fabla

http://redaragon.elperiodicodearagon.com/sociedad/otraslenguas/fabla2.asp






Abentar: Tirar. Abentá


Achuntar: Juntar. Ajuntá, achuntá a La Fresneda, Valjunquera, etc


Acotolar: Agotar algo. Acotolá


Aduyar: Ayudar. Ajudá


Alcorzar: Acortar. Acursá, fe mes curt

Badina: Poza en el río. Badina negra a Beseit


Bagar: Tener tiempo, disponer de tiempo.


Baruca: Alboroto sin urden ni concierto, griterío.


Barza: Zarza. Romiguera, garrabera, gabarrera


Beire: (es la traducción de cristal) Cubata,"Imos a fer-nos unos beires" por "Vamos a tomar algo". Vidre


Berza: Acelga. Bleda


Bislai: Mirar de reojo. Estar de medio lado. Bislay, mirá de bislay


Bizietes: Mimos. Carisies, carantoñes


Boleta: Alimoche. Aufrañ


Borde: Hijo ilegítimo. Bort, borda, abre bort, de un rechito, fill bort


Bozar: Atascar. Bossá, s'ha bossat


Buro: Arcilla. Argila

Cado: Refugio, madriguera, sitio donde se guarda algo o alguien. CAU, cachapera si es de conills


Camamila: Manzanilla.


Chapurquiar: Revolver en el agua salpicando alrededor.


Chugardito: Aficionado al juego. Jugadó, jugá


Concarar-se: Encararse, enfrentarse. Concarás, enfrentás


Corbetera: Tapadera de ollas y pucheros. Cobertora, tapa
Desaboriu: Huraño, el que huye del trato con la gente. Fréstec, furo


Dorondón: Escarcha helada en los árboles. Dorondón, paora (de paó, temó), boira, niebla
Enta: Hacia, para, a. Cap a


Esboldregar: Derrumbar, derruir, vomitar. Derrumbá, derruí, vomitá, potá, traure los feches


Esbolutrar-se: Tumbarse, revolcarse. Tombás, revolcás


Esleir: Deshacer, disolver. Disoldre, desleí


Espinais: Espinacas. Espinac, espinacs

Estalentau o desustanziauababol, picha i lelo, fato, falelo, pijaito. Borinot , abatut


Estozar: Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo. Estossolá, de un tossoló
Faldriquera: Faltriquera, bolsillo de una prenda de vestir, saya de abuela con bolsillo.//Burchaca, butxaca, borchaca, bolsico, faldriquera

Fito fito: poco a poco.


Fumarro: Cigarro. Sigarro, fumarro tamé u diem de minuts


Furo: Animal no domado, fiera. Persona huraña, esquiva. Furo, fréstec (feréstec)
Inzensallo: Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha, 
Jolio!: Exclamación de sorpresa. Collons, ostia, botovadeu, joder
Laminar: Lamer. Llaminé es golut, llepá es lamer . Laminero en Aragón.


Lifara: Merienda, banquete extraordinario. Alifara (com la de Torredarques cap)


Lorza: Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles ! 
Malfarcho: Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat


Mallo: Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble,


Mandil: Manta cuadrada o rectangular de lana o cáñamo, para extenderla en el suelo en la recogida de la almendra. Borrassa


Marguín: Margen de las fincas. Marge, la fita es la pedra que separe dos finques. Ribás (ribazo).


Marmita: Pozal de cinc. Marmita, caldera, alambique si es per a destilá, com u fa lo amic Julián Segarra de Xert, Chert.

Mayo: Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.
Paco: Umbría, ladera orientada al Norte.

Plorar: Llorar.
Reglote: Eructo, regüeldo // Rot, reglot (dcvb)
Sanselo: tonto.

Sulsir-se: Reducirse, disminuir, consumirse
Taja: Rama.

Talega: Saco de lana para llevar o guardar cosas.

Tardada: Fin de la tarde.

Tartir: Chistar, respirar.

Tellau: Tejado. //Tellat,teulada

Tizoniar: Remover los tizones del fuego.


Tongada: Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. //Tongada, fe algo a un tems


Torzón: Cólico a personas y animales. Torsó, cólic


Toza: Parte del tronco de un árbol cortado.

Trapicallo: Harapo, trapo viejo.


Trepuzar: Tropezar. Entropessá

Triar
: Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. // Triá
Xambre: Enjambre. Eixám


Xordo: Sordo. Sort
Yes: Eres. 
Zaborrero: Poco diestro o habilidoso en un oficio.

Zaforas: Persona desmañada, sucia o torpe.


Zagal: Chaval. Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda)


Zambra: Bulla, confunsión, desconcierto, barullo.

Zapo: Sapo, persona torpe, desmañada.


Zarpada: Lo que se puede coger con una mano. Sarpada


Ziazo
Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. Sedás


Zoqueta
: Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. /Soqueta

Dcvb: Calçat de sola de fusta i empena de cuiro, que porten les dones (Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp); cast. zueco. 
|| 2. Esclopet de segador (Gerri, Tortosa, Morella, Maestrat, Alcoi, Biar, Crevillent, El Pinós, Guardamar), cast. zoqueta.


Zirgüello: Ciruela. Pruna

ABABOLS SIN DE MUGAS

T
odas as soziedaz antiguas, gosan tener una casta sozial, u mesmo bels indibiduos que, bien por estar os más esferens, bien por amostrar birtuz que otris no entienden, han estau trestallaus d'o resto de o coleutibo ta que no se esbafen os suyos conoximientos. D'ista traza, ista casta se conserba cuasi intauta dende fa muito tiempo.

Güe, chusmesos en una soziedá moderna y con nuebas trazas de bida, os ababols se beyen forachitaus de o puesto que i merexen en iste mundo. ABABOLS SIN DE MUGAS localiza, cudia y si cale, amuestra a istos sers a combibir en una soziedá cada bez más sofisticada y con menos espazio ta ers.
Por exemplo, un ababol no siente a nesezidá de reduzir o gasto de calefazión, u luz en ibierno ni de ropas en berano; asina, prefiere clabar a estufa bien fuerte y estar-se en chichetas en chinero ta poder espleitar o suyo chándal de rebaxas en chulio con l'aire acondizionau a tope. Si os ababols no esbiellan o papel ni o beire, ni escusan gasolina ni ta crompar o periodico, no ye porque ixo no siga bueno ta la soziedá, ye que ellos no pueden malfurriar o suyo tiempo en ixas cosas tan simplas.
Un ababol que s'aprezie tiene que beyer a telebisión. As franchas orarias preferidas ta iste menester son a meyodiada y ixe rato largo de dimpués de zenar. Cullebrons, concursos, deportes de sofá, reyaliti chous y programas de luzetas y glarimas desembolican o suyo inteleuto y li sirben ta recullir os sapers d'o mundo que li arrocla. Tamién os ababols emplegan istos meyos ta ufrir to mundo os suyos conoximinentos sobre a bida, os sabers y os alparzeos que intresan.
Politica. Ista casta lo tiene prou claro: A politica bale t'alparziar, conseguir poder y mesmo ta estar politicos y ganar perras. Fueras d'ixo, no tiene muito sentito inaugurar entibos, ni carreteras u poliesportibos que se i cayen solos, ni meter-se a charrar en una cambrota cuasi redonda. Cal dizir que a nuestra O.N.G. cuenta con una nutrida colla de politicos como sozios y un camatón más ye afillau a esferens partitos de totas as colors. Mesmo muitos de os botans tamién son ababols, anque beluns no son afiliatos.
A la fin, cal espardir a cultura d'os ababols por tot o mundo, que implen o planeta con a suya zenzia. Ya bi'n ha muitos, sólo que encara no saben que son espezials. Cal dizir-les que son o nuebo poder fautico d'a Tierra, que si en quieren pueden dominar o Planeta con as suyas güeñas y os suyos programas de telebisión, con os suyos autos y os recursos naturals de toz. Ista asoziazión sólo ye que t'ababols, asina que si no lo yes, u creyes no estar-ie, millor no te metas en contauto con nusatros.
REMATAU
Por CHAN.
CORRIU DE "CUCARACHA"
O zaguero de febrero
ye o mas triste cabo d'año,
porque estió lo zaguero diya
de o bandolero Mariano.
En o lugar d'Alcubierre
que ye en metá de os Monegros
naxió Mariano Gavín,
Cucaracha o bandolero.
A suya cuna no yera
cuna que yera un barzol,
con glarima d'escamallo
a suya mai lo crió.
con a dureza de a bida
mui chobén se concaró:
ta o mainate d'Alcubierre
treballa de sol a sol.
Ixa eba estau a istoria
en muitas chenerazions.
Ta cambear l'esdebenidero
un maitín se debantó
y con un trabuco biello
enta la sierra marchó.
Belatros se l'achuntón
fartos de tanta miseria;
o Zerrudo y Farinezas
con Mariano tamién yeran
ta luitar por a utopía
en tierras aragonesas.
belatros se l'achuntón
fartos de tanta miseria;
o Zerrudo y Farinezas
con Mariano tamién yeran
A Cucaracha o quereban
muito por toz os lugars,
tot o que furtaba a os ricos
a os pobres mandaba dar
y no sólo espardiba biens
que tamién umanidá.
Ta "os d'alto" yera un periglo
charrar de chustizia sozial;
como nunca lo pillaban
le metión bereno en o bin
y cuan yera ya esturdiu
lo rodió a Guardia Zibil
en o corral de l'Anica
cuasi eslangiu peleyó
porque encara tenió rasmia
ta pillar o trabuco en a man
y cuan Mariano cayo en tierra
cayó muerto un ideyal.

LA ORQUESTINA DEL FABIROL

cantrella

cantrella
cantrelles (tamé mamelles)


no regueu, que ve aigua a cabasso, tiovisantico, Visantico

La cantrella del tío Visantico (click a la image per a aná a la web)


al http://dcvb.iecat.net no hi está buscán cantrella


castellano: botijo


reixat, miquela,  pichella, chorrillo, barrala, canti, marraixo, galet,


gorrino a Alcañís


beure al galet




Pedro bebén de un porró, al galet

Si teniu blog o web, ficau enllás a chapurriau y ton ficaré un de tornada

Dcvb, PITXELLA f. 

 Esterri, Senet, Pont de S., Benavarre); piʧéʎɛ (Tremp, Pla d'Urgell, Priorat).

    Etim.: V. pitxer.

PITXER m. 


sauló

sauló


https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Sauló

Al Matarraña ñan dos graveres prinsipals:

aridoscurto.es (web en construcción, como tiene que ser)

y áridos Fabre Abás (capdebolo li diuen)
les dos a Valderrobres.
Apart ña algún esgarrapadó que carregue los argadells a aumostades.

La mola se alimente en estos códols. Pa qué vols una pala cargadora si tens un roquerol ? 



Lo sauló es arena que resulte de la descomposisió dels granits.
Lo sauló es arena que resulte de la descomposisió dels granits.

Una vegada, Curto, gitanet, va aná al meche perque teníe uns dolós mol punchans al costat. 
Lo siñó dotó li va di, 
aixó es un cólic nefrític,
y es grave?,
no, es grava, arenilla. 
Ha de beure aigua de la fon del riñó, davall del Pantano de Pena.


SAULÓ DE JARDINERIA

Denominació popular: Sauló de jardí
Granulometria:0/5, 0/6
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió:1500 Kg/m3
Usos: Aplicacions en l'àmbit de la jardineria
Presentació: A granel i en saques de 1.000 Kg.
Accès a l'estudi de qualitat del producte (granulomètrics, equivalents de sorra, desgast dels àngels...) - Pendent de confirmació -

SAULÓ GARBELLAT

Denominació popular: Sauló garbellat
Granulometria:0/5, 0/6
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3
Usos: Canalitzacions, farciment i paviments manuals
Presentació: A granel i en saques de 1.000 Kg.
Accès a l'estudi de qualitat del producte (granulomètrics, equivalents de sorra, desgast dels àngels...) - Pendent de confirmació -

SAULÓ DEL TALL

Denominació popular: Sauló de tall
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3
Usos: Farciments i subbase.
Presentació: A granel

SÒL SEL.LECCIONAT

Denominació popular: Sòl sel.leccionat
Granulometria:0/80
Petrografia: Granítica
Densitat del material carregat sobre camió: 1500 Kg/m3
Usos: Farciments i subbase
Presentació: A granel

mon pare no te nas, ma mare es chata,

Mon pare no te nas,
mon pare no te nas,
ma mare es chata,
y un germanet que ting,
y un germanet que ting
te un nas de pataca.

Esta cansó lay vach sentí a Julián Roda, del Casino de Valderrobres, pot se  que fore a una peña al carré de lo cuartel de la Guardia Civil , aon tamé vach sentí al chaval de la pancha . Aquells añs estae de moda lo chaval de la peca.



Nariz , espinilla, narizota, mono


TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI

Autó:
Pedro J. Bel Caldú

https://www.amazon.es/Caverna-Sociedad-Secreta-Pedro-Cald%C3%BA-ebook/dp/B00EFAKP4M

Fórnoles


TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI:


Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tiá Andrea, la tiá Ruperta.


Si el bolquers que te van posar  no eren de roba d’eixugamans.


Si vas mamar d’un biberón.

Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys.
Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega.

Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.





Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.

Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona.

Si no has soltat, o tancat mai un estollador.


Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo.

Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.

Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola.

Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.

Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut

Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.

Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap.


Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.

Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”.

Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec.
Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina.

Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.

Si no l’hi has besat mai la ma al sinyó Retó.

Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari.

Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.

Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí. Si no sapas qué es una banasta ni que es una portadora.

Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo.

Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. Si no has carregat cuatre cantes als argadells.


Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió Matíes, lo tió Olimpio o les chiques del Estanc. Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.

Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas.

Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta, si no vas veure sessións de circo del húngaros a la plaça. Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.

Si no vas assistit a sessións de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla.


Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa.

Si no saps qué es “plegar fem”. Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre.
Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum.

Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc.


Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pilroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet.


Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca.

Si no has tret mai número al forn per a pastar. Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna.

Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.

Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.

Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.

Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor.

Si tot aixó te sone a txino…o eres molt jove o… no eres de Fórnols. Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila.

Peña Pork

TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI

Autó:
Pedro J. Bel Caldú

Fórnoles


TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI:


Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tiá Andrea, la tiá Ruperta.


Si el bolquers que te van posar  no eren de roba d’eixugamans.


Si vas mamar d’un biberón.

Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys.

Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega.

Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.





Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.

Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona.

Si no has soltat, o tancat mai un estollador.


Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo.

Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.

Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola.

Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.

Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut

Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.

Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap.


Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.

Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”.

Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec.

Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina.

Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.

Si no l’hi has besat mai la ma al sinyó Retó.

Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari.

Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.

Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí. Si no sapas qué es una banasta ni que es una portadora.

Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo.

Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. Si no has carregat cuatre cantes als argadells.


Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió Matíes, lo tió Olimpio o les chiques del Estanc. Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.

Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas.

Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta, si no vas veure sessións de circo del húngaros a la plaça. Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.

Si no vas assistit a sessións de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla.


Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa.

Si no saps qué es “plegar fem”. Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre.

Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum.

Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc.


Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pilroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet.


Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca.

Si no has tret mai número al forn per a pastar. Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna.

Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.

Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.

Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.

Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor.

Si tot aixó te sone a txino…o eres molt jove o… no eres de Fórnols. Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila.

Peña Pork

Beseit, onsos, trampa , pantano de pena

Beseit,  onsos, trampa , pantano de Pena



Daván la problemática que están donán los osos pardos a Beseit, los cassadós están recurrín a trampes mol sofisticades, com este pastel en mel.


trampa, onso,Kuchen,pastel, Corinne Buchmann, pantano de pena, Beceite, Beseit, Valderrobres

La poblassió de onsos pardos, y algún Grizzly, ha aumentat considerablemén en los últims añs. 

Per sort, son inofensius per al ser humá, ya que lo patriarca y la matriarca se van criá a un circo ambulán y van apareixe a la finca de Tomaset als olivás.

Tota la desendensia de estos onsos ha aprengut a conviure en pau en los turistes y veins de Beseit, Fondespala, Peñarroya de Tastavins ...

Al mars del 2011, después de hiverná, sen van aná a doná una volta hasta lo pantano de Pena y ya no van torná a la finca. 
Entonses habitaben per lo Mas de Pompeo y alguna vegada los va vore Mollón per lo mas de la Olivereta, buscán la bresca a les caixes de abelles. 
Una vegada los van vore al abellá de Garsía.

onso, trompeta, quinto levanta, Beceite, Beseit


onso, trompeta, quinto levanta, Beceite, Beseit, pastó alemán

Esta trompeta la hi va regalá Santiago de Chimo. En dos díes ya sabíe tocá lo quinto levanta , quinto eixecat, y teníe fregit a Cardona cuan dormíe al chalet. 

Mes abán ya tocae com Pepe el Trompeta.




Com la gen no sap que no son furos, sino amistosos, s'asusten y fugixen espantats

No ña que lamentá víctimes mortals, sol algún ferit:

Un se va fotre de cap contra un pi, un atre se va tirá al pantano de cap y sol ñabíe un pam de aigua, una dona va pujá a un ginebre,  un catalá se va pixá damún y de ahí los pixapins, un vasco ne va vore un y de ahí lo ahivalaostia, un coix va ixí pitán al crit de cametes ajudeume , un mut va soltá un  mecagondeu y va volá entre les sabines, un va pedre les chancles y va corre descals per damún les argilagues, un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigues del mar de Galilea (quina fortuna la meua)

un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigues del mar de Galilea (quina fortuna la meua)

En fin, salvem als onsos !!!
wwf, onsos, osos, bear, Bär
click per a aná a wwf, worldwildlife