Ley XXV.
En quinyamanera se deuen vestir los cavallers.
Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquinsverts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels feesentristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feerenper tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen loscoratges pera esser pus esforçats e aço per tolreira la qual segons la Sancta Scriptura desseca lososses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumesde les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonchen guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclodret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellarenmantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homenssino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuuhi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tansolament a lurs senyors mas encara a lurscapitans o officials: e per aquesta raho tenien lomantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons losuses de lurs terres o lochs: e açofahien per tal que per quis vol quels vislos pogues conexer entre les altres gents per quelssabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.
En quinyamanera se deuen vestir los cavallers.
Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquinsverts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer et alegria: mas negre burell ni altra color quels feesentristar no tengueren per be que vestissen sino en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feerenper tal que les vestedures fossen belles et ells anassen alegres els cresquessen loscoratges pera esser pus esforçats e aço per tolreira la qual segons la Sancta Scriptura desseca lososses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer son dan perque honest plaer fa lom alegre et ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de talls de moltes maneres segons que son departides les costumesde les terres: pero lo mantell acostumaven de portar tots en aquesta manera quel fahien gran et lonchen guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de la una part et de la altra sobrel musclodret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa quen podien metre et trer lo cap sens algun embargament: et aquest mantell appellarenmantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per tal com nol devien portar aytal altres homenssino los cavallers. El mantell fo fet per aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser cuberts de cap a peus de la virtud subirana de humilitat pera obeir a lurs majors: el nuuhi feeren axi com a manera de ligament de religio et de honestat et mostrals que sien obedients no tansolament a lurs senyors mas encara a lurscapitans o officials: e per aquesta raho tenien lomantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven netes et fort gentilment fetes cascun segons losuses de lurs terres o lochs: e açofahien per tal que per quis vol quels vislos pogues conexer entre les altres gents per quelssabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes que portassen que fossen belles et gallardes.
