Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Ley XXVIII. 

Quinyescoses son tenguts de guardar los cavallers.

Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen loscavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerlacom mes puga axi meseix que no dubtara de morir per sonsenyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen saterra et sa honor com mils sabran et porane aço meseix faran per lo profit comu de saterra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets abferre calent de senyal lo qual alcun altre homnol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatgedon venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumavendescriure tots los noms dels altres cavallers. E açosfahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossenconeguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessenni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament ethomenatge que feessen o paraula fermada que promesessena altre de guisa que no la minvassen ni feessenres contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessenhaver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liuradesen comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menaret portarles ab si tots temps que no les mesessenpenyora ni les malmesessen sens licenciade lurs senyors si donchs no havien tanmanifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en loscavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.