Dels divendres.

Dels divendres. 

En tots divendres en los quals missa sera de la creu sien tenguts paraments del altar blaus çoes los pus sotils e vestiments vermeylslos pus sotils per tal que aximortificacio la qual aytal dia en nos devem haver per paraments daltar mostrada la memoria de la sanch la qual per nos Jesuchrist escampa no sia lexada: en lo mig loch pero del altar una creu siaposada e en cascun cap del dit reraltar losbacins blanchs demunt dits e entre la creu elsdamunt dits bacins de cascun costat test sotilseparat sia posat.

Nota:
entre la creu elsdamunt dits bacins: entre la creu e los (et los) damunt dits bacins.

dissaptes

Dels dies dominicals.

Dels dies dominicals. 

A tots los dies dels dicmengesdel any paraments e vestiments de ministres los mijancersverts sien posats exceptats los diumengesde la cuaresma en los quals volem esser usat dels paraments e dels vestiments blaus meylors per tal queltemps de dolor e de plor pusquen als nostres huylspresentar. En apres statuim observador que en tots los dicmenges del any sia posada una creu en lo migdel reraltar e en lo peu de la creu un test junt mellorsia posat en lo reraltar damunt dit en los caps del qual altre test mellor separat sia posat axique entrels tests juncts e test separat damunt dit los bacins blanchs posats: e en losdies dominicals del Avent entro a la Purificaciode la Verge lo test de la pedra turquesa siaposat en lo mig del reraltar e tests junts mellors en cascun cap del reraltar damunt dit sien posats e no resmenys deça e della prop lo dit test de la turquesa losbacins damunt dits. En los dies pero dominicals en losquals sera faedor offici dalcuna huytavae no del dicmenge sien tenguts paraments e vestiments axi con en lo dia de la festa: si pero festa sera estada colent es fahia de les huytaves lavorstotes les coses damunt dites sien tengudes axi con en lo dia de la festa de dos misses es dessus ordonat. En los dies empero dominicals los quals dins Lavent sesdevenen de paraments e vestiments blanchs dels mijancers volem esser usat: e axi mateix se faça de la Nativitat de nostre Senyor entro a la Purificacio cor en aquests temps memoria del part de la Verge en lo qual vivim som ens movem lo qual ab molt gran puritat procehi es faedora: etaxi mateix se faça de Paschua tro a la Ascensio per tal que leticia paschual se mostre.

divendres

De les vigilies de les festes.

De les vigilies de les festes. 

En les vigilies de les festes les quals segons Lesgleya vigilia han engir los ornaments e vestiments axi sia observat segons que dins les huytavesde les festes es dessus ordonat: exceptat que en les festes quels mellors vestiments e paraments hauran servir los vestiments e paraments mijancers les vigilies e les vuytaves servesquen: ajustants pero a aço que en les festes que sis capes havem declarat esser tengudes que en les vigilies daquestes quatre capes sien tengudes e si en la festa quatre manam esser haudes en la vigilia de duas tantsolament sia usat.

Dels dies dominicals

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la Verge Maria e de tots los altres sants.

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la Verge Maria e de tots los altres sants. 

En totes pero les huytaves de les festes en les quals la Esgleya huytaves fer es monstradasemblants paraments e vestiments sien tenguts los quals en les festes principals han tenguts exceptat que axi bons e excellents esser no merexen: axi ço es que si en la festa los paraments e vestiments blanchs o vermeyls o verts meylos seran tenguts que dins les huytaves de paraments e vestiments daquella matexa color ço es dels pus sotils sera usador: exceptat pero lo dia de la huytavaen lo qual los mijancers manam esser tenguts. En les festes pero que segons nostra ordonacio dels mijancers es usador lo dia de la huytavadels pus sotils daquella mateixa color volem esser usat: declarants que si en la festa de paraments duna color e vestiments daltresera usat aquesta matexa divisio de colors la huytava per la manera damunt dita manam esser servada. Quant pero a posar altres ornaments en les dites huytaves axi duem particularment estatuydor que en totes les huytaves de les festes de nostre Senyor en lo mig loch del reraltar una creu sia posada en lo peu de la qual en lo rerealtar un test junct es posador e en cascun cap del reraltar tests disjuncts sien posats e entrels dits tests conjuncts e separats los bacins daurats son posadors: e axi duem observador dins les huytaves de les festes damunt dites exceptat quels tests separadament en lo cap del reraltar no sien posats e los bacins blanchs hi sien tenguts en loch dels daurats car los dies dins huytaves de les festes no esser de tan grant sollennitat con los dies de les huytaves clarament se manifesta. En totes pero les huytaves de les festes de sancta Maria en lo mig loch del reraltar lo test de la pedra turquesa es posador e deça e della prop lo dit test altres testsjuncts deuen esser posats et en cascun cap del rerealtar los bacins daurats sien posats. E aço mateix en les dites huytaves sia observat exceptat quel test de la turquesa ne siadetret e en mig los dos bacins blanchs a cada part del altar hi sien allogats. En totes pero les altres huytaves de sants e de sanctes martirssia posat en mig del rerealtar una creu et en cascun cap del rerealtar tests conjuncts sien posats. Si pero sien huytavesde sants martirs o de sanctes verges martirs axi mateix volem esser observat: aço empero ajustat que lavors lo test de la turquesa sia posada e quels bacins blanchsen cascun cap del reraltar e en lo mig entrels dits bacins e lo dit test altres tests separats sien collogats. E axi mateix dins les huytaves de les festes damunt dites volem esser observat quant al test de la turquesae creu demunt dites e que bacins los blanchs en cascu cap del reraltar son posadors e en lo mig entrels dits bacins e creu e test de turquesa posats en lo mig tests sienposats separats. Si pero seran huytaves de confessors un test junct en lo mig del reraltar es posador e en cascun cap tests separats son posadors. Axi mateix dins les huytaves volem esser observat: aço pero ajustat que en loch de tests quisposen en cascun cap del reraltar sien posats los bacins blanchse no los tests damunt dits: declarants quen los dies quels bacins blanchs seran tenguts los testssotils sien posats.

vigilies-festes

octava-de-navidad-la-circuncisión

De les Verges.

De les Verges.

Que en los dies daquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han merit paraments e vestiments blanchs en los dies daquellesles quals en los pits feminils coratge homenilportants corona de martiri e de virginitat per rahonajustaren vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perque duem ordonador que en les festes de les sanctesverges les quals son colents e martirs no son sientenguts los paraments en laltar e vestiments blanchsçoes los mijancers ab quatre capes daquesta matexa color: e si martirs son colentsparaments daltar blanchs aquells matexs sienposats e los vestiments dels ministres vermeylsmijancers ab quatre capes daquestes dues colors sien tenguts e en lo mig del rerealtar una creu es posadora e en cascun cap del reraltar testsjunts mellors sien posats e deça e dellalos bacins daurats sien posats e en lo migdels dits bacins e dels tests damunt dits de cascunapart una creu es posadora. Si pero sien festes que segons lorde de Cistell dos misses fossen en coventcelebradores e martirs no sien paraments e vestiments blanchsmijancers sien hauts ab dos capes daquesta color. Si pero sien martires aquells mijancers del altar blanchs e vestiments vermeylssien ab dos capes tenguts e en lo mig del rerealtar la creu del mig loch tansolament sia posada els bacins blanchs en lo mig del reraltar la meytat del testsotil separat sia posat: si pero son festes que segons lorde de Cistell una missa sea celebradora e martirs no son paraments e vestiments altres sien blanchs çoes los pus sotils e que creu noy siaposada: si pero son martirs e de una missa los paraments del altar sien aquells matexs los vestiments pero vermeyls e sien los pus sotils e una creu sia alogada en mig loch del reraltare en cascun cap de reraltar bacins losblanchs sien posats.

huytaves-festes-nostre-senyor-verge-maria-tots-los-altres-sants

Dels Martirs.

Dels Martirs. 

En les festes daquells qui per Jesu-Christ lur sanch escamparen per tal que memoria del martiri sia hauda vestiments e paraments vermeylsaxi con ja desus havem insinuat esser tenguts declaram: aquesta manera es observada que en totes les festes dels apostols dels evangelistes qui martirs foren paraments de altar e vestiments los vermeyls mijancersab quatre capes sien tenguts e en lo mig del reraltar una creu e envers les fins altres per tal que per la creu daquell lo qual ells han seguit lomartiri dels sia representat: e entre la dita creu mijana e les altres creus sien posats de cascunapart tests junts mellors e en cascun cap del rerealtar sia posat un dels bacins dauratsapres les dites creus. Pero per tal cor losapostols els evangelistes mes quels altres martirs alcuna prerogativa merexen: volem que en los diesdaquests lo reraltar istoriat hi siaposat e si es festa colent de martir sia axi fet con es ordonat damunt dels apostols e evangelistes salvant quel reraltar istoriat ne sia levat. Et si es festa de dos misses en convent celebradores segons lorde de Cistell los paraments e vestiments vermells mijancers ab dos capes sientenguts: e una creu en mig de reraltar siaposada et dessa et della entre la foranapart del dit reraltar et de la creu la qual en mig sienposats tests junts mellors. E si sera festa de una missa lavors los vestiments et paraments vermeyls pus sotils sien tenguts e en lo migdel reraltar sia posada una creu e en cascun cap un dels bacins blanchs sia posat e en lo migdels bacins e de la dita creu sien posats dos testssotils separats de cascuna part ço es que la meytat del test sia de una e laltrameytat del altre. 

Nota:
... los apostols els evangelistes ... los apóstoles y losevangelistas.
ELS se suele usar como una contracción de "e los", "et los": ("y los").
DELS se usa como contracción de "de los".
dessa et della : deça et della : por aquí y por ahí.
forana (part): la parte de fuera, afuera. Forano (aragonés para foranos) : de fuera (fora), extranjero, forastero.

de-les-verges

De les quatre festivitats de la Mare de Deu.

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

En les festivitats de sancta Mariaen la qual axi con en lo mirayl virginitat e especiade castetat resplandeix e la qual verge enfantae verge apres lo part romas: per tal encara conde honor de tan gran dignitat fo exalçada que Mare de Deu esser feta meresques: en paraments e vestiments e argent e en reliquies e altres ornaments axi con en la nativitat de nostre Senyor volem esser observat ço es en la festa dagost e en les altres tres festes un dels reataules ne sia detret. E en cascunadaquestes festes sermo en la nostra cappella manam esser fet: ajustans que en la Purificacio e en la Assumpcio processio sia feta.

dels-martirs