Mostrando entradas con la etiqueta despensa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta despensa. Mostrar todas las entradas

lleute


lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.


//


A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada o lleit per a beure natros. Suposo que lo lleute es la levadura.
Pels de carchofa tampoc ne feem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.




Si no me engañó, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....



Lo del pels de les carchoferes es Coll per a fe formatge, collades....


Teníem una #panera a la 'despensa', pero natres no vam fe pa may a casa. Eli Bosque Caballé , la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.

DCVB

LLEUTE m.


Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: 
ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: 
llevat, rent.
    Etim.: 
del llatí levĭtu, mat. sign., derivat de levare ‘alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).


REBOST m. 

|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 
|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 
|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (Men.); cast. pechugaza.
    Fon.: 
rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: 
del llatí repŏstum, ‘cosa guardada’.




Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...