Aquí una mostra, ne són moltes mes. 22.125 línies al 15-12-2018.
a cascarrulles, costes, ancostes, a la esquena, a costelles, | a cuestas |
| A la volta // a la vegada / volta, voltes, barrang de les voltes a Beseit | a la vez / vuelta, vueltas |
| A palpó // a paupóns, paupontes | a tientas |
| Ababol , ruella | Amapola |
| abarca , albarca, abarques, albarques | abarca, calzado suela de goma |
| abatut , abatuda | tonto, abatido |
| abatut, abatuda, abatuts, abatudes | sinónimo de tonto, abatido también |
| Abella , abelles | abeja |
| Abentá , aventá | tirar |
| Abeurá , abeuro, abeures, abeure, abeurém o abeurám, abeuréu o abeuráu, abéuren | abrevar |
| abeuradó | abrevadero |
| abogot , zángano | zángano |
| abrás,abrassá | abrazo, abrazar |
| abrassá | abrazar |
| abrassá (foc) | abrasar (fuego) |
| abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat | árbol viejo y trasplantado,antes muerto que arraigado |
| abrecoc , abrecoqué | albaricoque , albaricoquero |
| ábres, ábre, abret, abrets | árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos |
| acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acáben, - acabat, acabada | acabar, terminar |
| Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila | Ayuntamiento |
| ací, açí , aquí, astí (Litera) | aquí |
| aclarí, despejás (lo cap) | despejar |
| Acontentat | Lleno , harto |
| acordá, acordo, acordes, acorde, acordém, acordéu, acórden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordássen, yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc | acordar |
| acostumbrá, acostumbrás – (me) acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrém o acostumbrám, acostumbréu o acostumbráu, acostúmbren – acostumbrán (g) – acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrárem, acostumbráreu, acostumbráren – costúm, costúms | Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres |
| acotolá, acotolás – acabás algo | acabar con algo, terminar |
| actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió | actuar, actuado, actuación |
| acursá, acursás – fé algo mes curt – acurso, acurses, acurse, acursém o acursám, acurséu o acursáu, acúrsen – acursán (g) – acursat, acursada – acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen | acortar, acortado, acortada, más corto |
| adepéndre, adepréng, adepréns, adeprén, adepreném, adeprenéu, adeprénen – adeprés, adepresa | aprender, aprendido, aprendida |
| administrá, administro, administres,administre, administrém o administrám, administréu o administráu, adminístren – administrat, administrada, administrassió | Administrar , administrado, administración |
| admití, admitixgo, admitíxes, admitíx, admitím, admitíu, admitíxen – admitida, admitit, admisió | Admitir – admisión, admitido – admetre en catalán |
| adquirí, adquirixgo, adquirixes, adquiríx, adquirím, adquiríu, adquiríxen – adquissisió, adquirit, adquirida | Adquirir – adquisición, adquirido |
| advertí, advertixgo, advertíxes, advertíx, advertím, advertíu, advertíxen – advertit, advertida, adverténsia | Advertir , advertencia, advertido |
| afectá, afecto, afectes, afecte, afectém o afectám, afectéu o afectáu, afécten – afecsió, afectat, afectada | Afectar , afección, afectado |
| afirmá, afirmo, afirmes, afirme, afirmém o afirmám, afirméu o afirmáu, afírmen – afirmassió, afirmat, afirmada (firmá se conjugue igual) | Afirmar – firmar – afirmado, afirmación |
| aflamá , s'han aflamat les primentoneres | secarse una planta por calor y sed |
| afoná , afoná's , afono, afones,afone, afonem o afonam, afonen | hundirse |
| aforrá, aforro, aforres, aforre, aforrém o aforrám, aforréu o aforráu, afórren | ahorrar |
| agarrá | coger |
| agarrá, agarro, agarres, agarre, agarrém o agarrám, agarréu o agarráu, agárren – agarrat, agarrada | Agarrar – agafar en catalán – agarrado, agarrada |
| ágils, ágil | ágiles, ágil |
| agosté | Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost) |
| agostejat | seco por el calor , plantas |
| ágra , ágre (vi ágre, vinagre), ágres | ágria, ágrio, ágrios, ágrias |
| agradá | gustar |
| Agradá - agrado, agrades, agrade, agradém o agradám, agradéu o agradáu, agráden - aixó no me agrade – agradán (g) – agradára, agradáres, agradáre, agradárem, agradáreu, agradáren – agradat, agradada | agradar , gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando |
| agraí, agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída, agraimén | agradecer, agradecimiento, agradecido |
| ágramen | ágriamente |
| aguardá , esperá | aguardar, esperar |
| agüelo , agüela / agüelo sebeta (seba minuda) | abuelo, abuela, viejo, vieja |
| aigua , aigües | Agua, aguas |
| aiguardén , aigua ardén | aguardiente |
| aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, etc | saludo a una persona |
| Airegaz , ventolina | Viento fuerte |
| Aisá , Eisá, eixada, aixada, cavegueta | Azada |
| Aiva d´ay // fuch !, úspen ! | Apártate, quítate de ahí |
| ajudá, achudá, ajudo, ajudes, ajude, ajudém o ajudám, ajudéu o ajudáu, ajúden – ajudat, ajudada - ajuda – si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudáren | ayudar, ayudado, ayudada, ayuda |
| ajuntá , achuntá – ajúnto, ajúntes, ajúnte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntán (g) – ajuntára, ajuntáres, ajuntáre, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntáren | ajuntar, juntar |
| ajuntamén , casa de la vila, achuntamén | ayuntamiento |
| ajustá, just, justa – ajusto, ajustes, ajuste, ajustém o ajustám, ajustéu o ajustáu, ajústen – ajustat, ajustada, justet, - ajustán (g) – ajustára, ajustáres, ajustáre, ajustárem, ajustáreu, ajustáren | ajustar, ajustado, justo, ajustando |
| al tardet, al acabás la tarde | Fin de la tarde |
| aladre | arado |
| Albarca , abarca, abarques,albarques, calsat en sola de goma, fet de cuero | Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias / |
| Álbres , álbre | árboles, árbol |
| alcansá, alcanso, alcanses, alcanse, alcansém o alcansám, alcanséu o alcansáu, alcánsen – alcansat, alcansada | alcanzar, alcance, alcanzado |
| Alcañís | Alcañiz |
| Alchez, alchés, ges | yeso |
| Alfalz , fals , aufals , falsejá, corbella, | Hoz, alfalfa |
| alforja, alforges | alforja, alforja |
| alifara (y jubiléu) | Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo |
| áliga (águila) | águila |
| alimentá, doná de minjá – yo alimento, alimentes, alimente, alimentém o alimentám, alimentéu o alimentáu, aliménten – alimentat, alimentada, alimén – alimentán (g) | alimentar, alimento, alimentado, alimentando |
| Aljezó , alchezó (ges,alchez,alchés) | Casco de yeso, desprendido de una pared |
| allacuanta , allavonses, llavonses, llavores, entonses | entonces, hace tiempo |
| álsa la garra, eixéca la garra, les cames, les garres | Levanta la pierna, las piernas |
| áltamen | altamente |
| Amagá – yo m´amago, tú t´amagues, ell s´amague, natros mos amagám o amaguém, tos amaguéu o amagáu, ells d´amáguen – amagat, amagada, de amagatontes, amagatóns | ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas |
| Amagatall | Espacio pequeño para esconderse |
| Amanso, amánses, amánse, amansém, amanséu o amansáu, amánsen | amansar |
| amela , armela , amelé , armelé | almendra , almendro |
| amela, ameles, amelats | almendra, almendras, almendrado (pasta) |
| amolá, esmolá, esmolet, esmolo, esmoles, esmoles, esmolém o esmolám, esmoléu o esmoláu, esmólen – esmolat, esmolada | amolar, afilar |
| amostrá , enseñá | mostrar, enseñar |
| ampliá, fé ample, amplío, amplíes, amplíe, ampliém o ampliám, ampliéu o ampliáu, amplíen – ample, ampla, ampliát, ampliada | ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha) |
| Aná – vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van – anat, anada – si yo aniguéra, aniguéres, aniguére, aniguérem, aniguéreu, aniguéren – yo haguera anat – anán – anada (contari: tornada) | ir, ido, ida, yendo |
| aná, vach, vas, va, aném o anám, anéu o anáu, van | ir |
| Anán (aná) / vach,vas, va, anem, aneu o anau, van | Yendo |
| ángels | ángeles |
| Ángul , ánguls | Ángulo , ángulos |
| Ánim , ánims | ánimo, ánimos |
| Ánsia , afanós, afanosa, ansiós, ansiosa | ánsia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa |
| anterra , a enterra, an terra, an tiarra, antiarra, terra | en el suelo, tierra |
| antes , abans | antes |
| Aparéixe - aparéixco, apraréixes, aparéix, apareixem, apareixéu, aparéixen – ha aparegut, apareguda (tamé pareguda, de paréixe) | aparecer, aparecido, aparecida |
| Aparent | Apropiado |
| Apiazá , apedassá (pedás) | Coser, remendar una pieza vieja o estropeada. |
| ápit | apio |
| aplaná, aplano, aplanes, aplane, aplaném o aplanám, aplanéu o aplanáu, aplánen – aplanat, aplanada, pla, planet, plano (dibuixat a un papé) | allanar, allanado, allanada, plano, llano |
| aplicá | aplicar |
| apuntá | apuntar |
| ara | ahora |
| Ara / ara mateix | Ahora / ahora mismo |
| árabe | árabe |
| Árbre , árbres | Árbol , árboles |
| arcada , arco , arc , arcá | arcada, arco de piedra |
| arco (flecha) | arco (flecha) |
| Areñs de Lledó | Arens de Lledó |
| argadells , sistella, sistelles de vime, banastes | cestas de mimbre para llevar con equinos |
| Argila, arcilla | arcilla |
| argilaga | aliaga |
| arguellat, arguellada, arguelladet, arguelladeta | flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada |
| armá , armo, armes ,arme, armem, armeu o armau, armen | armar |
| Armari , armaris | armario, armarios |
| Armela , amela, ameles, armeles | almendra, almendras |
| arpioc , arpiot , detrás té un CAS de ferro | herramienta, forma u delante |
| Arreglá – arreglo, arregles, arregle, arreglém o arreglám, arregléu o arregláu, arréglen – arreglán (g) – arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arregláren – haguera arreglat – arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen – arreglo | arreglar, arreglado, arreglada, arreglo |
| Arribá – arribo, arribes, arribe, arribém o arribám, arribéu o arribáu, arríben – arribat, arribada – si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribáren – arribán (g) | llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada |
| arriero | arriero, transporte con caballerías |
| arrós, aróssos | arroz, arroces |
| arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixém o arruixám, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada | echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer |
| áscles , riscles, riscla, áscla | astillas de madera |
| áspra, áspre , mes aspra que una serva (acerolla) verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen | áspera, áspero, astringente – ásperamente |
| assemellá, assemellás - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellém o assemellám, tos assemelléu o assemelláu, se asseméllen – assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g) | parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a, pareciendo |
| assentá , assentás , me assento, te assentes , se assente, mos assentem, tos assenteu o assentau, se assenten (s'assenten) /assentat , assenteutos | sentar, sentarse / siéntate , sentaos |
| asseptá, assepto, asseptes, assepte, asseptém,asseptéu, assépten – asseptat, asseptada | Aceptar – aceptado, aceptada |
| assobín , sobín | a menudo, con frecuencia |
| atacá | atacar |
| Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca) | Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada |
| Atiborrá / empapussá | Empapuzar, hacer comer mucho |
| atrapá, enchampá, agarrá | atrapar |
| aturá, aturás, pará, parás - yo me aturo, te atures, se ature, mos aturém o aturám, tos aturéu o aturáu, se atúren – aturat, aturada – aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen – aturára, aturáres, aturáre, aturárem, aturáreu, aturáren – aturán (g) | Parar , aturar en aragonés, parándose, parado, parada |
| aturá, pará | detener |
| au ! | se acabó, hasta luego, adiós, etc. |
| aubarda, albarda | albarda para las caballerías |
| auberginga , aubergingues, aubergínia, obergínga, obergínia, obergínies , etc | berenjena , berenjena, berengenas, berenjenas |
| aufádega , alfábrega ,etc | albahaca |
| Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufégues, aufégue, aufeguém, aufegáu o aufeguéu, auféguen – aufegán, aufegánse – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegára, aufegáres, aufegáre, aufegárem, aufegáreu, aufegáren | ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose |
| aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta | lo que cabe en las dos manos , almosta |
| avariento | Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia. |
| aventá, aviá, tirá | echar |
| avespa, avespes, avespé | avispa, avispas, avispero |
| avuy, avui, hui en valensá , huy (ab huy) | hoy |
| bachoca, bajoca, fesol vert / San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se mínjon les bajoques. | Judía verde |
| bada , badat, badada / esbadocat, esbadocada | Grieta, agrietado, agrietada |
| badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall | bostezar, bostezo, bostezado |
| badina , badina negra del Parrissal de Beseit | poza en el río |
| badoc , flo de la carbassera | flor de la calabaza , batueco ? |
| balagosto , pelmodo , biga o viga de fusta al ráfec | mamperlán, balaustre? , canecillo, alero del tejado |
| ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball | bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile |
| bambá / aná bambán | tener tiempo, vaguear, hacer el vago |
| bambolles, bambolla | Burbuja, burbujas |
| banc, bang, bancs, bangs | banco, bancos |
| bancada | bancada, banco |
| bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque | Bandear, voltear las campanas |
| bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ (a l´assut de Beseit) | bañar, bañarse, bañado, baño |
| barrang , barranc, barrangs, barrancs | barranco, barrancos |
| barres , boca, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigeren butifarres ! | mandíbula, mandíbulas, dientes |
| barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten | barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo |
| barullo , confussió | Bulla, confunsión, desconcierto, barullo. |
| bássia o vássia (de ges, alchez) | vacija , recipiente para yeso |
| Baturro , baturra | vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico |
| Beseit | Beceite |
| Beta , veta (de carbó) | Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón. |
| beure | beber |
| Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen | beber, bebiendo, bebido, bebida |
| Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada | gemelo, tener gemelos |
| Bicho , bichos | Guindilla , animal (bicho) |
| bislay, de bislai, de reúll | De reojo |
| blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré | golpear, ablandar |
| blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat | trigo |
| bleda , bledes | acelga, acelgas |
| bocha, boches | planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste. |
| boina (funda mental), boines | boina, boinas |
| bolicha (aiguanéu) | Medio agua y medio nieve, aguanieve |
| borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, | destalentado , desustanciado, tonto, etc |
| Borraco | Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente |
| borraina , borraines | borraja , borrajas |
| borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses | tela para recoger las almendras y olivas |
| bort , borda (árbol) | no injertado , borde (hijo) |
| bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat | hijo ilegítimo, bastardo |
| bossá , bossás, atascá, atascás | atascarse, bozarse |
| bossí / ovella que bele, pert lo bossí | bocado / oveja que bala, pierde el bocado |
| Botella , botelles | botella, botellas |
| Botiga , tenda | Tienda (de ropa) |
| branca | parte de un árbol, rama gruesa |
| brancal | en una portalada, piedra |
| brancal de una porta (de pedra) | piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa |
| bras, brassos | brazo, brazos |
| brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) | vendimia, vendimiar |
| berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára | merienda / en Mallorca es desayuno |
| brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra | sucio, araña, guarro, sucia, guarra |
| Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada | soplar, soplado, soplada, soplando |
| Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) | Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga |
| Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó | Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó |
| bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo | bofetada, dar bofetadas |
| buitre | buitre |
| buñol | buñuelo |
| burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, | escarbar , excavar |
| burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc | bolsillo |
| burro , burra , burros, burres | burro, burra |
| butano | butano |
| butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós | morcilla de sangre |
| ca ,can, casa de (balear perro, cà) | casa de fulano (perro) |
| caballó, caballons, cavalló, cavallóns, (antic cauallóns, caualló) | caballones de tierra |
| Cabaz ,cabás, cabassos | Capazo, capazos |
| Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut , tossut, tossuda, cap du | Tozudo, cabezudo |
| cabra , cabres, cabrit, cabreta, cabridet | cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo |
| cachap , cachaps , conill minut, mote de Valjunquera, cachapera | gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos |
| Cachurro , cachurros | en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines |
| cadira , cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa | silla, sillas, cadiera |
| cagarnera , cadernera , cardelina, cardolina, cardalina (carduelis) | jilguero |
| cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada | el pájaro más pequeño de una nidada |
| caixé de la séquia | forma de U de la acequia, cajón, caja |
| Calcañá , calcañás, taló, talóns | talón, talones |
| Calcé ,calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) | Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones |
| caliqueño, puret , puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD | Caliqueño, purito |
| Caló / fa una caló que vade les roques | Calor / hace un calor que agrieta las rocas |
| Calorina (Carolina no) / basca, calina, | Calor fuerte |
| cama, cames | pierna,s |
| cambiá | cambiar |
| cambiá , cambio,cambies,cambie,cambiem, cambieu o cambiau, cambien | cambiar |
| camí | camino |
| caminá | caminar |
| caminá,camino, camines,camine,caminem, camineu o caminau, caminen | caminar |
| canalobre | témpano de hielo |
| cánio | palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera |
| cansás ,me canso, te canses, se canse, mos cansem,tos canseu o cansau, se cansen | cansarse |
| cantá | cantar |
| cantá , canto,cantes,cante,cantem, canteu o cantau, canten | cantar |
| cante | cántaro, unos 12 litros ? |
| Cante / ell o ella cante (cantá) | Cántaro / él canta |
| Cantrella , pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms | Botijo |
| cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) | cañizo, de cañas |
| Cap / cap damún del coll / no ña cap misto | Cabeza / ningún , ninguna cerilla |
| cap a | hacia,para |
| capa , capes , roba | capa , capas, ropa |
| capá,capo, capes, cape,capem, capeu o capau, capen (collons) | capar, vasectomía |
| Caparra | Garrapata |
| carantoñes , mimos | mimos, carantoñas |
| carbassa , carbasses , badoc es la flo de la carbassera | calabaza , calabazas |
| Carbaza ,carbassa / de carbassa, en poca ña massa | Calabaza |
| Cariñá | Añorar |
| carquiñol, carquiñols | Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras. |
| Carrechá , carrechadós | Acarrear , apero para mulas,burros |
| carrechadós | apero para transportar con equino |
| carregá | cargar |
| cart , cart de tres punches | cardo |
| cartó (papé), cartó de vime ,com un cabás | cartón , parecido a un capazo |
| cas de un ferramén | parte de metal trasera de una herramienta ,azada |
| casás , caso ,cases , case , casem , caseu o casau , casen | casarse |
| castañoles | castañuelas |
| Cataluña | Cataluña |
| Cataluña | Cataluña |
| Caterva | Multitud de personas o animales |
| catre , llit | catre , cama |
| cau , cachapera (conill) | refugio , madriguera |
| caure | caer |
| caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda | Caer – caído, caída |
| caussá | causar |
| cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada | cavar, cavado, cavada |
| cavegueta , eixada, aixada, eixadella, aixadella | azada |
| Chambergo | Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) |
| Chambra | Blusa |
| Chandre , gendre | Yerno |
| chapotejá | Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear |
| Chau ,jau | Yugo para uncir el par de la junta |
| chauchá, aixó me chauche, no me chauche | gustar |
| chauche , no me chauche,no me agrade, o me apetix | no me gusta |
| Cheminera , Chaminera , enchumenera | Chimenea (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. |
| Chens , gens | Nada, ni siquiera un poco |
| Chermá, chermana , Germá, Germana | Hermano, hermana |
| Chinoll ,ginoll / a ginollons cullía codoñs | Rodilla / de rodillas cogía membrillos |
| chirigol | pisto , verdura,comida |
| Chirnet | Pequeña herida o corte |
| Chisquero (mechero) | Encendedor de mecha |
| Chit , rechito | Tallo nuevo, retoño. |
| Chorrá , chorradeta , chorret , chorrada | Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido |
| Chová | Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores |
| chufa , chufes , horchata | chufa , s, horchata |
| Chuflá ,chulá | Silbar (y también copular). |
| chulá ,chulo, chules,chule,chulem, chuleu o chulau,chulen | silbar, también follar |
| chulet | silbato |
| chulit | silbido |
| chulla de carn | chuleta de carne |
| churís, churíssos, chorís, choríssos | chorizo, chorizos |
| Chusticia , justíssia | Justicia |
| Cibá ,sibá,sibada | Cebada |
| Ciduricha , saduricha | Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. |
| Cigüeña , cigüeñes | cigüeña |
| Cingle , single | Montaña de roca (peñasco) |
| classificá | clasificar |
| clatellada | golpe en la nuca |
| Coa | Cola, rabo |
| Cobertera | Tapadera de una vasija |
| Cobertó (llit) | Manta para la cama, muy basta y hecha a mano |
| cobertora , tapa | tapa de ollas,tapadera |
| cobrá | cobrar |
| Coca , coc | Torta, dulce o salada |
| Coci | Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" |
| codoñ , codoñat | membrillo, dulce de membrillo |
| col en pataca | col con patata |
| colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen | colar un líquido, marcharse |
| colifló , coliflós | coliflor |
| collons , ostia , joder, jodó | Exclamación de sorpresa |
| colocá | colocar |
| colom | paloma |
| colse | codo |
| colse | codo |
| cométre | cometer |
| compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá | comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat) |
| compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió | compartir, compartido, compartimento |
| completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada | completar, completo, completado |
| comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen | comprar |
| comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió | comprobar |
| cona , Ulldecona , Uyldecona valensiá antic | corteza , Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona |
| Conca | Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada |
| concarás , enfrentás | concararse , enfrentarse |
| conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió | conectar, conectado, conexión |
| conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) | conocer, conocido, conocida, conocimiento |
| confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió | confirmar, confirmado, confirmación |
| Conill , Cunill , cachap | Conejo , gazapo |
| conill, cachap | conejo, gazapo |
| conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió | conseguir, conseguido, consecución |
| considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió | considerar, consideración, considerado |
| consistí | consistir |
| construí (fé obra, obrá) | construir (obrar, hacer una obra) |
| consumís , solsís es caure una casa | Reducirse, disminuir, consumirse |
| Contá – contat, contada, cuento, cuenta | contar, contado, cuento, cuenta |
| Contactá – contactat, contactada, contacte | contactar, contacto,contactado |
| Contíndre, contensió - aguantá - aguante | contener (aguantar) aguante, contención |
| Continuá – continuassió | Continuar , continuación |
| continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda | continuar, continuado, continuada |
| Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída | Contribuir , contribución |
| controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control | controlar, control, controlado |
| Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen | convertir |
| Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit | invitar, convite, invitado, invitada |
| Convoyá | Hacer mucho agasajo a los visitantes |
| cop | golpe |
| copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia | copiar, copia, copiado |
| coranta | cuarenta |
| corbata, corbates | corbata, s |
| corda, cordes | cuerda, s |
| Cordé | Cordero |
| cordé, cordés | cordero, s |
| cormull , omplí algo a cormull | colmo , lleno del todo |
| cormull, a cormull , ple hasta dal , caramullo en aragonés | lleno hasta el borde |
| Corp , corb | Cuervo |
| corre , córrego,corres,corre,correm, correu, corren | correr |
| Córre , córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen | correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese |
| Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida | corregir, corrección |
| Coscurro , Un coscurro de pa y olives | Trozo de pan, normalmente el canto |
| Cosí, Cosina , cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins | Primo, prima / cuanto más primos, más adentro |
| costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - | costar (valer) |
| cotó ( de minuts diem cotón) | algodón |
| coure, coc,cous,cou, coem, coeu, couen | cocer |
| cóvec (carré de Ráfels) | ? |
| creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - | crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc |
| Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen | crecer |
| Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) | crecer, creciendo, crecido, crecida |
| cremá , cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen | quemar , cremar antiguo |
| cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada | Quemar, quemado, quemada, quemazo |
| Crestá la mel del eixám , de la bresca (sera de les abelles) | sacar la miel del enjambre (cera de las abejas) |
| Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) | creer, creído, creída, creyendo |
| creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda | Creer – creído, creída |
| criba , aré , sedás, porgadora | criba, cedazo, |
| cridá | gritar |
| Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - | llamar a alguien (por teléfono también) |
| Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría,crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) | cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase |
| cuatre | cuatro |
| Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) | cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo |
| cuc , cucs / cagá lo cuc | gusano / sanar de una enfermedad (digestiva) |
| cuerno, cuernos, baña, bañes | cuerno, cuernos |
| cuina | cocina |
| cuiná | cocinar |
| cuiná , cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen | cocinar |
| Cuisa , Cuixa | Muslo |
| cuixí | almohada |
| cullerot | renacuajo |
| cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullím, cullíu, cúllen – cullit, cullida | recolectar |
| cuñat ,cuñada | cuñado ,cuñada |
| cuquet | gusanillo |
| cusí , cusgo, cuses,cus, cusim, cusiu, cusen | coser |
| cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles,gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes,cossigoletes, cosigoletes | cosquillas |
| Dalla , dalles | guadaña |
| Denegá – t´hay dit que no | denegar |
| depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, | depender |
| desaparéixe | desaparecer |
| desarrollá | desarrollar |
| descansá de no fé res | descansar |
| DESCORCHOLÍ , despullat , en pilotes, en piloteta (Litera) | desnudo, en pelotas |
| descriure | describir |
| descubrí | descubrir |
| desleí , dissoldre , desfé | deshacer , disolver |
| desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) | deshecho, cansado, destartalado |
| después | después |
| dessichá, dessich | desear |
| dessidí | decidir |
| Dessustansiat , dessustansiada | Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia. |
| destruí, assolá, solsí, etc | destruir |
| desullá la viña | quitar los “ojos” de la vid, viña, |
| detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc | detestar |
| deu , Déu | diez , Dios |
| Deu , diau | diez |
| Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres | deber |
| Devall , davall, deball, daball | debajo |
| di | decir |
| di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen | decir |
| día , díes | dìa , días |
| Dibuixá – dibuix | dibujar |
| Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte , dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge | días de la semana |
| dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje | dicho con los dias de la semana y las habas |
| dirigí | dirigir |
| Disabde , dissapte | Sábado |
| discuti | discutir |
| disfrutá, chalá, passáu be, | disfrutar |
| dispará (fótre una escopetada) | disparar |
| disseñá | diseñar |
| dit (de la má), dits , dit del verbo di, dites | Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos |
| Diviandres , divendres | Viernes |
| dividí | dividir |
| dixá | dejar |
| Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada | dejarse, dejar, dejado, dejada |
| doblegá | doblar |
| dolén , dolenta , dolens | enfermo , enferma |
| Dols , dolsa , dolsaina | Dulce , golosina |
| Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren | dar |
| Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) | dar, dando, dado, dada |
| Dona, dones | mujer, mujeres, esposa, esposas |
| donás cuenta, acatás | darse cuenta |
| dormí | dormir |
| dormí , dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen | dormir |
| dorondón,paora, broma, niebla,boira | escarcha helada en los árboles |
| dos | dos |
| dotse, dotsena, dotze, dotzena | doce, docena |
| dragó | dragón |
| Drap | Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña. |
| drap vell | Harapo, trapo viejo. |
| Dret , dreta | derecho, derecha, de pie, derecho legal |
| dropina | vagancia , ser vago |
| dropo , dropa | vago , vaga |
| dropo, dropa, dropina | vago, haragán, pereza |
| Dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguéra, duguéres, duguére, duguérem, duguéreu, duguéren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura | llevar algo a algún sitio – duro, dura |
| Dumenche , domenge | Domingo (día del Sol) |
| durá | durar |
| églogues | églogas |
| éissa | esa |
| éisse | ese |
| eixam de abelles, abella | enjambre de abejas, abeja |
| eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, alzar |
| eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren | levantar , levantarse, levantando, levantado, levantada |
| eixérrit , fem, femé | estiércol , estercolero |
| éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
| eleméns, elemén | elementos, elemento |
| Embassadó , embut | Embudo |
| Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) | Embrollar, confundir, liar |
| embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada, mordisco de algo |
| embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) | mentiroso , embuste, mentirosa, embustero, embustera |
| empalagá , empalagós,empalagosa | difícil de tragar, empalagoso |
| Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - | empastrar , golpear, romper,etc |
| empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - | Injertar , injertado, injerto |
| En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche | Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche |
| encará, concará, encarás | encarar |
| encrusa y martell per a picá la dalla | instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo |
| Endeñat | Herida infectada |
| Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea... |
| enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada | trepar, subir, dirigirse a |
| enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada |
| Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar, engancharse, pelearse |
| enriure , men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - | reirse , reir, riendo |
| enrollá | enrollar |
| ensanginada, ensaginada, sagí | pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette |
| enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés | encender, encendido, encendida, encendiendo |
| enseñá, mostrá, amostrá | enseñar |
| Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse |
| ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | oler |
| enténdre | entender |
| entregá | entregar |
| entrená | entrenar |
| Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) | tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón |
| Época, époques | época, épocas |
| Erm , erma | Yermo , yerma |
| esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren | espantar |
| esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros | espantapájaros, estaquirote ? |
| esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren | quitar de la vid ramitas, junto a podar |
| escadors , d'escadors, escudors | sin pareja, desparejado, que sobra de una suma |
| Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada | Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos |
| escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | abrirse de piernas, despatarrarse |
| Escaparrá | Echar de mala forma |
| escarransit, escarransida | flaco y débil |
| Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | Romper, escachar |
| Esclafitá , esclafí, esclafitada | Bofetada / sonar fuerte |
| escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) | oir, escuchar, oído, escuchado |
| escomensá | comenzar |
| escomensá | empezar |
| escriure | escribir |
| Escudella , escudelles | Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. |
| Escurzó , escursó, escursóns | víbora, víboras |
| esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen | espeluznar , espeluznante |
| esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades | casi helado de frío o con mucho miedo |
| esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
| esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | afilar , afilador |
| esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols | milano (ave), cernícalo ? |
| espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado , espabilada, avispado, avispada |
| espentá | empujar |
| espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujón, empujar, empujado, empujando |
| esperá, aguardá | esperar |
| Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando |
| Espígol , espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. | lavanda, espliego |
| Espill , espills – espejismo | Espejo , espejos – espejismo |
| espinac , espinacs, espinall, espinai, etc | espinaca, espinacas |
| esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo (en la espalda), manotazos |
| espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | Sacudir el polvo u otra cosa , polvo |
| Esportó , cartó de vime | Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías |
| espullissá , despullissá, traure pullíssos | podar , quitar chupones |
| esquella, esquelles, esquellotada, esquellot | campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda) |
| esquena , espala, Fondespala, Fuentespalda | espalda, lomo, Fuentespalda |
| Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar, estando, estado, estada |
| establís | establecerse |
| estall, a estall, a destall | estajo, destajo, a destajo |
| estamordit, estamordida | casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío) |
| Estenazes , tenasses, mordasses | Tenazas |
| esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | tender (la ropa) – caerse |
| éstes, éstos | estas, pronombre demostrativo, estos |
| estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | Amar, estimar, estimado, estimada, estimación |
| estisores, estirores, tisores, tirores | tijera, tijeras |
| estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua) | tajadera en una acequia |
| estopeng, estopenc , estopenca (carn) | difícil de tragar , carne con fibras (jasco en aragonés) |
| estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo |
| estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals | Hacha, hachas |
| estrapalussi | mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc |
| estretí, fé mes estret | estrechar |
| Estronchiná (troncho = trong de la col) | Hacer o hacerse trizas |
| estudiá (adepéndre) | estudiar |
| evitá | evitar |
| examiná | examinar |
| exigí | exigir |
| existí | existir |
| Éxit , éxits | éxito, éxitos |
| exitá, excitá | excitar |
| experimentá | experimentar |
| explicá | explicar |
| expresá | expresar |
| extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera | extranjero, extranjera |
| extrañá | extrañar |
| faba , fabes, fava, faves | haba, habas |
| fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya , hayedo / qué hago padre, sego o arranco ? |
| Falaguera , falagueres | helecho, helechos |
| falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) | acuñar , poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña |
| Falcó , falcóns | Halcón, halcones |
| fam , gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! | hambre |
| Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) | lagarto (lagartija = sargantana) |
| Farfallós , farfallosa | Tartamudo, tartamuda |
| Farina , farines | Harina, harinas |
| Fart | Harto. (De comida o entre otros conceptos). |
| fart , farta , acontentat | harto , harta, lleno de comida |
| fasí, farsí,farsimenta | embutir, embutido |
| fé aná | usar, utilizar, emplear |
| fé mal , yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen | dañar, hacer daño |
| fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
| feche, feches, fechet, fechets | hígado, hígados, higadillo |
| Feis o Feix | Fajo de ramas o de mies. |
| Fem | Estiercol, fiemo |
| Fem , aná fén fem, femé, femera | estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero |
| Femé | Estercolero |
| femella | fémina, hembra |
| Fenaz , fenás | Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. |
| feo , fea | feo , a |
| ferí | herir |
| Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida | herir, herirse - herido, herida |
| ferro | hierro |
| festa , festes | fiesta ,s |
| feste fotre | jódete |
| Figa | Mujer sosa y también higo , fruto de la higuera. / vagina,vulva |
| Figuera | Higuera |
| fill , filla , fills , filles | hijo , hija ,hijos , hijas |
| fill, filla, fills, filles | hijo, hija, hijos, hijas |
| Finestra | Ventana |
| fito fito, poc a poc | poco a poco |
| flama , flames | llama |
| flare , flares | monje , s, |
| flat | olfato |
| flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) | olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo |
| fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja, flojos, flojas |
| Foc , foguera | fuego , hoguera |
| follanius | persona que hurta los nidos, los huevos |
| Fondespala | Fuentespalda |
| fondo, al fondo | hondo , en lo hondo, en el fondo |
| fonoll | hinojo |
| Forat | agujero |
| forca | horca, herramienta |
| forcó (per a tallá romigueres en fals) | pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz |
| formá | formar |
| Fórnols | Fórnoles |
| forro, forra | vacío, vacía |
| forrollat | cerrojo , ferrojo antiguo |
| forsá | forzar |
| forsut , forsuda | forzudo,a |
| fort , forta , forts , fortes | fuerte |
| fortins , Cabrera a Beseit | fortines |
| fotre,fótego,fots, fot, fotem,foteu,foten | joder, pegar, meter,muchos significados |
| fregí , frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen | freir |
| fregits , La Fresneda | fritos, mote de La Fresneda |
| fréstec , furo | huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío |
| Fuchí , fugí | huir |
| fulla , fulles | hoja |
| Fumarro , sigaro | Cigarro |
| furo , fiera, fréstec | animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña |
| gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, | rosa canina , escaramujo |
| gacho | alcaudón , pegarrebordas |
| galet , beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia | beber en porrón o botijo desde una distancia |
| galipán | ? |
| Gallarofa ,ballarofa | Envoltura de la mazorca del maiz |
| gamuños | cojones como puños , es broma |
| gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico | gancho |
| Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol | llorar , quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo) |
| garbí , garbinada (en núgols) | Uno de los vientos |
| Garganchó | Garganta; todo el conducto de la tráquea |
| garnacha | garnacha, tipo de uva |
| Garranchal | Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. |
| Garrós | Persona o animal con las piernas torcidas |
| garsa (urraca) | urraca |
| Garza , garsa | Urraca |
| Gat , gata | gato |
| gatera | hueco para el gato en una puerta |
| gatina , gatera a Balears | borrachera |
| gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet | cuchillo |
| gemegá , gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec | quejarse, gemir |
| gen (la) | gente |
| gendre | yerno |
| gens (gens ni mica) | nada (de nada) |
| Gínjol, chínchol | azufaifo, azofeifa, azofaifo, Jujube, Chichindra , azufaifa, azofeifa, jínjol ,guínjol, jíjol (jíjoles en plural) |
| Ginoll , chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs | rodilla |
| ginollada | rodillazo |
| girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro | girar, giro, girado |
| gitam ,dictamnus albus | dictamo real, fresnillo |
| glera (riu , roca), riu sec ple de pedres | cauce seco del río con pedegal |
| golpejá , colpejá, fótre cops, pegá cops | golpear |
| golpejá, fótre cops | golpear |
| Golut , goluda - laminero - llaminé, llaminera | Goloso, golosa |
| Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano , marrana, guarro , guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca | Cerdo , guarro, marrano, asqueroso |
| gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla | perro |
| Goz , gos | Perro |
| gra (sereal o de la pell) | grano (cereal o piel) |
| grabá | grabar |
| grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió | grabar |
| Grané , granés | Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván. |
| grapissos (de gra, grans) | en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados |
| grasiosa (de paperet, de papé,litines,soda,seltz) | gaseosa (soda) |
| grava | grava |
| grave | grave |
| gualla , codorniu | codorniz |
| guañá | ganar |
| guardá | guardar |
| gueña, gueñes | embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo |
| Guit | Que tira coces |
| guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) | pan con aceite de oliva, forma redonda plana |
| guixes , guixa , guixera , farinetes , lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó,viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) | almorta , como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre |
| gust | gusto |
| habilitá | habilitar |
| hasta | hasta |
| home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) | hombre, hombrecillo y cagabandurrias |
| identificá | identificar |
| imaginá | imaginar |
| importá | importar |
| importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) | concernir, importar, importante, importado |
| incluí | incluir |
| incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - | incrementar |
| Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat | indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase |
| Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia | influenciar, influir, influencia |
| Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren | informar, informado, informada, si yo informara o informase |
| íngles, íngle, “entrecuix” | íngle, íngles |
| Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be),clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, | Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. |
| íntegramen | íntegramente |
| Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - | intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado |
| íntimamen | íntimamente |
| introduí, embutí, farsí (rellená) | introducir, embutir, rellenar |
| Ís , ix | sale, verbo salir |
| íssen | salen |
| ísses | sales |
| íxe | ese |
| íxen | salen |
| íxes | sales |
| ixí, eixí , ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen | salir |
| íxques | salgas |
| jabalí | jabalí |
| jalá, minjá, fartás, empapussá, | jalar, comer, “empapuzar”, hartarse |
| jónec,bou jove mol gort | ternero muy gordo |
| Jopá | Marchar deprisa o sin decir nada |
| jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - | jugar, jugado, jugada, si yo jugara |
| jugá,jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau,juguen | jugar |
| jugadó | aficionado al juego |
| La Fresneda | La Fresneda / de fresno |
| ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. | ladruñán , Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. |
| liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada | liberar, libre, liberar |
| limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. | limitar |
| Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné | almez , latonero, latón |
| lladre (de lladrá un gos) | ladrón (ladra un pero) |
| llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos | un árbol, sacar rechitos, flores. |
| llaó , llaós | simiente , sembrar |
| Llaurá | Labrar |
| llavá , castellá, llavo, llaves, llave (rente) ? , llavem, llaveu, llaven | lavar |
| llavadó , rentadó, llavadora, rentadora | lavadero, lavadora |
| llegum , llegums | legumbre ,s |
| lleit (llet an algún poble) | leche |
| llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa | longaniza |
| llepá . Llaminé, golut ,goluda | lamer |
| llépol , llépola ,llépols | goloso , golosa |
| Llesca | Rebanada de pan |
| lleus | pulmones ,casquería |
| lligí – lligixco o llegixco, llíges, llix, lligím, lligíu, llígen – apichat : yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – lligit, lligida – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau. | leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc |
| Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc | Limpiar , lavar |
| llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien | limpiar |
| llimpiesa | limpieza |
| llimpio, llimpia, llimpios, llimpies | limpio, a,os,as |
| Llit / a la taula y al llit al primé crit | Cama |
| Llodo , fang | Lodo, barro |
| Llop , lloba | lobo, loba |
| llop , lloba, llops,llobes, llobet, llobeta | lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna |
| Llum / está com un llum | Luz / estar loco |
| Llumera , travessé, viga, barró, | viga de madera |
| Lluminaria | Luz intensa y brillante |
| lluñ, llun, alluñá, alluñás | lejos, alejarse |
| Lo papa de Roma parle chapurriau,cardenal Omella, Queretes | El Papa de Roma habla chapurriau |
| má | mano |
| má , mans,maneta,manetes | mano , manos, manita, manecilla |
| ma (posessiu,ma mare, man germana,man germanes) | mi, mi madre, mi hermana |
| madalap | colchón |
| Maestre , Mestre | Maestro, profesor |
| Malcriat | malcriado , |
| Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat | Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. |
| Malfurrá | Malgastar o desaprovechar |
| mall // massa | mazo |
| Maná – mano, manes, mane, maném o manám, manéu o manáu, mánen – manat, manada - mando – si yo manára a casa meua, manáres, manáre, manárem, manáreu, manáren | mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc |
| mánec | mango |
| mánec, mánecs | mango, mangos |
| Manejá – manejo, maneges, manege, manegém o manejám, manegéu o manejáu, manégen – manejat, manejada – si yo manejára, manejáres, manejáre, manejárem, manejáreu, manejáren | manejar, manejado, manejada |
| Mangrana | Granada |
| manotada | manotazo |
| mansanilla ,camomila | manzanilla ,camomila |
| mantecat, mantecats, manteca | mantecado |
| Mantíndre – yo manting o mantinc, manténs, manté, mantením, manteníu, manténen – mantingut, mantinguda – mantenimén | mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida |
| Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, | marcar, marcado, marcada, marcador |
| Mardá | Borrego para cubrir las ovejas |
| Mare , mama | Madre |
| márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís | cama hecha con restos de maíz |
| márfega, madalap ple de fullarasca de panís | colchón de hojas de maíz |
| marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén | Margen de las fincas. |
| Marmita, caldera, alambique si es per a destilá | Pozal de cinc. |
| mascle | macho |
| Mascle (femella) | Semental , macho (hembra) |
| Matá , matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matém o matám, matéu o matáu, máten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla Mateula – matára, matáres, matáre, matárem, matáreu, matáren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matánsa del gorrino, | matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo |
| matá,mato, mates,mate, matem, mateu o matau,maten | matar |
| Matacabra | Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. |
| Matarraña | Matarraña |
| Matarraña , riu, comarca | Matarraña , río, comarca |
| Matraca , carraca,carrau | Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa |
| me fach agüelo | me hago viejo |
| mecha , mechero | mecha , mechero, encendedor |
| meche, dotó, mechesa | médico, doctor, médica |
| meche, mechesa, dotó, dotora | médico, doctor |
| Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) | medir, medida, medido, talla |
| menejá ,(me) menejo,meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen | mover, moverse |
| menejá, menejá's | menear, menearse |
| menescal | veterinario |
| Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió | mencionar, mención, mencionada, mencionado |
| mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit | mentir, mentido, mentira, mentiras |
| Menut , minut | Entrañas del animal, pequeño , minuto |
| meu , meua, meus, meues | mi , mis |
| michdía , michdiada | mediodía , siesta |
| Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles ! | Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. |
| mico , mono | mico , mono , primate |
| mil , milé | mil , millar |
| Milló | Mejor. También millón |
| milló | mejor , millón |
| millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó | mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada |
| minjá | comer |
| minjá , minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen | comer |
| minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon | comer |
| minjat , minjada | comido , comida |
| Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! | mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar) |
| Mocho , mocha | Cualquier astado al que le falta la cornamenta |
| Modorro | Lunático |
| Mol pito | Inteligente, listo |
| mol, molta | mucho |
| molá, aixó me mole | molar, gustar algo, me mola |
| mola, moles | muela de moler |
| mon , món | mundo |
| mon pare no te nas,ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans | mi padre no tiene nariz ... |
| mon pare, mon germá,mons germans | mi padre,mi hermano, mis hermanos |
| Mondonguilla | Albóndiga |
| monflorito | hermafrodita |
| monjo , monjos | monje,s |
| Monroch | Monroyo |
| Moñiga , Boñiga | Excremento de asno, mulo, caballo |
| morena (del cul,almorrana), morenes | morena , almorrana |
| morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen | morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc |
| morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren | morirse |
| mos (mossegá), natres mos fem vells | mordisco / nosotros NOS hacemos viejos |
| mos / mos fem vells | mordisco / nos hacemos viejos |
| moscatell | moscatel |
| moure , moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen | mover, moverse |
| Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén | mover, moverse, movido, movida, movimiento |
| movimén | movimiento |
| Muermo | Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada,callada |
| Muixó , muixóns | pájaro, pájaros |
| Muñí | Ordeñar |
| muñica | muñeca de la mano |
| muscle | hombro |
| múscul | músculo |
| Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren | Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran |
| nas , nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ | nariz , narices |
| natres , natros | nosotros |
| Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada | necesitar, necesidad, necesitado, necesitada |
| net , neta | nieto , nieta |
| nevá , neve, neu, nevada | nevar, nieve, nieva, nevada |
| Nina - nino – ninot | Muñeca para jugar las niñas. - muñeco |
| Niquitós , niquitosa, neguitós, neguitosa | Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa |
| nit , anit, s'ha fet de nit | noche , anoche |
| Niu , follanius | Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”. |
| No cal y no caldrá | No hace o no hará falta |
| no cale patir , no cal patí , no patixques | no hace falta sufrir |
| No me fa goch , no me chauche | No me apetece |
| Nora / gendre | Nuera / yerno |
| noranta | noventa |
| Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota | notar, nota, notado, notada, anotar |
| nou, nau | nueve |
| núgol , núgols , nugolada , se anugole | nube , nubes, se nubla, nublado |
| ña , ñan, ñabé | hay, haber |
| ñabén | habiendo |
| ñabénne | habiendo |
| ñabíe | había |
| ñabíen | había (plural) |
| ñabut | habido |
| ñaclada | mordisco |
| ñague | haya (haber) |
| ñaguere | hubiera o hubiese |
| ñagueren | hubiera o hubiese (plural) |
| ñagut | habido |
| ñaulá | gritar un perro , gemir |
| ñaurá | habrá |
| ñaure | haber |
| ñauríe | habría |
| ñavíe | había |
| ñervi | nervio |
| ñervis | nervios |
| ñirvi | nervio |
| ñirviós | nervioso |
| ñirviosa | nervisosa |
| ñirviossisme | nerviosismo |
| ñirvis | nervios |
| ñisclets | petardos valencianos muy fuertes |
| obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta | abrir, abierto, abierta |
| obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí | abrir |
| óbrigue | que abra (abrir) |
| óbriguen | abran |
| óbrili | ábrele |
| óbrin | abren |
| óbris | abres |
| obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren | obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses … |
| Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia | ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia |
| Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren | odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen |
| oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda | ofrecer oferir,ofrenda, ofrecido |
| oít | oído |
| Oli , olis | Aceite |
| oliva , olives | oliva ,aceituna |
| oliva , olives , olivera , olivé | oliva , olivo |
| olivé , olivera | olivo |
| Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit | olvidar, olvido, olvidado, olvidada |
| Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren | llenar/rellenar |
| omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis,ompli, omplim, ompliu, omplin | llenar |
| omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) | llenar |
| ómplis | llenas (tú, llenar) |
| Onso , onsos | oso, osos |
| óptimamen | óptimamente |
| órbites | órbitas |
| órden | orden |
| ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde | ordenar, orden, ordenado, ordenada |
| órdens | órdenes |
| orella | oreja |
| orella , orelles | oreja,s |
| ós | hueso |
| óssos | huesos |
| Ou | huevo |
| ovella , mardá | oveja , carnero |
| Ovella,cordé ,borrego | Oveja , cordero, ternasco, carnero |
| pá | pan |
| Pa , per a | para |
| pa (pa sopá, farem sopes) | para cenar haremos sopas |
| Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) | pan de hogaza, barra de pan |
| pachorra, tindre pachorra | tener pachorra, desgana |
| pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago | pagar, pago, pagada, pagado |
| pala | pala |
| palla, pallissa | paja , pajar |
| Palliza , pallissa | Almacén para guardar la paja del trigo |
| Pam , pams | Palmo , palmos |
| Panís , paníssos | Maíz , plural |
| papa , pare , pares | padre, padres, papá |
| papé, papés | papel, papeles |
| Paraigües | Paraguas |
| Pardal , pardals, pardalet, pardalets | Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. |
| Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda | parecer, parecerse, parecido |
| parlá | hablar parlar |
| parlá , parlo , parles , parle,parlem, parleu, parlen | hablar |
| pas, pásses | paso, pasos |
| passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses | pasar, pasado, pasada, paso, pasos |
| passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren | pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder |
| Passia | Contagio de gripe u otra enfermedad |
| pataca, pataques , pataquera, pataqueral | patata,s, planta, plantación de papas |
| patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen | patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar |
| patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) | sufrir, patinete, patio |
| Pato , patos | pato, ánade |
| Pebre , primentó, primentóns | pimienta, pimiento, pimientos |
| pebre roch | pimentón |
| Pedra , pedres | Piedra , piedras |
| Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut,perduda | Perder – perdido, perdida |
| Pedrís , pedríssos, pub Pedris de Valderrobres | pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa |
| Peix , peixos | pescado, pez, peces, pescados |
| pelleric ,columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns | columna de piedra con argolla |
| Pellizc , pessic, pessigá | Pellizco, pellizcar |
| péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa | tomar (y prender) |
| Pentiná , pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes | Peinar, peinarse |
| Peñarroija , Penarroija de Tastavins, Pena-Roja | Peñarroya de Tastavins |
| Peó , peóns | Peón , peones |
| perdigó , perdigonera | escopeta de perdigones |
| perdiu , perdigacho, perdigana | perdiz , macho , cría |
| Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda | permanecer |
| permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida | permitir, permitido, permitida |
| pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren | pertenecer |
| pesá,peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen | pesar |
| pésol , pésols | guisante , guisantes |
| pesolaga , pesolagues , chiquets roins | niños malos |
| Pessa , pesses | pieza, piezas |
| pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada | pellizcar, pellizco, pellizcado |
| Pet , llufa (sense soroll) | Ventosidad , pedo, cuesco |
| Petoste | Persona o cosa que sólo sirve para estorbo |
| Piau , peu, piaus, peus | Pié, pies |
| pic y pala | pico y pala |
| picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría | picar |
| Pichó , pijó | Peor , polluelo de la paloma, pichón |
| picho, pichos | canica, canicas |
| Pichorret , pichorro | en la boina, lo que sobresale |
| Pilá | Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa |
| Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - | pillar |
| pillo , pilla | pillo , pilla |
| pincho, pincha | persona de buen ver |
| pipá, fumá | fumar |
| pixá ,pixo, pixes,pix, pixem,pixeu o pixau, pixen / me pixo | mear ,orinar / me meo |
| Pla , plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) | Llano , llana, llanura, llanito |
| planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada | Planear , plan, planeado |
| plansó , abre que naix | árbol que nace, para plantar |
| planté , abre, arbre | árbol pequeño para trasplantar |
| ple ,plena, plens, plenes | lleno,llena,llenos, llenas |
| plená , pleno, plenes,plene, plenem, pleneu o plenau, plenen | llenar |
| Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta | Llenar – lleno – llena |
| plorá | llorar |
| Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat | llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado |
| Poble , vila , lloc | Pueblo |
| poc , poca | poco |
| poc , poca | poco , poca |
| podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada | podar un árbol |
| podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden | podar un árbol |
| podá, podo, podes, pode, podem,podeu o podau, poden | podar |
| podé | poder |
| pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé | poder, podido |
| podre,puc, pots,pot,podem, podeu, poden | poder,verbo |
| Polde | Dedo pulgar de las manos |
| Pollastre | Pollo grande de corral (de gallina) |
| polligana , llaurá a polligana,fa falta lo jau | labrar con dos animales, con yugo |
| poma , mansana | manzana , poma es castellano antiguo |
| poma , pomera | manzana, manzano |
| pon | puente |
| porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora | pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables |
| porro | puerro, porro de fumar |
| porró | porrón |
| Porró | Porrón para el vino u otra bebida |
| Porta | Puerta |
| porta | puerta |
| Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada | traer, llevar - portá como portada es un puertazo |
| Porta , portes | puerta, puertas |
| portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports | portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos) |
| portell , La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) | portillo , La Portellada |
| pos / idò en balear | pues |
| posá, ficá, colocá | poner, colocar |
| poste , pi, trong | Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta. |
| Pot | bote |
| pota | pata , pierna |
| potá,verbo vomitá, potada, patada, poto, potes,pote,potem, poteu, poten | patada, vomitar |
| preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia | preferir, preferencia, preferido |
| Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón | preguntar, preguntado, preguntón |
| preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió | preocupar, preocupado, preocupación |
| prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió | preparar, preparado, preparación |
| presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) | presentar, presentado, presentación |
| presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) | presionar |
| préssec , bresquilla ,mullarero (Fraga) | melocotón |
| Préssec , mullarero, bresquilla | Melocotón |
| prestá, dixá dinés, fé un préstamo | prestar (dejar dinero) |
| Preto | Tacaño y también fuertemente sujeto. |
| Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda | Prevenir , prevenido, prevenida |
| primé , primera | primero, primera |
| primentó , primentoneres , primentonera | pimiento , planta |
| primentó , primentons , primentonera | pimiento,s, planta del pimiento |
| Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) | probar, probado, probada, aprobado, aprobada |
| produí | producir produir |
| prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda | prometer, promesa, prometido |
| protegí, protegixco, | proteger |
| proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) | proveer |
| pruna | ciruela |
| pruna , prunera | ciruela , ciruelo |
| pruna , prunera | ciruela,ciruelo |
| publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic | publicar, público, publicado |
| pujá ,pujo,pujes,puje,pujem, pujeu o pujau,pujen | subir |
| pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon | subir |
| pullís (rama),chupons, chit, rechito | chupón de un árbol |
| pullís, pullísssos | chupones de un árbol |
| Puncha | Pincha clavada en la carne |
| puñ | puño |
| puñada | puñetazo |
| puñetes , puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes | en la manga, muñeca, ropa |
| Purna | Chispa que salta del fuego |
| put put , puput (put, fa pudó),poput | abubilla |
| put put, poput, puput | abubilla |
| putí, aixó put y corróm, corrompina | heder, corromper |
| que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen | que yo venga, vengas, etc |
| quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada | quedar |
| queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen | quejarse |
| Queretes | Cretas |
| quixal, quixals | muela, muelas (dientes) |
| rabosa (mote de Ráfels) | zorra, zorro |
| rabosí (mote Valderrobres) | zorro, mote del pueblo |
| radé , radera (últim es castellanisassió), radés, raderes | último |
| Raim | Uva o racimo de uva |
| raím , raíms | uva ,s |
| rama , branca | rama |
| rascle | rastrillo |
| ratera | tampa para aves o ratones, cepo |
| recalsá | poner tierra a las plantas |
| Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot ,una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. | cocido (comida) |
| rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás | rechazar, rechazado, rechazo, rechazada |
| Rechirá de temps , regirá | cambio brusco del tiempo |
| reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada | reclamar, reclamado, reclamada |
| reconeixe , les rateres | reconocer , buscar los cepos |
| reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén | reconocer, reconocido, reconocimiento |
| recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record | recordar, recordado, recuerdo |
| reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió | reducir, reducción, reducido, reducida |
| reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso | reemplazar, reemplazo, reemplazado |
| referí | referir |
| reflejá | reflejar |
| reflexioná | reflexionar |
| Refredat ,catarro | Constipado |
| regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen | regar |
| Regalá (Torrevelilla) | Derretirse el hielo, la nieve |
| regata | grieta |
| regué , regadora | reguero |
| relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada | relacionar, relacionado, relacionada |
| rella , aladre | arado, parte del |
| rellonge | reloj |
| remoure los tissons , tissoná ? | Remover los tizones del fuego. |
| remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual | remover, removido, removida |
| remugá , ovella, remastegá, parlá entre dens | rumiar , hablar entre dientes |
| rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió | rendir, rendido, rendida, rendición |
| rentá , rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten | lavar |
| reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) | pelear, reñir a alguien, peleado, reñido |
| repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió | repartir, repartido, repartición |
| repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. | repetir, repetición, repetido, repetida |
| representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán | representar, representado, representante |
| Reprobá – reprobat, reprobada | reprobar, reprobado, reprobada |
| requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida | requerir, requerido, requerida |
| Res | Nada , cabeza de ganado |
| respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen | responder, respuesta, respondido |
| ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás | recibir, recibido, recibida, recibo, recibí |
| ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada | resultar, resultado |
| retó , móssen , mossén, ej. Mossén Enfoten | rector , cura, mosén |
| retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen | Retorcer , retorcerse el tobillo |
| revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada | revelar, revelado, revelada |
| reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó | reventar, reventado, reventón, reventada |
| Revindre | Volver a manar agua los manantiales / deshelarse |
| ribás | ribazo |
| Ribaz , ribás | Separación de dos bancales, uno más alto que otro o de una vereda, carretera y un campo |
| riñó ,fon del riñó del Pantano de Pena | riñón , fuente del riñón |
| riu ,rius , riuet,riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu | río / junto al río no te hagas el nido |
| riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit | reir, reído, reída |
| roba | ropa |
| robá | hurtar , robar |
| robá,robo,robes, robe,robem, robeu,roben | robar |
| Robell | Óxido |
| Robellat | Oxidado |
| Roch ,roija | Rojo |
| roín , roína | malo , mala |
| romé | romero |
| romiguera , garrabera , gabarrera | zarza |
| Rosigá ,rossegá | Hablar con disconformidad y sin parar |
| rosquilla, rosquilles | rosquilla, rosquillas |
| rossegadós , rossegá , arrossegá | Arrastrar – madera con caballos, percherones |
| rostí , rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen | asar al fuego |
| rot , rotá, reglot | Eructo, regüeldo |
| rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten | eructar |
| ruella , roella , ababol | amapola |
| sabata , sabates | zapato , s |
| sabé , sé , saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda | Saber – sabut = sabio, sabia |
| sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda | saber, sabido, sabida, sabio, sabia |
| sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) | sacudir, sacudido, sacudida |
| saduricha | ajedrea |
| safarech , depósit,rentadó, llavadó, pica , bassa | alberca , estanque |
| safrá (capsot) , alguns diuen pebre roch, capsot | azafrán (capsot es cabeza hueca) |
| Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet,sagaleta | chaval, chavala, muchacho, niño |
| sagí ,ensanginada, ensaginada | sebo , pasta con manteca y anís |
| saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada | saldar, saldado, saldada |
| salt | salto |
| saltá, salto, saltes,salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada | Saltar , saltado, saltada |
| San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc | https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html |
| sanfaina , | chafaina |
| sanguango , singuango | zanguango , desmañado, patoso, torpe |
| sarabastall ? | alboroto sin órden ni concierto |
| Sargantaña ,sargantana | Lagartija |
| sarguera (vime) | sargus, planta |
| sarmén , sarmens | sarmiento , sarmientos, vid,viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento |
| sarmén, sarméns, María Sarmén | sarmiento, sarmientos, María Sarmiento |
| sarpada | Lo que se puede coger con una mano. |
| sat, siat | siete |
| sauló | tipo de arena de roca caliza |
| seba , sebes , sebollot, sebeta, sebota | cebolla,s, cebollón , sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins |
| sebollot ,mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija | cebolla grande , mote de Peñarroya de Tastavins |
| sedás / aré es mes gran | Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. |
| seguí, seguixco, seguíxes, seguíx, seguím, seguíu, seguíxen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) | seguir, seguido, seguida (de una vez) |
| sel , sels | celo , celos |
| sembrá , sembro, sembres , | sembrar |
| sembrá , sembro, sembres,sembre, sembrem, sembreu o sembrau, sembren | sembrar |
| sen , sentená | cien , centenar |
| sená , sopá | cenar |
| sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentém o assentám, assentéu o assentáu, assénten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta | sentar, sentado, sentada |
| sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida | sentir (de sentimiento) oír, escuchar |
| señal , de tráfic | señal , de tráfico |
| separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió | separar, separación, separado, separada |
| séquia | acequia |
| séquia | acequia |
| sequía , falta de aigua | sequía |
| sera | cera |
| serp , serps | serpiente , culebra |
| sers | cierzo |
| Serva | Fruto del azarollo (acerolo, serval) |
| servesa | cerveza |
| Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi | Servir – servicio |
| serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi | servir, servicio, servido, servida |
| setanta | setenta |
| sibada | cebada |
| sigarro, fumarro | cigarro |
| significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique | significar |
| simén | cemento |
| sincuanta | cincuenta |
| síndria , sandía | sandía |
| sing | cinco |
| sis | seis |
| sistellé , sistellera , sistella | cestero , cestería , cesta, cesto de mimbre |
| sixanta | sesenta |
| sobreviure , sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda | sobrevivir, sobrevivido |
| sogra | suegra |
| soll del gorrino , eau de la soll (colonia) | cuadra del cerdo |
| soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada | Soltar , aflojar |
| soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes | soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas |
| sombrero | sombrero |
| soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen | sonar |
| sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure | sonreir |
| Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) | Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. |
| sorollá , yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) | agitar, mover, moverse |
| sort , sorda | sordo |
| Sostobá | menear repetidamente |
| suc , suquet | jugo,zumo |
| sucarrat (mote de Monroch) | socarrado, tostado,quemado |
| Sucre , sucrera | Azúcar , azucarero |
| sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida | sugerir |
| sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma | sumar, suma, sumado |
| Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada | suministrar |
| suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada | suponer, supuesto, supuesta |
| Surrac , serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) | sierra, serrucho |
| tacat , taca | con heridas internas , manchado |
| taleca ,talega | Saco de lana para llevar o guardar cosas. |
| Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - | cortar, cortado, cortada, cortando |
| tallá , tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau,tallen / tall , tallada,tallá | cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne) |
| tan , tanta | tanto |
| tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
| tancá , tanco,tanquew,tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen | cerrar |
| Taragaña | telaraña |
| taronja ,taronges | naranja , naranjas |
| Tarquín | Cieno , Barro sucio |
| tartí | Chistar, respirar. |
| tascó | cuña para partir leña |
| tassa | vaso |
| taula , taules | mesa , mesas |
| Teix , fon del teix | tejo,fuente del tejo |
| tellat ,teulada | tejado |
| temó , po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat | miedo , temor |
| tenedó | tenedor |
| terra , tiarra a Valjunquera | tierra |
| Teruel | Teruel |
| timó | tomillo |
| Timó | Tomillo |
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener |
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar (alguna cosa) |
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) | tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada) |
| Tocadura , llaga | herida en un caballo por roce , llaga |
| toll , al riu, pou de aigua mes o menos fondo | poza del río |
| tomata | tomate |
| tomata , tomates , tomatera | tomate, s, planta |
| tombás , revolcás | tumbarse , revolcarse |
| Tongada, fe algo a un tems | Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. |
| tonto , borinot | tonto |
| Toquitiá , toquetejá | Sobar, manosear |
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | retornar, devolver, devuelto, devuelta |
| torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada | volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto |
| torpe | Poco diestro o habilidoso en un oficio. |
| torpe , zapo (Torrevelilla etc) | Sapo, persona torpe, desmañada. |
| torpe, patós, encantat | Persona desmañada, torpe |
| Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte |
| Torsó, cólic | Cólico a personas y animales. |
| tort, torta | tuerto (con un solo ojo funcional) |
| tortella, tortelles | tortas (pastas) |
| Torterol , torterols, turmell, turmells | tobillo, tobillos |
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, toscá | tipo de roca caliza, típica en Beceite |
| Tozoló, tossoló, tossolada | Golpe contra la frente, tozolón |
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada | trabajar |
| trafegá , trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado |
| tramús , tramussos , llegúm | altramuz (legumbre) |
| trascolá , vi, trafegá | trasbalsar el vino |
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar, trato, tratado, tratada |
| traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta | sacar, sacado, sacada |
| Treball, traball | Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio). |
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper, roto, rota |
| trenta | treinta |
| tres, tresena | tres, grupo de tres personas |
| triá | Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. |
| Triá | Separar, elegir |
| Triá | elegir |
| Triá | escoger |
| tripons, collons, tripó, triponet | testículos, casquería |
| trit, tridet | pulverizado, fino |
| Trobá | Encontrar |
| Trobá | Encontrar |
| Troná | Tormenta |
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta |
| tronca | Parte del tronco de un árbol cortado. |
| Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble | Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. |
| Tronzadó ,tronsadó,pa tú pa mí | Sierra grande para cortar troncos |
| trucha | trucha |
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas, tía revientatortillas |
| tubo , tubería | tubo , tubería |
| Tufarrina , tuf , pudó, pudina, corrompina | tufo , Olor fuerte y molesto en el ambiente |
| turmell | tobillo |
| ull , ulls | ojo , ojos |
| úlseres | úlceras |
| últimamen | últimamente |
| umbría , mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) | Umbría, ladera orientada al Norte. |
| un, una | Uno , una, un |
| unflá,unflo, unfles, unfle, unflem, unfleu o unflau, unflen | hinchar |
| Ungla , ungles | uña |
| uní, ajuntá, juñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajúnten – ajuntat, ajuntada | unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajúnta la porta) |
| únic | único |
| únics | únicos |
| úspen | fuera de ahí ! Vete ! |
| utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada | usar, utilizar, utilizado, usado |
| útilmen | útilmente |
| Útils – inútils | Útiles – inútiles |
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit | Valderrobres |
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes |
| Valénsia | Valencia |
| Vara , vares | vara, varas |
| Vatres ,vatros | Vosotros , vosotras |
| ven, vens | viento, vientos |
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender, venta, vendido, vendida |
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer, vencido, vencida |
| ventá,vento, ventes,vente,ventem, venteu o ventau, venten | tirar paja con grano al aire,viento |
| ventadó , ventá les olives | instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas |
| ventallot , mastegot | golpe, sopapo |
| ventolina | mucho viento |
| verdang | vara para golpear (pene) |
| vesprá, vesprada, tarde, al tardet | tarde |
| vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida | Vestir, vestirse, vestido, vestida |
| Vi / si estos barrangs de aquí , baixaren tots plens de vi ! | vino / barrancos , llenos |
| viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache | viajar, viaje, viajado, viajante (mercader) |
| Vidre , vidres, toll del vidre | cristal |
| Vila , lloc , poble | Villa |
| vilero , muixó | gorrión |
| Vin , vintena | Veinte , veintena |
| vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio |
| Víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda | venir, venido, venida |
| vindre, ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir |
| Viquiari o Vicari | Cura párroco. (De la palabra Vicario). |
| visitá, visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, visita | visitar, visitado, visita |
| vista , vore , yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | vista, ver |
| Viu , viva, vivet, viveta | vivo, viva (avispado, avispada, inteligente) |
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir |
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar, volado, vuelo |
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer (amar) |
| vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar |
| vore, vech,veus, veu, veem, veeu, veuen | ver |
| votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar, voto, votado, votada |
| vuit | ocho |
| vuitanta | ochenta |
| yayo , yaya (agüelo, agüela) | abuelo , abuela |
| yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros | pronombres personales , mosatros = nosotros |
| Zaboc, saboc | Memo, iluso |
| Zapo , sapo | sapo |
| Zarrio | Trasto, Cacharro, Trapo sucio |
| Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete | Zoquete, poco inteligente |
| Zurriaca , suriaca , surriaca , correrá la suriaca , suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres | Látigo para estimular a las caballerías |