Mostrando entradas con la etiqueta Oc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Oc. Mostrar todas las entradas

Gramatica occitana segon los parlars lengadocians

GRAMATICA OCCITANA SEGON LOS PARLARS LENGADOCIANS


Loís Alibert 



Réédition de la grammaire de Louis Alibert, établie d'après les parlers languedociens dans les années 1930, et qui fait encore autorité aujourd'hui pour l'étude de la langue et les choix graphiques. 


En occitan. Aperçu de la table des matières : Introduccion : lo dialècte lengadocian Primièra part : grafia e fonetica Segonda part : morfologia Tèrça part : sintaxi Quarta part : formacion dels mots Apendix : Adaptacion dels mots sabents a l'occitan
VOCABULARI ORTOGRAFIC 
IEO edicions, hors collection.

Amazon France:


Gramatica occitana
Gramatica occitana, Loís Alibert

Gramatica occitana, Josep Salvat, privat, Tolosa


Wiki

https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Gramatica_occitana_segon_los_parlars_lengadocians

La Gramatica occitana segon los parlars lengadocians, mai sovent coneguda coma laGramatica occitana d'Alibèrt, foguèt una de las òbras fondamentalas per la fixacion de la grafia dicha "classica" de l'occitan. Foguèt escricha per Loís Alibèrt e publicada a Barcelona en 1935.


Gramatica occitana,  Jacme Taupiac



Aquela gramatica pareguèt çò primièr en tròces dins la revista Òc. En 1935 la Generalitat de Catalhona per mejan de l'Oficina de Relacions Meridionals, l'estampèt, mas la Guèrra civila espanhòla ne geinèt la difusion. Calguèt esperar 1976 que se sortiguèsse una edicion novèla e revisada deguda a Ramon Chatbèrt, editada pel Centre d'Estudis Occitans de l'Universitat Pau Valèri de Montpelhièr. En 2000 l'Institut d'Estudis Occitans e l'Institut d'Estudis Catalans la tornèron estampar.


ABBE SALVAT Joseph, gramatica occitana
ABBE SALVAT Joseph, gramatica occitana
La Gramatica occitana a marcat prigondament lo movement renaissentista occitan. La referéncia explicita d'Alibèrt per sa gramatica èra la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra e l'autor voliá que son òbra aguèsse lo meteis resson social que la del Pompeu Fabra. La gramatica d'Alibèrt a quatre caracteristicas que ne fan una òbra màger:

elements de gramatica occitana

  • Es escricha en occitan.
  • Es una gramatica descriptiva dels parlars lengadocians.
  • Es l'òbra qu'es a la basa del desvolopament de la grafia classica (e mai se n'es pas a l'origina).
  • Es una gramatica prescriptiva (ditz las formas que cal emplegar e las que cal pas) que fonda la nòrma classica de l'occitan e qu'a per ambicion d'èsser a la basa d'una lenga literària. Es aquela caracteristica que noiriguèt la polemica a l'entorn de l'òbra, ajudada pel ton categoric de l'autor.
  • Es una òbra qu'anticipa las aplicacions possiblas a d'autres dialèctes occitans que lo lengadocian, e que se fonda sempre sus una concepcion globala de la lenga occitana.

Entre dues frontères: Estudis de lingüistica occitana
AITOR CARRERA BAIGET

Mas se l'òbra es ara en partida contestada, es a l'origina de la difusion de la grafia classica e de la nòrma classica, amb las adaptacions de Pèire Bèc pel gascon o de Robèrt Lafont pel provençal. Tanben es la font de las principalas temptativas d'estandardizacion del lengadocian, que sián las de Jacme Taupiac, de Rogièr Teulat o de Patric Sauzet.


A mai de son prètzfach normatiu, l'òbra d'Alibèrt es plan rica en informacion dialectala. La variacion sosdialectala del lengadocian i es descricha pro menimosament dins mantuna part de l'òbra que siá en fonologia o en morfologia e una mapa amb la toponimia en occitan, que permet de visualizar aqueste ensems de sosdialèctes, i es fornida tre la debuta del libre
Mapa dels dialèctes lengadocians de l'occitan, extracha de la Gramatica occitana d'Alibèrt
Mapa dels dialèctes lengadocians de l'occitan, extracha de la Gramatica occitana d'Alibèrt


Modificar


Josep Salvat, gramatica occitana

Gramatica occitana provènçau

Loís Alibèrt (Bram12 d'octobre de 1884Montpelhièr16 d'abril de 1959) foguèt un lingüista occitan. Es un autor especialament conegut e important dins l'occitanisme per encausa de sa gramatica, e de son diccionari, que fondamentan la nòrma classica de l'occitan.
Loís Alibèrt


https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Loís_Alibèrt la wiki se pot modificá, no faigau mol cas de lo que llixgau.


Loís Alibèrt nasquèt en 1884 a Bram, en Lauragués, dins una familha de païsans ont l'occitan i èra la lenga d'emplec abitual. Tre sa joventut s'opausava ja a las ideologias radical-socialistas qu'imperavan dins son país. Partiguèt far d'estudis de farmacia a Montreal d'Aude. Estudièt puèi a l'Universitat de Tolosa ont s'interessèt per la lenga e l'istòria occitanas. Obtenguèt aital los diplòmas d'estudis superiors meridionals e d'estudis superiors d'istòria. Al mes de desembre de 1912, se maridèt amb Maria Lator. Aguèron pas qu'un filh, Enric, que moriguèt a la guèrra en 1943, mobilizat en Alemanha quand faguèt sos 31 ans. S'installèt coma farmacian a Montreal d'Aude e i demorèt de 1912 a 1942. Sòci del Felibritge (Escòla mondina, puèi l'Escòla occitana), foguèt cap redactor de La Tèrro d'Oc. Comencèt de s'interessar a la normalizacion linguistica de l'occitan après la Primièra Guèrra Mondiala. 

Dins Le lengodoucian literari, fasiá servir una grafia francizanta e a l'encòp l'article local le.

Es cap a la fin de las annadas 1920, que jos l'influéncia de Prospèr Estieu, Antonin Perbòsc e sustot de Pompeu Fabra, perfecciona l'escrich e l'oral per desvolopar la nòrma classica, inspirada de l'usança anciana e adaptada a la lenga modèrna. Es demest los fondators de la Societat d'Estudis Occitans, en 1930, que ne ven gaireben lo solet animator. Sa Gramatica occitana segón los parlars lengadocians poguèt pasmens paréisser qu'a Barcelona, mercé a l'ajuda dels catalans, en 1935-1937, en plena guerra sivil.

Sa Gramatica pausava los principis e donava una lista d’exemples de mots, aplicacion dels principis per l’ortografia restituida. Durant la Segonda Guèrra Mondiala, Alibèrt se mostrèt partisan del regim de Pétain e de la collaboracion. Amb la femna, foguèt jutjat e condemnat a la preson per "atteinte à la sûreté de l'Etat" en 1946. Sortiguèt finalament de preson en 1951 (5 añs per atteinte?) e visquèt cansat e malautís en çò de sas conhadas. 

Alibèrt se mostrèt fòrça discret dins l'emergéncia de l'occitanisme de l'après guèrra. Sembla que joguèt pas cap de ròtle actiu dins la fondacion de l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) en 1945. Per contra, l'IEO adoptèt la nòrma classica en se basant sus sa gramatica, revista en 1950. Moriguèt a Montpelhièr lo 16 d'abril de 1959 e foguèt enterrat a Bram

Sa ''Gramatica occitana'' es estada tornada publicar durant lo segle XX, la darrièra reedicion data de l'an 2000 per l'Institut d'Estudis Occitans, amb de leugièras correccions e mesa adeqüacion amb las nòrmas establidas pel Conselh de la Lenga Occitana.
A partir de sos manuscrits inedits, Robèrt Lafont Raimond Chatbèrt publiquèron un diccionari postum e inacabat, lo Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens (1966), qu'es considerat de còps que i a d'una qualitat tecnica pro bassa e mens bona que la de la gramatica de 1935.
Son diccionari èra pas pus la teoria amb d’exemples, mas son aplicacion, d’un ample tot autre. Alibèrt lo faguèt mai que mai per ensajar de determinar l’ortografia de totes los mots tradicionals de l’occitan lengadocian, trabalh enòrme de son temps, malaisit e inacabat (amb d’etimologias sovent inconegudas, de familhas de mots malaisidament determinadas, de relacions amb lo catalan e las autras lengas neolatinas de còps absentas, de prononciacions o de formas lingüisticas desparièras, etc.). S’i tròban emai de « variantas » que son pas de variantas de mots ni mai d’ortografia mas de prononciacion, notadas de còps en prononciacion figurada a la francesa, o emai mitat a la francesa e mitat a l’occitana (!) : cuol Var. quiol ; conselh Var. cosselh, crotz Var. cros ; engenh~enginh Var. enchin ; pissar Var. pichar ; polícia Var. polécia ; pluèja Var. plèja ; puèi Var. pèi ; regina Var. ragina ; resistir Var. resestir ; sagnar Var. sannar ; tòrcer Var. tòcer, tòtser ; vim Var. vin (!!!) : pròva evidenta d’una òbra inacabada. En mai, s’i ajustan un fum d’enganas de còpia del manuscrit, que los editors postumes poguèron pas consultar, mas que Josiana Ubaud dins lo sieu Diccionari Ortografic a esmendat. Atal, es pas question de considerar lo diccionari d’Alibèrt coma una òbra que clavariá per l’eternitat tot lo trabalh lingüistic e lexicografic seriós, mas totas las insufiséncias o esitacions qu’òm i pòt trapar pòdon pas servir de pretèxte per l’enviar tot entièr a las escobilhas per faire qué que siá, e encara mens per desqualificar sos principis.
Segon Joan Coromines : «La Gramàtica occitana segons els parlars llenguadocians és una obra substancial i cabdal per a l'elaboració de la norma escrita de l'occità modern; la qual és majoritària avui mateix. Fou escrita pel farmacèutic i lingüista audenc Loís Alibèrt, admirador de la tasca duta a terme per Pompeu Fabra».
  • Le lengodoucian literàri, 1923
  • Gramatica occitana segón los parlars lengadocians, 1935-1937, reedicion corregida per Raimond Chatbèrt, Montpelhièr, CEO, 1976, reedicion IEO, Tolosa, 2001
  • Les troubadours de l'Aude, 1941 (Revista Pyrénées n° 2)
  • Origine et destin de la langue d'Oc, 1942 (Cahiers du Sud)
  • Participacion a la redaccion de la Tèrro d'Oc, 1908-1930
  • La réforme linguistique occitane et l’enseignement de la langue d’oc (publicat sens nom d'autor per l'IEO (1950)
  • ambe Pèir Bec, L'application de la réforme linguistique occitane au gascon, IEO, Tolosa,1952
  • Sur quelques toponymes catalano-occitans dans l'Aude, 1956 (Revue internationale d'onomastique n° 2)
  • Toponymes de l'Aude, 1957 (Revue internationale d'onomastique n° 4)
  • Sept élégies de Tibulle traduites en languedocien, 1928
  • Dictionnaire occitan-français d'après les parlers languedociens, 1966 (postum)

Nòtas & referénciasModificar

La Comarca, chapurriau, asociación

El chapurriau une a una nueva asociación en Valderrobres 

https://amicsdelchapurriau.blogspot.com/

Por qué ponéis chapurriau entre comillas si hace mínimo 140 años que se usa esta palabra ? 


Proviene del occitano champouirau, champoiral. Aparece en un libro de 1878, Lou Tresor dóu Felibrige , Libro de Frédéric Mistral. Espagnol, italien, portuguès, provençal. No pone nada sobre catalán, valenciano, balear, ni siquiera nombra el occitano o francés, solo el provençal. La descripción está en francés. Pone que es un jargon, pero no dice nada despectivo, al contrario que el chapurrear de la RAE o el xampurrejar catalán. 



Chapurriau, origen de la palabra
Champouirau , champoiral, chapurriau
Occitano, idioma diferente al catalán,  OC en wikipedia

Lo chapurriau no es catalá com lo catalá no es ocsitá
Lo chapurriau no es catalá com lo catalá no es ocsitá 



La gramática del catalán de Fabra es de 1912, y es la que adopta el IEC y con este instituto, todos los catalanistas, Ascuma en Calaceite, AVL en Valencia, etc. 


Pompeu Fabra, Pompeyo, Pompeo
Pompeyo Fabra 


Nace la Asociación Cultural Amics del Chapurriau


Varios vecinos de Valderrobres y de otras localidades del Matarraña han constituído una asociación en la que reclaman, explican, la denominación de chapurriau para la lengua del territorio, así como su reconocimiento por las distintas instituciones

El acto de presentación tendrá lugar el sábado a las 17.00 en la Plaza Autonomía de Aragón de la capital del Matarraña con la presentación del primer premio de Narrativa Dialogada 2017 ‘Roberto G. Bayod y que se entregará a Luis Arrufat. Habrá poesía, ronda de jotas y una pintada de un gran mural en la Avenida Cortes de Aragón. 


//


Un concurso literario puede llevar el nombre de Roberto Gonzalo Bayod, como una plaza o calle puede llevar el nombre de Luis Companys, un asesino como referente moral en Cataluña, al que se le rinden homenajes. Esto es memoria histérica.



Pintada, yo parlo chapurriau, Valderrobres, enfrente de la comarca
Pintada, yo parlo chapurriau, Valderrobres, enfrente de la comarca

En la web de La Comarca , facebook, twitter, etc, no faltan los acosadores a la libertad de expresión, comentaristas como el matón - sociólogo - lingüista Ignacio Sorolla Vidal, que se las da de progre, afín a las ideologías de Otegi y Jordi Évole, Ana Gabriel y Joaquín Arrufat de la Cup, los Jordis de ANC y Ómnium cultural, grandes demócratas, y tiene una erección cuando usa los términos Països Catalans, la franja del meu cul, país valencià, país referido a Cataluña, república. 


No dejéis que esta gente os imponga nada, 


no tos enfadéu ni discutigáu, vatros a la vostra marcheta



Arnaldo Otegi, Jordi Évole, esto es la izquierda española
Arnaldo Otegi, Jordi Évole, si esto es la izquierda me apiado de los zurdos
//


El cara al sol és un himne patriòtic molt bonic

Franja viva, lo cacao de la facao, ascuma.org/wordpress/ , lafranja.net, xarxes.wordpress.com (de Ignacio Sorolla Vidal), finestro.wordpress.com (de José Miguel Gracia Zapater), loreguer.wordpress.com (del amiguet dels etarres Marcel Pena, lo pena de Marcel, alias Markel Bringuè), etc, 


No volía fels cas, no volía deféndrem perque qui no ha fet una falta no te que deféndres. Tot es mentira yo may hay vist eise comentari y may hay ficat un me gusta. Fixéutos a on han contat la mentira, a on han falsificat la notisia. Yo may hay entrat a una paret catalana o valensiana a on se utiliso lo m'agrada; u veeu?. Tampoc tins raons pa no feu, pero hasta ara no u hay fet. Yo sol hay estat a parets castellanes com la nostra a on lo facebook fique per defiacte "Me gusta". Tot está organisat per algú que ha estat a la nostra paret, encara que sol fore un tems y se va aprofitá de fe pantallassos, entre ells, de algú a quí yo li había posat eise me gusta, chun en un atre que li han tachat lo nom, perque sino se demostraríe la falsedat. Segur que seríe algún comentari a algú que escriuríe algo a la nostra paret. Per aissó han tachat lo nom de la persona que u va posá avans que yo y lo prime de abáis tame, pa no podé investigá. Me es igual no maure ni un dit. May hay dit eisses palabres, ni son les que yo utilisaría. May hay donat un me agrade o un me gusta a una opsió política, Soc apolític y aisi u hay posat per activa y per pasiva a les meues charrades. Allí aissó está mol cla, pero aissó no conveníe tráureu, Sol falsedats y mentires


Es lo seu estilo, tamé u han fet en unes atres persones que no son de este grupo, tamé per raons llingüistiques. Tot es mentira, una gran mentira y una ruina falsificassió. No valíe la pena ni lo escriure tot asó. Pero vull que esteu tranquils lo agüelo "Sebeta" ni ha dit aissó, ni is aquí. Per siart lo premio mel van doná ya en diciembre. Tamé en aissó fallen, se inventen, se inventen y u solten. Grasies a tots per lo vostre apoyo y la vostra confiansa. Podeu está tranquils. Grasies atre camí y Bona nit.

//


Parlán de himnos , els segadors durán la NO proclamassió de la república cagalana.





//


La asoc. cultural amics del chapurriau no té res a vore en lo que yo fico a la meua web. La página de fb de la asoc. té los administradós que han dessidit ells. La vach fe yo y está la url de la web del chapurriau.


A España es tan legal la Falange de las Jons com la CUP, HB-EH-Bildu y atres partits. Marcel Pena, per ficá sol un ejemplo, amiguet de algún de vatros, pot votá y apoyá a partits pro etarres com yo puc parlá en falangistes, peperos o podemites. Soc poc amic dels peperos de Beseit, busqueu veleta Beceite y u voréu.


Sol hay sigut militán de un partit en ma vida, y va sé CDC cuan vach viure a Reus. No hay votat may a cap partit.


Viure a Reus es viure al exili segons los que feu aná país per a referítos a la comunidat autónoma de Cataluña. Viure a Alemania per voluntat propia, com  Marta Rovira y Ana Gabriel a Suiza, es exili, pero tornaré, com tamé va torná Companys, un assessino en carrés y plasses al Prinsipat. Molta memória histérica ña.

http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/lo-reguer.html


Si no li dic catalá al chapurriau, valensiá, balear y ocsitá no mu podeu prohibí ningú de vatros. Si vatros o vatres u hau de escriure vosaltros o vosaltres perque u diu algú, mos - ens, lo - el, hay - he, etc, entonses los chapurriaus escriurém segóns la ortografía que se vaigue fixán. Ola k ase tamé es castellá, llástima que Nebrija y la Isabel no u puguen vore. Preocupéutos de follá mes y fotre menos per a que lo catalá no to se mórigue.  Los chapurriaus procurarém mantindre lo nostre parlá tan tems com se pugue.


//


Se están usando palabras forasteras, del catalán, en poblaciones donde se habla y se escribe en chapurriau. Ejemplo, Valderrobres, pancarta del día de la mujer. 

Si nosaltres ens aturem, el món s'ature. Vaga feminista.

En Valderrobres se dice y se escribe: 


Si natros (natres) mos aturem, lo món s'ature. Huelga feminista. 

Nadie dice Vall de Roures ni escribe Vall-de-Roures, solo los catalanistas. 
Si se llamó así en el pasado, uall de Roures, también Barcelona fue Barchinona, Barcino, y nadie la llama así. Cuando el aeropuerto de lo prat, Barchinona se llame así, comenzaré a usar Vall de Roures, Valdarrores se decía en Beceite, lo he escuchado a gente que ya no está. 

Aturar existe en el idioma aragonés. Esta palabra se está perdiendo y se dice más parar. 






Huelga feminista Valderrobres
Huelga feminista, pancarta catalanista, colgada en el ayuntamiento de Valderrobres.


Desiderio Lombarte escribió: 


"Jo (yo a Penarroija) en (ne) dic alguna, més ďuna vegada, i els (los) que no la coneixen se l'escolten com una cosa estranya, com si fore paraula forastera... i és de casa. " 


Nosaltres, ens, el, vaga, NO son de casa. En ninguna lengua de las que conozco, no hace falta ser filólogo (en mi caso lo soy, de lengua inglesa), se puede pronunciar natros o natres y escribir nosaltros, nosaltres


En las lenguas que conozco no hay tantos pronombres diferentes para una misma persona, como en el teórico catalán, natros, natres, mosaltros, mosaltres, nosaltros, nosaltres. Vatros, vatres, vosaltros, vosaltres. Si englobas chapurriau, valenciano, balear entonces sí que te salen tantos. Y si además englobas el francés, el número de catalanoparlantes aumenta considerablemente, incluídas las colonias, y el swahili.



swahili, catalanistes
Cada vez más apoyo internacional al independentismo catalán

No se puede o no se debería pronunciar LO y escribir EL, o al contrario.


Sabadell se pronunciaría SabadLOL, Calafell sería CalafLOL, Castelldefels sería CastLOLdefLOLs


mel sería mol, ejemplo: l'onso minje molta mOL, 


onso es oso, palabra aragonesa. Tenemos en el chapurriau multitud de palabras aragonesas, algunas evolucionadas, otras intactas. 


Enchumenera es otra de las que según Arturo Quintana es aragonés residual. Xemeneia en catalán, cheminée en francés, Kamin en alemán, Kamina en búlgaro (ognishte), chimney en inglés, teallach en irlandés, bastante parecido a tellat, tella, teja, focolare en italiano, vatră en rumano, lareira en gallego y portugués,



Arturo Quintana Font, el mayor misionero del catalán
Arturo Quintana Font, el mayor misionero del catalán 


- La AbLOLa (abella) fa la mol

- en quí, en l'abogot
No confondre abella y abogot en borinot
segons lo http://dcvb.iecat.net ña (hi ha en catalá) un borinot polit, pero no digau Pólit lo borinot (lo de la Ascuma)


Borinot, verd, polit


No se puede Pronunciar MOS y escribir ENS. Pronunciar EN y escribir AMB (ab en catalán un poco más antiguo al de Fabra). En el chapurriau de Fabre de Valderrobres, se dice EN y se escribe EN. 

Natros anem a cambiaENS los calsonsillos (cambiámos). 
Nosaltros anem a canviar-nos els calçotets. 


Si tu hijo/a va a estudiar catalán en el instituto, que lo haga, sin perjuicio de otras lenguas, pero que no te venga después diciendo que hablas mal el catalán, o que no lo sabes escribir.

Los jóvenes son en general muy manejables, en Cataluña lo saben y adoctrinan a los niños en contra del estado, como hacían los Nazis contra los judíos. 

Un enemigo común une a los nacionalistas como un lobo reúne a los borregos.


Para muestra, un botón :




Aconsejo leer dolcacatalunya.com y echar un vistazo a conciencia a las publicaciones en catalán que se están haciendo para niños, agendas, etc. 








L'Occitane es la marca francesa que destaca por sus productos naturales y de gran calidad. Creada en los maravillosos campos de Provenza francesa, sus aromas y materiales te enamorarán por su tradición y elaboración natural.


L'Occitane , marca francesa , productos naturales




Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...