Mostrando entradas con la etiqueta franja viva. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta franja viva. Mostrar todas las entradas

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña


http://www.abc.es/espana/aragon/abci-chapurriau-lengua-mana-planta-cara-independentismo-201804050055_noticia.html

ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña, la asociación cultural amics del chapurriau NO planta cara al independentismo, solo queremos mantener y defender nuestra habla, lo chapurriau. Contra el independentismo tiene que luchar el gobierno central y los catalanes que no quieren la independencia. Todo según la Constitución española.



ABC España, Aragón, chapurriau, lengua maña

Franja Viva comenta como suele hacer esta página de facebook y los catalanistas en general. Göbbeliana se refiere a Paul Joseph (Pep) Goebbels (Rheydt29 de octubre de 1897-Berlín1 de mayo de 1945) Göbbels.

Paul Joseph (Pep) Goebbels


fue un político alemán que ocupó el cargo de ministro para la Ilustración Pública y Propaganda (Anc Òmnium) del Tercer Reich (Països Catalans) entre 1933 y 1945. 

Carles Puigdemont, nazi, traje alemán
Carlos Puigdemont, Karl I von Katalonien


Uno de los colaboradores más cercanos de Adolf Hitler,​ Pujol, Goebbels fue conocido por su dominio de la oratoria,​ como Arturo Quintana, profundo antisemitismo​ (odio al charnego) —que se ponía de manifiesto en sus declaraciones públicas— y respaldo a una discriminación racial más progresiva —que entre otras cosas, acabaría dando lugar al exterminio de los judíos durante el llamado Holocausto

Raza catalana y vasca



Franja Viva, chapurriau, asociación, Abc, panfleto



Tafalleta comenta como si se hubiese leído todos los libros en catalán y sobre el catalán, algunos sí, pero los que les interesan a los ascumitas.



Meyer Lübcke, catalán, dialecto, provenzal, lemosín


En Valderrobres, se dice y se puede escribir si os da la gana, sin usar la gramática de Fabra, más reciente que el chapurriau:

Es trist no tindre en cuenta sens de biblioteques plenes de llibres, estudis fets, investigassións, aplecs de música, tot l'esfors d'añs d'estudi de tanta y tanta gen. No se tindríe que parlá hasta que lo últim o radé llibre no s'haigue lligit y estudiat. 

Dones pena, Tafalleta, ademés de escriure lo chapurriau de Valderrobres com escriuríe Fabra lo dialecte barseloní, escrius Vall-de-Roures, que només u diuen los catalanistes, sol te falte di kamaku, perque bonic ya u escrius, majo. 

Si consideres que lo que parles a Valderrobres es catalá, podríes escriure lo que dius en ortografía catalana, pero no u feu casi ningú dels que defeneu la llengua catalana. Algunes coses son complicades de escriure en chapurriau, pero si no ten ixes de la teua capasidat literária, se pot escriure de tot en chapurriau, hasta traduí llibres.

Foie, francés, pronunciación, fuá

Esta noche, en cuarto milenio, curiosos casos del chapurriau, por ejemplo la palabra Natros o Natres, que se escribe Nosaltros Nosaltres, tindre tenir, cuenta compte, sens cents, aplecs reculls, estiguere estiguès. 

Al catalá de Fabra passe com al fransés, com se note que lo catalá es un fransés sureño. O mes ben dit, un ocsitá sureño.

No patigueu si tos diuen feixistes, paraula inventada per al catalá normatiu, fascistes, si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú

si a Puigdemont lo apoye la ultradreta flamenca, italiana, alemana, a lo milló lo facha no eres tú.


Extracto de la web de ABC :


Nace una plataforma ciudadana para defenderla, frente a los intentos del nacionalismo catalán por fagocitarla.

«Soy de Aragón y parlo lo chapurriau» (soy de Aragón y hablo el chapurriau). Es el lema con el que ha echado a andar un movimiento ciudadano dirigido a reivindicar la singularidad lingüística del chapurriau, nombre con el que históricamente se ha conocido a pie de calle la lengua histórica del Aragón oriental.
Organizados en torno a la nueva asociación cultural Amics del Chapurriau, decenas de aragoneses de la zona limítrofe con Cataluña se están uniendo para poner en valor este patrimonio lingüístico, frente a quienes desde el independentismo exigen que esa lengua aragonesa se regule como el catalán.

Comentaris a la página de facebook de la Institució Cultural de la franja del meu cul

Fb Begoña Navarro

Que pena , no es pot ser mes ruc que ells mateixos, devaluont  el seu idioma inventanse noms de lléngües que no existeisent. Perqué am de renunciá a algún benefici que tenim com per exémple quan els nostres fills acabent la ESO i els convalidente el títol B de català?, de veritat no ho entenc , pos si digon lo que dgon parlem lo que parlem no ho cambiarém, i ens anteném en tothom, sí nos entendemos con todos, tenemos la capacidad de hablar lo que hablamos pero entendemos a los castellanos, a los catalanes y hasta los que decís que habláis chapurriau. A ver si nos dan también el título de este idioma, y así tendremos más curriculum lingüístico.

///


A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem?

 Toni Dimoni


Toni Dimoni, A Mallorca són gonelles, a València són blavers i aquests que intoxiquen a la Franja (del meu cul) com els diem?

La ICF demostre lo que són:

I tant que es pot viure, i sense "espanyol" pel mig

ICF, institució cultural franja



Markel Bringuè, Franja Viva, Alguer

Franja Viva

Comentari en el grup YO PARLO CHAPURRIAU.

8 de juliol,2017, 

Markel Bringuè , Marcel Pena, de La Litera , La Llitera, del blog lo reguer, crec que ell va escriure esto texto.



Marcel Pena, Markel Bringuè, cup, governem-nos

Se veu cla que a Franja Viva no volen cap versió de lo que ells diuen catalá, ha de está tot escrit normalissat. 


Anit bai ficá'l Canal 33 y me bai trobá que fíen esto pograma sobre l'Algué, siutat de la isla de Sardeña. Y coma yo soc un gran afisionat a la istória de la Corona d'Aragó me'l bai quedá a mirá.

Resulte que a l'Algué encara charren la llengua que ban porta'y los repoblladós cataláns, balenciáns y mallorquíns, mescllada en paraules de l'italiá y el sardo. En resumen, que astí tamé parlaen un tipo de chapurreat.
Cregueu que é posiblle que amés dels repobladós dels territoris que charren al pograma, tamé y'anés chén de la nostra sona? Cllaro que no charren coma naltres, pero yo bai entendre bastán bé lo que diben, menos als dos omes més bells: lo barbé y lo que fabricae silles de montá cabálls.
Pa yo que los llasos que mos unisen al resto de territoris de la Corona d'Aragó encara se mantenen mol forts, y esto pograma me ba acabá de combense. (sic)

Versió ortogràficament correcta:


Anit vaig ficar Canal 33 i me vaig trobar que feien este programa sobre l' Alguer, ciutat de l' illa de Sardenya, I com que jo soc un gran afeccionat a la història de la Corona d' Aragó encara xarren la llengua que van portar-hi los repobladors catalans, valencians i mallorquins, mesclada amb paraules de l' italià i el sard. En resum, que astí també parlaven un tipus de txapurrejat.


Creieu que és possible que a més dels repobladors dels territoris dels quals xarren al programa també hi anés gent de la nostra zona? Clar que no xarren com naltres, però jo vaig entendre bastant bé el que diven, menys els dos homes més vells, lo barbé i lo que fabricava silles de muntar cavalls.
Per a mi que los llaços que ens uneixen a la resta de territoris de la Corona d' Aragó, encara es mantenen molt forts, i este programa em va acabar de convèncer (sic).

RESPOSTA (posterior):


Primera qüestió: cal aclarir que els repobladors de l' Alguer provenien principalment de la zona de Barcelona, d' aquí l' apel.latiu de la Barceloneta de Sardenya, i també que a causa de les pestes la població, com denoten els cognoms és majoritàriament sarda, això no impedeix que fins ben poc es conservés viu el català propi, que també era d' ús freqûent i oficial a la resta de l' illa..  


//lo italiá es mol paregudet al catalá, no sirá que los italiáns, incluits los de l'Alguero, van portá la seua llengua a Cataluña, o com se diguere entonses, y no al revés ? 


em fa mal el genoll / mi fa male il ginocchio

//



Segona qüestió: Quant a la versió corregida. Es pot obervar que molts canvis són simplement convencionals i obeeixen a simples convencions ortogràfiques, amb la qual cosa es poden continuar dient les mateixes paraules de sempre amb la mateixa fonètica de sempre. Exemples"fabricava" es pot dir "fabricae", "impedeix" "impedix""bastant": "bastan", "este" "esto" "vaig" "bai";"Muntar" "montar" d' altres simplement són canvis de lletres: "chapurrejat", "txapurrejat", "ba" "va", "chent", "gent". . D' altres paraules poden ser dialectals i emprar-se o no segons el context "naltres", "astí", "lo-el", d' altres imple diferència d' estil: "Per a mi", "per yo".....En fi, diferencies menors, de vegades anecdòtiques, algunes dialectals a emprar segons el context i que no afecten en absolut l' estructura i la unitat de la llengua,. Més clar l' aigua menys (o "menos" (SIC), per a qui no ho vulga veure i que en lloc d' anar amb bona voluntat vaja amb idees prefixades i en contra..



Toni Dimoni

Franja Viva

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=469936033376147&id=428198520883232

Comentari del nostre company Toni Dimoni des de la Ribagorça:

"El fet que a la franja es parli o no la llengua històrica del territori és un qüestió de llibertat d'expressió, lo repugnant i despreciable és que desde segons quins ajuntaments hi hagin polítics xenòfobs amb certa llengua o parlar, que desde la comunitat autònoma no reconeguin el dret de certs habitants a parlar lliurament dins les seues institucions (oficialitat llengua prohibida) i que desde la societat afectada no lluiti per la dignificació lingüística posant excuses com així ens entendrant i vindrant més gent i deixin de posar la llengua en el paper i cartells de festes i fires locals.
Amb totes aquestes condicions és normal que la nova generació menyspre-hi la llengua que li tocaria estar defensada desde la democràcia encara que fossin minoritàries, això ja no és una democràcia és una merda deixar que fatxes o xenòfobs et guanyin en majories ."

franja, mapa, pobles, ponent, llevant


Movimén franjolí per la llengua catalana


Franja Viva


//


Franja Viva sou los mateixos que Moviment Franjolí , una charanga de panderetes aon lo directó es Óscar , desde Badalona , o un poble rebatejat Gramanet de Besòs, y mameu subvensions de la gencat per a extendre los països catalans, en lo estandarte de la llengua catalana a la vanguardia.

///

El independentismo catalán sigue creando disfraces para simular un apoyo popular masivo a sus tesis, dentro y fuera del Principado. La última tapadera se llama Moviment Franjolí, una supuesta “asociación aragonesa” que defiende la anexión a Cataluña de la franja oriental de Aragón. Sólo es una supuesta “asociación aragonesa” porque está dirigida desde Badalona, donde reside su coordinador, Óscar Adamuz. Es decir, se trata de simular desde Barcelona que los ciudadanos de la zona más oriental de Aragón (formada por unos 60 municipios) ansían unirse a unos hipotéticos Països Catalans independientes.

El propio coordinador del Moviment Franjolí,
Óscar Adamuz, explica en su perfil que está vinculado a cuatro entidades independentistas, casi todas ellas financiadas por la Generalitat catalana:
Omnium Cultural (el principal socio de Junts pel Sí junto a ERC, la ANC y PDC),
Acció Cultural dels Països Catalans, el sindicato independentista Intersindical-CSC y la red Enllaçats per la Llengua.


Óscar Adamuz, moviment franjolí, franja, català
Gramenet de Besòs, 1979) és tècnic de metrologia i resident a Badalona. Des del 2012 coordina el Moviment Franjolí per la Llengua en defensa del català a la Franja. Participa en la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua. També gestiona el portal cooperatiu Acció Cultural dels Països Catalans, és militant d'Intersindical-CSC i voluntari d'Òmnium Cultural.

https://www.racocatala.cat/opinio/article/39859/panorama-dels-mitjans-catala-franja

països germans de llengua i de símbols, Catalunya, moviment franjolí








a cascala, a cascarla, Cataluña, Aragón, patada en el culo


movimentfranjoli@gmail.com


https://twitter.com/movfranjoli

https://www.facebook.com/Moviment-Franjol%25C3%25AD-per-la-Llengua-179778822178644/

http://movimentfranjoli.blogspot.com

Movimén franjolí per la llengua catalana

Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.

L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.

Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.

Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.

Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:

/ Les fotos se poden descarregá per a vóreles milló /



Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l'edició d'unes agendes en català per a l'alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de FragaLa iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.
Enguany s'ha endegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines. 
L'alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundàriaLa voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars
Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent.
Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l'àmbit lingüístic català i d'afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg 'Una llengua viva és una llengua que es parla' i el calendari escolar i festiu adaptat a l'administració aragonesa.
L'any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l'alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.
El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l'Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l'àmbit educatiu de la Franja de Ponent. 
moviment franjolí llengua, franja, llengua, català

català, cartell, spray, pintada, coto, moviment franjolí llengua

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem mostrar públicament el suport al català existent a la Franja de Ponent.
N'estàs orgullós de la nostra llengua pròpia?
Coneixes pintades, cartells  o murals que reivindiquin el català a les vies públiques de les comarques de la Franja?

Envian's les teves fotos a l'adreça electrònica: movimentfranjoli@gmail.com i entre tots i totes mostrem al món el nostre suport al català des de la Franja de Ponent!

#NoAmaguiselCatalà

#AlaFranjaEnCatalà


decàleg,català,llengua, franja, moviment, franjolí


Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.

La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social  i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.

El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.

Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua normalitzada, literatura sense fronteres". 




Octavi Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"



Octavi, Octavio, Serret, Valderrobres, Valdarrores, Vallderoures, serret llibres


L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.

Marcel Pena

-Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.
Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.
-La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?
Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.

-Quin és el tipus de llibre més demandat?
Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.

-Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?
Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.

-Quines són les especialitats literàries de la llibreria?
La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja.

-Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?
És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.
-Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?
Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.
Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.

-Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?
He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelaguesde la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.

Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...