Lo PAPA de Roma parle chapurriau

balagosto

balagosto,

pelmodo, permodo,

Irene Granja Cuartielles:

Vech q la gen no se anime a escriure. Pos bueno balagosto es lo q natres sempre li habiem dit " pelmodo "

A un pdf online, ebook, de aragonés chistabín al castellá la hay trobada com a balaustre

PERMÒDOL (dial. permodo). m. Dcvb

Etim.: del llatí mŭtŭlu, mat. sign., prefixat amb per-.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Permòdol

En construcció, es diu permòdol a la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfol. Ráfec.

Com a evolució d'aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d'una coberta o una llinda.

Originàriament, el permòdol era usat en economia de mitjans com a element constructiu per a suportar la cornisa aprofitant la mateixa biga que sustenta la teulada. Però la seua forma va evolucionar per ser emprat com a element merament decoratiu fins al punt de perdre la seua utilitat primitiva, passant a ser una peça exempta no portant. Això va derivar en nombroses formes escultòriques que només servien per embellir les cobertes exteriors i interiors, o les llindes dels vans.

pelmodo, viga, biga, canet ?

Poquet a poquet va l'aigua al canet»: vol dir que les coses no s'han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribi llur bon temps (Val.).

pelmodo, mamperlán

estarrufat

estarrufat, estarrufada, estorrufat, estorrufada, esturrufat, esturrufada

http://www.wordreference.com/definicio/estarrufat

Que té lo pel eixecat, rígit, les plomes tamé podes está estarrufades.

Que té els cabells, el pèl o les plomes aixecats i rígids.
Que es mostra vanitós i orgullós.

Está Arrufat ? Que baixo a jugá al carré !

http://www.azanuy.com/content/esturrufat

pelo encrespado

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

apicultura tradicional , Pena-roja de Tastavins

Desideri Lombarte Arrufat , está Arrufat ? Que baixo !!

Artur Quintana i Font , Arturo Quintana Fuente (traductó de Google)

Estudio lexicológico que presenta los términos y expresiones lingüísticas que, referidos al campo de la apicultura tradicional, se conservan en Pena-roja, localidad de la comarca del Matarraña (Bajo Aragón), cuya habla se encuadra en los dominios del catalán noroccidental. Asimismo, se presentan en el apéndice varios documentos de los siglos XIV, XV, XVIII y XIX relacionados con la apicultura en Pena-roja, Peñarroya de Tastavins.

Arrufat, D. L., & Font, A. Q. i. (1989). L’apicultura tradicional a Pena-roja. Alazet. Revista de Filología, 0(1), 73-97.

http://revistas.iea.es/index.php/ALZ/article/view/142

Se pot descarregá un PDF

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/127440.pdf

arraclau, arreclau

arreclau, arraclau, escorpí, scorpio, escorpión, Buthus occitanus

A Maella, reclau

ESCORPÍ m.
|| 1.   Aràcnid pulmonar (Buthus occitanus) que es distingeix especialment per tenir a la part anterior dues grans pinces i en l'abdomen una prolongació en forma de cua acabada amb una ungla verinosa; cast. escorpión, alacrán. A la dita sa filla un scurpí la havie picada,doc. a. 1377 (Rubió Docs. ii, 187). Com un grapat de víbores i negres escorpins,Canigó i. Xupa el verí de la picada d'escorpí, Rosselló Many. 34. Escorpí d'esteva: el mateix aràcnid descrit (Vimbodí, Freginals); en aquestes localitats es diu simplement escorpí un altre animaló, que és el que els castellans anomenen ciempiés. A les Balears, l'animal que hem descrit es diu escorpí blanc, i es dóna el nom d'escorpí negre a un animal totalment diferent, l'Ocypus oleus, que és un coleòpter.
|| 2. a) Crustaci marí de la família dels esquíl·lids, de l'espècie Squilla Desmaretii (Men.); cast. esquila.—b) Escorpí de la mar: crustaci petit que es troba alguna vegada dins la closca del mol·lusc anomenat nacra (Men.).—c)   Escorpí d'aigua: insecte hemípter de la família dels nèpids, espècie Nepa cinerea, que habita per llocs aigualosos i pica molt fort (Cat., Val., Bal.); cast. escorpión de agua.
|| 3. Escorpió, vuitè signe del Zodíac; cast. Escorpión. Mars és planeta calt..., dessús d'ell és lo signe de Aries e regna en lo signe de Scurpí, Curial, ii, 1.
|| 4. pl. Planta de la família de les compostes, de l'espècie Xanthium macrocarpum (Costa Flora 160); cast. lampurda.
|| 5. fig. Passió o sentiment que causa molèstia o inquietud; cast. alacrán, gusano. L'escorpí de l'ambició li havia picat el cor, Pons Com an., 105.
|| 6. fig. Persona de mal geni, irascible o malèvola; cast. escorpión, víbora.
    Loc.—a) Sortir com un escorpí: contestar amb molta malícia o irritació.—b) Llengua d'escorpí: llengua verinosa, maldient o calumniadora.—c) Semblar picat d'escorpí: estar molt irritat. ¿Quin escorpí o taranta t'ha picat?, Penya Mos. iii, 124.
    Cult. pop.—Diuen que l'aparició d'escorpins és senyal de pluja. «Els escorpins fan com els esmolets: només surten quan ha de ploure» (BDC, xviii, 284). Quan pels llocs humits de les cases es presenten escorpins negres, és senyal de pluja propera: «Escorpí negre, humitat i mullena», diu el refrany.—Contra la picada d'escorpí, diuen que el millor remei és posar-hi per cataplasma el mateix escorpí que l'ha donada, ben esclafat (Gomis Zool. 460). Altres recomanen un emplastre d'alls cruus i escarabats ben picats, aplicat a la part dolorida (ibid.).
    Refr.
—«La picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir»: vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s'esborren a força de suavitat i bon tracte.
    Fon.: əskuɾpí (pir-or., or., bal.); askoɾpí (occ.); əskoɾpí (Palma, Manacor).
    Intens.:—a) Augm.: escorpinàs, escorpinarro, escorpinot.—b) Dim.: escorpinet, escorpinetxo, escorpinel·lo, escorpineu, escorpinoi, escorpinó.
    Sinòn.:— || 1, alacrà;— || 4, gossets.
    Etim.: del llatí scorpius, mat. sign. || 1, que en la primera etapa del català devia esser *escorpi amb l'accent damunt la o, i després degué desplaçar-se l'accent per l'atracció de la i afavorida per l'abundància del sufix tònic -í.

afaram

Classic Art Poster - Lyncus Scythia Rex Lyncem feram, Virgil Solis

afaram

http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=feram

FERAM o FARAM (i dial. afaram). f.

Alimaña, bestia, endriago, fiera,

tintepere, tintimpere

tintepere, tintimpere,

Tintepere, tintepere, no'm fotrás, tururut !!

Este muixó fa lo sonido de dal, chulán.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Parus_major

Lo sonido de la wikipedia no es igual

carbonero común,

http://aulaenred.ibercaja.es/wp-content/uploads/394_Parus_major.pdf

Luxlady Natural Rubber Mouse Pad/Mat with Stitched Edges 9.8” x 7.9” IMAGE ID: 38929121 Blue tit Parus major on a branch

escudors, escudorsat

escudors, escudorsat,

¿Que vol dir "anar d'escudorç", o "estar escudorçat"?,

aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.

desparellat, sense parella,

Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.

Pedro comente:

La Irene Granja Cuartielles si que sap "chapurriau avançat". Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar "escudorçat" es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s'hauríe d'estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l'Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l'hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.

Pareix que ix an esta página:

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21

M'han quedat estos plats d'escudorç de la vaixella"

Natxo Sorolla:

És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa...

ESCADORS o ESCODORS adj.

Sobrer o fraccionari respecte d'una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d'escadors». Venir d'escadors: venir de més, desaparellat d'un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n'han tocat sis a cadascun, i n'hi ha hagut cinc d'escadors».
Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).

Var. form.: descodors.