles preheminencies facultats e potestats degudes e pertinents
al dit ofici axi e segons nos e los altres condeputats nostres abans
de la dita rebellio per les constitucions usatges e libertats del dit
Principat capitols e actes de cort e exercir e regir acostumavem
podiem e deviem per observança de les quals se deja e
puxa e
a nos haver recors e tots oficials e altres persones sien tenguts a
nos obtemperar e nostres requestes exequir axi e segons per serie e
tenor de aquelles e de aquells dispost proveit e ordenat se atrobe.
En perturbacio de les quals coses los capitans de gents darmes de
cavall e de peu qui son per la dita Magestat en lo dit Principat nos
puxen ni degen entremetre segons totes les dites coses en una
patent letra e provisio de la dita reyal Magestat de la sua ma
signada e del seu segell en lo dors sagellada dada en Tudela a XVII
del mes de juny prop passat la qual o copia de aquella vos sera
exhibida veureu esser mes largament contengut. Com donchs nos dit
Bernat Çaportella a qui segons dessus se conte unicament e sola
incumbex lo carrech del dit ofici de deputacio

vullam en
aquell entendre e en totes coses que concernesquen la indemnitat del
dit General e conservacio dels drets preheminencies e
libertats de aquell volem per tant e manam a vos dit mossen
Franci de Montros deputat local que per vos primerament sie prestat
sagrament e homenatge en poder de algun oficial reyal en virtut dels
quals prometats haver vos be e leyalment en lo dit vostre
ofici e de conservar e defendre los drets del dit General e
obtemperar e exequir nostres manaments e totes altres coses be e
diligentment fer que al dit vostre ofici se pertanyen. E fet aço
requerreu lo portant veus de Governador del Principat de Cathalunya
qui residex en aquexa vila e los oficials de la matexa vila e
tots altres dins vostra deputacio juresdiccio exercints
ecclesiastichs e seglars als quals de la dita provisio reyal la qual o
copia de aquella vos trametem fareu hostensio e fe que facen e
presten los ecclesiastichs jurament e los seglars jurament e
homenatge de obtemperar e exequir vostres requestes tota consulta
consell e dilacio cessants e los capitans de gents darmes que res en
perturbacio del dit ofici no facen o attempten sots virtut de la pena
en la dita reyal provisio contenguda. E mes provehireu e manareu e
per los oficials requerreu esser manat als arrendadors o collectors
dels drets de generalitats
de aquexa vila e de sa collecta
que de aquells a nos o en persona nostra responguen an Gaspar
Vidal
de aquexa vila de Tarregua e no a alguna altra persona ne
en altra manera. Del qual Gaspar Vidal rebreu seguretat de haverse be
e leyalment en la dita collecta e de retre a nos compte e raho de
aquella. E finalment fareu fer per los lochs acustumats de aquexa
vila una crida la qual vos trametem ab la present. Les quals coses
totes continuades per vostre scriva per letra sua testimonial nos
fareu certificar de aquelles. Dada en Terragona a XXX de juliol lany
MCCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Iguales a la carta que precede, con la
dirección respectiva, fueron escritas otras a Raimundo Roger de
Toralla
, diputado local de Balaguer y a G. Carnicer, que
ejercía el mismo cargo en la veguería de Monblanch.

MES DE FEBRERO. han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella

MES DE FEBRERO.


En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia
per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona
e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24
).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General
e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.
)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor
ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona
) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella
deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat
e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio
e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General
e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella
proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago
.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.

MEMORIAL EN DEFENSA DE LA LENGVA CATALANA

IESVS MARIA,


MEMORIAL
EN DEFENSA DE LA
LENGVA CATALANA
PARA QVE SE PREDIQVE EN
ELLA EN CATALUÑA.
DEDICADO A LOS MVY ILLVSTRES
Señores Diputados del Principado de Cataluña
Padres de La Patria.

Llegò a mis manos un memorial de ofensa de la lengua Catalana, cuyo autor trata de desacreditalla con el mundo, hechome en el palenque, el deseo de boluer por ella como mia. A V. Señoria, como Atlante deste Principado se và por su pie mi trabajuelo, acordandole (si bien no necessita de acuerdos para mirar por el honor de Cataluña) que es muy suya esta causa, como a quien en sus antecessores mandò traduzir las constituciones de Cataluña en lengua Catalana, para que fuessen entendidas, como consta de la primera constitucion de compilatio de constit. guardando en esto como tan sabios gouernadores el comun preceto de vn Republico, que acota Bouadilla en el premio de su Republica, num 14. Hallase dize que en todas las naciones del mundo no se enseñaron las sciencias en lenguas extrañas. Y despues de una retahila de naciones, dize: y los Españoles cada qual en su lengua natural, las leyes de las partidas estan en Castellano, en Aragon en Aragones, Valencia en Valenciano, Cataluña en Catalan. Y viniendo mas a nuestro caso, quieren desterrar de Cataluña la predicacion en su lengua, cosa que antecessores de V.S. la preuieron, y preuinieron ordenando en las constituciones, que ningun extrangero pudiesse obtener beneficio en Cataluña, ni podrà dexar de lastimar a V.S. ver denostada a Cataluña, y deslustrada su lengua, llamandola en memorial impresso irrision de las demas naciones, lengua, que en propiedad, y expression de concetos no reconoce ventaja a las demas; lengua que compite en antiguedad con las primeras, lengua que se vio entallada en marmoles, y bronzes, pues en ella se lleuaron las leyes, y gouierno de Barcelona el pueblo, y Senado Venecianos para gouernarse por ellas. Este papel contiene las conueniencias que ay se predique en Cataluña en su lenguage, deshace las de papel contrario (cotrariola o con virgulilla), va guiado de su estrella al Senado Eminentissimo de los señores Cardenales de la congregacion interpretes del Concilio. Espera que ladeado de V.S. a quien suplica interponga su autoridad para con sus Eminencias, saldrà con el despacho que deseamos, que ha de seruir no solo para bien de las almas deste Principado, sino para nueuo lustre de la lengua Catalana, que en boca de sus hijos los Predicadores ha de vestir mayores creces de bizarria, y mas estendidos plazos, sacandola de su natural encogimiento a nueuos ayres de luzida. Prospere y guarde el Cielo a V.S. como todos sus criados deseamos.
El Dotor Diego Cisteller. 

Joan Roís de Corella, llengua valensiana

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.




Hasta la wikitrolas dice: 

Joan Roís de Corella (Gandía o Valencia, 1435 - Valencia, 1497)​ fue un poeta, caballero y sacerdote valenciano del siglo XV, que escribió en valenciano. En su legado literario, tanto en prosa como en verso, se encuentran obras de temática religiosa, amatoria y de otros temas, y se dejan notar los indicios de la cultura y erudición del renacimiento.


https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella


y la viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella diu :


Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.



Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una íntima relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que no pas Joan Roís. Així, el 1443, fou un dels testimonis en el contracte matrimonial entre el poeta i la seva segona muller (Joana Escorna). 



Ausiàs March


De la mare, només en sabem que es deia Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féu frare, Lluís i Dalfina. Roís de Corella era el fill primogènit d'una família de la noblesa i havia de dedicar-se, per tant, a la carrera militar (cas d'Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l'estament burgès. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Segons els estudiosos, sembla que Roís de Corella trencà tota aquesta rígida distribució, ja que no fou militar, i per contra, cap a la maduresa ingressà en l'estament eclesiàstic. Aquesta dada és interessant de tenir en compte per a després poder entendre alguns aspectes bàsics de la seva obra. Per una sèrie de documents notarials i testamentaris, datats entre 1468 i 1471, sabem que almenys als 35 anys, Joan Roís de Corella ja era mestre en teologia: el reverend e magnífic Mossèn Joan de Corella, cavaller e mestre en sancta Teologia. La qual cosa, tal com remarca Martí de Riquer no volia dir que ja fos sacerdot, car sembla que la intitulació de reverend i de mestre en teologia no suposaven haver estat ordenat in sacris. De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove Roís en les arts amatòries i literàries. La seva vida sentimental fou molt intensa, ja que a partir de les nombroses aventures amoroses anònimes a què fa referència al llarg dels seus escrits, han pogut ser documentades diverses experiències. Així, les mantingudes amb Caldesa, dama no identificada però que degué ser un amor de joventut; les de Iolant Durleda, de qui s'han trobat cartes d'amor; les de Lionor de Flors, viuda de Vallterra i, finalment, les hagudes amb Isabel Martines de Vera. Amb aquesta última dama, de qui no sabem res referit al seu estat, les relacions hagueren d'iniciar-se almenys a partir de 1473, ja que l'any següent els nasqué un fill. En aquella data, Roís de Corella ja devia haver entrat en els ordes sacerdotals, únic motiu que possiblement l'impedí d'esposar la dama. Aquesta hipòtesi és ratificada pel procés seguit per tal d'atorgar testament. El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Entre els objectes que hi havia, hi era la biblioteca de l'escriptor. Un total de 780 volums foren donats a la seva mort als frares del convent de Sant Francesc de València. Tanmateix, un cop mort el poeta, els hereus reals foren els fills haguts amb Isabel Martines de Vera. Quatre dies després de la defunció, Dalfina féu donació voluntària de l'herència a Joan Roís de Corella, donzell, i Estefania Roís de Corella, donzella. La qual cosa ens ratifica que, pels voltants de 1473, devers els quaranta anys, l'escriptor ja havia estat ordenat sacerdot i no podia testar ni a favor de l'amistançada ni dels fills naturals. En morir Roís de Corella tenia una cambra a la seva disposició al convent de Sant Francesc, prova de la seva creixent religiositat a mesura que s'anà fent vell. Efecte tot plegat del penediment que degué sentir de la passada vida mundana. 

Aquesta vida tan agitada ens fa entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars. Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. La seva obra –escrita en vers i en prosa, i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres. Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista als Països Catalans i fou l'últim escriptor important de renom fins a la Renaixença. L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obra literària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions. En Corella és també el màxim exponent de la valenciana prosa: la prosa corelliana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques. Prosa artificiosa però harmònica i elegant que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Una altra característica de la seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, és l'ús de metàfores i descripcions escenogràfiques, producte dels ambients renaixentistes en què vivia. En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab amb lleus variacions, però Corella aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia italiana. La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa. Roís de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat Metge amb la voluntat humanística de reconstruir damunt de la llengua catalana el prestigi literari del llatí clàssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perquè en arribar el Renaixement, la literatura catalana culta inicia la seva davallada. L'autor clàssic que més s'ajustava a la seva personalitat enamoradissa fou Ovidi, i d'aquest prengué la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions. Pel que fa als clàssics més contemporanis, cal destacar, sobretot, Boccaccio, de qui imitarà les tècniques de la narrativa sentimental.

L'obra de Roís de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perquè ell va escriure per a l'aristocràcia i aquesta va començar a donar l'esquena al català i es decantà pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520-1522), L'obra literària de Roís de Corella, per la diversitat dels temes i les tècniques emprades en escriure-la, exemplifica com cap altra els canvis profunds que es produïren en les nostres lletres de finals del segle XV. Joan Lluís Marfany (Barcelona, 1943), catanazi com ell a soles, ha qualificat la seva poesia com un camí sense demà, com les obres del doctor Artur Quintana, què ni tenen demà ni tenen avui. I així fou, fent-ho extensible també a la prosa. 

Autor de formació i temàtica fonamentalment medieval, fou el brillant epígon d'un llarg període de normalitat literària, que podia haver estat el punt d'arrencada de la modernitat del barroc valencià. Però les circumstàncies històrico-culturals no el permeteren. L'aristocràcia, classe a la qual pertanyia Corella i d'on procedien la major part d'escriptors de l'època, era la que havia d'haver potenciat la presència de l'obra corelliana en les lletres del XVI partint, sobretot, de la gran popularitat que assolí en vida i dels nous camins estilístics i tècnics que oferia. Tanmateix, després de la guerra de les Germanies (1520-1522), l'agombolament d'aristocràcies al voltant de Germana de Foix, inicià un procés d'intensíssima castellanització de les lletres valencianes a Valencià. És cert que l'obra de Corella influí significativament alguns autors valencians que s'expressaven en castellà (Gaspar Gil Polo), però la traducció genuïna s'havia trencat i Corella i la seva obra caigueren en l'oblit més absolut o en una mala valoració per part d'alguns erudits il·lustrats, fins pràcticament els nostres dies. I encara, recentment, Jordi Carbonell ha pogut afirmar: és el menys conegut i el menys estudiat dels clàssics de la literatura valenciana. S'ha designat Corella com el nostre últim gran escriptor medieval. Seguint l'ús d'aquests tòpics, també podríem dir que és en alguns aspectes el primer escriptor no medieval. Fou un dels màxims conreadors del que a finals del XV s'anomenava valenciana prosa. En definitiva, el terme no volia dir altra cosa que una manera d'escriure el català afectada, culta, ampul·losa i retoritzant, tendència aquesta que tot just iniciada podia haver-nos aconduït, en circumstàncies normals, envers una plenitud barroca amb les mínimes influències castellanes. En el pla estrictament temàtic, Corella féu ús com a matèria literària de nombrosos elements autobiogràfics, sentimentals i referits a l'entorn social. D'altra banda, trobem que aplica als seus personatges una incipient tècnica d'anàlisi psicològica, basada, sobretot, en l'expressió dels seus sentiments (amor, alegria, tristesa, solitud, angoixa...). I és també en aquest nivell on se serví dels elements de la naturalesa com a contrapunts dels diversos estats d'ànim. És remarcable, sobretot a la Tragèdia de Caldesa i l'Oració per citar només dos exemples, l'interès que sentí Corella per ambientar les seves obres d'acord amb els gustos teatralitzants del Renaixement. Les accions se situen en el marc d'unes acurades escenografies i són narrades amb una llengua feta d'imatges poètiques de gran plasticitat, les quals fan pensar més d'una vegada en un esbós de pintura. Malgrat el que podria fer pensar aquesta tendència al to grandiloqüent, aquest sempre és intimista, delicat, la qual cosa en aquells moments significava una important innovació literària. Corella també fou un innovador en el camp estricte de la poesia. Tot i seguir la tradició ausiasmarquiana del decasíl·lab, l'acostà, amb el canvi accentual de la quarta a la sisena o bé, a la quarta i vuitena síl·labes, vers la nova musicalitat de la lírica italiana. Conreà també el virolai i se serví de forma esparsa del vers d'arte mayor de tradició castellana. Malgrat aquests trets prou definidors, per Corella no existia una diferència absoluta de gèneres. Sovint, en les proses curtes hi aplicava determinades tècniques de la poesia lírica, bo i intercalant-hi, a més a més reeixits fragments en vers de la seva producció. En definitiva, l'actitud humana i l'obra de Corella, tal com remarca Carbonell, són l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc. Les lluites guerreres han estat substituïdes per les amoroses amb actituds molt més properes a l'humanisme. L'amor però, ja no respon als usuals i gastats tòpics de l'amor cortès trobadoresc. Els esquemes han estat capgirats i, amb ells, en gran part, els sistemes de valors. Així, Corella és lluny del misogínia medievalitzant. Les dones prenen un paper destacat en la ficció literària. Potser en part, aquesta innovació fou deguda al fet que el nucli més important de seguidors de la seva obra fos femení. Recordem els versos de Jaume Gassull:

Diga-us-ho ella,/ que del senyor Mossèn Corella / lig lo més dies / totes les seues poesies. 


En la idealitat narrativa la dona és tractada amb mentalitat moderna. A part de ser les protagonistes de les històries, en narren els fets. Ara bé, quan Corella passa a descriure experiències personals en el camp de les relacions amoroses, sura la realitat misògina medieval, tot i que amb una variada gamma de trets innovadors i personals. Així, quan ha d'afrontar l'engany de l'amada, ho fa prenent una actitud d'una profunda sinceritat, quedant com a cornut i havent d'acceptar el triomf de la dama. Una actitud tan teòrica com es vulgui, però que prefigurava una modernitat literària definida pel mateix poeta al final de la Tragèdia de Caldesa, com quan exclama: Acceptant la ploma que sovint greus mals descansa. Així doncs, per Corella, la literatura a part de l'art, transmissora d'idees, eina moralitzadora...era, sobretot, una via de desfogament, tal com l'entengueren molts anys després -segons Joan Fuster- els romàntics. Tot el conjunt d'aportacions personals de Corella a la nostra literatura, vistes amb una suficient perspectiva històrica, les trobem ben allunyades de les modes en voga de l'època, bo i prefigurant un cas excepcionalment singular en la literatura europea de finals del segle XV. (3) Comprèn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una temàtica amorosa. Cal destacar la Tragèdia de Caldesa. Es tracta d'una novel·la molt breu, escrita als voltants de 1458, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom Caldesa. L'acció s'esdevé a la cambra de la donzella on l'autor està esperant-la, i observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat, es presenta davant el poeta com si res no haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el títol genèric de la tragèdia amb un discurs on expressa patèticament la sensació d'engany i decepció. En l'obra s'insereixen uns perfectes versos per completar hiperbòlicament els sentiments del poeta envers el desenllaç amb Caldesa. La reacció de Corella en aquesta història justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament allunyat de l'amor cortés medieval. El Parlament en casa de Berenguer Mercader és una obra original on descriu una vetllada literària entre personatges reals de la ciutat de València, els quals han de contar una història amorosa de la mitologia clàssica, la majoria tretes de la Metamorfosis de Ovidio. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el Decamerón de Boccaccio.

Les obres religioses foren escrites durant la seva maduresa; també hi alterna la poesia amb la prosa. La prosa religiosa, igual que la poesia, són escrites amb les mateixes tècniques que en la literatura profana. Aquestos poemes són també una prova de la falta de vocació religiosa de l'autor, ja que, igual que en altres poemes religiosos, s'observa un to desapassionat i distant. La vida gloriosa de santa Anna es tracta d'una amplificada i dilatada biografia de la mare de la Verge Maria. Apareix el tema del matrimoni que durant molts anys no té descendència. Quant a l'estil, cal assenyalar que aquesta obra no presenta el característic estil pompós i retòricament complicat propi de Corella, probablement perquè anava adreçat a una dona inculta que havia d'entendre el text. A Història de la gloriosa santa Magdalena narra la història de santa Magdalena, bevent de fonts bíbliques, i després acull les divulgades llegendes de penitència de l'antiga pecadora. Aquesta és una narració de tema i esperit completament medievals, però relatada amb un estil renaixentista i recaragolat sintàcticament i retòricament. La història de Josef, fill del gran patriarca Jacob degué ser creada quan Corella ja tenia el títol de mestre en Teologia. Es tracta d'una gran amplificació dels capítols del Gènesi, que narren els fets de Josep. El cartoixà, que es tracta d'una traducció de la Vita Christi, va ser escrit pel cartoixà Ludolf de Saxònia, datat entre 1348 i 1377. La traducció corelliana va aparèixer impresa en quatre lliuraments i reisqué fabulosament: despertà fins i tot l'interès del rei Ferran el Catòlic. El Psalteri es tracta d'una traducció de salms sobre el text de la Vulgata, amb cultismes procedents del llatí. Poesies marianes es tracta de l'única obra religiosa en vers creada per Corella. Dintre d'aquest grup cal esmentar la Vida de la sacratíssima verge Maria amb rimes. La Vesió és un escrit que té tres propòsits: raonar teològicament la puresa de la concepció de Maria, descriure un nou retaule de la capella de Nostra Senyora de Gràcia (que es venerava a l'església de Sant Agustí de València), i lloar mossèn Fernando Díeç.

És en les proses mitològiques on Corella es llueix com a escriptor i on la mostra literària està més marcada per l'estil. Pretén acostar-se als més típics termes de l'antiguitat clàssica per tal de reflectir estats passionals. La narració mitològica permet tota mena de filigranes retòriques i d'exhibicions de mestratge en l'elegant ordenació i cadència dels mots. En aquestes obres Ovidi exercí una gran influència sobre Corella. Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe és una trilogia que recull tres dissortats amors que Corella compara amb el seu propi fracàs amorós. La primera part explica la història de l'amor incestuós de Mirra pel seu pare, Cínaras. Està narrada en primera persona i la trobem en forma de plany. La segona part és la lamentació de Narcís, causada pel seu propi enamorament en veure's reflectit a l'aigua clara. La tercera part se centra en el llarg parlament dels dos joves, Tisbe i Píram, per trobar-se fora de les seves cases respectives. En Història de Biblis, qui s'enamorà de Cauno, germà seu, Corella conserva la intenció d'aquells versos, encara que actualitzà diferents detalls a la realitat quotidiana del s.XV. El raonament de Telamó e de Ulixes en lo setge de Troia davant Agamenó aprés mort Aquil·les sobre les sues armes. Els raonaments són unes peces de tipus oratori, d'estil elevat i contundent, amb troballes en l'expressió i un cert dramatisme. A Plant dolorós de la reina Hècuba, raonant la mort de Príam e de Policena e d'Astianacres Corella col·loca en boca de la reina Hècuba la descripció de la fi de Troia. Tota l'obra d'Història de Jason e Medea és posada en llavis de Medea, que explica la ingratitud de Jason per donar exemple a les dones. La Història de Leànder i Hero és escrita en prosa amb la particularitat que intercala versos estramps.

Després de tot un corrent humanístic que arrenca de Bernat Metge, el principal interès del qual era la moralització i l'ensenyament amb importants dosis del pensament medievalitzant, sorgeix la figura de Roís de Corella, qui influït pels nous aires italianitzants volgué fer en certs aspectes de l'Humanisme una assimilació purament literària, estètica. En aquest sentit, l'Ovidi de l'Ars amandi, de les Heroides i de les Metamorfosis en foren la font clàssica més destacada. 

De la influència dels humanistes del quatre-cents italià, cal destacar-ne Boccaccio, traduít al chapurriau, de qui prengué l'exemple del període ciceronià i les tècniques de la narració sentimental, que en el cas corellià estigueren tan impregnades del to autobiogràfic. La prosa de Corella és original temàticament en comtats casos. Aspecte aquest que tenia ben poca significació a l'època. Solia elaborar les seves proses a partir de temes extrets dels clàssics, fent-ne, això si, unes recreacions a vegades personalíssimes. (4) En primer lloc cal referir-se a la Tragèdia de Caldesa de contingut autobiogràfic. És una peça més aviat curta però la més reeixida literàriament del conjunt. Per una referència històrica del text, sabem que fou escrita pels voltants de 1458. L'acció se situa a la ciutat de València i narra com una donzella de molt temps desitjada per l'autor, tanca aquesta en una cambra mentre ella festeja amb un altre home de condició vilana. L'autor ha de contemplar l'engany per una petita obertura amb la consegüent indignació i nerviosisme. Es descarrega emocionalment mitjançant un poema, que es pot considerar dels millors de la producció corelliana. La dama ha d'admetre la seva culpa amb una total submissió.(5) Corella escriví les mostres d'aquest gènere molt probablement entre 1456 i 1462. La primera i més extensa és el Debat epistolar amb el príncep de Viana, escrit entre 1456 i 1458/61, que conté elements temàtics que el relacionen amb la Tragèdia de Caldesa. El tema del debat és el d'haver de triar entre dues dames, una que estima i no és corresposta i, l'altra que és desitjada però que en canvi no estima. Lletres d'Aquiles e Policena (volum IV, pàgs. 31 i 32), Lletres a Iolant Durleda i Lletra consolatòria poden, pel seu estil, ser datades vers 1458. Iolant Durleda, dama no identificada, podria, segons Riquer, ser la mateixa Isabel Martines de Vera. Li adreça dues breus lletres. En la primera li demana resposta per tal de concertar una entrevista; en la segona constata la joia de l'amant d'haver vist secretament l'amada. Totes dues es clouen amb versos, i són els de segona: Jo desig ésser vostre, e la sort mia / no ho vol que ho sia que insinuen la possibilitat que Corella ja fos eclesiàstic. A la Lletra consolatòria diu Corella: E per ço germà e senyor, he pres la ploma per respondre a vostra ben raonada lletra, referència que podria fer pensar novament en el príncep de Viana. El tema tracta del consol per al germà e senyor que ha sofert un conflicte amorós. Corella bescanta les dones que cerquen l'home que poden dominar i s'allunyen del qui les vol submises. De La lletra que Honestat escriu a les dones, datable vers el 1462, només ens n'ha pervingut el fragment final, sobre la mort d'una dona virtuosa. El Triümfo de les dones és un llarg parlament de la Veritat, personatge al·legòric, en defensa del sexe femení. Obra a contracorrent de la misogínia de l'època, fou escrita com a conseqüència de la polèmica suscitada pel Maldezir de mujeres de Pere Torroella. El títol sembla manllevat a consciència del Triunfo de las mujeres del castellà Juan Rodríguez del Padrón. L'obra es clou amb 18 versos adreçats a la Verge. Cal mencionar dos epitafis breus. Un en prosa, datable el 1482, dedicat a la Sepultura de mossèn Francí d'Aguilar. L'altre, en vers, dedicat al cavaller Perot de Penarroja. Tots dos cavallers valencians morts en la guerra de Granada.


Joan Roís de Corella, llengua valensiana

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.



Hasta la wikitrolas dice: 

Joan Roís de Corella (Gandía o Valencia, 1435 - Valencia, 1497)​ fue un poeta, caballero y sacerdote valenciano del siglo XV, que escribió en valenciano. En su legado literario, tanto en prosa como en verso, se encuentran obras de temática religiosa, amatoria y de otros temas, y se dejan notar los indicios de la cultura y erudición del renacimiento.


https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella


y la viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Ro%C3%ADs_de_Corella diu :


Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida com la seva obra estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement.



Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), estava emparentat de lluny amb el comte de Cocentaina i tingué una íntima relació amb el poeta Ausiàs March, trenta anys més gran que no pas Joan Roís. Així, el 1443, fou un dels testimonis en el contracte matrimonial entre el poeta i la seva segona muller (Joana Escorna). 



Ausiàs March


De la mare, només en sabem que es deia Aldonça. El matrimoni tingué quatre fills: Joan, Manuel, que es féu frare, Lluís i Dalfina. Roís de Corella era el fill primogènit d'una família de la noblesa i havia de dedicar-se, per tant, a la carrera militar (cas d'Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l'estament burgès. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Segons els estudiosos, sembla que Roís de Corella trencà tota aquesta rígida distribució, ja que no fou militar, i per contra, cap a la maduresa ingressà en l'estament eclesiàstic. Aquesta dada és interessant de tenir en compte per a després poder entendre alguns aspectes bàsics de la seva obra. Per una sèrie de documents notarials i testamentaris, datats entre 1468 i 1471, sabem que almenys als 35 anys, Joan Roís de Corella ja era mestre en teologia: el reverend e magnífic Mossèn Joan de Corella, cavaller e mestre en sancta Teologia. La qual cosa, tal com remarca Martí de Riquer no volia dir que ja fos sacerdot, car sembla que la intitulació de reverend i de mestre en teologia no suposaven haver estat ordenat in sacris. De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove Roís en les arts amatòries i literàries. La seva vida sentimental fou molt intensa, ja que a partir de les nombroses aventures amoroses anònimes a què fa referència al llarg dels seus escrits, han pogut ser documentades diverses experiències. Així, les mantingudes amb Caldesa, dama no identificada però que degué ser un amor de joventut; les de Iolant Durleda, de qui s'han trobat cartes d'amor; les de Lionor de Flors, viuda de Vallterra i, finalment, les hagudes amb Isabel Martines de Vera. Amb aquesta última dama, de qui no sabem res referit al seu estat, les relacions hagueren d'iniciar-se almenys a partir de 1473, ja que l'any següent els nasqué un fill. En aquella data, Roís de Corella ja devia haver entrat en els ordes sacerdotals, únic motiu que possiblement l'impedí d'esposar la dama. Aquesta hipòtesi és ratificada pel procés seguit per tal d'atorgar testament. El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Entre els objectes que hi havia, hi era la biblioteca de l'escriptor. Un total de 780 volums foren donats a la seva mort als frares del convent de Sant Francesc de València. Tanmateix, un cop mort el poeta, els hereus reals foren els fills haguts amb Isabel Martines de Vera. Quatre dies després de la defunció, Dalfina féu donació voluntària de l'herència a Joan Roís de Corella, donzell, i Estefania Roís de Corella, donzella. La qual cosa ens ratifica que, pels voltants de 1473, devers els quaranta anys, l'escriptor ja havia estat ordenat sacerdot i no podia testar ni a favor de l'amistançada ni dels fills naturals. En morir Roís de Corella tenia una cambra a la seva disposició al convent de Sant Francesc, prova de la seva creixent religiositat a mesura que s'anà fent vell. Efecte tot plegat del penediment que degué sentir de la passada vida mundana. 

Aquesta vida tan agitada ens fa entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars. Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. La seva obra –escrita en vers i en prosa, i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres. Roís de Corella és considerat el màxim representant de l'humanisme renaixentista als Països Catalans i fou l'últim escriptor important de renom fins a la Renaixença. L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obra literària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions. En Corella és també el màxim exponent de la valenciana prosa: la prosa corelliana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques. Prosa artificiosa però harmònica i elegant que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Una altra característica de la seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, és l'ús de metàfores i descripcions escenogràfiques, producte dels ambients renaixentistes en què vivia. En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasíl·lab amb lleus variacions, però Corella aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia italiana. La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa. Roís de Corella fou un gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat Metge amb la voluntat humanística de reconstruir damunt de la llengua catalana el prestigi literari del llatí clàssic. Aquestos objectius no es van aconseguir perquè en arribar el Renaixement, la literatura catalana culta inicia la seva davallada. L'autor clàssic que més s'ajustava a la seva personalitat enamoradissa fou Ovidi, i d'aquest prengué la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les seues narracions. Pel que fa als clàssics més contemporanis, cal destacar, sobretot, Boccaccio, de qui imitarà les tècniques de la narrativa sentimental.

L'obra de Roís de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perquè ell va escriure per a l'aristocràcia i aquesta va començar a donar l'esquena al català i es decantà pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Germanies (1520-1522), L'obra literària de Roís de Corella, per la diversitat dels temes i les tècniques emprades en escriure-la, exemplifica com cap altra els canvis profunds que es produïren en les nostres lletres de finals del segle XV. Joan Lluís Marfany (Barcelona, 1943), catanazi com ell a soles, ha qualificat la seva poesia com un camí sense demà, com les obres del doctor Artur Quintana, què ni tenen demà ni tenen avui. I així fou, fent-ho extensible també a la prosa. 

Autor de formació i temàtica fonamentalment medieval, fou el brillant epígon d'un llarg període de normalitat literària, que podia haver estat el punt d'arrencada de la modernitat del barroc valencià. Però les circumstàncies històrico-culturals no el permeteren. L'aristocràcia, classe a la qual pertanyia Corella i d'on procedien la major part d'escriptors de l'època, era la que havia d'haver potenciat la presència de l'obra corelliana en les lletres del XVI partint, sobretot, de la gran popularitat que assolí en vida i dels nous camins estilístics i tècnics que oferia. Tanmateix, després de la guerra de les Germanies (1520-1522), l'agombolament d'aristocràcies al voltant de Germana de Foix, inicià un procés d'intensíssima castellanització de les lletres valencianes a Valencià. És cert que l'obra de Corella influí significativament alguns autors valencians que s'expressaven en castellà (Gaspar Gil Polo), però la traducció genuïna s'havia trencat i Corella i la seva obra caigueren en l'oblit més absolut o en una mala valoració per part d'alguns erudits il·lustrats, fins pràcticament els nostres dies. I encara, recentment, Jordi Carbonell ha pogut afirmar: és el menys conegut i el menys estudiat dels clàssics de la literatura valenciana. S'ha designat Corella com el nostre últim gran escriptor medieval. Seguint l'ús d'aquests tòpics, també podríem dir que és en alguns aspectes el primer escriptor no medieval. Fou un dels màxims conreadors del que a finals del XV s'anomenava valenciana prosa. En definitiva, el terme no volia dir altra cosa que una manera d'escriure el català afectada, culta, ampul·losa i retoritzant, tendència aquesta que tot just iniciada podia haver-nos aconduït, en circumstàncies normals, envers una plenitud barroca amb les mínimes influències castellanes. En el pla estrictament temàtic, Corella féu ús com a matèria literària de nombrosos elements autobiogràfics, sentimentals i referits a l'entorn social. D'altra banda, trobem que aplica als seus personatges una incipient tècnica d'anàlisi psicològica, basada, sobretot, en l'expressió dels seus sentiments (amor, alegria, tristesa, solitud, angoixa...). I és també en aquest nivell on se serví dels elements de la naturalesa com a contrapunts dels diversos estats d'ànim. És remarcable, sobretot a la Tragèdia de Caldesa i l'Oració per citar només dos exemples, l'interès que sentí Corella per ambientar les seves obres d'acord amb els gustos teatralitzants del Renaixement. Les accions se situen en el marc d'unes acurades escenografies i són narrades amb una llengua feta d'imatges poètiques de gran plasticitat, les quals fan pensar més d'una vegada en un esbós de pintura. Malgrat el que podria fer pensar aquesta tendència al to grandiloqüent, aquest sempre és intimista, delicat, la qual cosa en aquells moments significava una important innovació literària. Corella també fou un innovador en el camp estricte de la poesia. Tot i seguir la tradició ausiasmarquiana del decasíl·lab, l'acostà, amb el canvi accentual de la quarta a la sisena o bé, a la quarta i vuitena síl·labes, vers la nova musicalitat de la lírica italiana. Conreà també el virolai i se serví de forma esparsa del vers d'arte mayor de tradició castellana. Malgrat aquests trets prou definidors, per Corella no existia una diferència absoluta de gèneres. Sovint, en les proses curtes hi aplicava determinades tècniques de la poesia lírica, bo i intercalant-hi, a més a més reeixits fragments en vers de la seva producció. En definitiva, l'actitud humana i l'obra de Corella, tal com remarca Carbonell, són l'encarnació de la crisi de l'esperit cavalleresc. Les lluites guerreres han estat substituïdes per les amoroses amb actituds molt més properes a l'humanisme. L'amor però, ja no respon als usuals i gastats tòpics de l'amor cortès trobadoresc. Els esquemes han estat capgirats i, amb ells, en gran part, els sistemes de valors. Així, Corella és lluny del misogínia medievalitzant. Les dones prenen un paper destacat en la ficció literària. Potser en part, aquesta innovació fou deguda al fet que el nucli més important de seguidors de la seva obra fos femení. Recordem els versos de Jaume Gassull:

Diga-us-ho ella,/ que del senyor Mossèn Corella / lig lo més dies / totes les seues poesies. 


En la idealitat narrativa la dona és tractada amb mentalitat moderna. A part de ser les protagonistes de les històries, en narren els fets. Ara bé, quan Corella passa a descriure experiències personals en el camp de les relacions amoroses, sura la realitat misògina medieval, tot i que amb una variada gamma de trets innovadors i personals. Així, quan ha d'afrontar l'engany de l'amada, ho fa prenent una actitud d'una profunda sinceritat, quedant com a cornut i havent d'acceptar el triomf de la dama. Una actitud tan teòrica com es vulgui, però que prefigurava una modernitat literària definida pel mateix poeta al final de la Tragèdia de Caldesa, com quan exclama: Acceptant la ploma que sovint greus mals descansa. Així doncs, per Corella, la literatura a part de l'art, transmissora d'idees, eina moralitzadora...era, sobretot, una via de desfogament, tal com l'entengueren molts anys després -segons Joan Fuster- els romàntics. Tot el conjunt d'aportacions personals de Corella a la nostra literatura, vistes amb una suficient perspectiva històrica, les trobem ben allunyades de les modes en voga de l'època, bo i prefigurant un cas excepcionalment singular en la literatura europea de finals del segle XV. (3) Comprèn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una temàtica amorosa. Cal destacar la Tragèdia de Caldesa. Es tracta d'una novel·la molt breu, escrita als voltants de 1458, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom Caldesa. L'acció s'esdevé a la cambra de la donzella on l'autor està esperant-la, i observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat, es presenta davant el poeta com si res no haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el títol genèric de la tragèdia amb un discurs on expressa patèticament la sensació d'engany i decepció. En l'obra s'insereixen uns perfectes versos per completar hiperbòlicament els sentiments del poeta envers el desenllaç amb Caldesa. La reacció de Corella en aquesta història justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament allunyat de l'amor cortés medieval. El Parlament en casa de Berenguer Mercader és una obra original on descriu una vetllada literària entre personatges reals de la ciutat de València, els quals han de contar una història amorosa de la mitologia clàssica, la majoria tretes de la Metamorfosis de Ovidio. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el Decamerón de Boccaccio.

Les obres religioses foren escrites durant la seva maduresa; també hi alterna la poesia amb la prosa. La prosa religiosa, igual que la poesia, són escrites amb les mateixes tècniques que en la literatura profana. Aquestos poemes són també una prova de la falta de vocació religiosa de l'autor, ja que, igual que en altres poemes religiosos, s'observa un to desapassionat i distant. La vida gloriosa de santa Anna es tracta d'una amplificada i dilatada biografia de la mare de la Verge Maria. Apareix el tema del matrimoni que durant molts anys no té descendència. Quant a l'estil, cal assenyalar que aquesta obra no presenta el característic estil pompós i retòricament complicat propi de Corella, probablement perquè anava adreçat a una dona inculta que havia d'entendre el text. A Història de la gloriosa santa Magdalena narra la història de santa Magdalena, bevent de fonts bíbliques, i després acull les divulgades llegendes de penitència de l'antiga pecadora. Aquesta és una narració de tema i esperit completament medievals, però relatada amb un estil renaixentista i recaragolat sintàcticament i retòricament. La història de Josef, fill del gran patriarca Jacob degué ser creada quan Corella ja tenia el títol de mestre en Teologia. Es tracta d'una gran amplificació dels capítols del Gènesi, que narren els fets de Josep. El cartoixà, que es tracta d'una traducció de la Vita Christi, va ser escrit pel cartoixà Ludolf de Saxònia, datat entre 1348 i 1377. La traducció corelliana va aparèixer impresa en quatre lliuraments i reisqué fabulosament: despertà fins i tot l'interès del rei Ferran el Catòlic. El Psalteri es tracta d'una traducció de salms sobre el text de la Vulgata, amb cultismes procedents del llatí. Poesies marianes es tracta de l'única obra religiosa en vers creada per Corella. Dintre d'aquest grup cal esmentar la Vida de la sacratíssima verge Maria amb rimes. La Vesió és un escrit que té tres propòsits: raonar teològicament la puresa de la concepció de Maria, descriure un nou retaule de la capella de Nostra Senyora de Gràcia (que es venerava a l'església de Sant Agustí de València), i lloar mossèn Fernando Díeç.

És en les proses mitològiques on Corella es llueix com a escriptor i on la mostra literària està més marcada per l'estil. Pretén acostar-se als més típics termes de l'antiguitat clàssica per tal de reflectir estats passionals. La narració mitològica permet tota mena de filigranes retòriques i d'exhibicions de mestratge en l'elegant ordenació i cadència dels mots. En aquestes obres Ovidi exercí una gran influència sobre Corella. Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe és una trilogia que recull tres dissortats amors que Corella compara amb el seu propi fracàs amorós. La primera part explica la història de l'amor incestuós de Mirra pel seu pare, Cínaras. Està narrada en primera persona i la trobem en forma de plany. La segona part és la lamentació de Narcís, causada pel seu propi enamorament en veure's reflectit a l'aigua clara. La tercera part se centra en el llarg parlament dels dos joves, Tisbe i Píram, per trobar-se fora de les seves cases respectives. En Història de Biblis, qui s'enamorà de Cauno, germà seu, Corella conserva la intenció d'aquells versos, encara que actualitzà diferents detalls a la realitat quotidiana del s.XV. El raonament de Telamó e de Ulixes en lo setge de Troia davant Agamenó aprés mort Aquil·les sobre les sues armes. Els raonaments són unes peces de tipus oratori, d'estil elevat i contundent, amb troballes en l'expressió i un cert dramatisme. A Plant dolorós de la reina Hècuba, raonant la mort de Príam e de Policena e d'Astianacres Corella col·loca en boca de la reina Hècuba la descripció de la fi de Troia. Tota l'obra d'Història de Jason e Medea és posada en llavis de Medea, que explica la ingratitud de Jason per donar exemple a les dones. La Història de Leànder i Hero és escrita en prosa amb la particularitat que intercala versos estramps.

Després de tot un corrent humanístic que arrenca de Bernat Metge, el principal interès del qual era la moralització i l'ensenyament amb importants dosis del pensament medievalitzant, sorgeix la figura de Roís de Corella, qui influït pels nous aires italianitzants volgué fer en certs aspectes de l'Humanisme una assimilació purament literària, estètica. En aquest sentit, l'Ovidi de l'Ars amandi, de les Heroides i de les Metamorfosis en foren la font clàssica més destacada. 

De la influència dels humanistes del quatre-cents italià, cal destacar-ne Boccaccio, traduít al chapurriau, de qui prengué l'exemple del període ciceronià i les tècniques de la narració sentimental, que en el cas corellià estigueren tan impregnades del to autobiogràfic. La prosa de Corella és original temàticament en comtats casos. Aspecte aquest que tenia ben poca significació a l'època. Solia elaborar les seves proses a partir de temes extrets dels clàssics, fent-ne, això si, unes recreacions a vegades personalíssimes. (4) En primer lloc cal referir-se a la Tragèdia de Caldesa de contingut autobiogràfic. És una peça més aviat curta però la més reeixida literàriament del conjunt. Per una referència històrica del text, sabem que fou escrita pels voltants de 1458. L'acció se situa a la ciutat de València i narra com una donzella de molt temps desitjada per l'autor, tanca aquesta en una cambra mentre ella festeja amb un altre home de condició vilana. L'autor ha de contemplar l'engany per una petita obertura amb la consegüent indignació i nerviosisme. Es descarrega emocionalment mitjançant un poema, que es pot considerar dels millors de la producció corelliana. La dama ha d'admetre la seva culpa amb una total submissió.(5) Corella escriví les mostres d'aquest gènere molt probablement entre 1456 i 1462. La primera i més extensa és el Debat epistolar amb el príncep de Viana, escrit entre 1456 i 1458/61, que conté elements temàtics que el relacionen amb la Tragèdia de Caldesa. El tema del debat és el d'haver de triar entre dues dames, una que estima i no és corresposta i, l'altra que és desitjada però que en canvi no estima. Lletres d'Aquiles e Policena (volum IV, pàgs. 31 i 32), Lletres a Iolant Durleda i Lletra consolatòria poden, pel seu estil, ser datades vers 1458. Iolant Durleda, dama no identificada, podria, segons Riquer, ser la mateixa Isabel Martines de Vera. Li adreça dues breus lletres. En la primera li demana resposta per tal de concertar una entrevista; en la segona constata la joia de l'amant d'haver vist secretament l'amada. Totes dues es clouen amb versos, i són els de segona: Jo desig ésser vostre, e la sort mia / no ho vol que ho sia que insinuen la possibilitat que Corella ja fos eclesiàstic. A la Lletra consolatòria diu Corella: E per ço germà e senyor, he pres la ploma per respondre a vostra ben raonada lletra, referència que podria fer pensar novament en el príncep de Viana. El tema tracta del consol per al germà e senyor que ha sofert un conflicte amorós. Corella bescanta les dones que cerquen l'home que poden dominar i s'allunyen del qui les vol submises. De La lletra que Honestat escriu a les dones, datable vers el 1462, només ens n'ha pervingut el fragment final, sobre la mort d'una dona virtuosa. El Triümfo de les dones és un llarg parlament de la Veritat, personatge al·legòric, en defensa del sexe femení. Obra a contracorrent de la misogínia de l'època, fou escrita com a conseqüència de la polèmica suscitada pel Maldezir de mujeres de Pere Torroella. El títol sembla manllevat a consciència del Triunfo de las mujeres del castellà Juan Rodríguez del Padrón. L'obra es clou amb 18 versos adreçats a la Verge. Cal mencionar dos epitafis breus. Un en prosa, datable el 1482, dedicat a la Sepultura de mossèn Francí d'Aguilar. L'altre, en vers, dedicat al cavaller Perot de Penarroja. Tots dos cavallers valencians morts en la guerra de Granada.


Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...