Ley IX.
Com deuen esser elets los cavallers.
Miles lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots losaltres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta rahoelegien antigament de mil homens un per ferlocavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs losquals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen milset pus tost ociure et vencre losenemichs et no fossen hujats leugerament faenfets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament perafer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homensqui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociureles coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen beformats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren losantichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sosenemichs vencien si meseix: tengueren per be lossavis daquestes coses que guardassen homens peraaquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre açodix un savi qui hac nom Vegeci qui parladel orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal quesguardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per çoforen appellats gentils homens o homens de paratgeaxi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesaque vol aytant dir com noblesa de bondat et açoper tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per boneade costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur boneason per dret appellats nobles et gentils homens: emperomajorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reebenells dan et vergonya ans aquells del linyatgedon devallen: e per ço los gentils homensdeuen esser elets que venguen de dret linyatgede pare et davi entro en lo quart grauqui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquelltemps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatgetant creix mes sa honor en gentilesa servanbones costumes.
Com deuen esser elets los cavallers.
Miles lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots losaltres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta rahoelegien antigament de mil homens un per ferlocavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs losquals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen milset pus tost ociure et vencre losenemichs et no fossen hujats leugerament faenfets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament perafer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homensqui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociureles coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen beformats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren losantichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sosenemichs vencien si meseix: tengueren per be lossavis daquestes coses que guardassen homens peraaquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre açodix un savi qui hac nom Vegeci qui parladel orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal quesguardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per çoforen appellats gentils homens o homens de paratgeaxi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesaque vol aytant dir com noblesa de bondat et açoper tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per boneade costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur boneason per dret appellats nobles et gentils homens: emperomajorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reebenells dan et vergonya ans aquells del linyatgedon devallen: e per ço los gentils homensdeuen esser elets que venguen de dret linyatgede pare et davi entro en lo quart grauqui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquelltemps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatgetant creix mes sa honor en gentilesa servanbones costumes.
