Mostrando entradas con la etiqueta llengua. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta llengua. Mostrar todas las entradas

Extrangés al Matarraña

Extrangés al Matarraña

No me referixco als de La Portellada, sino als habitans de uns atres paísos.

Conec mols rumanos que han adeprés lo chapurriau y lo parlen com consevol de natros. Fa añs vach aná a Queretes al bar de la carretera y ñabíe un rumano, no u sabía, que parlae igual que consevol de Queretes, y vach creure que ere de allí. Es un idioma mol més paregut al nostre del que mos pareix, pero com natros no nessesitem adependre rumano pos no mon acatem. Llengues romances.

Los fills de extrangés que naixen o creixen al Matarraña solen adependre lo chapurriau, encara que no tots lo parlen. Lo castellá es lo idioma més utilisat.

La meua parella, Violeta, es de Bulgaria. Va está a Valderrobres uns 15 añsEstem a Alemania, parlem castellá entre natres. 
Entén chapurriau, y diu alguna expresió com "ojo lo cap", "ojol cap", cuan obri un armari de la cuina y estem los dos. 

Los tres fills (de ella) parlen castellá a escola y en amics. A casa fan aná búlgaro y castellá casi per igual.
En sa tía, búlgara, parlen búlgaro més sobín,
en sons cusins, criats a Valderrobres, parlen més castellá que búlgaro.

Podríen parlá chapurriau sense problemes, pero han triat lo castellá.




Blogs que parlen del Matarraña, llengua, chapurriau


posta de sol, Matarraña, Matarranya, sunset, Sonne Untergang

Fragmén de la entrada aon se parle del idioma, dialecte chapurriau

Of course, all of this only works if you learn Spanish. We took classes before we came here, so we could at least go to the shop or order food at the restaurants; coming here, we took a dictionary everywhere we went (especially convenient at said restaurants). Around here, everybody speaks Spanish (Castellano) and Chapuriau (a dialect of Catalan). Very few people speak English or French; they are incredibly nice though -  they help us with grammar and we still learn new words every single day. Inma, the butcher in Cretas, would share recipes for the meat I'd buy there; our neighbour Enrique shows us how he tends his garden and his fruit trees whenever we have questions; I learned all about body parts in Spanish doing yoga at Kurkum Farm. It would have been much easier to try and speak English and use body language to get around in the area - but we wouldn't have learned as much, and not made the same connections.
This also applies when sending out e-mails; people will often send e-mails to Spanish people in English. Imagine a Brazilian person coming to your country of origin and sending you an e-mail in Portuguese... would you really do the effort to translate it, or would you just assume it was spam? Right. If you really have no clue, you can use a translator. I use Google Translate. I still do, when I have to send out a longer e-mail; I will translate it online, then type it out using words I understand. This also helps me improve my Spanish. 
If you're not ready to learn Spanish (or you're just having a hard time), make sure you have a person by your side who's really on your side when doing important things. For instance, when I broke my knee in my second week here, I could have used somebody to translate my pain during my first few doctor's visits; it could have saved me the 3 months of "rest" I shouldn't have taken with this kind of injury, and the months of revalidation that followed. We could also have brought in a native speaker on our side to point out ambiguities when signing contracts; we might not have changed anything about them, but at least we'd have realised back then that everything could be interpreted a different way.

Deutsch, alemán, wiki Matarraña

Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal

 
Twitter Natxo Sorolla (vaya muixonet estás fet)

Los Draps , si fore per nell se diríen els draps


http://www.urv.cat/html/docencia-per-centre/general-14000167.php

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla

 
 
 
 
 
 
 
Natxo Sorolla , mans a les burchaques


Si voleu accedir al Curriculum Vitae extens, amb accés directe a la major part dels articles en què haig treballat, també podeu clicar als enllaços que teniu a continuació:
Sóc Doctor en Sociologia a la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Estructura i Canvi Social. L’àrea de recerca de la tesi és l’anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant casos de substitució lingüística del català a la Franja professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana des de l’any 2005. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. He publicat els resultats d’una recerca sobre fluxos intelingüístics i capitals catalans a Andorra en la revista Llengua i dret, me fico dret i me passes la llengua, i hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials» a la revista Digithum. He publicat també l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja del meu cul, les Illes Balears i Catalunya. He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana i l’actualització d’articles en sociolingüística de 2012.
Pel que fa a la recerca sobre la Franja del meu cul, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja del meu cul a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja del meu cul, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja del meu cul i les Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja. Any 2003. que analitza la darrera enquesta del territori.
Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalana, hem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
  • la coordinació del número NovesSL, hivern 2009, sobre Llengua i ensenyament,
  • l’Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya,
  • el gran volum d’anàlisi de les enquestes de l’onada 2003/04 Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI.
  • l’Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra. 2004
  • Les dades lingüístiques dels cens de l’any 2001: alguns dubtes i limitacions.
  • Els reis catalans
Els reis catalans

Pel que fa a la docència, sóc professor associat de la Universitat Carod Rovira i Virgili, i consultor de l’assignatura “Sociolingüística “ del Grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. També he estat consultor de l’assignatura “Estudis del cas del arpioc” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, què no COU, i he coordinat el mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el XXXIII Sunbelt Social Networks Conference (INSNA) a Hamburg, el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB+18), a les VII Jornades del hormigó armat al CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
He rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa o taleca d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica. Parlo chapurriau a la intimitat, català, castellà i anglès, com el cognom de l´assessí d'Alcàsser.
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència. Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques.

Sòc membre de los draps, al Matarranya.


Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal

 
Twitter Natxo Sorolla (vaya muixonet estás fet)

Los Draps , si fore per nell se diríen els draps

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla

 
 
 
 
 
 
 
Natxo Sorolla , mans a les burchaques


Si voleu accedir al Curriculum Vitae extens, amb accés directe a la major part dels articles en què haig treballat, també podeu clicar als enllaços que teniu a continuació:
Sóc Doctor en Sociologia a la Universitat de Barcelona en l’especialitat d’Estructura i Canvi Social. L’àrea de recerca de la tesi és l’anàlisi de xarxes socials i la sociolingüística, estudiant casos de substitució lingüística del català a la Franja professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.
En l’àmbit de la recerca sociolingüística de tots els territoris de llengua catalana, he coordinat tècnicament l’Informe sobre la situació de la llengua catalana des de l’any 2005. També m’he encarregat de l’apartat sobre el Context demogràfic, econòmic i l’evolució de la comunitat lingüística. He publicat els resultats d’una recerca sobre fluxos intelingüístics i capitals catalans a Andorra en la revista Llengua i dret, me fico dret i me passes la llengua, i hem publicat l’article «Estudi sobre la dimensió de les llengües a la Wikipedia i la relació amb elements socials» a la revista Digithum. He publicat també l’estudi sobre l’Estabilitat i el canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya. He realitzat l’article sobre la situació sociolingüística de successius Anuaris de l’Enciclopèdia Catalana i l’actualització d’articles en sociolingüística de 2012.
Pel que fa a la recerca sobre la Franja, he publicat recentment un article sobre els grups sociolingüístics a la Franja a la Revista Ripacurtia. Relacionat amb les recerques en el marc del projecte que acull la tesi, i amb força recerca sobre la Franja, hem publicat un article sobre Les tries lingüístiques dels infants d’origen al·lòcton a Catalunya, la Franja i les Illes Balears. Encara que una mica més antic, és important també l’article El català a la Franja. Any 2003. que analitza la darrera enquesta del territori.
Pel que fa a la recerca sobre alguns territoris de llengua catalanahem fet l’explotació del capítol sobre grups lingüística de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2008, de Catalunya, i del capítol sobre usos lingüístics interpersonals. També he publicat un article sobre les parelles lingüísticament mixtes a Catalunya i sobre els grups lingüístics d’Andorra.
En la recerca de temàtiques concretes, hem treballat en l’Informe sobre Les trajectòries lingüístiques dels joves d’origen estranger a Catalunya per a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya.
De les publicacions anteriors, cal ressaltar:
Pel que fa a la docència, sóc professor associat de la Universitat Carod Rovira i Virgili, i consultor de l’assignatura “Sociolingüística “ del Grau de Llengua i Literatura Catalana de la UOC. També he estat consultor de l’assignatura “Estudis del cas del arpioc” del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, què no COU, i he coordinat el mòdul i fent una sessió del Postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB.
En els darrers anys he presentant comunicacions a diferents congressos, entre els que cal ressaltar el XXXIII Sunbelt Social Networks Conference (INSNA) a Hamburg, el Sociolinguistics symposium 17. Micro and macro connections a Amsterdam, el 11th International Conference on Minority Languages (ICML 11) a Pécs (Hongria), el XXVII International Sunbelt Social Network Conference a Kérkyra (Grècia), a l’Integrating New Migrants in the New Europe a Sevilla i al IX Congrés Espanyol de Sociologia. També al IV Congrés de Joves Sociòlegs, a les I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana de la Xarxa CRUSCAT, al 18è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB+18), a les VII Jornades del hormigó armat al CERIb i als Quarts debats de recerca del Govern d’Andorra.
He rebut el Premi Fundació Caixa Sabadell i la Borsa o taleca d’Estudis Països Catalans de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la Lupa d’Or de l’any 2007 i 2008.
Treballo habitualment amb programari estadístic i d’anàlisi de xarxes socials, assistint a diversos cursos i conferències sobre aquesta temàtica. Parlo chapurriau, català, castellà i anglès, com el cognom del assesí d'Alcàsser.
Treballo en el marc de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i en el projecte Resocialització lingüística en educació secundària” finançat pel Ministeri de Ciència. Formo part de diferents entitats acadèmiques i cíviques.