Ley XXVI. Com los cavallers deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Ley XXVI. 

Com los cavallersdeuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en beure et en dormir.

Menjar beure et dormir son coses naturals sens les quals los homens no poden vire: pero aquestes deuen usar en tres maneres. La una ab temps laltra ab mesura la terça bellament etneta. E per ço los cavallers eren molt beacostumats antigament a fer aço: car be axi com en temps de pau menjaven a ora certa en manera que poguessen menjar dues vegades lo dia et de bons menjars et beapparellats et ab coses quels sabessenbones axi meseix com havien a guarrejar menjaven una vegada per lo mati et poch et lomenjar major fahien lo vespre: e açofahien per tal que no haguessen gran fam ni gran setet per tal que si fossen nafrats guarissen pus tost. E en aquella ora davenlos a menjar viandes grosses et que menjassen poc daquelles et quels abhundassenmolt et quels feessen les carns dures et forts: e axi meseix los daven a beure vin flach et molt amerat en manera que nolstorbas lenteniment nil sen: e quan fahiales grans calors davenlos un poch de vinagre abmolta aygua per ço quels tolgues la set et nols lexas encendre la cremor en manera que naguessen a esser malalts: e bevienlo axi meseixde dia quan havien gran set en manera quels conservas elscresques la vida et la salut e que no lals tolguessenmenjan et beven. E oltra tot aço hi trobaven altre gran profit que per aquesta raho no fahientan gran messio per que poguessen mils bastar als grans fets que es cosa ques conve molt als que han aguerrejar. Axi meseix los acostumaven que no fossendormidors per tal com lo massa dormir nou molt als grans fets que han a fer et senyaladament als cavallers com son en guerra: e per ço axi com consentien en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessenaxi no volgren que en guerra jaguessen sino en pochs draps et durs o en lurs espatleres o perpuntes: e aço fahien perque menys dormissenet acostumavense a sofrir treball car tenien que alcunplaer que haver poguessen no era tan bo com esser vencedors.