Mostrando entradas con la etiqueta lligí chapurriau. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lligí chapurriau. Mostrar todas las entradas

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau


Gramática, ortografía, Chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma_oficial

http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.


Bases per a escriure en chapurriau

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164
Ñ alt + 165


NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra

NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat , il.lusió, ilusió, ni la geminada, en catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho,
Montxo, Moncho

NO fem aná los apellits (cognoms, cognome en italiá) en i, Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Artur Quintana Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en català

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi


Se fa aná lo apóstrofe , l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure , d'escriure.


Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa , Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc

Roch, no roig, coló

Mach, no maig , mes de l'añ (lo añ).

alfabeto 

lletra, com se pronúnsie :

a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta


Pronóms :

yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau

Los números  

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao

números-en-chapurriau-de-torrevelilla


un, una, 1

dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30

trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dosséns 
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millóns 14.000.000


Artícul definit 

Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros


FEMELLA (femenino):

LA, LES

la lleit, les vaques que donen lleit

Artícul indefinit


un, uns

un llop, uns llops

una, unes

una lloba, unes llobes

interrogatius


quin, quina, quins, quines


Pronóms


Per a les persones

qui , qui no beu vi no cave la viña

Per a les coses

qué, qué collóns hau fet?

possessius


Un sol posseidó

lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, 

plural


lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres



los demostratius



De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

numerals ordinals


primé, primera

segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena


Los cuantitatius

Invariables


massa, prou,  més , menos


Variables


cuan, cuanta, cuans, cuantes ,

tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes ,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastáns,



Conjugassións 
 
Primera
Segona
Tersera
-re / -é
trobá
pérdre, pédre  
volé
dormí
serví
Formes no personals
Infinitiu
Gerundio
Partissipi
cantá
cantán
cantat, cantada,
cantats, cantades


Indicatiu
Presén
Imperfecte
Futuro
Condissional
canto
cantaba
cantaré
cantaría
cantes
cantabes
cantarás
cantaríes
cante
cantabe
cantará
cantaríe
cantem
cantabem
cantarem
cantaríem
canteu
cantabeu
cantareu
cantaríeu
canten
cantaben
cantarán
cantaríen


Subjuntivo
Presén
Imperfecte
cánta
cantara
cántos
cantáreu
cánto
cantáre
cantém
cantárem
cantéu
cantáreu
cánton
cantáren


Imperativo (maná)
Presén
cánt(tú)
cánto (vosté)
canté(natros) la cansoneta que mos han dit
canté(vatros)
cánton (vostés)

Modelo de la primera conjugassió



Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
trobes
trobe
trobém
trobéu

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
pérdre - pédre
pérgo
perdén
perdut
perts
pert
perdém
perdéu
pérden

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre
preng
prenén
pres
prens
pren
prenem
preneu




Model de la tercera conjugació

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo

dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio 
Partissipi

 serví servixco servín servit

servixco

servixes
servix
servim
serviu
servixen



Verbos irregulars

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
vas
va
anem
aneu
van


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
estás
está
estem
esteu
están


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
se
soc
sen
estat
eres
es
som
sou
son


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai
habén
hagut
has
ha
ham
hau
han





Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
poder
puc
podent
pogut
pots
pots
podem
podeu
poden


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé
vull
volén
volgut
vols
vol
volem
voleu
volen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
se
sabén
sabut
saps
sap
sabem
sabeu
saben


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fen
fet
fas
fa
fem
feu
fan


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
dius
diu
diem
dieu
diuen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting
tenín
tingut
tens
te
tenim
teniu
tenen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving
venín
vingut
vens
ve
venim
veniu
venen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte
Pretérit indefinit

vach + infinitiu
vas + 
infinitiu
va + 
infinitiu
vam + 
infinitiu

vau + infinitiu
van + infinitiu















hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + 
Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol


Les prepossisións

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 

hasta, daball,devall


Contracsió de prepossisións 

 a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:
Singular
Plural
a + lo = ala + los = als
de
de + lo = delde + los= dels
per 
per + lo= pelper + los = pels
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil

Los tolls dels estrets

Pel camí del Parrissal 
Pels camíns del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.

Adverbios de manera

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (
dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 

Adverbios de lloc, puesto

aon, aón
aquí , ací , astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins  (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra


Adverbios de tems

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

Adverbios de afirmassió

sí 
tamé
pos claro
de verdat

Adverbios de duda

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí

alomilló (a lo llomillo no)

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera
ni de coña
ni u ensómios (ni lo sueñes)
sí, pels collóns , sí, los collóns


Les conjunsións

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 

Mesos de l' añ

giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre

Estassións del añ

primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern

Colós

groc (no digáu amarill, collóns) / amarillo
roch, roijet / rojo, (Monroch, Monroyo)
roija, roja / 
vert, verd / verde
marrón
violeta, lila
blang o blanc / blanco
negre, negra / negro, negra
rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)




Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...