Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans reverencies
noblesas et honorables
saviesas que nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries rahons
huy data de la present havem
prorogat loterme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres
prefigitsegons forma dels
capitols en Alcaniz concordats
daci a XXIX del prop
sdevenidor mes de juny inclusivament que sera la festa de
San Pere:
placia a nostre Senyor Deu
quens faça obrar segons la
suavoluntat:
pregantvos que
en lendemig vullatsdonar tal orde
en les persones
qui deuen esser
acitrameses per
hoyr la benaventurada publicacio de nostre vertader
rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat
sie ja
lo fet dispost en tal manera que
sensaltra
triga pusquen decontinent acivenir.
E sie molt reverends nobles
et honorables senyors
lo sant Sperit vostra guarda.
Dada en locastell de
Casp sots lo segell del molt reverend senyor
archabisbe de
Terragona de ordinacio dels
dejus scrits a XXVIII dies de maig
del any mil CCCCXII. - Les nou persones
deputades a fer la investigacio e publicacio de nostre
rey e senyor per justicia
apparelladesa
vostre honor.
Se leyeron además algunas otras cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se acordó escribir al gobernador de
Rosellon y a otros varios sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán francés
Boucicaut.
Sesión del día 31.
Fueron leídas algunas cartas de poco interés.
Sesión del día 1° de junio.
Quedó acordado escribir varias cartas, que no se hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.
Sesión del día 4.
Tratóse de los asuntos del conde Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al parlamento, y cuya
substancia no
esplica el acta.
Sesión del día 6.
Fue leída en ella la carta del tenor siguiente:
Molt reverends nobles e honorables senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio
del stat dels embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per
hoir la benaventurada publicacio de nostre
vertader rey e sensor: a la qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre
açoes que cascu dels ambaxadors
puscha venir en aquell stat que li plaura a honor de aquells per qui
hic seran tramesos.
Mascom seran a quatre o tres
legues daquesta vila
lexarande
lurs companyes per
los lochs vehins e vindran
aci tan solament
ab XXXX cavalcadures e
cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells
axicom a vosaltres plaura
ordinar o
los embaxadors
se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles
ethonorables
placieus fer estar
los que venir
hicdeuen
apparellats de guisa que a la primera
letraque sobre
lur venguda
vos sera
tramesa pusquendecontinent e sens dilacio
aci venir:
e sia lo sant Sperit vostra guarda.
Dada en locastell de Casp
sots lo segell del molt reverend senyor
arquebisbe de Terragona a dos dies de juny
del anyMCCCCXII. - Les nou persones
deputades a investigar e publicar
nostre rey e senyor per justicia
apparellades a
vostre honor.
Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.
Sesión del día 9.
Luego deabierta, se dió cuenta de la carta que sigue:
Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.
Molt reverends nobles
ehonorables senyors:
Aci es
lo honorable en
Ramon Fivaller castella daquest castell de
Casplo qual
notablament e be exerceixe fa
son offici e satisfa a la honor
daqueix principat de
son poder. Per
raho del
offici e carrech de
castella a ell
comanat e donat li ha convengut fer algunes extraordinaries
messions e despeses de les quals informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses
lohonorable micer
Johan Dezpla:
placieus senyors molt reverends nobles
e honorables que en aquelles
vullatshaver
sguard e haver
lo dit en Ramon Fivaller
favorablament per recomanat.
E sia molt reverends nobles
e honorables
lo sant Sperit vostra
garda. Scrita en lo castell de Casp a X dies de juny
del any MCCCCXII. -
Larquebisbe de
Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a
vostre honor.
Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.
Sesión del día 13.
Dióse cuenta de algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin
esplicarse su objeto ni contenido.
Sesión del día 13.
Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá luego las seis personas que habían sido llamadas.
Sesión del día 14.
Empezóse por la lectura de la carta que sigue:
Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785.
Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya
en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou persones per la gracia de nostre Senyor
Deus procehexenet van avant continuament a no perdre jornada
et pens que
lo temps no
passara sens fruyt et no
presumesch que altra
prorogacio si faça entre ells. Per gracia de
Deus ha bona unitat
etconcordia:
ohen tots matins la
missa et sermo de
mestre Vicent et apres se apleguen dematiet apres dinar per semblant:
ab tot
axojo no
stich de
congoxarlos tot
jorn que
spaxenet per
lur humilitat prenenho abpaciencia. Mes avant
los prech que
pus han
oitstots
los advocats
et haudes allegades que volguessen assignar jornada a les XVIII persones,
Pens que si
los advocats de don
Frederich per Valencia
etper
aquex principat trametedors eren
aci losquals
sich speren tot jorn com
los de Arago ja
hi sien que la jornada sera assignada.
Yo molt reverents molt nobles
et molt honorables senyors
faç ecomplesch et treball en tot
ço quies per ells ordenat
et manat
sens cançarapparellat tots temps a servir vostres grans reverencies
noblesas et saviesas a les quals
me recoman.
Scrita en la
vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament
et ordinacio tot prest
Bonanat Peremissatger vostre.
Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.
Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.
Lo parlament general del principat de Cathalunya responent a la
cedula preinserta continent requesta
et protest de part del molt noble mossenyer
Berenguer Carroç compte de
Quirra etdels honorables cavallers
scuders gentils homens etaltres de
sa companyia
qui son
en loregne de
Sardenya diu: que be saben
los dits
offerens la dita
cedula et lurs nobles ethonorables principals quel principat de Cathalunya no es tengut ni
stret en manera alguna o
raho de socorrer al
regne de Sardenya perque
daço en que es tengut inutilment
et impertinent de sola mera voluntat li es protestat
et demanat
lo dit subsidi
axi com si
lo dit principat hi fos tengut com
lo senyor
reyqui es
rey princep
et senyor de tots
jamesen semblant forma demana socors per
Serdenya al principat de
Catbalunya pretenent
quel dit principat hi fos tengut
ans diverses vegades
quels na pregats que graciosament
lin volguessen donar per la dita
raho li han expressament denegat: pero no contrastant
quel dit parlament no
sia tengut
subvenir al dit noble
compteet altres honorables cavallers
et gentils homenset altres
qui son
en lo dit
regnede
Sardenya attes lo bon servey etloables actes que fets han en
lo dit
regne apresla mort del senyor
rey en Marti de alta recordacio ultimament
deffunt de
et per
los quals son dignes de grans
laors premis
et remuneracions
envers losenyor
rey sdevenidor hauria
de bon grat voler complaure als dits noble
comte et altres honorables cavallers et
gentils homens dessus dits
sensprejudici
empero de
ses libertats si
sesfacultats a present hi eren
bastants:
mas los grans
carrechs quel dit principat
ha haguts a
supportarapres la mort del dit senyor
rey et li
coveet
covendra necessariament sostenir
tro que hajam
reyindubitat
lan axi apres que no han manera al present complaure al dit
comte et altres damunt dits.
Esta pero en veritat que
ab grans treballs
etdespeses del dit principat la declaracio
et publicacio
daquellqui es nostre verdader
rey et senyor
se farafort prestament la gracia
divinal propriciant:et aquell
qui sera declarat nostre verdader
reyet senyor
qui aura carrech de complir les coses
dessus demanades
sens falla hi satisfara
liberalment axi com
los altres
reyspassats
notablament han fet en
los temps passats.
E lo present parlament
apres la dita declaracio
se teper dit
et acor de informar nostre verdader
reyprestament per justicia declarador dels
assenyalats serveysquels dits noble
compte et altres notables cavallers
et gentils homens han
fets a la
corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya:
et fara
lo dit parlament gran instancia
ab lodit senyor
quels remuner altament
los serveyspassats
et provehesca als
sdevenidors en tal manera que aquell
regne acabadament
sia reduhita obediencia
sua que
tots los poblats en aquell
visquenen pau et repos perpetual de que
los principals dels dits missatgers reportaran
meritament gran renom
et gloriosa memoria perpetualment:
et per ço lo dit parlament ha et haver deu versemblantment
plenera confiança de la noblesa
strenuitat et haver prudencia dels dits principals que per tant
poch de temps dins
lo qual haurem
ethauran
rey qui condignament losremunerara
et amplament premiara no
desseriran çoque tant
loablament et virtuosa han començat
etproseguit
ans ho continuaran
et tollerarananimosament:
e dissentint
rahonablament etnecessaria
lo dit parlament a la protestacio feta per
losdits missatgers indegudament
volents en quant en ells es imputar injustament
et sens causa al dit parlament
eta
quiscun singular
de aquell lo cas sinistre si algu o perdicio del dit
regne sen seguia etc. com tal imputacio
sia impropria injusta
et indeguda
eten
null cas
ne en alguna manera
nos puxa ni
porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al dit parlament ni a algun singular
de aquell:
et la present resposta
requir etc.
Sesión del día 14.
Empezóse con la lectura de la carta que sigue:
Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.
Als
molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa
notifich com per
lo patro del
lautarmat
quels honorables consellers de
Caller hichan trames he rebut un
plech de
letres de vosaltres senyors
trameses ensemps ab los capitolsque la senyora
reyna trametia per mossenyer
Bertran de la Saga lo qual
plech yo he
reebut et he
vista la sustancia de les dites
letres. E de present per correu ho
tramis tot a
mos companyons en Cathania dels quals he
haguda resposta feta a vint
et set
de abril com han
reebut lo dit
plech et dada la
letraa la dita senyora et als barons de
son consell
et han explicat de paraula
et satisfet segons
lo carrechque en la vostra
letra per vosaltres senyors
nos era donat. De la resposta de la dita senyora
et dels barons de
sonconsell sereu plenariament informats per
lo honrat en
Montholiu lo qual
dies ha sta en Mecinasperant les
galeas dels
venicians ab les quals vol muntar:
et si a Deus plaura que passen per
staciutat
yo hi
muntare et men ire en
sacompanyia per
ço car me sembla que la concordia de la dita senyora
et dels barons de
sa part no es en termens ques
faça guardant les maneres que per la dita senyora
et per
son consell son tengudes:
ço es
quels capitols de la concordia feta
et tractada per
losnavarresos et
loats et fermats per la dita senyora
et signats de la
sua ma
etsegellats de
son segell en
neguna manera no ha
volgutsaquells tenir ne
servar: et per
nos missatgers vostres fon tractat
stant la dita senyora
en locastell de
Solento que la dita senyora passas als dits capitols
anedinthi algunes altres coses que demanava:
ettreballam tant
quel noble baro mossenyer
Bernat de Cabreramestre justicier passa
et loha les
addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que
nou juraria
neuloaria tro tant
queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes
et jurat que concordia alguna no faria
ab lo dit mestre justicier
tro losne hagues
demanats. Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al
castell de Cathania hon devia tenir
son dret cami
et no
exir en neguna ciutat
nevila que alguns poguessen esser
pus poderosos que ella
neal dit castell de
Cathania no
permetria intrar barons que li poguessen
tolre sa libertat:
esots aquests pactes
mos companyons
sen anaren abella tres: en quant
foren a Cathania la dita senyora
volch exira la ciutat
et per
los dits
companyons meus
forequesta que li plagues no
isques de la
galea neprengues terra sino al castell
axi com
havia promes: e
no stant per cosa que ells li
diguessen ella
isque a la dita ciutat
els dits companyons meus romangueren
en la
galeaque
non volgueren exir trotant que la dita senyora
fon al castell en poder de mossenyer
Gabriel de Fano.
E stant aqui la dita senyora
ha haut diversos consells
et acorts ab losbarons
et ab aquells que li ha plagut
et ha respost que no passaria en les coses concordades a
Solento que
conveniaque dels
quinçe milia florins que devia
reebreans de
sa anada que fossen vint
milia florins
etquel mestre justicier perdonas a tots
los foraexitsde les terres del
domay en manera que segurament poguessen
star quiscuns en
lurs cases
et que fes
treua general
ab tots
los barons
etaltres parcials seus:
e ab aquesta concordia
etconclusio
fon trames
aci en
Macia Just scrivanostre:
e yo presenti los dits capitols al dit
mestre justicier ab una
letra quelsdits companyons meus li
trameteren de la qual havia gran
malaltia et ab gran dificultat
se podia homrasonar ab ell: pero
ab la gracia del
Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer
Archimbau de Foixtreballi tant
et tengui les
millosmaneres que a mi foren possibles.
Lo dit noble baro mossenyer
Bernat justicier loha et ferma de fet en
poder de notari ço que la dita senyora
demanave dels vint
miliaflorins
et de la
treua dels barons
et de la
remissio dels
foraexits e tot
açohavia per
loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues
loats et jurats
etfermats
los dits capitols
ço es en sustancia que totes les terres del
domay et les terres
et castells de la cambra de la dita senyora fossen
meses en mans
etobediencia del dit mestre justicier per part de
aquel qui per justicia sera
elet rey de Arago et de
Sicilia: la qual cosa
me appar que la dita senyora no
hagevolgut
loar ne fermar
jatsia moltes de vegades ho haja
atorgat et dit de paraula la qual cosa
apparriaara
nou volgues fer
ne metre en obra per
çocar en Mecia Just parti
daci a deu
deabril ab los dits capitols
los quals havia
carrech de dir a
mos companyons que de present com la dita senyora hagues
lohats et fermats
los dits capitols per correu propri
scrivissen notifficanthoal dit mestre justicier
et a mi e fins
vuy nonhavem
haut certifficacio. Perquel mestre justicier
et tot hom generalment
se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia
etaquells per qui ella
se governa no li ho consellen:
epar be versemblant que
apres que la dita senyora es
en Cathania ha fet
liurar lo castell de
Sent Felip a mossenyer
Golota de que la gent de la vila
se son molt sentits
et han
haut gran desplaer en tant
ques diu certament
quel dit
mossenyer Golota ha
presos et feta justicia
de alguns dels millors de la vila per
ço com
resistien a la
sua senyoria:
apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de
Xifalodihent al poble que per nom
et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant
letra sua quel ha fet capita de guerra: pero
lo castell que te
Johan Aragonesnol ha volgut
obesir ans ha
scrit al dit mestre justicier
requirintlo de
socorrerli: jatsiatota hora haja stat en obediencia de la dita senyora
araempero no ha
acceptada la dita
letra la qual li es stada presentada per
lo dit comte Johan o per
sonprocurador: perque
lo dit mestre justicier hi ha
tramesesdues
galiotes per
socorrerlo de
ço que haja necessari. Perque
mos senyors tot hom
hic fa comteque es necessari
quel mestre justicier
sia poderos
etfavorit en tal manera que puga conservar aquest
regne per la
casa de Arago que
sens falla si ell fos mort
de aquesta malaltia tota la
nacio cathalana fore
sterpadade aquest
regne: hoc encara
los barons cathalansqui no son de
sa obediencia
ab los quals
lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit
etatorgat a
nos missatgers tota hora que parlat havem
abell
de aquesta materia: pero
ab los barons
sicilians quel senyor
rey que
Deus haja havia
condempnats no ha
atorgada pau
neguna sino la
treua dessus expressada. Al present
noych haaltres coses necessaries
scriure a la vostra molt gran saviesa la qual
man a mi tot
ço quem siapossible.
E sia la
Trinitat sancta guarda de tots.
Scrita en Palerm a
cinch del mes de maig
del any de
mil et quatrecents et dotze. -
Apres la
data de la present
sich es sabut per
letra qui es venguda del
Matzari que mossenyer
Johan de Munchada ses ensenyorit del castell
etde la vila de
Plosa et que
lo castellanquil tenia
se te molt per
enganat de la manera que li han tenguda
perques diu que
lo dit mossenyer Johan te
vuy la vila
et lo castell.
Closaen
lo dit
loch a sis dels dits mes
et any. -
Lovostre missatger
en lo regne de Sicilia qui
humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors
Guillem Gavella.
Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido a las universidades doña Violante.
Sesión del día 18.
Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los valencianos.
Núm. 387. Tom. 20. Fol. 1810.
Als molt reverents egregis nobles
ethonorables senyors
lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles
et honorables senyors: entesa una
letra vostra a nosaltres
liuradaper
lo discret
en Pasqual Pellicer notari
ethoit algun
rahonament per aquell
feyt en virtut de la
crehença per vosaltres a aquell
acomanadaconsiderants los motius
tocants en la dita
letravostra
et sobre aquells
haut assats rahonamentcopios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres moguts et
assats largament rahonats en la dita vostra
letra com
conegam aquells
procehir de
zelverdader
desijants lo pacifich repos de totes les terres
subjectes a la
corona reyal les quals coses no deuen passar
ab ulls entelats ans deuen
esserbe abraçadesen cas
loch et temps
congruents. Pero senyors molt reverents egregis nobles
et honorables qui pensa degudament quant benefici es
stat la
concordia de les
nou persones et tals
eletes per la investigacio
et declaracio de nostre
rey princep
et senyor per justicia
et la manera molt
sancta loable
etdigna de memoria tenguda
et servada per aquells
troaci en
los procehiments ja
feyts etcom
ab la ajuda de nostre Senyor Deu
speram de prop la publicacio tan
desijada: es
be rohonable de
reduptar de fer
novitat tal que pogues o fos vista
arguir a
llarch de temps algu a la dita investigacio
epublicacio
mas es nostre parer
et conexem esser molt necessari
sperar ans de totes coses la dita declaracio:
cor qui considera
lo temps
prefinita la dita declaracio
et lo temps necessari a fer concordia entre tots
los competitors et qui
atten a la distancia dels uns als altres
et les persones
et alguns per causa de
llur edat
quison
et com tals causes
se merexen tractar es mes que impossible dins
lo temps restant a la dita declaracio poder
encloure los dits affers. No
dehim emperoaço per tant que en les coses
toquades et per vosaltres mogudes
ab soberga vigilancia no
si dega entendre. Perque senyors molt reverents nobles
et honorables
appara nosaltres
et es nostra clara intencio que feta primerament la publicacio de nostre
rey princep
et senyor les dites nou persones
qui son
ydonees et molt
congrueset abtes per fer concordia
et procurar pau
etbona amistat entre
los competitors
ab lo dit senyor declarat per justicia
et entre si deuen haver a singular
carrech de entendre
ab soberga cura en la dita concordia
et pau
et en altres beneficis dels
regneset principat del dit senyor:
et que de
aço en
son cas
et temps
los deu
esser donat a singular
carrech per
los qui seran per
losparlaments dels
regnes et principat a la dita declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la
creençaa nosaltres explicada de algunes poques persones
qui sonen Algezira ab nostre
parlament general de aquest regne no sabem
tro açicausa alguna de debat com tota hora que ells o altres
volranesser o
entrevenir en aquest
general parlament seran
abraçatset acceptats e hoits molt
liberalmentet benigna.
Et sia ab vosaltres senyors molt reverents nobles
et honorables la sancta Trinitat Amen.
Scrita en Valencia
et sagellada ablo sagell del reverent senyor
bisbe de Valenciaa XIII de juny
del any MCCCCXII. -
Lo parlament general del
regne de Valencia prest a vostra honor.
Se leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que había entre los valencianos; y por último se trató del pago de algunas cantidades.