Mostrando entradas con la etiqueta Beceite. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Beceite. Mostrar todas las entradas

Lo heliotropo de Beseit


A la vila de Beseit, que sempre ha sigut abundán en maneres y gens extraordináries, va ñabé, no fa mol tems, un pintó de nom Calandrio, home simplón y de costums rares, que la mayoría del tems en dos atres pintós tratabe, Bruno y Bufalmacho, hómens mol de la broma pero per un atra part ben espabilats, que trataben en Calandrio perque de les seues maneres y de la seua simplesa assobín gran festa féen. Ñabíe tamé a Valdarrores entonses un jove de maravillosa grássia y en totes les coses que fée hábil y afortunat, Maso, qui, sentín algunes coses sobre la simplesa de Calandrio, se va proposá divertís fénli alguna burla o fénli creure alguna cosa extraordinária; y trobánlo un día a la iglesia de San Bartolomé y veénlo atento retocán les pintures y lo altá de la iglesia, ficat no fee mol tems, va pensá que habíe arribat lo puesto y lo tems per a la seua intensió. Informán a un compañ seu de alló que caviláe fé, juns se van arrimá aon Calandrio estabe assentat sol, y fen vore que no lo véen, van escomensá a enraoná sobre les virtuts de algunes pedres, de les que Maso parlabe en tanta autoridat com si haguere sigut un famós y gran marmoliste; an estos raonaméns va pará la orella Calandrio y después de un rato, ficánse de peu, veén que no ere cap secreto, se va ajuntá en ells, lo que mol va agradá a Maso. Éste, seguín en les seues paraules, va sé preguntat per Calandrio que aón se trobaen estes pedres tan plenes de virtut. Maso va contestá que la mayoría se trobaen a Berlinzonia, terra de los vascos, a una comarca que se díe Bengodi a la que les viñes se lliguen en llenguañisses y se compre una oca per un dinero y un pato de regalo, y ñabíe allí una montaña tota de formache parmessano rallat a la punta de la que ñabíe gen que no fée datra cosa que aná fen macarróns y raviolis y cóurels en caldo de capóns, y después los aventáben costa aball, y qui mes ne agarrabe mes ne teníe; y allí a la voreta corríe un riuet de garnacha del milló que pot béures, sense una gota de aigua mesclada.
- ¡Oh! - va di Calandrio- , éisse es un bon país; pero dísme, ¿qué fan de los capóns que cóuen? Va contestá Maso:
- Tots sels fóten los vascos.
Va di entonses Calandrio:
- ¿Has anat allí alguna vegada?
Maso va contestá:
- ¿Dius que si hi hay estat? ¡Sí, igual hi hay estat una vegada com mil! Va di entonses Calandrio:
- ¿Y cuáns kilómetros cuadrats té?
- Ne té mes de un milló, pam dal pam baix.
Va di Calandrio:
- Pos té que sé mes allá de los Ports.
- Ah, sí - va di Maso- , una mica mes allá.
Lo simple de Calandrio, veén a Maso di estes paraules en cara seria y sense enfótressen, su creíe com la verdat mes manifesta; va di:
- Massa lluñ está dels meus assuntos; pero si mes prop estiguere, sí que hi aniría una vegada en tú per a vore rodá éixos macarróns y fartám. Pero dísme; ¿An esta comarca nostra del Matarraña no sen trobe cap de estes pedres maravilloses? A lo que Maso va contestá:
- Sí, dos classes de pedres se troben de grandíssima virtut. La una són los barróculs de Monserrate de Fórnols, de los que se fan moles per a la farina, y per naixó se diu als paísos de mes allá que de Déu venen les grássies y de Fórnols les pedres de molí; ñan de estes pedres de moldre tantes, que entre natros són poc apressiades, com a Cataluña les esmeraldes, de les que ña allí una montaña mes gran que Monte Caro que relluíxen a mijanit. Qui pulixque les moles de Ulldecona y les faigue engastá en anells abáns de fé los forats, y les porto al molt honorable president, tindrá tot lo que vullgue.
L’atra es una pedra que natros los marmolistes diém heliotropo, pedra de molta mes gran virtut, perque qui la porte damún no pot sé vist per cap persona.
Entonses Calandrio va di:
- Grans virtuts són éstes; ¿pero eissa segona aón se trobe?
A lo que Maso va contestá que als Comellassos o Les Escales sen podíen trobá.
Va di Calandrio:
- ¿De quina mida es eissa pedra y de quin coló?
Va contestá Maso:
- Es de unes cuantes mides, alguna es mes gran, alguna mes minuda; pero totes són de coló casi negre. Calandrio, habén totes estes coses advertit per an ell, fingín tindre un atra cosa que fé, se va separá de Maso, y se va proposá buscá eixa pedra; va pensá féu sense que u sapigueren Bruno y Bufalmacho, als que en espessial volíe. Se va ficá, pos, en marcha a buscála, y sense esperá y abáns de que cap atre puguere trobála, tot lo que quedabe del matí va empleá buscán a Bruno y Bufalmacho. Al final, sén ya passat michdía, enrecordánse de que traballaben a una fábrica que se va cremá uns añs después, encara que la caló fore grandíssima, dixán tota ocupassió, casi corrén sen va aná aon ells estaben, y cridánlos los va di:
- Compañs, si voléu créurem podém convertímos en los homes mes rics de Beseit, perque li hay sentit a un home digne de fe que als Comellassos ña una pedra que qui la porte damún no pot sé vist per dingú; per lo que me pareix que sense tardá, antes de que un atra persona hi vaigue, hauríem de aná a buscála. Es sert que la trobarém, perque la coneixco; y cuan la haiguém trobat, ¿qué tindrém que fé mes que ficála al morral y aná a les taules de los cambistes a Valdarrores, que sabéu que están sempre carregades de monedes de plata y de dinés, y agarrán les que vullgám? Dingú mos vorá: y aixina podrém fémos rics enseguida sense tindre tot lo san día que embadurná los muros del modo que u fa lo caragol.
Bruno y Bufalmacho, al sentíl, van escomensá a enríuressen per dins; y miránse la un al atre van ficá cara de maravillás mol y van alabá la idea de Calandrio; pero va preguntá Bufalmacho quin nom teníe eixa pedra. A Calandrio, que ere de mollera dura, ya se ni habíe anat lo nom del cap; per lo que va contestá:
- ¿Qué mos importe lo nom, ya que sabém la virtut? Anémon a buscála sense esperá mes.
- Pero be - va di Bruno- , ¿cóm es?
Calandrio va di:
- Ne ñan de diferentes formes, pero totes són casi negres; per lo que me pareix que ham de agarrá totes aquelles que veigam negres, hasta que arribém an ella; aixina que no pergám tems, aném. A lo que Bruno va di:
- Pero espera.
Y li va di a Bufalmacho:
- A mí me pareix que Calandrio diu be; pero no me pareix que sigue hora de féu perque lo sol está alt y pegue dins del Comellassos y ha secat totes les pedres; per lo que algunes de elles pareixen ara blanques, algunes que ñan allí, y per lo matí, abáns de que lo sol les haygue secat, paréixen negres; y ademés de aixó, molta gen navegue avui, que es día de faená, prop dels Comellassos, als Freginals y al camí de Les Escales, que, al vóremos, podríen adiviná lo que estém fen y potsé féu ells tamé; y podríe vindre a les seues máns y natros hauríem perdut lo san per la limosna. A mí me pareix, si tos pareix a vatros, que éste es assunto de fé pel matí prontet, que se diferénsien milló les negres de les blanques, y en día de festa, perque no ñaurá allí dingú que mos véigue.
Bufalmacho va alabá la opinió de Bruno, y Calandrio va está de acuerdo en ells, y van dessidí que lo domenge siguién pel matí aniríen los tres juns a buscá aquella pedra; pero sobre totes les coses los va rogá Calandrio que en dingú al món parláren de alló, perque an ell lay habíen dit en secreto. Y dién aixó, los va contá lo que habíe sentit de la comarca de Bengodi, en juraméns afirmán que ere aixina. Cuan Calandrio se va separá de ells, lo que sobre este assunto faríen u van arreglá entre ells. Calandrio va esperá sense tartí lo domenge per lo matí; se va eixecá al moure lo día y, cridán als seus compañs, eixín per les eres y la nevera y puján als Comellassos, van escomensá a caminá barrang cap aball, buscán pedres. Calandrio estabe ñirviós y afanós, caminabe dabán y rápidamen saltae ara aquí ara allá, aon alguna pedra negra veíe se aviábe y la plegabe. Los seus compañs caminaen detrás, y alguna ne plegaen; pero Calandrio no habíe caminat mol camí cuan ya teníe la falda plena; per lo que, eixecánse les faldes del sayo, que no seguíe la moda de Hainaut, y fen en elles una ampla halda, habénu aguantat be en la correcha per tot arreu, no mol después la va omplí y, después de un ratet, fen halda de la capa, la va carregá tamé de códuls. Veén Bufalmacho y Bruno que Calandrio anabe carregat y la hora de minjá se arrimabe, segóns lo parlat entre ells, li va preguntá Bruno a Bufalmacho:
- ¿Aón está Calandrio?
Bufalmacho, que lo veíe allí a la vora de ells, aná girán y voltán, y mirán aquí y allá, va contestá:
- No u sé, pero hasta fa un momén estabe aquí dabán de natres.
Va di Bruno:
- ¡Que fa poc? Me pareix está segú de que ara está a casa dinán y mos ha dixat a natros en la faenada de aná buscán les pedres negres per nestos Comellassos aball.
- ¡Ah!, qué be ha fet - va di entonses Bufalmacho- , burlánse de natros y dixánmos aquí, ya que ham sigut tan tontos com per a créurel. ¿Creus que ñaurá datre tan ruc com natros que s´haguere cregut que als Comellassos o allá baix a La Cometa se podíe trobá una pedra tan milagrosa? Calandrio, al sentí estes paraules, va imaginá que aquella pedra habíe arribat a les seues máns y que, per la virtut de ella, encara que estiguere ell presén no lo véen. Contén, pos, sobremanera de tal sort, sense dils res, va pensá en torná a casa seua; y tornán sobre les seues passes, va escomensá a entornássen.
Veén aixó, Bufalmacho va di a Bruno:
- ¿Qué fem natros? ¿Per qué no mon anem?
A lo que Bruno va contestá:
- Anémon; pero juro a Déu que Calandrio no men fará ni una mes; y si ara estiguera prop de ell com u hay estat tot lo matí, li aventaría este códul al taló y sen enrecordaríe un mes de esta broma.
Y dites estes paraules, va estirá lo bras y li va fotre a Calandrio en lo códul just al calcañá. Calandrio, sentín lo doló, va eixecá lo peu y va escomensá a bufá, sense cridá, y después sen va aná. Bufalmacho, agarrán un dels códuls que habíe plegat, li va di a Bruno:
- ¡Ah, mira este codolet: aixina li foteguere ara mateix a la riñonada a Calandrio! Y, aviánlo en tota la forsa que teníe, li va assertá als riñóns; y en ressumen, de esta manera, ara en una paraula y ara en un atra, per los Comellassos aball hasta la selva de la cometa lo van aná codoleján y lapidán.
Allí, avián an terra les pedres que habíen arreplegat, una mica se van aturá a parlá en los guardes, que, abáns informats per nells, fingín no vórel, van dixá passá a Calandrio aguantánse la rissa mes gran del món. Calandrio, sense pará ni descansá va arribá a casa seua, que estabe a la vora del cantó del castellá ; y tan favorable li va sé la fortuna a la burla que mentres ell per lo barrang baixabe y después per los carrés del poble, dingú li va dirigí la paraula, ya que ne va trobá pocs perque tots estaben dinán. Va entrá carregat a casa seua. Estabe la seua dona (que teníe per nom Tresa), dona hermosa y valenta, a dal de la escala, y una mica cabrejada per la llarga tardansa, y veénlo vindre va escomensá a díli renegán en los brassos com una engerra:
- ¡Ya te porte lo dimoni! Tot lo món ya ha dinat cuan tú vens a diná. Lo que sentín Calandrio y veén que lo vee, ple de amargura y de doló va escomensá a cridá:
- ¡Ay!, dona roína, tú m´has arruinat; pero per Déu que me les pagarás. Y puján a una saleta y descarregades allí les moltes pedres que habíe arreplegat, ensés de rabia va corre cap an ella y, agarránla per les coetes del pel, la va tirá an terra, y allí, tan com va pugué moure brassos y cames tantes puñades y patades li va fotre per tot lo cos, sense dixáli pels al cap ni ós que machacat no estiguere, y de res li va valé demaná mersé a la dona en los brassos en creu.
Bufalmacho y Bruno, después de que en los guardes sen habíen enrit un ratet, a poquetet van escomensá una mica de lluñ a seguí a Calandrio; y arribán a la seua porta, van sentí lo palissón que a la seua dona li fotíe, y fingín que arribaben entonses, lo van cridá. Calandrio, tot suát, roch y baldat, se va assomá a la finestra y los va demaná que pujaren aon estabe ell. Ells, mostránse una mica enfadats, van pujá cap a dal y van vore la sala plena de pedres escampades. A un dels racóns la dona espelussada, tota blanca y esbatussada, plorae en tanta pena que casi se encanae. A l´atra part Calandrio, fluix y sofocat, assentat. Y después de habé mirat un rato van di:
- ¿Qué es aixó, Calandrio? ¿Vols fé un muro, que te veém en tantes pedres? Y ademés de aixó, van afegí:
- ¿Y la Tresa qué té? Pareix que li has pegat; ¿qué locures són éstes? Calandrio, cansat per lo pes de les pedres y per la rabia en que li habíe pegat a la seua dona, y en lo doló de la fortuna que li pareixíe habé perdut, no podíe recuperá l´esma per a pronunsiá sanseres les paraules de la seua contesta; per lo que, donánli tems, Bufalmacho va tornáy:
- Calandrio, si estabes enfadat per algo, no teníes per naixó que oféndremos a natros; que, después de que mos vas convense de buscá en tú la pedra pressiosa, sense dílay ni a Déu ni al dimoni de Queretes mos has dixát com a dos cabróns als Comellassos y has vingut a casa teua, lo que es una maldat mol grossa; pero per sert que ésta sirá la radera que mos farás.
An estes paraules, Calandrio, esforsánse, va contestá:
- Compañs, no tos enfadéu: les coses han sigut de un atra manera de la que pensáu. Yo, desventurat, hay trobat aquella pedra; ¿y voléu sabé si dic la verdat? Cuan primé tos preguntábeu per mí la un al atre, yo estaba a menos de deu passes de vatros, y veén que tos arrimábeu y no me veíeu, hay tirat per abán, y seguín una mica per abán hay arribat a casa.
Y escomensán per una punta, hasta lo final los va contá lo que habíen fet y dit ells, y los va enseñá la esquena y les cames, cóm los hi habíen dixat los códuls, y después va seguí:
- Y tos dic que, entrán per la cometa en totes estes pedres damún que aquí veéu, res me van di (y ya sabéu lo desagradables y molestos que són) los guardes que u volen mirá y sabé tot, y ademés de aixó, hay trobat pel carré an algúns dels meus compares y amics, que sempre solen dirigím algún saludo y hasta invitám a beure, y no ne ha ñagut ni un que me diguere ni mija paraula, com si no me veiguéren. Al final, arribán aquí a casa, este dimoni de dona me se ha ficat dabán y me ha vist, perque, com sabéu, les dones fan pédre la virtut a totes les coses. Yo, que podía dim lo home en mes sort de Beseit, hay quedat lo mes desventurat: y per naixó li hay pegat tan com hay pogut moure les máns y cames y no sé qué me ha frenat de talláli les venes, ¡me cago en la hora en que la vach vore cuan vach vindre an esta casa!
Y ensenénse de rabia, volíe eixecás per a torná a fótreli. Bufalmacho y Bruno, sentín estes coses, ficaben cara de maravillás mol y en frecuénsia confirmaben lo que Calandrio diebe, y sentíen tantes ganes de riure que casi petaben; pero veénlo exitat eixecás per a pegá un atra vegada a la seua dona, eixín a trobál lo van retindre diénli que de estes coses cap culpa teníe la seua dona, mes que ell, que sabén que les dones féen pédre la virtut de les coses no li habíe dit que se guardare de ficás dabán aquell día; de esta precaussió Déu lo habíe privat o la sort no debíe está en ell, o teníe al ánimo engañá als seus compañs, als que, cuan sen va doná cuenta de habé trobat la pedra los u haguere tingut que avisá. Y después de moltes paraules, no sense gran faena reconsiliánlos an ell y a la dona, y dixánlo melancólic a la casa plena de códuls, sen van aná.

- Versió de la tersera novela de Lo Decamerón, de Giovanni Boccaccio, que estic traduín al chapurriau

La vida de Pedro Saputo en chapurriau a Amazon ES, en papé y Kindle.

Lo heliotropo de Beseit


Carme Junyent

https://www.nuvol.com/critica/i-vosaltres-parleu-com-vulgueu/

A Beseit no se diu vosaltres, se diu vatres o vatros


La meua yaya me explicáe que una vegada Déu va aná a Italia y va di als italiáns: vatros parlaréu lo italiá. Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres parlaréu lo fransés. Cuan va passá per Cataluña, va di als cataláns: vatros parlaréu lo catalá.

Cuan va passá per Beseit los va di:
y vatros parleu com vullgáu o vullguéu



La meva iaia m’explicava que una vegada Déu va anar a Itàlia i va dir als italians: “Vosaltres parlareu lo italià”; després va anar a França i als francesos els va dir: “Vosaltres parlareu lo francès”; quan va passar per Catalunya, va dir als catalans: “Vosaltres parlareu lo català”. Quan va passar per Beseit els va dir: “I vosaltres parleu com vulgueu
(Carmen Junyent, Les llengües del món)


Carmen Junyent, Les llengües del món

Dolça Catalunya, cuatro chalados hablan sobre el catalán en la Cataluña independiente :



Lo gros cau a Beseit

el-gordo-cae-en-beceite

Pocs minuts después de escomensá lo sorteo extraordinari de Nadal, a la localidat de Beseit, Teruel, ha caigut lo gros, exactamén al carré de San Roc, just a la voreta del portal, y ha baixat redolán hasta casa Pascual, lo antic cartero.

El gordo cae en Beceite, Teruel, lo gros cau a Beseit


Lo sobrepés es un problema, espessialmén a pobles en carrés empinats y al hivern, ya que si se rellisse pel gel se corre lo riesgo de rodá o redolá hasta la séquia majó y , en lo pijó dels casos, aufegás.

Rodrigo Lorzas Debonañ, obeso,sobrepeso,gordo,grasa,cigarrillo, fumar


Lo afectat respón al nom de Rodrigo Lorzas Debonañ, y no ha vullgut ficá cap denúnsia perque no ha patit ferides grássies al sagí, greix.

Aixó sí, ha demanat al Ajuntamén que instalo pasamáns de fusta de teca als carrés mes problemátics, com la costa del serrano, carré Dotó Fleming, costa de Borles, carré Joaquín Costa, costa del Lilo, costa de José Luis del Tubo, y atres carrés en molta pendén.



Si vols vore lotería
estiram dels pantalóns
que vorás assomá al gros
en dos aproximassións.

Raphael, Rafael, lotería, qué os ha tocado?, Na na na



Falete, paracaídas,paracas,paracaidismo

Falete, tropieza, hoyo, agujero, socavón

Colchón,amortiguar,crisis, política




Montoro, lotería, cava, premio, gordo, segundo, tercero, cuarto, quinto


elgordo.net

https://www.loteriasyapuestas.es/es/loteria-nacional

http://www.lavanguardia.com/loterias/20171222/433807715198/loteria-navidad-2017-premio-gordo-en-directo.html

http://www.20minutos.es/noticia/3210564/0/loteria-navidad-ciudades-premiadas-2017/

http://www.abc.es/loteria-de-navidad/abci-sorteo-loteria-navidad-71198-premio-gordo-loteria-navidad-2017-201712221155_noticia.html

Marc Segura, catalá, Beseit, Beceite

Avui entro a instagram y vech que lo pipiolo adoctrinat me fique "borra lo del blog ... " Borra es un verbo imperatiu, o sea, que me vol maná . La foto la trac , pero lo texto , mentres no lo tingues registrat al registre de protecsió intelectual, aquí se quede. Antes de escriure al teu muro , twitter o aon sigue, pensa una mica.

https://www.facebook.com/marcsesa

12.000 tíos tocándose los cojones por una votación y Galicia quemándose...Viva España...

Si en vez de repartir porrazos plantaran pinos tal vez nos caerían mejor...

Moncho:
Ve tú a apagar fuego. Me caerías mejor. No teniu bomberos a Cataluña que puguen anay? No envieu als Mossos que tenen mala vista.

Mosso Esquadra mirant cap a un altre costat


Marc:
A que me coneixes?¬¬ Ala tira comediant que sol dius tonteries per FB. Jo treballo a una empresa que precisament revise i ompli les botelles dels bombers de Catalunya. //Airbox S.A.//
Aquí estan a un barco que se pague 300mil euros al dia per a que no faiguen res...

Esta lumbrera catalanista es de família de Beseit, te un paregut en Quim Arrufat, lo de Valjunquera.

Vach coneixe a sons yayos, Abelardo, conec a sons pares, sa mare es de "la costa del Serrano", ell es un pipiolo adoctrinat a Cataluña.

Li agrade mol lo poble, Beceite,Beseit. Igual creu que Beseit está als Països Cagaláns.


Costa del Serrano,Beceite, Beseit,Matarraña,Matarranya


Algunes coses del seu muro :

Albert Rivera: "¿Me pueden decir una escuela pública en Cataluña que sea bilingüe? No hay ni una, tienes que irte a una escuela privada y pagar mil euros"

Marc: 
Jajajajjajajajajajajajajajajajajajajajajajjaja si...Alberto si.... A la carcel por calumnias.... Luego la media de la selectividad de castellano en Cataluña es mas alta que en Madrid... //Cárcel porte tilde, más tamé, Artur Mas no.//

Vaya tela...



Aunque la información sobre Catalunya eclipsa todo, queremos hacernos eco de otra lucha:

La ciudad de Murcia sigue en pie de guerra, el sábado salieron 50.000 personas a la calle (según datos oficiales) en la mayor manifestación vecinal de la historia de la ciudad. La respuesta del PP llegó ayer; reforzando el dispositivo policial, deteniendo manifestantes, abriendo cabezas y continuando con las obras de un muro del AVE de 9km de largo que va a separar Murcia en dos ciudades que chocarán contra una tapia. 

Por la noche, miles de personas, de forma espontánea y consumidas por la rabia, tiraron lo que se había construido de muro, quemaron las vías y todos los trenes están cortados. Esta noche se inicia una acampada donde irá el muro. La respuesta del Ayuntamiento corrupto, es más policía llegada desde fuera. Al pueblo de Murcia sólo le queda seguir luchando y que la solidaridad llegue desde fuera. 

#ALasVías #SoterramientoYa

Satronica

Fuck-fuck-fuck-fuck-fuck the system [2x]

I'm alive, fuck the world
When I get lit my vision's blurred
So fuck all their authority
The war in me knows the f**king enemy
It's the system and all of its bullshit
Blow it up and everyone in it
Fuck their authority [2x]
Life sucks and then you're left dead
I ain't let them fuck my head
I say, they're never gonna break me
Hate me, what you've done for me lately?
Shut up! Why the fuck don't you make me?
System, system, thanks for creating me!

Peace, love and anarchy
I don't fuck with you, so don't fuck with me
I believe, in a free state
Man-made shit will disintegrate
So fuck their authority 
Fuck their authority [2x]

Fuck-fuck-fuck-fuck-fuck the system [5x]

Fuck the system [4x] 

Foto de Pilar Rahola compartida:




Nou Barris. Barcelona. El típico barrio de gente ricachona abducida por el 3 per cent. Viva la democracia del Reino de España!

(Para evitar malentendidos: es una ironía) #pride





Así actúan frente a un infarto... 




Esto es en la escuela Orlandai (sarria, Barcelona) donde iba a votar... Las pelotas de goma están prohibidas en catalunya y más no disparar hacia el suelo... Estos no estaban acorralados como dicen algunos. //Prohibido secesionarse también. Cataluña en castellano es con ñ//

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=10214659111771219&id=1225812440


María Jesús , Joan Enric , bisi hasta Hannover

María Jesús , Joan Enric , bisi hasta Hannover

María Jesús , Joan Enric , bisi hasta Hannover

María Jesús y Joan Enric (gurú) viuen a Hannover , Alemania, están de vacasions a Beseit, y al acabá les festes, después del día dels casats, pujarán en bisicleta desde Beceite hasta casa seua a Deutschland

La Festa Casats Beseit patrosine esta aventura sense presedens al poble.

A la foto, momén de la entrega de la camiseta de la festa casats Beseit, roija, en una bisicleta estampada (no vull cridá al mal tems). 

Esta camiseta se pot comprá  per a colaborá en la comisió de la festa casats Beseit

Los soltés, mossos vells, tamé poden comprá esta camiseta, está en varies talles, per a dona y per a home.

beceite , beseit, camiseta, manga corta,roja, bicicleta, festa casats, hombre

beceite , beseit, camiseta, manga corta,roja, bicicleta, festa casats, mujer


Al mateix tems ñan cupons per al sorteo de la grandiosa sistella , tot per a fe la mare de totes les festes de casats.

Los acompañará al trayecte un bus en avituallamén, dos mecánics, y un ATS per a solventá possibles insidénsies.


bus, Hannover,Beceite, Beseit, avituallamén, ATS, mecánics

Entre Kassel y Eisenach farán una parada per a trobás en mí, a Eschwege, Hessen. Ting guardada una botella de vi Sensals de Lledó. No es doping perque no están competín.

mapa , Alemania, chapurriau, Hannover, Beseit

La ruta es de aprox. 2.000 kilómetros, que farán en trams de 100 kilómetros, per lo que se calculen uns 20 díes de viache, sense tindre en cuenta los possibles problemes que poden ixí al camí, com que los volcon les bisis carregades de melons a la frontera en Fransa.

Tos espero de aquí un mes, bon viache y bones festes !! 

Xavi Cortés Yáñez

Xavi Cortés Yáñez

Barcelona, Areñs de Lledó, Beseit


Están mol pesats en lo de incults y que cuan Franco se li va di chapurriau.

A natros mos diferénsie, y a la mayoría mos done igual. Mireu si es feo lo nom del idioma Swahili (del catalá súa gili, que yo descanso) y lo orgullosos que están los que lo parlen. Xavi es naixcut o criat a BCN y de Areñs de Lledó. Se pot parlá en ell com parlem a estos pobles, pero ell defén lo idioma catalá y la escritura correcta, normativa,cosa que respecto. Ara, lo de incults se li ha pegat de atres pancatalanistes.

Texto al seu muro:


La mateixa "comèdia" de sempre, colla d'incults!!!, vull pensar que el franquisme es va acabar però l'actualitat diària ens diu que no és així..., amb el cas del Matarranya ens entenem perfectament en los nostres veïns i amics dels pobles d'Horta de Sant Joan, Arnes, Caseres o Morella, Fredes, etc. parlant cadascú com l'han ensenyat a casa seua, per la qual cosa em pregunto si a cada banda del Algars o dels Ports parlem una llengua diferent o be estos pobles de Catalunya o valencians parlen "chapurriau" com diuen vostés que nosaltres parlem, una mica de coneixement per favor senyores i senyors.


Amb el cas de la també gran llengua castellana o espanyola és públic que no tenen la mateixa dicció a Cantàbria, La Rioja, Aragó, les Castelles, Múrcia, Extremadura, Andalusia, Canàries o tota l'hispano amèrica entre els mateixos països i Espanya en conjunt, en aquest cas algú dubta que es parla una llengua diferent?, un altra vegada coneixement per favor, no per parlar i defensar el català a l'Aragó deixo de sentirme i ser aragonès.


Franco y lo chapurriau



Ma yaya va vindre a esta terra al 1917, tenie 12 añs, ere castellanoparlant, sempre va di que ella habie apres lo chapurriau, perlo tan no crec que en aquells temps Franco tinguere res que vore.




Carlos Rallo Badet está o estae a un grupo que se diu "yo parlo chapurriau", no sé si entre a un grup que se diu "nos gustan las tetas gordas" a dils que son uns misóginos y que tetas no es apropiat, milló, com diu la RAE, pechos, mamas, ubres.



pechos, mamas, ubres






Karlos Arguiñano cuinará per al Hotel Fábrica Solfa

Karlos Arguiñano cuinará per al Hotel Fábrica Solfa



La coral de Beseit interpretará lo próxim dissapte a la ermita de Santa Ana la coneguda cansó "lo conill de la Loles", per a selebrá la incorporasió puntual a la plantilla del Hotel La Fábrica de Solfa del mediátic cuiné Karlos Arguiñano.

Alberto Moragrega , un dels germans Pascualet, amos del hotel, cante a la coral de Beseit.


LA experiénsia sirá FAntástica y ixirá RE-DÓ.

se FArá a LA terrassa SI FA SOL (aport de Enrique Segurana).

Por qué se diu la fábrica de solfa ?

Carmen Latorre mos u explique :
Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!
y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.

Mon rebisyayo de casa Solfa. Cuan eixíe al carré se veu que die: ¡Quin sol fa!  y hala pos casa solfa. No li sabíe mal perque va fé pintá un ángel al cap de les escales en un pergamino de solfa. Ñan dones que a Beseit me conten que entraben a la entrada de la casa per a vórel.



coral, Beceite, Alberto Moragrega

Lo cuiné y showman se ha dessidit per Beseit debut a la bellesa del paissache, los tolls de aigua cristalina, y la proximidat de Motorland, aon entrenará y competirá lo seu equip de automovilisme, AGR Team.

Toll de Rabosa.  Agua freda del Matarraña, lo toll está al mateix poble.



"Los plats disseñats y montats per Rubén Moragrega son exepsionals. Es un compañ de professió mol detallista y esmerat, ademés, m'ha contat una bona cantidat de chistes que faré aná al programa de Antena3, la antena del ñam ñam".

Rubén Moragrega Julián, Beseit, Beceite, Solfa

La única foto de Rubén a internet, a google no lo trobo, ha aparegut a un monedero al caixó de la mesita de la Teresa. Encara que pareixque serio, es un cachondo.

//7 de giné de 2018. Bon viache cap al sel, te trobarem a faltá, Rubén//

Rubén Moragrega Julián , fábrica de solfa , in memoriam, DEP





Flan de bolets. A partí de ara, lo julivert en rama apareixerá a mols plats, exeptuán algún postre; ha sigut condissió indispensable de Karlos.




Vista cap al hotel - restaurán desde lo pon de pedra, pon de Santa Ana.




Madrilla del toll de les madrilles, uns metros davall del hotel, al curs del Matarraña, en primentons de l'horta majó, olivada , paté de oliva de Vallets, Calaseit. Parachondrostoma miegii es lo nom sientífic. 
Es broma, son sardines de La Sénia, Tres Territoris.



La Margarita, ademés de dirigí la coral, está tamé presén a la taula. 
Tarta de formache Escresola, Penarroija de Tastavins.



Vista del hotel desde dins de la ermita
A Beseit plou poc, pero plou prou per a omplí lo pou, y tením lo mas de Lluvia.






fábrica, Solfa, Beceite, Beseit, Santa Ana, rehabilitación, fábrica de Solfa
Rehabilitassió del edifisi
fábrica, Solfa, Beceite, Beseit, Santa Ana

Estat anterió de la fábrica, lligí la historia del hotel y los empresaris a




unplugged, Javier Moragrega, Javi Solfa

Javi Solfa, unplugged, ya a la venta lo disco en vinilo, en algunes cansóns en chapurriau com "mon pare no te nas", "la manta al coll y lo cabasset, mon anirem cap a Beseit","les chiques de este poble s'han comprat una romana", etc...



Mousse de langostinos de la séquia del Bulldemó, peixcats "a sarpeta" al assut del toll de l'olla.

Llibres de Arguiñano a casa del llibre
Llibres de Arguiñano a Casa del Libro, click a la image

olivo,mandarina, injerto, olivos mandarinos

Als olivás de Tomás, prop de la granja de conills de Pascual, lo cartero, l' añ passat van aparéixe les primeres mandarines empeltades de olivé. 

Rubén y Karlos están ideán un plat fussió per a combiná estos dos aliméns, la assidés del sítric y la suavidat y untuosidat de la oliva o del oli.
Lo llansamén está previst per a Desembre, después del pon de la Puríssima y la Constitussió. 
Potsé se digue Citrus Borrassus. Sirá flambejat en aiguardén del Petro, que se ven just enfrente del hotel, Kilómetro 0, filosofía slow, #Conalma, #Quinsolfa




















Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...