Dietaris de la Generalitat de Cataluña



- ¿Cómo se dice "sale al claustro" en catalán?
- Surt al claustre.
- Pos al 1674 llixco valensiá y mallorquí (SES) als Dietaris de la Generalitat de Cataluña.
- Facha ¡¡

Lo criteri per a diferensiá llengua y dialecte es polític

Lo criteri per a diferensiá llengua y dialecte es polític, que no tos engañon. Jared Diamond: El mundo hasta ayer:  ¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales?, 2013


Lo criteri per a diferensiá llengua y dialecte es polític, que no tos engañon.
Jared Diamond: El mundo hasta ayer:
¿Qué podemos aprender de las sociedades tradicionales?, 2013


Declarassió de Mequinensa

//

Jared Diamond es geógrafo y escritor estadounidense de literatura científica, biólogo, fisiólogo evolucionista y biogeógrafo. Doctor por la Universidad de Cambridge, y profesor de geografía en la Universidad de California en Los Ángeles.

Catalán = Castellano

La palabra catalán viene del francés Châtelain (chatelán) y significa castellano, castillo en francés es château. Los franceses usaban una palabra que significa castellano para referirse a las personas que vivían en la marca hispánica. Châtelaine = castellana.

Catalán = Castellano
Catalana = Castellana


La coumtesso Alaïs , Adlaïs, femme de Geoffroy, comte de Provence (10e siècle) ; la bello Avalais, Alazaïs de Bouissesoun, châtelaine de Lombers (Tarn), chantée par le troubadour Raimond de Miraval et aimée par le roi Pierre II d'Aragon (1218);
Alazaïs de 
Marsilio, épouse de Barrai, vicomte de Marseilleaimée et chantée par le troubadour Pierre Vidal.

Châtelain, Mistral, castellano, Châtelaine, castellana

Felibrige, Felibritge, Mistral

Se busque al cafre pintó

Se busque al cafre pintó o cafra pintora

Se busque al cafre pintó o cafra pintora








CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

¿PAÏSOS CATALANS? CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462  




Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

A la segona mitat del siglo XV, lo Regne de Valencia se va enfrentá un atra vegada als seus incómodos veíns del nort, los cataláns. Estos se van eixecá contra lo monarca aragonés.
La rebelió catalana va sé la prinsipal caussa de la decadénsia de la Corona de AragóLos cataláns se van aliá en Fransa y en Castilla contra los valensiánsaragonesos mallorquíns, explique lo professó Ricart García Moya.
Lo capellán de Alfonso lo Magnánim, al seu Dietari, va escriure:
“Digous, a XXXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia foch feta crida com lo Rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gents del dit rey a foch e sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne an gran tresticia e dolor; consident los tans e tans grans mals que per causa del cathalans ha en la major part de Spanya e casi tota divisio dels reys, regnes, de terres, de senyors, discordia en mala voluntad ¡e qui pot dir ni estimar les persones que per causa de vostra llibertat son mortes! e quants son fora de sos regnes perdent, presones, bens, heretats ¡e quantes senyores dones e donzelles envergonyides, e van desolades ¡o catalans! e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes criminosos”.
Estes lamentassións van está motivades per la guerra entre cataláns y valensiáns, que al 1462 ere una lucha generalissada. Los valensiáns van tíndre que soportá los ataques de cataláns y castelláns.
La Real Senyera presidíe la eixida de les tropes desde Valénsia y en algunes ocasións va aná en elles als combates. Anabe sempre escoltada per la compañía del Centenar de la Ploma que la protegíe y salvaguardabe.