Mostrando entradas con la etiqueta xurriaca. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta xurriaca. Mostrar todas las entradas

suriaca

suriaca

Suriaco son los Roda de Valderrobres, Casino, electrodomésticos Roda

correrá la suriaca, te voy a pegar

XURRIACA (i ses var. dial. suriaca i surriaca), usat sovint en plural: xurriaques. f.
|| 1. Instrument compost d'un garrot que a un cap duu una llendera o una tira de cuiro i serveix per a pegar a les bèsties o per a incitar-les a caminar fent petar la corretja o corda (or., occ.); cast. azote, látigo, zurriago. Una sorriaqua per un diner, doc. a. 1568 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Pegar ab xuriaca a algú: Scuticam alicui infligere, Lacavalleria Gazoph. Bordissos... per a fer-ne suriaques, Moreira Folkl. 89.
|| 2. Peix de l'espècie Cepolla rubescens (Blanes); cast. látigo.
    Refr.
—«No tots els qui porten xurriaques són carreters»: significa que les aparences enganyen.
    Var. form.: xurriac, suriac.
    Fon.: ʃuriákə (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Lluçanès, Garrotxa, Empordà, Collsacabra, Plana de Vic, Cardona, Maresme, Vallès, Barc., Sta. Col. de Q.); ʧuriákə (Camp de Tarr.); ʧuriákɛ (Sort, Ll.); ʧuriáka (Pont de S., Tortosa); ʃuɾiáka (Solsona); suriákɛ (Organyà, Borges Bl.); suriáka (Pobla de S.); soɾiáka (Tamarit de la L.); soriákɛ (Tremp, Oliana); soɾiákɛ (Artesa de S., Fraga); suɾiákɛ (Balaguer, Ll.); suriák (Les Garrigues, Reus); suɾiák (Gandesa).
    Sinòn.: corretjades, escorretjades, tralla.
    Etim.: incerta. La d'aparença més clara era l'àrab surriyaq que apareix en R. Martí Voc. amb el significat de «funis» (=‘corda’), però sembla que no és un mot vertaderament aràbic, sinó mossaràbic, probablement adaptació d'un mot romànic. S'ha proposat també com a origen el basc zurriaga, però també s'ha arribat a la conclusió que aquest mot és d'importació romànica dins el basc. Corominas DECast, s. v. zurriaga, s'inclina a acceptar com a base etimològica d'aquest mot castellà i del cat. xurriaca la paraula llatina vg. *excorrigiāta; es tracta d'un derivat de corrĭgĭa, ‘corretja’, del qual tenim un representant directe i evident en el mall. escorretjades. Segons Corominas, *excorrigiāta s'hauria reduït a *escorriata (d'on provindrien el fr. écourgée, occità escorrejada i it. scuriada), i en el sud d'Espanya s'hauria convertit per metatesi en *estorriaca, d'on els mossàrabs haurien fet açurriaca, i d'aquí provindrien les formes castellana, catalana i portuguesa

Si això és un home - Lacomarca - Viles i gents

     (Estic ficán algún  enllás ) Si això és un home. De l'infern patit a  Auschwitz  Primo Levi va escriure un testimoni esfereïdor que...