Classic Art Poster - Lyncus Scythia Rex Lyncem feram, Virgil Solis
afaram
http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=feram
FERAM o FARAM (i dial. afaram). f.
Alimaña, bestia, endriago, fiera,
Lo PAPA de Roma parle chapurriau,Queretes, Cretas, Matarraña, papa, Roma, chapurriau, Omella, Juan José Omella, gen de puñetes
tintepere, tintimpere
tintepere, tintimpere,
Tintepere, tintepere, no'm fotrás, tururut !!
Este muixó fa lo sonido de dal, chulán.
Luxlady Natural Rubber Mouse Pad/Mat with Stitched Edges 9.8 x 7.9 IMAGE ID: 38929121 Blue tit Parus major on a branch
Tintepere, tintepere, no'm fotrás, tururut !!
Este muixó fa lo sonido de dal, chulán.
Lo sonido de la wikipedia no es igual
carbonero común,
Luxlady Natural Rubber Mouse Pad/Mat with Stitched Edges 9.8 x 7.9 IMAGE ID: 38929121 Blue tit Parus major on a branch
escudors, escudorsat
escudors, escudorsat,
¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,
aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.
desparellat, sense parella,
Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.
Pedro comente:
La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.
Pareix que ix an esta página:
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21
M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"
Natxo Sorolla:
És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...
ESCADORS o ESCODORS adj.
Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».
Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).
Var. form.: descodors.
¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,
aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.
desparellat, sense parella,
Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.
Pedro comente:
La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.
Pareix que ix an esta página:
http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21
M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"
Natxo Sorolla:
És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...
ESCADORS o ESCODORS adj.
Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».
Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).
Var. form.: descodors.
Etiquetas:
¿Que vol dir "anar d'escudorç",
Alcover,
dcvb,
desemparellat,
emparellat,
escudors,
escudorsat,
mosso vell,
o "estar escudorçat"?,
Pedro J.Bel Caldú,
tortosinista
Ubicación:
44650 Fórnoles, Teruel, España
forigañ
Texto de Juan Luis Camps Juan
Los muralls. El meu amic i filòleg Arturico Quintanilla està fent un estudi sobre les diferents denominacions d'este graciós però perillos roedor que a Queretes diem "murall".
A Lledó són bufons, a Arnes furiganyes, a Calaceit ratetes de monte, per València los anomenen talpons i a atres llocs topillos ( ull, no tenen res a veure amb los tops).
Si algú coneix atres noms ho agrairem.
///
A Beseit, furigañ, rateta de monte tamé se pot di
//
Al sentí eisa palabra (ya sabeu que lo Consell de l'Aldea ha dessidit que no ficá paraula que diu que es catalá), me hay enrecordat de un pensamén que tenia estos dies. Mireu si som rics en la nostra manera de parlá que ña , Aissó es una rateta o ratolí del campo, entre les garbes y davall de ells ne ñabie mols, faen los nius, yo nai vist de menudes eren menos que un sigró.
A mi m'han dit moltes voltes (de menut), que era un furigaña, sempre estaba buscán y rebuscán, lo que fore, bombes, bales , metralla, amagatalls, destripá cacharros vells, bolets, esparrecs, tuques, pedretes de trilita.......
dcvb, TALPÓ m.
Etiquetas:
bufons,
forigañ,
furiganyes,
murall,
Pitymys ibericus,
rata no,
rateta de monte,
ratolí no,
roedó,
roedor,
talp,
talpons,
topillo,
tops no
Ubicación:
44623 Cretas, Teruel, España
forigañ
Texto de Juan Luis Camps Juan
Los muralls. El meu amic i filòleg Arturico Quintanilla està fent un estudi sobre les diferents denominacions d'este graciós però perillosos roedor que a Queretes diem "murall".
A Lledó són bufons, a Arnes furiganyes, a Calaceit ratetes de monte, per València los anomenen talpons i a atres llocs topillos ( ull, no tenen res a veure amb los tops).
Si algu coneix atres noms ho agrairem.
///
A Beseit, furigañ, rateta de monte tamé se pot di
//
Al sentí eisa palabra (ya sabeu que lo Consell de l'Aldea ha desidit que no fica paraula que diu que es catalá), me hay enrecordat de un pensamen que tenia estos dies. Mireu si som rics en la nostra manera de parlá que ña , Aisó es una rateta o ratolí del campo, entre les garbes y davall de ells ne ñabie mols, faen los nius, yo nai vist de menudes eren menos que un sigró.
A mi m'an dit moltes voltes (de menut), que era un furigaña, sempre estaba buscán y rebuscán, lo que fore, bombes, bales , metralla, amagatalls, destripá cacharros vells, bolets, esparrecs, tuques, pedretes de trilita.......
dcvb, TALPÓ m.
Etiquetas:
bufons,
forigañ,
furiganyes,
murall,
Pitymys ibericus,
rata no,
rateta de monte,
ratolí no,
roedó,
roedor,
talp,
talpons,
topillo,
tops no
Ubicación:
44623 Cretas, Teruel, España
ventadó
ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.
"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat
"un traste en potes", Dani Vives.
Fuenroble Extra Virgin Olive Oil - 500 Ml Bottle by Comida Espana
Etiquetas:
chits,
fulla,
fulles,
fusta,
la fulla,
molta faena,
oliva,
olivé,
olivera,
rechitos,
se fa a ma.,
separe la oliva,
ventá,
ventadó per a les olives,
ventador
Ubicación:
44650 Fórnoles, Teruel, España
criba
criba ,
verbo cribá
cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben
fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet y vach fen en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.
aré
aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.
A Valjunquera diu la Yola, cribadó
castellanisat : tamís, sedás,
tamiz, cedazo
verbo cribá
cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben
fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet y vach fen en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.
aré
aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.
A Valjunquera diu la Yola, cribadó
castellanisat : tamís, sedás,
tamiz, cedazo
ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.
"Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.", Luis Arrufat
"un traste en potes", Dani Vives.
avui en día, son moderns, después la oliva va per estes sintes:
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
-
histories de la historia página verificada y desarrollada per lo Grupo Café https://www.heraldo.es/noticias/aragon/el_municipio_cerollera_...
-
http://elmon.cat/noticia/221224/esglesia-plural-denuncia-el-menyspreu-de-larquebisbe-a-les-autoritats-catalanes-i-els-mossos Omella ...
-
Hola a tots, amics . Com alguns mos hau comentat, lo grillat radical pancatalanista Manuel Riu Fillat esta semana ha insultat a A...