VII. Ordinacio secreta observadora et tenidora de tot en tot.
Reg. n° 1529. Pars. Ia fol. 45. Sin fecha.
Com de bon princep se pertanga pensar de la altea de la sua cadira real en los sotsmeses et en lestament de cascu segons sa condicio per tal que cascu en sa condicio et estament sia honrat es tenga per content en aquella sort en que per ordinacio de Deu es appellat: e con de la saviea dels princeps apres Deu per qui ells obtenen los principats degen proceir provisions et ordinacions a ells honorables et covinents als sotsmeses axi con los rius ixen de la font e segons la doctrina del Filosof los reys degen honrar los honradors et entendre en lo be de la cosa pública (con tilde en el pdf) e entrels altres estaments majorment lestament de cavalleria deja esser honrat con principalment sia ordenat a defensio de la sancta fe catholica et a regiment et proteccio de la cosa publica (sin tilde): per ço lo senyor rey attenen que als dejus escrits officis seus sera pus honorablement et pus profitosa provehit en quant per pus notables et per pus honrades persones seran regits a ben dels dits officis et a honor del dit estament de cavalleria per les rahons dessus e dejus contengudes fa la ordinacio seguent la qual vol que sia secreta pero ques seguesca de fet: de la qual vol et mana que sia tengut en secret per lo seu prothonotari en la sua scrivania un translat et que als seus secretaris cascun sia dat un translat a memoria. - Primerament que sil dit senyor dara a alcun noble Darago que ja fet no sia cavaller de IIII cavalleries a amunt que ans que dades li sien les dites IIII cavalleries ni la carta real daquelles haja sia tengut de reebre et reeba de fet lorde de cavalleria. - Item sil senyor rey a altra qui no sia fet cavaller comanara alcun offici de governacio ço es Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya o de Rossello o la procuracio de Cathalunya que encontinent ans que la carta de comissio de la governacio o procuracio li sia feta ni liurada et ans que daquell offici us sia tengut de reebre et reeba de fet lo dit orde de cavalleria. - Item sil dit senyor rey comanara les vegueries de Barcelona de Leyda et de Rossello a homens de paratge qui no sien fets cavallers que ans que les cartes de les comissions de les dites vegueries lus sien liurades ni fetes sien tenguts de reebre et reeben de fet lorde de cavalleria.
- Item que en lo consell del senyor rey no sia reebut null hom lech si rich hom o cavaller fet no es o honrat ciutada o tresorer maestre racional escriva de racio o prothotari (prothonotari) tinent los seus segells: e ordena et vol quels richs homens qui no seran cavallers en lo consell del dit senyor en seti et en parlar sien derrers dels cavallers.
- Item que tota donacio que lo dit senyor rey fara de viles o de lochs o de castells o de jurisdiccio qualque qual que perpetualment satorch o a temps sia feta en feu et no en altra manera. - Item que totes cartes de donacio o de comissio quel senyor rey faça en que no sia contengut de vida o de temps cert sia entes et servat que aytal donacio o comissio sia a beneplacit del dit senyor. - Item ordenal senyor rey que quan que quan los lochs o viles o alcuna o alcuns daquells que son assetiades en la planura que es entre les montanyes que partexen de Carbonayra en la isla de Cerdenya et van fins a Decimo et de Decimo seguent fins a les muntanyes que venen tro a la mar que han nom Monti de Vinyes o Sent Michel del Mont tornaran al dit senyor rey o a sos successors que aquells lochs o viles no sien donats ni dar ni alienar nos puguen ni empenyorar a temps perpetualment ni a vida dalcu ans les rendes drets et emoluments dels dils lochs o viles sien assignades al trehut lo qual lo dit senyor annualment fa al sant pare per lo regne de Cerdenya et de Corcega. - Item ordenal senyor rey que les rendes de la treta de les salines et de la duana de castell de Caller et de la treta de Çalguer sien assignades les quals de present hi assigna a la provisio de la casa del senyor rey e que en nenguna altra cosa nos convertesquen: ans vol et mana lo dit senyor que si per aventura assignacio de diners o de violari hi era feta per lo dit senyor rey o per los governadors de la isla que aquella no haja valor axi que segons que dit es en altra cosa nos convertesquen ni convertir nos puguen les dites rendes sino en la provisio damunt dita.
Reg. n° 1529. Pars. Ia fol. 45. Sin fecha.
Com de bon princep se pertanga pensar de la altea de la sua cadira real en los sotsmeses et en lestament de cascu segons sa condicio per tal que cascu en sa condicio et estament sia honrat es tenga per content en aquella sort en que per ordinacio de Deu es appellat: e con de la saviea dels princeps apres Deu per qui ells obtenen los principats degen proceir provisions et ordinacions a ells honorables et covinents als sotsmeses axi con los rius ixen de la font e segons la doctrina del Filosof los reys degen honrar los honradors et entendre en lo be de la cosa pública (con tilde en el pdf) e entrels altres estaments majorment lestament de cavalleria deja esser honrat con principalment sia ordenat a defensio de la sancta fe catholica et a regiment et proteccio de la cosa publica (sin tilde): per ço lo senyor rey attenen que als dejus escrits officis seus sera pus honorablement et pus profitosa provehit en quant per pus notables et per pus honrades persones seran regits a ben dels dits officis et a honor del dit estament de cavalleria per les rahons dessus e dejus contengudes fa la ordinacio seguent la qual vol que sia secreta pero ques seguesca de fet: de la qual vol et mana que sia tengut en secret per lo seu prothonotari en la sua scrivania un translat et que als seus secretaris cascun sia dat un translat a memoria. - Primerament que sil dit senyor dara a alcun noble Darago que ja fet no sia cavaller de IIII cavalleries a amunt que ans que dades li sien les dites IIII cavalleries ni la carta real daquelles haja sia tengut de reebre et reeba de fet lorde de cavalleria. - Item sil senyor rey a altra qui no sia fet cavaller comanara alcun offici de governacio ço es Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya o de Rossello o la procuracio de Cathalunya que encontinent ans que la carta de comissio de la governacio o procuracio li sia feta ni liurada et ans que daquell offici us sia tengut de reebre et reeba de fet lo dit orde de cavalleria. - Item sil dit senyor rey comanara les vegueries de Barcelona de Leyda et de Rossello a homens de paratge qui no sien fets cavallers que ans que les cartes de les comissions de les dites vegueries lus sien liurades ni fetes sien tenguts de reebre et reeben de fet lorde de cavalleria.
- Item que en lo consell del senyor rey no sia reebut null hom lech si rich hom o cavaller fet no es o honrat ciutada o tresorer maestre racional escriva de racio o prothotari (prothonotari) tinent los seus segells: e ordena et vol quels richs homens qui no seran cavallers en lo consell del dit senyor en seti et en parlar sien derrers dels cavallers.
- Item que tota donacio que lo dit senyor rey fara de viles o de lochs o de castells o de jurisdiccio qualque qual que perpetualment satorch o a temps sia feta en feu et no en altra manera. - Item que totes cartes de donacio o de comissio quel senyor rey faça en que no sia contengut de vida o de temps cert sia entes et servat que aytal donacio o comissio sia a beneplacit del dit senyor. - Item ordenal senyor rey que quan que quan los lochs o viles o alcuna o alcuns daquells que son assetiades en la planura que es entre les montanyes que partexen de Carbonayra en la isla de Cerdenya et van fins a Decimo et de Decimo seguent fins a les muntanyes que venen tro a la mar que han nom Monti de Vinyes o Sent Michel del Mont tornaran al dit senyor rey o a sos successors que aquells lochs o viles no sien donats ni dar ni alienar nos puguen ni empenyorar a temps perpetualment ni a vida dalcu ans les rendes drets et emoluments dels dils lochs o viles sien assignades al trehut lo qual lo dit senyor annualment fa al sant pare per lo regne de Cerdenya et de Corcega. - Item ordenal senyor rey que les rendes de la treta de les salines et de la duana de castell de Caller et de la treta de Çalguer sien assignades les quals de present hi assigna a la provisio de la casa del senyor rey e que en nenguna altra cosa nos convertesquen: ans vol et mana lo dit senyor que si per aventura assignacio de diners o de violari hi era feta per lo dit senyor rey o per los governadors de la isla que aquella no haja valor axi que segons que dit es en altra cosa nos convertesquen ni convertir nos puguen les dites rendes sino en la provisio damunt dita.
