Mostrando entradas con la etiqueta pa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pa. Mostrar todas las entradas

Noltros menjam pa emb sobrassada

 Noltros menjam pa emb sobrassada



Noltros menjam pa emb sobrassada ,
de Vilafranca es bon meló ,
també tenim sopes mallorquines ,
de nostro mar , es pex milló .

Ballam boleros y ses matexas ,
un bon " Parado " y feim firóns ,
com Baléàs no hêy ha cap altres ,
guardem lo nostro illencs ........idó . // Idò, pos en chapurriau, doncs en catalá, pues en castellá

Per conservá lo que es ben nostro ,
som vengut a fe aquest glossat ,
no hêy ha en el mon , qui ens fassi sombra ,
ni borri mai nostro passat .

Noltros som roques de Sa Roqueta ,
Puig de San Pera y des Moliná ,
som blat a s'era , marjada y jota ,
.... sa marinera y es salobrá .

Catalineros , del baleares ,
y del Mallorca y des segá ,
deim " fotre " , " idó " y " au "
y pastera ,
seños d'histori y un gran llegat .

S, identidad feim emb pa emb oli
y som de tondra y esssaqueiá
de batre y moldre , y de panades ,
y dins s'ay y oli , y muiam pá .

Tenim señera que es " tribarrada "
y una passada de Catedral
Can Juan de s,aigo mos fa ensimades
y el Rey en Jaume guarda es portal .

Som Baléàs de fona y bòtil
penjam des sótil botifarrons ,
que no mos toquin ses euberginis
idó y molt manco ................ nostros coi...........ons . //Collons

" Vatuadell " , de ses cinc illes // botovadeu
hem de fe piña per defensá ,
nostra cultura de gents extrañes
nostra manera de fe y aná ,
y sobretot sa nostra histori ,
nostros ilustres y llibertad ,
sa tramuntana ques nostra terra ,
y es raigué y sa gent des plá ,
y per damunt totes ses coses
que nostra vida volen canviá ,
fe com marjades , nostres murades ,
perque es conservi nostro XERRÁ. // En chapurriau, charrá, les charrades del Sebeta

Perque amics meus
hêy ha una cosa
que sensa dubtes
ben clara está
forem y som y serem sempra ,
sensa mentides , histori en mà ,
ni impossicions , ni bejanades ,
feels a ses illes ,  //fiels, fidels, fieles
" mai catalans . " .

Drets d'autó de Pep de Son Tornei .

aixi-som-els-mallorquins

lleute


lleute, massa, masa madre,pa, pan, levadura


Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína.


//


A casa sol féem collada natural, cuan criaben les cabres, de les ovelles may vam fé collada o lleit per a beure natros. Suposo que lo lleute es la levadura.
Pels de carchofa tampoc ne feem aná, de mes gran sempre ne trobes algún a la boca.




Si no me engañó, lo lleute es levadura que se emplee per a fe pa, servesa....



Lo del pels de les carchoferes es Coll per a fe formatge, collades....


Teníem una #panera a la 'despensa', pero natres no vam fe pa may a casa. Eli Bosque Caballé , la veína, sí. Forn Bosque Caballé, a Beseit.

DCVB

LLEUTE m.


Llevat; massa fermentada que es mescla amb la pasta de farina per a fer-la fermentar (Ribes, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp, Gandesa, Sorita, Cinctorres, Aiguaviva d'Aragó); cast. levadura.
    Fon.: 
ʎéwte (Ribes, Esterri, Tor, Àreu, Tavescan, Sort, Senterada, Pobla de S., Tremp, Bonansa, Gandesa, Cinctorres, Sorita, Aiguaviva); ʎéwto (Maella).
    Sinòn.: 
llevat, rent.
    Etim.: 
del llatí levĭtu, mat. sign., derivat de levare ‘alçar’. (Cf. Spitzer Kat. Etym. 29; Rohlfs Gasc. 196).


REBOST m. 

|| 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). 
|| 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). 
|| 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (Men.); cast. pechugaza.
    Fon.: 
rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot.
    Etim.: 
del llatí repŏstum, ‘cosa guardada’.




Aón está lo teu llapis

- Aón está lo teu llapis ? - - lo vach perdre, siñó maestre - - y no lay has dit a tons pares? - - ni lloco !!!!!... Man chermana va perdre ...