Mostrando entradas con la etiqueta airegaz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta airegaz. Mostrar todas las entradas

airegaz, ven, ventolina



Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla


venventolina a Beseit


VENT m.: cast. viento. 

|| 1. Moviment horitzontal de l'aire, degut a causes naturals i sobretot a la variació de temperatura entre les diferents capes de l'atmosfera. Lo tro és feriment de vapors caldes e seques en àer mogut per combatiment de vents la un contra l'altre, los quals vents són moguts per la ponderositat de les nuus, Llull Felix, pt. iv, c. 5. Vinent al hostol de les galeres mès-se una gran fortuna de vent, Pere IV, Cròn. 39. Foll és aquell qui'l vent fermar volia, Ausiàs March, cviii. El vent se desferma i tot el mar canta, Enllà 8. Els molins roden al bes del vent, Salvà Poes. 143. Vents generals: els que dominen constantment en diversos climes o parts del món durant certes temporades. Vents periòdics: els que es muden en direccions oposades en uns temps determinats. Fer vent: esser ben perceptible el dit moviment de l'aire. Bufada de vent: intensificació de curta durada del moviment de l'aire. Ratxa de vent: intensificació sobtada i violenta del moviment de l'aire. Alè de vent: el buf molt suau del vent. Cap de vent: vent impetuós. Vent acanalat: el que passa per un lloc estret. Vent de calma: el que va disminuint a poc a poc fins a cessar del tot. Vent de mar Vent de fora: el que bufa des del mar cap a l'interior del país. Vent de terra, Vent terral, Vent de dintre: el que bufa des de l'interior del país cap a la mar. Vent fagony: el que fon la neu (occ.). Vent de bonança: el que fon la neu molt aviat (Maldà). Vent pluig: el que va acompanyat de pluja fina. Vent de sol: el vent molt fresc i molest que sol començar quan el sol és un poc alt i va seguint el curs d'aquest fins que va a la posta (occ.). Vent follet Vent torb: el que fa remolí (Pallars). Vent rebolcat: dos vents que bufen simultàniament (Ribagorça). Vent de riuada: el que reforça els temporals de la mar i fa desbordar el riu (Alzira). Girar-se el vent: canviar de direcció. Morir-se el vent: cessar de deixar-se sentir. a) El dit moviment considerat en quant ajuda o posa obstacles a la navegació. Bon vent: el que és favorable a la navegació. Tot uent nos era bo, Jaume I, Cròn. 56. Faeren vela que vent era a l'osta, Muntaner Cròn., c. 67. No seria àls sinó empènyer ab la mà la nau que ha bon vent, Metge Somni i. Anar a vent: navegar en la mateixa direcció del vent (Mall.). Vent en popa oVent de popa: el que segueix la mateixa direcció del vaixell. Vent de proa: el que bufa des del lloc a on es dirigeix el vaixell, o sia, en direcció contrària a la d'aquest. Vent apuntalat: el que pega a la nau de costat (Pego, ap. Griera Vents). Vent al través Vent a la quadra: el que bufa en angle recte a la direcció de la nau. Vent de borína: el que bufa d'un punt situat 6 o 8 quartes lluny del rumb de la nau, i permet navegar amb l'aparell bracejat de borina. Vent escàs: el que bufa en un angle pròxim al de borina. Vent obert oVent llarg: el que forma un angle de més de sis quartes amb el rumb de la nau. Vent per l'aleta per l'anca: el que només està mancat de dues o tres quartes per a ser en popa. Vent prim: vent fluix que comença a bufar. Vent franc: el que permet a la nau seguir el rumb proposat navegant amb bona vela o sense necessitat d'apuntar les bolines. Vent fresc: el que bufa amb força, de manera que omple les veles sense capicular-les ni batre-les contra els pals. Vent fort: el que obliga a aferrar les veles i a navegar sols amb les dues majors. Vent forçat: el que obliga a cercar abric o a fondejar a tota costa o a fer alguna altra maniobra violenta per alliberar-se d'un perill. Vent aplomat: el que, després de topar contra una costa escarpada, pren direcció cap avall, és a dir, cap a la superfície de la mar, posant-la en moviment desordenat (Mall.). Vent d'estrop: iròn., impulsió d'una embarcactó a rems, sense fer ús de les veles (Mall.). Posar en vent: orientar les veles segons la direcció del vent. Aguantar-se amb el vent: anar orsant i sense perdre notablement el barlovent, aguantant més o menys la vela segons les circumstàncies, però sempre en quantitat superior a la que segons ella es sol portar.—b) fig. Força o influència que determina una acció més o menys violenta. Vents de maledicció | els llinatges dispersaren, Alcover Poem. Bíbl. 14. 
|| 2. Aire posat artificialment en moviment. Instrument de vent: instrument musical que sona mitjançant el pas de l'aire per conductes de diferent amplària o llargària. Ab música de diferents instruments de corda y vent, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8). Aquí ve, plena ab lo vent dels meus sospirs, Vilanova Obres, xi, 255. 
|| 3. a) Cadascuna de les direccions traçades o considerades en el pla de l'horitzó, i principalment les que figuren a la rosa nàutica. Vents cardinals: els que s'originen en els quatre punts cardinals de l'horitzó. Vents encreuats: els que estan diametralment oposats entre si; el xaloc és l'encreuat del mestral, el ponent ho és del llevant, etc. (Els noms especials dels vents, segons les comarques, van indicats més avall, en el paràgraf de Cult. pop.).—b) Cadascuna de les direccions en què es pot moure un cos o es pot dividir un lloc des d'un punt determinat; es diu especialment de les quatre direccions principals formades per dues ratlles que s'encreuen en un punt. El senyor prengué per un vent y l'amo per l'altre, Penya Mos. iii, 106. Trescaren tota Europa pels quatre vents, Obrador Arq. lit. 38. El rei cridà els seus missatgers i els envià als quatre vents del seu reialme a convidar els qui creia els seus amics, Maseras Contes 28. Entrà dins el quadrat del ball, limitat a tres vents per bigues... y a l'altre per un banc de fuster, Galmés Flor 80. Aquelles dues fies seues, matí, tarda i nit..., pentinada per un vent, pentinada per s'altre, Rond. Eiv. 54. Cadascú pel seu vent: cadascú de la seva part. Prendre per son vent: anar-se'n lliurement per un lloc, sense destorbs. Fa fermar la reina a ses coes de quatre cavalls... Cada cavall d'aquells pren per son vent i cadascun se'n dugué un tros d'aquelles còrpores pecadores, Alcover Rond. xiii, 12. Per altre vent: per altra banda, en altre lloc, d'altra manera. Per cap vent del món: de cap manera, (Mall.). No s'hi poren adondar per cap vent del món, Alcover Cont. 32. 
|| 4. ant. Diferència entre el diàmetre d'una bala de canó i el de la boca d'aquest, formant un buit perquè la bala no anàs massa ajustada dins el canó. Anirà lo artiller al magatzem de las municions y allí triarà tres balas ben rodonas ab lo vent just, a deu per cent, Barra Artill. 26. 
|| 5. Corda o cadena que, subjectada per un cap a un lloc fix, es ferma per l'altre a una peça llarga i dreta, com un pal de mitjana, un batallol, una antena de molí, etc., per impedir que aquesta peça faci moviment. Per preu de dos roves quince liures de corda de cànem... per obs de guarnir de vents, contravents e bagues la dita tarauata, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). 
|| 6. Gas engendrat a l'estómac o als intestins; ventositat. 
|| 7. fig. a) Olor que deixa un animal per allà on passa, i que serveix als cans per a seguir-lo.—b) Rastre o indici d'una persona o cosa que hom cerca. No es pogué posar res en clar ni haver vent del malfactor, Víct. Cat., Vida 131. 
|| 8. fig. Vanitat, buidor espiritual. Són enemigues de humilitat e volen supèrbia vent e vanaglòria, Llull Blanq. 1. Plena de vent | e mal nodrida, Spill 2198. Vent de boca: paraules buides (Cassà, ap. Griera Voc. Vents). 
|| 9. Vent roig: eritema de la pell, sobretot de les cames (Valls).
    Loc.
—a) Més variable que el vent: es diu d'una persona que canvia molt d'idees o de gust.—b) Anar (o Córrermés que el vent ocom el vent: anar a gran velocitat.—c) Anar vent en popa: anar molt bé, prosperar.—d) No l'espanta vent ni aigua: es diu d'una persona molt valenta.—e) Bon vent!: es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi. Aquesta locució té moltes variants que la completen, com ara aquestes: Bon vent i oratge, i mar per córrer (men.); Bon vent i la barca nova (or.); Bon vent i que no torni (mall.); Bon vent, i que duri (mall.); Bon vent, i foc al cul (Empordà, Garrotxa); Bon vent et pegue al cul, i en popa que no s'encalle (Vinaròs); Bon vent de darrera i brusca de davant, i cada passa de morros (mall.).—f) Fer moltes bufes amb poc vent: presumir molt sense motiu (Mall.).—g) Córrer mals vents: circular males notícies, haver-hi males impressions.—h) Mirar el vent d'on ve: badocar, estar distret perdent el temps (Empordà).—i) Donar el vent per escampat, a algú: no fer-ne cas, acomiadar-lo amb evasives (Mall.).—j) Anar amb es cap a's vent: no escoltar ningú, fer la pròpia voluntat sense admetre consells (Men.).—l) Dur molt de vent a sa flauta: esser molt orgullós o presumit (Mall., Men.).—m) Seguir el vent, Girar-se d'allà on ve el vent, Navegar a tots els vents: canviar de partit o de manera d'obrar, segons les conveniències.—n) Llevar del vent: suprimir definitivament, fer desaparèixer, matar (Mall.).—o) Tenir el cap ple de vent, Tenir molt de vent al cap: tenir molt poc seny.—p) Fer a tots els vents: menjar amb excés.—q) Saber el vent i no saber el torrent: tenir notícia vaga d'una cosa, no saber-ne el net.—r) Badar sa boca en es vent: no tenir res que menjar: estar mancat de recursos (Mall.).—s) ¿Quin vent te duu? o¿Quin vent us porta?: es diu per demanar a algú la causa de la seva vinguda.—t) De l'ull del vent: molt llest o hàbil (mall.).—u) Home de dos vents: home que fa dues cares, que fingeix una cosa davant algú i una altra davant els de l'altra banda.—v) Mirar de quin costat ve el vent: observar el curs dels esdeveniments per conformar-hi la conducta.
    Cult. pop.
—La gent pagesa i sobretot la gent marinera de les diverses comarques mantenen la nomenclatura tradicional dels vents. En primer lloc, cal observar que els vents cardinals tenen quatre noms que són usats o almenys coneguts pertot arreu, i són: tramuntana (=nord), llevant (=est), migjorn (=sud) i ponent (=oest). Els quatre vents intermedis dels cardinals tenen quatre noms ben definits i permanents a les Balears i a la zona mediterrània: grec gregal (=nord-est), xaloc (=sud est), llebeig (=sud-oest) i mestral (=nord-oest); però fora de les illes i de la costa mediterrània ja prenen noms molt diferents, com veurem després. A Mallorca és molt coneguda aquesta cançó o glosa en què surten el noms dels vuit vents: «Mariner, tu que pretens | de bon cap i glosador: | ¿me vols fer una cançó | que anomeni tots els vents? | —Llevant, xaloc i migjorn, | llebeig, ponent i mestral, | tramuntana i gregal: | vet aquí es vuit vents del món». També és a Mallorca que la gent pagesa i marinera coneix els vents intermedis d'aquells vuit, però no els dóna noms especials, sinó que en diu baules (o sia, anelles d'unió) de tal i tal vent; així, a vegades diu que «fa llebeig amb baula de ponent» o «fa tramuntana amb baula de mestral» (NNO.); també es diu «tramuntana que toca de mestral». Fora de la regió mediterrània els vents prenen noms molt diferents dels que hem indicat; es refereixen principalment a localitats o accidents orogràfics d'on els nadius de cada comarca comproven que procedeix cada vent. Consignarem tot seguit les principals denominacions, amb indicació de les localitats on foren recollides:Nord: vent de Carcanet (Puigcerdà); canigonenc (Empordà); vent de port (Pallars, Ribagorça, Tremp); vent de dalt (Tortosa); vent de burrufa (Bassella); vent de Ripoll tramuntana de Ripoll (Berguedà); vent ripollès (Igualada); vent d'Andorra (La Seu d'U.); vent de Roses tramuntana de Roses (La Garriga, Torelló); vent de Sant Marc (Morella); vent del golf (Men.).Nord-est: vent empordanès (Terrassa); vent berguedà (Cervera); vent de la Vall de Cabó (Organyà); vent gavatx (Falset); vent de Provença plovença (Alcoi); magranar (Sanet).Est: vent de Cerdanya (La Seu d'U.); vent de dalt (Urgell, Segarra); vent de baix (Olot, Espluga); vent d'avall (Igualada, Sta. Col. de Q.); vent de Campirme (Vall d'Àneu); vent de Catalunya (Vall de Barravés, Pont de S., Ribagorça); vent calent (Organyà); vent de la palla curta (Urgell); vent marí (Morella); tortosí morellà (Llucena).Sud-est: marinada (Cerdanya); vent de vall (Vall d'Àneu); vent de Sant Sebastià (Llofriu); vent de fora (Barc.); vent d'avall (Sta. Col. de Q.); vent de buida-sacs (Valls, Sta. Col. de Q.); vent de Sant Joan (Vimbodí); vent de mar vent de baix (Tortosa); vent de la creu (Vinaròs); garbinada (Morella); llevantisc (Llucena); aire de baix (Cast.); morisc (Xàtiva).Sud: vent d'Espanya (Rosselló, Conflent); vent de dalt (Llofriu); vent de Quaresma (Llofriu); vent de davall (Senterada); vent de baix (Vall de Barravés, Pont de S., Bonansa); vent del Camp (St. Martí ses Gueioles); vent valencià (Morella); vent garbinol (Cast.); aire de mar (Llucena); vent del Montgó (Cullera); vent d'Elx (Pego).Sud-oest: vent de Montnegre (Gir.); vent de Tossa (Caçà); vent de Sitges (St. Vicent dels H.); vent de cap de riu (Terrassa, El Brull); vent de carboneres (Organyà); vent de Targa (Guissona); vent de Prades (Sta. Col. de Q.); vent de Salou (Camp de Tarr.); vent d'Escornalbou (Selva del C.); vent de bosc (Vimbodí); vent de Peníscola (Vinaròs); vent de birbadores (Vinaròs); vent morisc (Llucena, Alcoi); vent alicantí (Xàtiva); vent de vessagària (Pego).Oest: vent de la fam (Empordà, Cerdanya); vent serè (Garrigues, Noguera, Urgell, Segarra, Solsonès, Pla de Bages, Vallès occidental, Anoia, Conca de Barberà, Priorat); vent de Segarra (Pla de Bages, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Camp de Tarr.); vent de dins Espanya (Barc.); vent d'Osca (Granadella); vent matapiocs (Empordà); vent d'amunt (Igualada); vent d'Aragó (Pallars, Ribagorça); vent moruno (Morella); vent de Castella (Val.); vent de Gallinera (Pego).Nord-oest: vent de Carol (Puigcerdà); vent de la fam (Puigcerdà, Gir., Sta. Col. de Q.); vent del port (València d'Àneu); vent dels estanys (Sort); vent serè (Conflent, Urgell); vent de la Segarra (Igualada); cerç (Benigani, Morella); aire de dalt (Cast., Llucena); aragonès (Sanet); vent de dalt (Tàrbena); castallà (Alcoi); aire de Matamon (Xàtiva); vent rossegat (Felanitx, on li donen aquest nom al mestral perquè quan arriba a Felanitx ja s'ha arrossegat per tota Mallorca).Hi ha encara molts altres noms dels vents, els quals van registrats en els articles respectius (com arbonès, Morella, etc.). En aquest article ens limitam a donar la llista dels més usuals. Per a més detalls, vegeu Griera Noms Vents i Sanchis Guarner, «Els vents segons la cultura popular».
    Refr.
—a) «Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps»: significa que el vent és més molest i perjudicial que la pluja i la neu.—b) «No se meneja l'arbre si no fa vent» (Morella); «La mar no es mou sense vent» (Men.): vol dir que quan circula una notícia insistentment, cal suposar que hi ha quelcom de veritat.—c) «Després del gran vent, corre el gran torrent»: vol dir que després del vent sol venir la pluja.—d) «Vent xerrador, no et faci por»; «Vent xerraire, vent merdaire»: ho diuen els mariners per indicar que el vent que xiula molt no sol esser perillós (Pineda).—e) «Guarda't d'home mal barbat i de vent acanalat»; «Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat».—f) «Amb bon vent, tothom és bon mariner» (o «tothom navega»): significa que quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.—g) «Tant com ne plou, el vent n'eixuga»; «Tant com n'estén, el vent n'eixuga»: es diu referint-se a persones que, per molt que guanyin, ho gasten tot.—h) «Segons el vent s'han de trempar les veles»: vol dir que cal acomodar-se a les circumstàncies.—i) «Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer anar els dits»: indica que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.—j) «Qui sembra vents, cull tempestats»: vol dir que els qui provoquen malvolences, després en són víctimes.—l) «Quan Déu vol, amb tot vent plou»: significa que a vegades es produeixen fets de la manera més insospitada.—m) «Més val bon vent que força de rems»: vol dir que és millor tenir sort que esforçar-se.—n) «Les males notícies, el vent les porta»: significa que les notícies desagradables sempre solen arribar al qui menys voldria saber-les.—o) «Vent de dalt, mal».—p) «Vent narbonès, ni plou ni aclareix, i quan s'hi posa, s'hi coneix».—q) «Vent de Pallars, aigua (o «pluja») al detràs».—r) «Vent d'Aragó, aigua al balcó».—s) «Vent de fora, aigua a terra».
    Fon.: 
bén (pir-or., or., occ.); vén (Cast., eiv.); bént (Val.); vént (Xàtiva, Al., mall., men., alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: ventàs, ventarro, ventarràs, ventarrada, ventanarro, ventassa, ventegada, ventada;—b) Dim.: ventet, ventetxo, venteu, ventiu, venterulla—c) Pejor.: ventot.
    Sinòn.: 
|| 1, aire.
    Etim.: 
del llatí vĕntu, mat. sign. ||1.

Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón

Chapurriau, Torrevelilla, Jesús Martínez Fabón


 (Escritas como se pronuncian)

Están a la lista de entrades

A la volta =   A la vez.  // a la vegada a Beseit
Allacuanta = hace mucho tiempo
A palpó = A tientas   // a paupóns
Ababol = Amapola
Achuntament = Ayuntamiento / ajuntamén a Beseit
Acontentat = Lleno , harto, ect. / Fart a Beseit
Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla  (agost)
Aigua = Agua
Airegaz = Viento fuerte
Aisá o Eisá = Azada   (eixada, aixada, eixadella, cavegueta a Beseit)
Aladre = Arado
Albarca = Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  // abarca, abarques a Beseit
Alchez = Yeso // ges a Beseit
Alfalz = Alfalfa   (aufals a Beseit)
Alfalz = Hoz   (fals, falseta, corbella a Beseit)
Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared
Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch a Beseit
Amagatall = Espacio pequeño para esconderse
Anan = Yendo (aná, ir)
Aparent = Apropiado
Apiazá = Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.  // apedassá a Beseit
Ara = Ahora
Arguellat = Delgado, enfermizo, débil, ect.
Armela = Almendra // amela a Beseit (Natxo Sorolla Amela)
Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer
Asobin = A menudo, con frecuencia / a subín, a sobín, assobín a Beseit
Áspre = Áspero, seco
Ataulá = Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada
Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho / empapussá a Beseit
Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente
Au = Se acabó o hasta luego
Aufegarse = Ahogarse  // aufegás a Beseit
Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia , neab
Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert a Beseit
Bada = Grieta
Bambollas = Burbujas, ampollas  / bambolles, bambolla a Beseit
Bandechá = Bandear, voltear las campanas
Beta = Trozo de hilo o cuerda fina  o cinta de tela
Bezó = Gemelo  / bessó, bessóns a Beseit (los Bujets o Falgássos per ejemple)
Blat = Trigo
Bolicha = Medio agua y medio nieve / Aiguaneu a Beseit
Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente / boñ, croquinot a Beseit.
Botiga = Tienda de ropa  / Tenda, botiga
Brema, bremá = Vendimia, vendimiar
Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda)
Bufá = Soplar
Bufa = Ventosidad silenciosa
Bufadó = Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)
Cabaz = Capazo
Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / Tossut a Beseit
Calcé = Calzado
Caló = Calor
Calorina = Calor fuerte
Cante = Cántaro
Cantrella = Botijo
Caparra = Garrapata
Cap = Cabeza
Carbaza = Calabaza
Cariñá = Añorar
Carrechá = Acarrear
Caterva = Multitud de personas o animales
Cosí, Cosina = Primo, prima
Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)
Chambra = Blusa
Chandre = Yerno
Chau = Yugo para uncir el par de la junta
Cheminera o Chaminera = Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. / Enchumenera a Beseit
Chens = Nada, ni siquiera un poco
Chermáchermana (¿GermáGermana?) = Hermano, hermana
Chinoll = Rodilla
Chirnet = Pequeña herida o corte  / Nafra, ñafra
Chisquero = Encendedor de mecha
Chit = Tallo nuevo, retoño.
Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro es liquido, chorradeta.
Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores
Chuflá = Silbar   (y también copular). / Chulá a Beseit
Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / Justíssia a Beseit
Cibá = Cebada   / Sibada a Beseit
Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromática usada en la conservación de las aceitunas verdes.  / Saduricha a Beseit.
Cingle = Montaña de roca (peñasco)  / Single
Coa = Cola, rabo
Cobertera = Tapadera de una vasija  / Cobertora, tapa, 
Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano
Coca = Torta   / Coc en anous, coc en poma, coca de San Juán
Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada"
Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada
Conill o Cunill = Conejo
Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes
Cordé = Cordero
Corp = Cuervo
Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")
Cuisa o Cuixa = Muslo
Dalla = Guadaña.
Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia.

Dies de la semana:
 = Días de la semana:

Dilluns = Lunes (día de La Luna) Dimarch = Martes (día de Marte)Dimecres = Miércoles (día de Mercurio) Dichaus = Jueves (día de Júpiter)Dit = Dedo
Diviandres = Viernes (día de Venus) Disabde = Sábado (día de Saturno)
Dumenche = Domingo (día del Sol)

Drap
 = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.

Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).
Dret o dreta = De pié   (él o ella). Derecho o derecha.
Embasadó = Embudo
Embolicá = Embrollar, confundir.
En tú = Contigo
Endeñat = Herida infectada
Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse
Erm = Yermo
Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerías
Escagarzat = Cobarde, Miedoso y también tener diarrea
Escaparrá = Echar de mala forma
Esclafá = Romper, escachar...
Esclafitá = Bofetada
Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.
Escurzó = Serpiente de agua
Esparvé = Milano
Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa
Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / Cartó de vime
Estás com una cabra = Estás loco
Estenazes = Tenazas
Estirores = Tijeras
Estral = Hacha
Estronchiná = Hacer o hacerse trizas
Falcó = Halcón
Fardacho o esfardacho = Lagarto
Farfallós = Tartamudo
Farina = Harina
Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).
Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.
Fem = Estiércol, fiemo
Femé = Estercolero.
Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno.
Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera.
Figuera = Higuera
Finestra = Ventana
Foc = Fuego
Forat = Agujero
Fuchí = Huir.    / Fugí
Fumarro = Cigarro
Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maíz / Barallofa, ballarofa, 
Gañolá = Quejarse, llorar.
Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea
Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.
Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas
Garza = Urraca
Golut = Goloso
Gorrino o Porc = Cerdo
Goz = Perro  / Gos, gossa a Beseit
Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales.
Grané = Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
Guit = Que tira coces
Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada
Llaurá = Labrar
Llesca = Rebanada de pan
Llit = Cama
Llodo = Lodo, barro
Llop = Lobo
Llum = Luz.
Lluminaria = Luz intensa y brillante
Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas
Maestre Mestre = Maestro
Malcriat = Mal educado.
Malfurrá = Malgastar o desaprovechar
Mangrana = Granada
Mardá = Borrego para cubrir las ovejas
Mare = Madre
Mascle = Semental
Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.
Matraca = Persona que habla mucho
Menut = Entrañas del animal. Asadura. También significa pequeño.
Milló = Mejor. También millón
Mocho = Cualquier astado al que le falta un todo en la cuerno

Modorro = Lunático

Mol pito = Inteligente, listo

Mondonguilla = Albóndiga
Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo
Muermo = Persona que marea o que habla mucho
Muñí = Ordeñar
Nina = Muñeca para jugar las niñas.
Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa
No cal y no caldrá = No hace o no hará falta
No me fa goch = No me apetece
Pa = Pan
Pare = Padre
Poble = Pueblo

Oli = Aceite
Ovella = Oveja
Ou = Huevo
 = Pan
Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo
Paniz = Maíz
Paraigues = Paraguas
Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.
Parlá = Hablar
Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad
Pellizc = Pellizco
Pentiná = Peinar
Peó = Peón
Perdiu = Perdiz
Pet = Ventosidad sonora
Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau = Pié
Pichó = Peor  y también polluelo de la paloma
Pisá = Orinar
Polde = Dedo pulgar de las manos
Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)
Porró = Porrón para el vino u otra bebida 
Porta = Puerta
Pot = Bote de vidrio o metálico.
Presec = Melocotón
Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.
Puncha = Pincha clavada en la carne
Purna = Chispa que salta del fuego
Raim = Uva o racimo de uva
Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo Cambio brusco y desagradable del tiempo
Refredat = Constipado
Regalá = Derretirse el hielo, la nieve
Reglot = Erupto
Res = Nada
Revindre = Volver a manar agua los manantiales
Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo
Robell = Óxido
Robellat = Oxidado
Roch = Rojo
Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
Sargantaña = Lagartija
Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval)
Sostobá = Menear repetidamente
Taragaña = Telaraña
Tarquín = Cieno.Barro sucio
Timó = Tomillo
Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos
Toquitiá = Sobar, manosear
Torrá = Asar, quemar
Tozoló = Golpe contra la frente
Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
Treballá = Trabajar.
Triá = Separar, elegir
Trobá = Encontrar
Troná = Tormenta
Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos
Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente
Ungla = Uña
Vatres o Vusaltres = Vosotros-as
Vi = Vino
Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).
Vila = Villa
Zaboc = Memo, iluso
Zapo = Sapo
Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet = Zoquete, poco inteligente
Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías

Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...