Mostrando entradas con la etiqueta Tastavins. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Tastavins. Mostrar todas las entradas

Vocabulari Penarroja Tastavins, Matíes Pallarés

Vocabulari de Penarroja (Baix Aragó) Por M. Pallarés * Publicado en el "Butlletí de Dialectología Catalana", IX, 1921, págs. 69-72.

http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/11/69/11pallares.pdf

https://xarxes.wordpress.com/2017/06/27/vocabulari-de-pena-roja-per-maties-pallares/ Vocabulari de Pena-roja, per Maties Pallarés .

Matíes escribíe Penarroja y variáns, Ignacio Sorolla fique lo guionet en ves de doble RR que recorde a la grafía castellana y a la aragonesa, ya u fee Desideri Lombarte. Pero escomense a escriure mes paregut a com se parle al seu poble, Peñarroya de Tastavins, roya, roja en aragonés. Tan Matíes com Desideri NO relasionen les paraules nostres en les aragoneses u ocsitanes, sol en les catalanes, pos be, moltes tenen enllás a léxic aragonés, ocsitá, o textos dins de esta web.

Copy paste de la seua web :

Una de les coses més bones de les temporades en què els grupuscles ultra-xapurrianistes se mobilitzen és que, com has de tindre a mà en tot moment los avals sobre la denominació i natura de la llengua catalana a la Franja, sovint trobes altres avals que fan créixer la col·lecció. En esta ocasió (re)trobo el vocabulari pena-rogí,  que m’unfle el patriotisme local, i és accessible en línia. Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921?

 / Cuántes desde 1196 ?



Podeu acompanyar la lectura en les indagacions sobre la literatura de la Franja fetes per Hèctor Moret, que tracten a fons la figura de Pallarés.


Esquerra paraula nostra, del chapurriau, dreta descripsió en catalá del bo

A
adés, adv.: ara fa poc.
afant, m.: afany, tribulació.
aladre, m.: arada.
albada, f.: música que toca a la  primera hora del matí.
albenc, m.: forat o escletxa de  les roques.
alifara, f.: menjada acompanyada de disbauxa i divertiment.
apegar, v.: comanar-se una malaltia d'altra persona.
esclar, v.: estellar la llenya o altra cosa sòlida.
aubelló, m.: desaiguador o claveguera.
averia, f.: el gallinam i tota clase de bestiar domèstic.

B

bacó, m.: porc; xorc.
bada, f.: escletxa.
/ balagosto /
baló, balons, m.: pantalons curts, molt usats.
bardissa, f.: esbarzers i mates punxants que es posen damunt les parets, estables, coberts,  etcètera.
bàssia, f.: gaveta de fusta que serveix als paletes per a preparar el ciment, guix, etc., i als pagesos per a donar menjar als porcs.
bassiol, m.: tronc de fusta buidat del mig que serveix d'abeurador al bestiar.
batolla, f.: 1. Barra per a fer caure les nous, ametlles, etc.
2. Instrument per a batre els llegums.
batollar, v.: 1. Fer caure les nous, ametlles, etc. 2. Batre els llegums fent caure el gra i aixafant la palla.
bellota, f. gla.
bocinada, f.: cop, bufetada, etc.
borboll, m.: l'ebullició de l'aigua en els saltants i revolts.
borralló, m.: 1. Tros de llana o d'estopa separat del borrissol.
2. Volva grossa de neu.
bos, m.: el morrió dels gossos.
botja, f.: nom genèric per a anomenar les mates petites, com
l'espígol, la farigola, etc. / bocha

C
cabals, m.: béns, riquesa, benestar.  / caudales
calcigar, v.: trepitjar amb els peus. / palsigá
canalobre, m.: estalactita de glaç que es forma pels saltants
d'aigua quan glaça molt.
canella, f.: aixeta.
cantal, m.: pedra o roc.
canut, m.: canó de posar agulles.
caramanyola, f. carabassa vinera.
carassa, f.: careta de disfressar-se.
cardar, v.: pentinar llana. / avui en día se pentine un atra clase de llana cuan se carde a Penarroija
carronya, f.: persona o cosa dolenta o roïna.
cartró, m.: petita canastra de vímets.
catxo, adj.: baix, acotat. Es diu d'un sostre i d'una persona que camina esquena-plana. / cacho, cachet, cachotet
cimal, m.: cada una de les branques de l'arbre que neixen del tronc.
còdol, m.: pedra cantelluda.
cofí, m.: esportí d'espart que serveix per a posar la pasta de
les olives mòltes que s'ha de destinar a la premsa.
convoiar, v.: tractar amb molta amabilitat una persona.
cormull, m.: la quantitat de gra compresa del ras de la mesura per amunt.
cremaller, m.: graella per a posar les teies de fer llum.
curro, ad.: 1. Esguerrat a qui falta una mà o un braç. 2. Persona presumida.

D
desjunyir, v.: teure del jou les mules i els bous. / juñí es ficals o ficales al jou
desgana, f.: falta de gana, pèrdua dels sentits per defalliment.
devesa, f.: lloc destinat a pastura del bestiar.
dula, f.: ramada de bèsties d'una mateixa espècie, formada pels caps de bestiar de cada casa que juntament van a pasturar a l'ampriu.
dur, m.: espès, atapeït.  / du,  com lo ges, alchez a la bássia

E
eix!: interjecció per a significar fàstic.
eli! ali!, interjecció: així, així; a poca diferència.
emborollar, v.: embullar, embolicar, destorbar. / embrullo
engordir, v.: engreixar.
engorjar, v.: fer menjar per força. / engargallá lo minjá
enrunar, v.: cobrir amb terra alguna cosa. Un Pallarés ho fa a Penarroja amb una Volvo mixta.
enze, m.: animal tomany.
ert, adj.: encarcarat de fred. / carpit, carpidet
escull, m.: bon aspecte. "Fa bon escull": està sa i té salut.
escullós, adj.: fi, sa, de bona presència i bon color.
espill, m.: mirall. / obra en valencià de Jaume Roig
espitralat, adj.: espitregat; que va amb el pit descobert. / despitralat, pitral, pit
eu!: interjecció antiga molt usada. / au a cascala ! Hala en aragonés

F
facilon, adj.: fanfarró, presumit.
faldetes, f.: faldilles.
falòria, f.: mentida, engany.
falló, adj.: enutjat.
fenàs, m.: fanal, classe d'herba. /  Fenassera , ... fenasseres, quan no quedarà res ... quedarà la paraula, quedarà. / Quantes paraules s’hauran perdut des d’eixe 1921? Cuántes ne queden?
feram, m.: mot per a insultar una persona. / afaram, béstia de cárrega ñirviosa
folia, f.: 1. Tontería, ximplesa. / fool inglés /
2. Quarteta que es canta mentre es balla.
forro, adj.: anar...: anar sense càrrega.

G
gaita, f.: instrument semblant al sac de gemecs, però sense sac.
gandaia, f.: ret, no xarxa com la web de Íñigo Sorolla, còfia. / a Valderrobres , mote de Granja Briansó y família
garriga, f.: bosc de carrascots o alzines petites.
garrut, adj.: garrell.
gavarnera, f.: roser bord.  / picaesquenes , paregut a la romiguera
gel, m.: aigua glaçada.
gema, f: rovell de l'ou. / yema
gom, adj.: ple. / de gom a gom
gord, adj.: gras. / gort, gorda , gros, grossa
granera, f.: escombra.  / agraná, agrano, agranes, agrane, agranem o agranam, agraneu o agranau, agranen
grupa (anar a la): muntar un home i una dona en una cavalcadura.
Al dcvb podeu vore que ix País Valencià, ya veeu lo rigurós que es este dicsionari escomensat per mossen Alcover , mallorquí
GRUPA f.
Gropa (val.). Dient ja vaig per ella, aur, girà la grupa, Rond. de R. val., 41. Per dute jo a la grupa | te aguarda mon poltro blanch, Llorente Versos, ii, 125. Especialment: a) Parella d'home i dona que van encavalcats en un mateix cavall formant part d'una cavalcada en certes festes populars del País Valencià.

J
joquer, m.: lloc on dormen les gallines i altres aus. / allí aon se ajoquen les lloques , cloques o gallines ponedores
jou, m.: 1. Instrument de fusta que es posa al coll del parell quan llaura. 2. El vel que es posa als nuvis quan es casen.
jupa, f.: gec.
justador, m.: l'armilla.

LL
llanda, f.: llauna.
llavar, f.: rentar la roba. / per ejemple, al safarech de Penarroija, voltat de flos.
llenç, m.: tela de cànem. / llansol, lienzo
llépol, adj.: llaminer. / laminero, laminera
lleus, m.: pulmons.
llord, adj.: brut, bonyegut, mal treballat.
http://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=llord&Id=89328&search=llord
Etim.: del llatí lūrĭdu, ‘fosc’, ‘lívid tirant a negre’, o més aviat d'una forma llatina *lōridu en comptes de lūridu, segons Coromines (BDC, xix, 37).

M
/ malea / brosquill
malesa, f.: dolenteria. / maleses (fe)
malfarjat, adj.: mal endreçat.
manducar, v.: menjar.
mano, m.: germà. S'aplica de petit a gran. / maño, maña
manoll, m.: ram de flors o d'altra cosa que s'aguanta amb la mà. / títul de un llibre editat per la Ascuma de Calaseit
manyós, adj.: intel·ligent, industriós. / mañós , mañosa, tindre trassa
massetja, f.: fona. / masecha , honda como la de David contra Goliat
milorxa, f.: grua.
moixó, m.: ocell petit. / muixó , muixonet, catalá en bigot, ojo muixonot
moragues, f. pl.: olives cuites al caliu. Les preparen mol be los maños Moragrega al hotel restaurán La fábrica de Solfa, quin sol fa a Beseit, la Margarita Celma Tafalla fique lo puntet de sal.
morca, f.: solatge de l'oli. / solada

P
peüc, m.: mitjó que sols tapa el peu.
picaport, m.: anella de picar a la porta.
/ pigot. Pájaro carpintero, pico picapinos / piñerol , pinyerol
pigota, f.: verola. / viruela
pimpollada, f.: bosc o extensió de pins joves i ufanosos.
pitança, f.: cada un dels menjars que es donen en l'àpat.
priló, m.: columna o pedestal que sosté alguna creu de terme o alguna imatge. / piló

Q
quera, f.: core que destrueix la fusta. / corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita
quimera, f.: mania. / com la franja, paísos cagaláns, diada de la franja, abunde esta manía a Penarroija grássies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu.

R
rabosa, f.: guineu. / rabosí de Valderrobres, rabosa de Ráfels
ras, adj.: llis, desembarassat. "Passar la nit al ras."
recapte, m.: tota classe de menjars i viandes.
renc, m.: rengle. / un renc o reng de amelés , ringlera, renglera, línia recta
reuca, f.: filera de rossins o muls lligats l'un a la cua de l'altre.
ribàs, m.: marge.
romer, m.: romaní. / lo romeret a la boca ...

S
saduritja, f.: sajulida.  / saduricha , ajedrea en castellá
saurí, m.: persona que falsament diu que veu ço que està ocult, encara que sigui sota terra, mentre no ho cobreixi roba blava. / zahorí que trobe aigua, com Ángel de Valjunquera
sem, adj.: dessubstanciat, defectuós; fruita que ha perdut el suc, el color i el gust. / s'ha semat la carbassa, no me miros que me semo.
sonrós, adj.: mandrós.
sus!: crit per a esquivar els gossos.
sutja, f.: l'engrut de la llana. / suncha

T
taleca, f.: saca, sac, sarró.
tany, m.: cada una de les estelles en què es parteix el tronc amb
la destral.
teca, f.: porquería. / brutíssia
toll, m.: sot i dispòsit d'aigua que es forma en els rius.
tort, m.: borni.
totxo, m.: garrot, bastó, boscall. / tocho, tochada es un cop en un tocho

V
verdanc, m.: rebrot llarg i prim de l'arbre.
verga, f.: vara o bastó llarg, prim i flexible que es fa dels rebrots d'arbres o verdancs.
vespra, f.: vigília d'una festa.
vesprada, f.: el temps que va del migdia al vespre.

X , en  chapurriau CH
xarc, m.: bassal. / charco
xec, m.: noi. / cheic, chaic, aik, eik, etc
xixa, f.: carn. / chicha, se li diu als chiquets o chiquetes
xorlo, adj.: mal vestit.

Los Draps , Penarroija de Tastavins

Wikipedia en castellano, https://es.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps




https://an.wikipedia.org/wiki/Imachen:Los_Draps.png

Los Draps és un grup de rock-ska-folk-punk originari de la comarca del Matarraña (la Franja del meu cul). Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort, el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolçaina aragonesa.


Me va demaná un integrán del grupo, Alejandro Romero Rivases, en castellá, encara que escriu lo catalá de Fabra mol be, que traguera lo logo de la web, aquí un enllás extern a https://an.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps en aragonés.


Espígol (baix i veus)
Flare (dolçaina i cors)
Jorgito (dolçaina i cors)
Kolores (bateria i veus)
Marc (guitarra)
Rosset (teclats, gaita i cors)



Rosset , Ignacio, Íñigo, Nacho Sorolla Amela
Rosset , Ignacio, Íñigo, Nacho Sorolla Amela

Txutxa (guitarra i veus)



El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarraña i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Chica del mes de febrer, però d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava «litros de merda corren per la séquia, gorrina...»
Però, no va ser fins al 1997 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Ignacio del Rosset (teclats) i Sergio Arsís (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Penarroija, junt amb els grups La CodoñeraAzero Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.
Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001. 
Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja del meu cul.
L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a començar: la veu a les cançons va caure de la mà de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va alentir en la seva evolució fins a l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb «gaita». El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarraña, basada en un poema del desaparegut poeta penarroigí Desiderio Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara. Pangea arran
Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer: la contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popularRevolució i PP Feixistes (que els valdria una denúncia per part del PP d'Osca) i el conjunt es consolidava a cada concert, però a causa d'alguns problemes mèdics i psicològics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins al 2005. 
Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es completava la formació actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callá!
El disc (els draps) té dotze cançons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Areñs de Lledó de Temps al temps i Jandro de Mallacán.
El mateix any rebien el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent, cançó inèdita inclosa en Sons del Matarraña, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó al llarg de 2007.
  • Terra de frontera (autoedició, 2000): la primera (i única) maqueta editada
  • No mos fareu callá (Mago Fermín, 2006): primer disc oficial, llicenciat baix Creative Commons





Los draps , cucs (gusanos)  gusano es tamé un nick dels que fa aná Íñigo Sorolla Amela de Peñarroya de Catavinos.

A Puigdemont lo visiten a la presó o garjola la extrema dreta alemana, llástima que no pugáu traure una cansoneta en este tema, siríe mol sonada ! 



  • Correllengua (?, 2002)
  • Binissalem (?, 2002)
Occità, català, chapurriau, balear, valencià, Natxo del Rosset, no u enteng



  • Atles musical, una llengua de convit (?)
  • Una roella al cor (?)
  • Cultura de resistència vol.2 (?, 2004)
  • Esclat '06 (Maulets, 2006)
  • Sons del Matarraña (ASCUMA, 2007)


  1.  Contundència a la frontera entrevista en l'Enderrock de juny de 2006
  2.  Enderrock.cat El PP d'Osca vol denunciar el grup de la Franja del meu cul Los Draps
  3.  Enderrock.cat Cap de setmana de música en català a la Comunitat Valenciana
  4.  Los Draps tornen a estudi una entrada del seu bloc en BlogSpot
  5.  Enderrock.cat Grups del Matarraña participen en la promoció de música en català a l'Aragó
  6.  Enderrock.cat encapçalament de l'entrevista adés referida


Modifica


Los Draps estió un grupo aragonés de musica en catalán, formato en a comarca d'o Matarraña. O suyo estilo musical yera o punk-core entrepitato con instrumentos tradicionals aragoneses como a donzaina.


O grupo prencipio en l'anyo 1992 tocando en as fiestas d'os lugars d'o Matarraña y arredols, fendo sobre tot versions de cantas d'atros grupos. En 1997 o grupo fue establito oficialment.

Dentran en o grupo Torretes (batería), Rosset (teclau) y Arsís (baixo) antimás de Guenen y Colero que yeran os guitarristas (o segundo antimás o cantaire). A primera actuación d'o grupo estió en o estiu de 1998 en Peñarroya chunto con as collas de La Codoñera Azero y Artrosis. Dimpués facioron quantos conciertos más por a comarca d'o Matarraña.

A la fin de 1999, Sisco deixó lo grupo estando sustituito por Kolores, l'actual batería. En o estiu de 2000 se gravó a maqueta "Terra de Frontera" y se fan conciertos importants por toda a cheografía d'a Francha del meu cul y atros puestos como as Islas Balears, antimás s'incorpora a lo grupo lo guitarrista Txutxa. Dani del Colero, lo cantaire, dixa o grupo en 2002.

As nuevas voces son Sérgio y Kolores y agora solo bi'n ha (ña en chapurriau) un guitarrista, Txutxa. Dentra en a colla Flare que toca a dulzaina (a dal fique donzaina) fendo un cambeo en o estilo d'o grupo a punk-rock con gaita.

En febrero de 2004 gravoron a canta "Matarraña", poesía d'o poeta Desiderio Lombarte, natural de Peñarroya. Más tardi s'incorpora a lo grupo Jorgito, segundo dulzainero. Se fan gravacions de temas como "Cultura Popular", "Revolució" (Revolución) y "Feixistes" (Faxistas).

En noviembre d'ixa mesma anyada dentra en o grupo lo guitarrista Marc (ex de Notinkson). O suyo primer disco "No mos fareu callá!" (No mos faretz callar!)
/ Faretz , presentz , aragonés antic/


Aragonés, presentz, medieval, Pedro II, Osca, Huesca, Wasqa,


apareixe en 2006, o disco incluye 11 cantas en catalán y una, Entalto lo pueblo en aragonés y destacan as colaboracions de Kapi (Azero), Isa, Miguel y Chabi (Prau), Kaspas (Visión Túnel), Josep (Temps al Temps) y Jandro (Mallacán).

Iste mesmo anyo a canta "Cultura Popular" recibe o premio a la millor canta de luenga minoritaria d'Aragón en os VIII Premios d'a Musica Aragonesa.

En aviento de 2011, a colla fació oficial a suya deseparación.

Os zaguers miembros de Los Draps estioron:

Alejandro Romero Rivases Angeleto (booking.com)farmasséutic: Voz
Kolores: Batería y coros
Marc: Guitarra
Txutxa: Guitarra y coros
Espígol: Baixo Flare: Donzaina Jorgito: Donzaina
Natalia: Donzaina

Los Draps , Penarroija de Tastavins

Wikipedia en castellano, https://es.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps 

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps

Los Draps és un grup de rock-ska-folk-punk originari de la comarca del Matarraña (la Franja del meu cul). Influïts pel rock urbà i l'estil dels Gra Fort, el seu so barreja el punk-core amb instruments tradicionals: en el seu cas, la dolçaina aragonesa.

Lo seu logo aquí

Me va demaná un integrán del grupo, en castellá, encara que escriu lo catalá de Fabra mol be, que traguera lo logo de la web, es un ellás extern a https://an.m.wikipedia.org/wiki/Los_Draps en aragonés.


Espígol (baix i veus)
Flare (dolçaina i cors)
Jorgito (dolçaina i cors)
Kolores (bateria i veus)
Marc (guitarra)
Rosset (teclats, gaita i cors)



Rosset , Ignacio, Íñigo, Nacho Sorolla Amela
Rosset , Ignacio, Íñigo, Nacho Sorolla Amela

Txutxa (guitarra i veus)


El grup es va originar l'any 92 al voltant de Joaquín de Guenen i Daniel del Colero: tots dos tocaven la guitarra en moltes festes pels pobles del Matarraña i els Ports, amb temes propis com ara Los Índios del Castell o Chica del mes de febrer, però d'un repertori basat principalment en versions com una de Litros de alcohol que resava «litros de merda corren per la séquia, gorrina...»
Però, no va ser fins al 1997 quan es va completar un grup amb l'entrada de Sisco de Torretes (bateria), Nacho del Rosset (teclats) i Sergio Arsís (baix): l'estiu de 1998, Los Draps feien el primer de molts concerts per la comarca a Penarroija, junt amb els grups La CodoñeraAzero Artrosis, fins que a les acaballes del 99 Sisco va deixar el grup i va ser substituït per Rubén de Kolores, l'actual bateria de la formació.
Arribats a l'estiu de 2000 van gravar la maqueta Terra de Frontera, que els obriria la porta a concerts importants com el Carrascar i el Rebrot, ambdós en 2001. 
Llavors ja havien afegit un segon guitarrista, César de Txutxa, amb el qual actuarien a events importants, com l'Acampallengua de les Balears, l'Aplec dels Ports, diversos Correllengua i l'Acampallengua de la Franja del meu cul.
L'estiu del 2002 Dani del Colero deixava el grup i es quedaven sense cantant i guitarra solista, la qual cosa significava tornar a començar: la veu a les cançons va caure de la mà de Sergio i Kolores, i Txutxa va haver d'aprendre a tocar sol, fet que els va alentir en la seva evolució fins a l'arribada del Flare, amb el qual es van acabar orientant cap al punk-rock amb «gaita». El febrer de 2004 van gravar la cançó Matarraña, basada en un poema del desaparegut poeta penarroigí Desiderio Lombarte: el tema, editat per l'Associació Cultural Arran, és una de les referències de l'estil de música que fan ara. Pangea arran
Temps després va incorporar-se al grup Jorgito com a segon dolçainer: la contundència del grup s'anava establint amb temes com Cultura popularRevolució i PP Feixistes (que els valdria una denúncia per part del PP d'Osca) i el conjunt es consolidava a cada concert, però a causa d'alguns problemes mèdics i psicològics d'un dels seus membres, el grup va estar apartat dels escenaris fins al 2005. 
Mentrestant, al novembre del 2004 entrava al grup Marc (ex guitarrista de Notinkson), de Massalió, amb el qual es completava la formació actual del grup que s'autoeditaria el seu primer disc l'any 2006: No mos fareu callá!
El disc (els draps) té dotze cançons (de les quals una, Entalto lo pueblo en aragonés) i conté col·laboracions de Kapi d'Azero, Isa, Miguel i Chabi de Prau, Kaspas de Visión Túnel, Josep de Areñs de Lledó de Temps al temps i Jandro de Mallacán.
El mateix any rebien el premi a la millor cançó en llengua minoritària de l'Aragó en els VIII Premis de la Música Aragonesa per Cultura popular, i pel novembre tornaven a entrar en estudi per enregistrar Un crit al vent, cançó inèdita inclosa en Sons del Matarraña, un recopilatori fet expressament per promoure la música en català a l'Aragó al llarg de 2007.
  • Terra de frontera (autoedició, 2000): la primera (i única) maqueta editada
  • No mos fareu callá (Mago Fermín, 2006): primer disc oficial, llicenciat baix Creative Commons





Los draps , cucs (gusanos)  gusano es tamé un nick dels que fa aná Íñigo Sorolla Amela de Peñarroya de Catavinos

A Puigdemont lo visiten a la presó o garjola la extrema dreta alemana, llástima que no pugau traure una cansoneta en este tema, siríe mol sonada ! 


Occità, català, chapurriau, balear, valencià, Natxo del Rosset, no u enteng



  • Atles musical, una llengua de convit (?)
  • Una roella al cor (?)
  • Cultura de resistència vol.2 (?, 2004)
  • Esclat '06 (Maulets, 2006)
  • Sons del Matarraña (ASCUMA, 2007)


  1.  Contundència a la frontera entrevista en l'Enderrock de juny de 2006
  2.  Enderrock.cat El PP d'Osca vol denunciar el grup de la Franja del meu cul Los Draps
  3.  Enderrock.cat Cap de setmana de música en català a la Comunitat Valenciana
  4.  Los Draps tornen a estudi una entrada del seu bloc en BlogSpot
  5.  Enderrock.cat Grups del Matarraña participen en la promoció de música en català a l'Aragó
  6.  Enderrock.cat encapçalament de l'entrevista adés referida


Modifica


Los Draps estió un grupo aragonés de musica en catalán, formato en a comarca d'o Matarraña. O suyo estilo musical yera o punk-core entrepitato con instrumentos tradicionals aragoneses como a donzaina.

O grupo prencipio en l'anyo 1992 tocando en as fiestas d'os lugars d'o Matarraña y arredols, fendo sobre tot versions de cantas d'atros grupos. En 1997 o grupo fue establito oficialment.

Dentran en o grupo Torretes (batería), Rosset (teclau) y Arsís (baixo) antimás de Guenen y Colero que yeran os guitarristas (o segundo antimás o cantaire). A primera actuación d'o grupo estió en o estiu de 1998 en Peñarroya chunto con as collas de La Codoñera Azero y Artrosis. Dimpués facioron quantos conciertos más por a comarca d'o Matarraña.

A la fin de 1999, Sisco deixó lo grupo estando sustituito por Kolores, l'actual batería. En o estiu de 2000 se gravó a maqueta "Terra de Frontera" y se fan conciertos importants por toda a cheografía d'a Francha del meu cul y atros puestos como as Islas Balears, antimás s'incorpora a lo grupo lo guitarrista Txutxa. Dani del Colero, lo cantaire, dixa o grupo en 2002.

As nuevas voces son Sérgio y Kolores y agora solo bi'n ha (ña en chapurriau) un guitarrista, Txutxa. Dentra en a colla Flare que toca a dulzaina (a dal fique donzaina) fendo un cambeo en o estilo d'o grupo a punk-rock con gaita.

En febrero de 2004 gravoron a canta "Matarraña", poesía d'o poeta Desiderio Lombarte, natural de Peñarroya. Más tardi s'incorpora a lo grupo Jorgito, segundo dulzainero. Se fan gravacions de temas como "Cultura Popular", "Revolució" (Revolución) y "Feixistes" (Faxistas).

En noviembre d'ixa mesma anyada dentra en o grupo lo guitarrista Marc (ex de Notinkson). O suyo primer disco "No mos fareu callá!" (No mos faretz callar!)
/ Faretz , presentz , aragonés antic/

Aragonés, presentz, medieval, Pedro II, Osca, Huesca, Wasqa,


apareixe en 2006, o disco incluye 11 cantas en catalán y una, Entalto lo pueblo en aragonés y destacan as colaboracions de Kapi (Azero), Isa, Miguel y Chabi (Prau), Kaspas (Visión Túnel), Josep (Temps al Temps) y Jandro (Mallacán).

Iste mesmo anyo a canta "Cultura Popular" recibe o premio a la millor canta de luenga minoritaria d'Aragón en os VIII Premios d'a Musica Aragonesa.

En aviento de 2011, a colla fació oficial a suya deseparación.

Os zaguers miembros de Los Draps estioron:

Alex Angeleto (booking.com)farmasséutic: Voz
Kolores: Batería y coros
Marc: Guitarra
Txutxa: Guitarra y coros
Espígol: Baixo Flare: Donzaina Jorgito: Donzaina
Natalia: Donzaina

Parlamén Tortosa 1411

PARLAMENTO EN TORTOSA . Sesión del día 16 DE AGOSTO DE 1411. Reunidos en este día los individuos del parlamento catalán , aunque en corto ...