Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
Mostrando entradas con la etiqueta viles i gents. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta viles i gents. Mostrar todas las entradas
Ramón Mur
Etiquetas:
Bellmunt,
Belmonte de San José,
català,
catalana,
chapurriau,
Finestró,
històrica,
llengua,
Mesquí,
Mezquín,
Ramon Mur,
trufa,
viles i gents,
Wordpress
Carles Terés Bellés
Descendent de pares de la franja del meu cul emigrats a Barcelona, va créixer al barri de la Verneda/Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó).
És membre actiu de l'Associació Cultural del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja del meu cul, de la qual n'és també el coordinador.
Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.
Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.
L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984, Barcelona, 2013 (Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en català l'any 2013.
La traducció al castellà, Licantropía, ha estat publicada per Gara d'Edizions, Saragossa, 2015 (colección viceVersa, 9. ISBN 978-84-8094-409-0).
El traductor ha estat Chusé Aragüés.
El traductor ha estat Chusé Aragüés.
L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.
Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel•la.
Referències
Modifica
- ↑ «Biografia Carles Terès». Edicions de 1984. [Consulta: 20 octubre 2014].
- ↑ «L'esmolet». [Consulta: 20 octubre 2014].
- ↑ Guillamon, Julià «Udolant, els llops s'entenen». la Vanguardia, 27-03-2013, pàg. 6 [Consulta: 20 octubre 2014]., pàg.7
- ↑ «Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terés finalistes al Premi Crexells». ateneubcn.org, 14-03-2014. [Consulta: 20 octubre 2014].
Enllaços externs
Modifica
- http://www.lletrescatalanes.cat/index-d-autors/item/teres-belles-carles
- http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/02/21/quadern/1361438683_130496.html
- http://www.tv3.cat/videos/4480274/Carles-Teres---Francesc-Puigpelat
- http://www.traces.uab.es/tracesbd/ara/2013/ara_a2013m3d2p46sarallegim
- http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_play/Carles-Teres-David-Monteagudo-Entrevista_0_862113782.html
- http://www.ara.cat/premium/suplements/ara_play/Carles-Teres-David-Monteagudo-Entrevista_0_862113781.html
- http://prioratenpersona.cat/autor/teres-carles/
- http://garadedizions.com/
Terés Antolín
Carles Terès, diseñador gráfico, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.
Celia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School).
Etiquetas:
Alcanyís,
Alcañiz,
Carles Terés Bellés,
chapurriau,
Chusé Aragüés,
franja,
TEMPS de FRANJA,
Terés Antolín,
Torre de Arcas,
Torredarques,
viles i gents
Ubicación:
44653 Torre de Arcas, Teruel, España
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
-
histories de la historia página verificada y desarrollada per lo Grupo Café https://www.heraldo.es/noticias/aragon/el_municipio_cerollera_...
-
La Corona de Aragón: manipulación, mito e historia, José Luis Corral Lafuente Batallador Historia contada de Aragón (Ensayo histórico) Es...
-
ramonguimera.com/dicsionari.xls s'agüela su abuela s'agüelo su abuelo s'alimentaben, se alimentaben se a...