Catalán = Castellano

La palabra catalán viene del francés Châtelain (chatelán) y significa castellano, castillo en francés es château. Los franceses usaban una palabra que significa castellano para referirse a las personas que vivían en la marca hispánica. Châtelaine = castellana.

Catalán = Castellano
Catalana = Castellana


La coumtesso Alaïs , Adlaïs, femme de Geoffroy, comte de Provence (10e siècle) ; la bello Avalais, Alazaïs de Bouissesoun, châtelaine de Lombers (Tarn), chantée par le troubadour Raimond de Miraval et aimée par le roi Pierre II d'Aragon (1218);
Alazaïs de 
Marsilio, épouse de Barrai, vicomte de Marseilleaimée et chantée par le troubadour Pierre Vidal.

Châtelain, Mistral, castellano, Châtelaine, castellana

Felibrige, Felibritge, Mistral

Se busque al cafre pintó

Se busque al cafre pintó o cafra pintora

Se busque al cafre pintó o cafra pintora








CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  




Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.
La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de AragóLos cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiánsaragonesos mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.
Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:
“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.
Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.
La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.

los reixos de Orient eren cataláns

los reixos de Orient eren cataláns


FALSEDAT HISTÓRICA.
Demà ès es dia dels reis, per lo tant avui farem una aclaració molt important an es respecte. Segons es nacionalcatalanisme Catalunya va tenir dotze reis, resumint-los d'aquesta manera:
<Des naxements, noces, defuncions, enterraments dels reis catalans, ............ 41 a Catalunya, 6 a València, 4 a Castella, 4 a Aragó, 2 a Nàpols i la resta 5 a tot arreu. Es panteó reial es a Poblet, Catalunya. ¿Per què deu esser ?.>>
Lo més curiós i mal d'entendre d'aquesta gent ès que s'equivoquen de número, Catalunya no tengué dotze reis, sinó quinze, pes camí s'han dexat en Melchor, en Gaspar i en Baltasar. 😂😂😂😂

barretina

VELES E VENTS, AUSIÀS MARCH

VELES E VENTS, AUSIÀS MARCH
Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé

VELES E VENTS, AUSIÀS MARCH

he yo traduit de latí en valenciana prosa lo libre de mestre

Escriu Miquel Perez ala molt illustre dona Ysabel de Villena abadessa dei monestir dela sancta trinitat.

he yo traduit de latí en valenciana prosa lo libre de mestre ...

Fa mols siglos que los valensiáns ya sabíen quina llengua parláen.
Hui catalanistes volen que se denomino de un atre modo,
¿qué tos pareix? 


Miquel Pereç: De imitatione Christi et de contemptu mundi. 1491


Als chaleros de la chala

"Els valensians ni som indolents ni malfaeners, ni vagos. Som algo inconsecuents. Pero esta inconsecuensia es filla de l'avasallaora pasió de nostra febrosenca intelichensia."  Sem. La Chala, nº 4, mayo 1926

"Els valensians ni som indolents ni malfaeners, ni vagos. Som algo inconsecuents. Pero esta inconsecuensia es filla de l'avasallaora pasió de nostra febrosenca intelichensia."