Com lo rey deu esser de grans affers et franchet no despessech ni avar per tal que en temps de guerra se puga ajudar de ço del seu.
Gran es la virtud de franquea la qual se conve a tot hom poderos et senyaladament a rey quan usa daquellaen lo temps ques conve et axi com deu. E per çodix Aristotil a Alexandre que ell que punyasen haver en si virtut de franquea car per aquella guaanyaria pus tost la amor elscoratges dels homens. E per ço que pogues milsusar
daquesta bonea declarali quinyacosa era et que volia dir hom avar franch et despessech. E dix que avar retenia ço que devia dar et ço que devia retenir et el franchdava ço que devia dar et retenia ço que devia retenir el despessech o guastador davaço que devia dar et ço que devia retenir. E posan larguea per lo mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les coses ço es quinyes son si son dampnoses conse lunyen de la mijania acordanse abaquella scriptura que diu quels benaventuratstengueren la mijania en tots affers no faen massa de res: car tots trops son mals. E per çoli dix que franquea es dar a aquell
que ho mereix segons lo poder del donador donanli de çodel seu e no prenen daçodaltri per darho a altre: car aquell quidona mes de ço que pot no es franch ans es
guastador e serali forçatque prena per forçade ço daltre quan çodel seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichsper ço quelsdara de laltra sera enemich daquells de qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no ho ha mester no li es grait et es axi com aquell qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitates axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si meseix. E dix quel hom prodigus o despessech era per çoaxi appellat per tal com del seu regiment era lunyprovidencia que es aytant com temperançaet provisio covinent en despendre o en retenir.
