De la manera de scriure letres a diverses persones.
Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominaraquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honordaquell al qual les letres sendrecen no siadiminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses siaobservada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quenla cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servadala forma en lo subseguents anotada.
Nota:
cognominar: apellar.
Quals persones deven esser davant posades.
Adonchs com letres endreçaremal senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.
Quals persones deuen esser postposades.
Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generalsde quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comteso a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscama alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o lochaltre tots temps en les letres les quals trametrem lonom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexamanera ques servaria si als marits dellesletres trametiem.
Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.
En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letresmolt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sancte molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climentper digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lodevot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyratspeus.
De la manera de scriure als Cardenals.
Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus coralscuns son bisbes cardenals alcunspreveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi condessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenalspecial amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en losaltres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Daragoetc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperadorsescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexagracia rey Darago etc. salut e creximent de successionsbenaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperadormas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Mariaper la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiulavors sescriura apres la paraula de França:molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyorquan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexamanera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarraynssescriu en romans per tal que milssia lest a ells per mercaders e per altres lechsço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrichper la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Callersalut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desigdamor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcunacosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bishe de Pampalona salut e cenceradileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tengaen feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valenciasalut e dileccio. Als mestres dorde de caballeriafora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanovade la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalemmaestre salut e cencera dileccio. Als maestrespero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriuraaxi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistello qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriuraen axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tenganfeu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martressalut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserratsalut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoçasalut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestredalcun orde mendicant o altre qui no son abbatsmas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus.Als priors e ministres provincials dordes mendicanssescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de
fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriureinfant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infanten Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Pradescomte salut ab affeccio de sencera volentat.Si es dona muller del serali aximateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infantasi ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de reymort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infantsino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcunsreys dels quals lo pare no forey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carlesdel illustre rey de França germa. Axi com en losaltres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyalde part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comteDestampes salut ab affeccio de senceravoluntat. E si es de la nostra casa reyal seraliescrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits siaajustat titol de ducat o de comtat o daltretitol sil han aquells als quals sescriu: e si alcudaquells haura deute de sanch ab nos apreslo seu titol sia especificat en la forma seguent: Carfrare o oncle o cosi o segons que haura deute abnos. En apres com escriurem letres a alcun ducho per aventura a alcun comte o marques o dalfinsescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya.Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gastocomte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots losdamunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lurtitol de comtat marquesat ho vescomtat hobaronia lus sera escrit si hauran reebut lordede cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçellho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçellsalut et gracia. Empero si seran Darago siaposat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilassia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com losdoctors qui han reebut lo barret en qualsevolsciencia han grau de dignitat volem que a aquells siascrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescalempero dalcunrey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassonaper lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reysque pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cora alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunesvegades als ciutadans e poble perque engir aço siaservat so que sera acostumat salut etc. axi con en losbarons dessus prop. Con empero sescriuraa potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baronpotestat de la ciutat de Florença
salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijanascriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valenciao de
Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoçasalut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres juratspaers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes conescriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael PeriçÇapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feelde consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedinade Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li siascrita aquesta paraula cavaller e si nou es seraliscrit donçell.Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marquesescriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comtede Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.
Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.
