Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: carladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en soncas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçanlos baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuano porfidian o contenen ab elles: per çoaytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sosenemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conveal poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quelpoble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara quesmostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlosvia et carrera per la qual sapoderassen dellsmeseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per açono seria poca la que dels enemichs lus vendriaquan lus haguessen feta perdre la terra a gran danet deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemichmortal axi com aquell qui çodel seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.

Ley 6

Ley IV, Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey ...

Ley IV.

Quiny et qual deu esser lo senyalerdel rey et que es ço que pertany a sonoffici.

Los grechs els romans foren homens que usaren molt antigament fet de guerra: et mentre que ho feeren ab sen et bona ordinacio venceren et acabaren tot ço que volgueren: e ells foren los primers que feeren senyeres per ço que fossen coneguts los grans senyors en les osts et en les batalles e axi meseix per ço que les gents els pobles se cabdellassenhavent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar. E tenintho per honor senyalada appellarenaquells qui portaven les senyeres
dels emperadorsPrimipilaris qui vol aytant dir com official qui porta la primera senyeradel gran senyor: e encara lapellaren Prestes legionum qui vol aytant dir com a senescal sobre les companyes de les osts. E aço era per tal com ells jutjaven los grans pleits que sesdevenien entre ells. E en algunes terres los appellaven duchsque vol aytant dir com cabdell qui mena les osts. E aquests noms foren usats en Espanya entroques perde et la guaayaren los sarrains.E depuys que la cobraren los christians aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castellaalfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler. Al senyaler se pertany de guiar les osts quan lo rey noy es en sa persona e quan noy pogues anar ey trameses son poder. E el dit senyaler ell meseix en sa persona deu tenir la senyera tota vegada quel rey ha batalla campal: e antigament ell solia fer les justicies dels homensper manament del rey quan delinquien e per çoporta la espasa davant cor es la major justicia de la cort. E be axi com pertany a son offici de defendre et de emparar et de crexer lo regne aximeseix con alcu fara perdre heretament o patrimoni al rey vila o castell sobrel qual degues venir reptament ell lo deu fer et esser advocat per demanarho. E axo meseix deu fer en losheretaments o cases que pertanguen a la senyoria del rey si algu voldra minvar o celar lo dret quelrey hagues en aquells jassia fossen tals sobrelsquals nos pertangues reptament. E axicom pertany a son offici de fer justiciar los homenshonrats quan fan perque: axi meseix pertany a ell de demanar merçe al rey per aquells qui son sens colpaacusats. E ell deu dar per son manament qui rahonlos pleits que hauran les dones vidues els orfensde paratge quan no hauran qui rahon per ells ni qui tengalur raho: e axi meseix als qui seran reptatssobre fets dubtoses qui no hauran advocats. E per tots aquests fets tan grans quel senyaler o senescalha a fer conve en totes guises que sia hom de molt noble linyatge per tal que haja vergonya de fer cosa que li estigues mal e axi meseix com ha a justiciar losgrans homens qui feessen perque. E leal deu esser per amar lo profit del rey et del regne: et de bon sen ha mester que sia per tal com per ell san a determenar les grans questions que sesdevenenen les hosts: e fort e sforçat et savi deu esser pusque ell ha esser axi com a cabdell major sobre les gents del rey en les batalles. E quan lo senyaler o senescalaytal sera deulo lo rey amar et fiarse molt en ell et deuli fer molta honor et molt be: e si per aventura sesdevenia que erras en alguna cosa daquestes sobreditas deu haver pena segons la erradaque fara.

Ley III, com lo rey deu ser manyos et artech

Ley III.

Com lo rey deu esser manyos et artech.

Apendre deu lo rey aquelles maneres que molt li convenen que toquen fets darmes per ajudarse daquellesquan mester sera: car en fet de cavalleria conve que sia savi et ginyos perque puga milsemparar et defendre ço del seu et conquerre ço dels enemichs. E per ço deu saber cavalgar be et bell et usar tota manera darmes axi daquelles que ha a vestir peraguarda et salvament de seu cors com encara de les altres abque sa ajudar. E aquelles que son pera la guarda de soncors deules portar et usar per tal que les pugamils soferir cuan sera mester en manera que per agreujament daquelles no caja en perill ni en vergonya: e daquelles que son pera batalla campal axi com es lança et espasa et maça et altres maneres ab que los homens se combaten a mantinent es mester que sia molt ginyos pera ferir abaquelles. E totes aquestes armes que dites havem axi daquellesque san a vestir com de les altres es mester que las tenga tals a les quals ell sia poderos et elles no sien a ell sobreres. E mes encara que antigament mostraven als reys de trer darch et de ballesta et de muntar tost en cavall et totes altres coses que tornassen a leugeria et valentia. E açofahien per dues rahons: la una per tal que ells se sabessen be ajudar de les damunt dites coses com mesterfos: e laltra per tal quels altres homensprenguessen dells bon eximpli per volerles fer et usar: car si lo rey axi com dit havem no usava de les armes ultra lo dan que lin vindrie per ço com les sues gents se desvearien de les armes per rahodell poria ell venir a tal perill per que perdrialo cors et cauria en gran vergonya.

Ley II

Ley II. 

Com lo rey deu esser de grans affers et franchet no despessech ni avar per tal que en temps de guerra se puga ajudar de ço del seu.

Gran es la virtud de franquea la qual se conve a tot hom poderos et senyaladament a rey quan usa daquellaen lo temps ques conve et axi com deu. E per çodix Aristotil a Alexandre que ell que punyasen haver en si virtut de franquea car per aquella guaanyaria pus tost la amor elscoratges dels homens. E per ço que pogues milsusar
daquesta bonea declarali quinyacosa era et que volia dir hom avar franch et despessech. E dix que avar retenia ço que devia dar et ço que devia retenir et el franchdava ço que devia dar et retenia ço que devia retenir el despessech o guastador davaço que devia dar et ço que devia retenir. E posan larguea per lo mig de avaricia et de guastament que es dit prodigalitat dix que ladoncs deu hom reprovar les qualitats de les coses ço es quinyes son si son dampnoses conse lunyen de la mijania acordanse abaquella scriptura que diu quels benaventuratstengueren la mijania en tots affers no faen massa de res: car tots trops son mals. E per çoli dix que franquea es dar a aquell
que ho mereix segons lo poder del donador donanli de çodel seu e no prenen daçodaltri per darho a altre: car aquell quidona mes de ço que pot no es franch ans es
guastador e serali forçatque prena per forçade ço daltre quan çodel seu no li bastara: e si de la una part guaanya amichsper ço quelsdara de laltra sera enemich daquells de qui ho pendra. E axi meseix a aquell qui dona al qui no ho ha mester no li es grait et es axi com aquell qui vessa aygua en la mar. E aquell qui dona a aquell qui no ho mereix et usa de despesseguea o prodigalitates axi com aquell qui dona a son enemich poder sobre si meseix. E dix quel hom prodigus o despessech era per çoaxi appellat per tal com del seu regiment era lunyprovidencia que es aytant com temperançaet provisio covinent en despendre o en retenir.

Ley-iii-com-lo-rey-deu-esser-manyos-et-artech

Ley I. Com lo rey deu treballar en conexer los homens que sien bons a officials.

Ley I. 

Com lo rey deu treballar en conexer los homensque sien bons a officials.

E primerament se conve al rey que sapia conexer loshomens per tal que profiten en los officis quelscomanara majorment en los fets de les armes qui son perilloses: car escrit es que en lo fet on va major perill en aquell se deu hom haver ab major cautela o saviesa. E per aquesta raho saber conexer loshomens es una de les coses de que mes lo rey se deutreballar: car pus que ab aquells ha a fer tots sos affers gran mester ha quels conegabe. E aquesta conexença ha a esser en tres maneres. La primera de quiny
linyatge venen: la segona de quinyes maneres et costumes son: la terçeraquinys fets han fets: car si aço no sabno sabra certament en qual manera se haura a haver entre ells ni quals ha a honrar ni a quals deu fer be o de quals sa aguardar. E en aço seguira lo consell de la sancta Scriptura que diu que no deu hom creure a tot espirit. Elssavis antichs sacordaren en aço que mes convenia al rey aquesta conexença et que leugeramentno creegues als altres homens: e aço per tal que no sia per paraules leugeramentenganat et que sapia honrar et tenir en estament cascusegons que o mereix: car lo rey qui aquesta conexença no hauria per forçahauria a esser desconegut per los homens et serien contra ell pus que ell no fes be als bons et meses losavols en estament no provehin als officis mas a les persones no suficients ne profitoses a aquells.

Ley 2

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexerson defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valenciade Mallorca de Sardenya et de Corcega et contede Barchinona de Rossello et de Cerdanyaprimerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quelsreys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per fursleys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassalset bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytalscom se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedoresper raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis pugaesser haut recors e per aquelles segons que siade raho los dits dubtes et questions puguenesser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidorset per tots los officials et sotsmeses nostres en losaffers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estolsseran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de quesseguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: coraquell estament principalment se pertany el exercici elregiment dels fets darmes.

Ley I

DON JAIME EL JUSTO. 23 agosto 1308

DON JAIME EL JUSTO.
IV.
23 agosto 1308.

Divendres XXIII dies del mes dagost delany MCCCVIII en Valencia lo senyor reyordena a declarament dels ordenaments damunt dits fets per lo senyor rey en Pere de bona memoria pare seu losordenaments dejus scrits.
- Primerament manalo senyor rey expressament al majordom que degereconexer et fer observar los ordenaments damunt dits del senyor rey en Pere de bona memoria pare seu sots la pena que posada hi es - Item vol et mana lo senyor reyque tot fill de richhom senyor do cavallers et cavallers et officials majors et hom honrat de ciutat et preversphisicans de casa del senyor rey sien ordonatsde menjar a una taula. - Item mana lo senyor rey que tot fill de cavaller o de hom de ciutat honrat axi que sie en compte de manar cavall et armes et lo cavalleriz major seguena I^a taula. - ltem mana lo senyor rey que tot fill de cavaller doncel et de honrat hom de ciutat que no mencaval et armes que seguen a altre taula axi emperoquel majordom cascu mati missa dita losdega fer
donar a dinar et que servesquen les dues taulades primeres tro que majordom agemenjat: et qui al damunt dit dia fallira a servir que no menuch aquel dia en cort et
puys quelmajordom len puche punir segons que li parra:- Item ordena lo senyor rey quels cavallers damunt dits els fils de cavallers qui son en comte de manar caval et
armes que degen esser pensats et servits axi com la taula del majordom. - Encara ordena lo senyor rey quelseu cambrer major puche menjar en lo repet tansolament ab aquell qui te les armes et si aquell noyera que menuch ab el I daquels de la cambra qual el vulla.
- Item lo cambrer de la senyora reyna menuch en lo repet tansolament ab I daquels de la cambra. - Item ordonalo senyor rey que tot hom de peu axi com homens de criaçocorrey et homens dalguazir et homensdels officis qui van a peu mengen a I taula. - Item ordena lo senyor que continuament estien III porters de porta forana en la cort per servir lo palau axi que non partesca nengun de la cort sens consciencia de majordom. Et si per ventura los dos partien de la cort que tota vegada romanguen los altres dos: et mana lo senyor rey quel majordom hi meta quals que li parega. - Item ordena lo senyor rey quel sobreazembler no dege pendre dret de nengu azembler qui men besties de loguer en la cort si el viage no durava X dies: et si durava mes quen prena mes de XII diners barchinonenses de cascuna bestia si es logada a barchinonenses et si es logada
a jaccenses VIII diners jaccenses. - Item ordena lo senyor rey et declara al offici de sobrecoch quel dia que pendra cena pledejada prena los colls et los blascos e les rabades dels moltons qui en la casa se despendran: et de les vacques los cols et los blascos: et aquests drets se partescan ab los cochs axi com acostupmat es. - Item ordena lo senyor rey que si nengun servey era fet als cochs per nenguna persona voluntariament quels sobrecochs no agen res del dit servey. - Item ordena lo senyor rey quel sobrecoch no hage nengu dret en nengunloch dorde on lo senyor rey prena cenasi donchs lo dit loch no era tengut de donar cena ordinariament. - Item ordena lo senyor rey que tots losfalconers et els escolans et altres qui hagen racio a bestia que no sien en offici seguen a I^ataula. - Item vol et mana lo senyor rey que les dones files de
richs homs et mullers de cavallers et vidueset dones honrades de ciudat si hi venien seguen a I^ataula. - Item donzels filles de cavallers et de hom honratde ciutat a altre taula. - Item les cambres e les donçellesde la senyora reyna a altre taula. - Item ordena lo senyor rey que tota donçella que la senyora reyna mandarado als porters L morabetins daur si es filla de richom et si es filla de cavaller o de honrat hom de ciutat C solidos daquella moneda que en aquell loch correga: et daquests drets age les dues parts lo porter major et la terça part los porters de maça.

Carta de racio de candeles.

Aquestales han en absentia et en presentia.

Primerament a la cambra. VIII.
Item al rebost de la cambra. VI.
Item per cami. XII.
Majordom. XXV.
Scriva de racio. XII.
Tresorer. XII.
Maestre racional. XII.
Porter major. XII.
Reboster major. XII.

Labat de Sanctes Creus capella major. XII.
Alguazir. VIIII.
Coper major. VIIII.
Comprador major. VIIII.
Sobrecoch. IIII.
Aquell qui talla. IIII.
Panicer major. IIII.
Botiller major. IIII.
Cambrer major. IIII.
Cavalleriz. IIII.
Armer. III.

Don Pedro el Ceremonioso,V, núm 1529, pars I, fol 16